Ludmilla Lacueva Canut
Scrap mortal
Per al Ramon, Lydia i Christian, els meus puntals a la vida amb qui comparteixo moltes alegries
© de lobra: Ludmilla Lacueva Canut
© de ledició: Apostroph, edicions i propostes culturuals, SLU
© de la il·lustració de coberta: Oriol Hernández
Edició: Apostroph
Correcció / serveis linguístics: Tutivillus
Disseny de coberta: Apostroph
Disseny de tripa: Mariana Eguaras
Maquetació: Apostroph
Primera edició: març 2020
Primera edició digital: març 2020
Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU
Mas Postius 5, 08505 Muntanyola (Barcelona)
www.apostroph.cat
apostroph@apostroph.cat
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només es pot fer amb lautorització dels seus titulars, llevat de lexcepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments daquesta obra.
Gràcies per llegir aquest llibre. La seva autora, Ludmilla Lacueva Canut, i tots els que hem fet possible que aquest llibre dApostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.
E-mail: apostroph@apostroph.cat
Twitter: @postroph
Facebook: facebook.com/postroph/
Índex de personatges
Agent Arboleda: policia
Mireia Baldi: investigadora del Grup de Delictes Contra les Persones i scraper
Aina Blanc: scraper-blogger catalana
Geneviève de Fouchard: scraper-blogger francesa
Abby Jones: assistent de lStacy Morgan
Gínjol: gos de raça golden de la Marga i en Joan
Agent Gómez: policia
Ventura Gràcia: policia en formació a Quantico (Estats Units)
Pere Griu: investigador del Grup de Delictes Contra les Persones
Wendy Harris-Smith: dona de Jack Smith i mare de la Gwen
Llamp: gos del Grup Caní de la policia
Cerni Llop: comissari de policia
Marga i Joan: passejants pel llac dEngolasters
Manel Martí: sotsoficial del Grup de Delictes Contra les Persones
Climent Masoliver: antic batlle dAndorra i avi den David Masoliver
David Masoliver: batlle dAndorra
Stacy Morgan: scraper-blogger nord-americana
Steven Morgan: pare de lStacy
Gus Pino: jugador nord-americà del Bàsquet Club dAndorra
Xavier Pinyol: secretari judicial del batlle David Masoliver
Tim Redright: cònsol nord-americà a Barcelona
George Robban: president comunitat anglesa a Andorra
Àngel Rubio: carterista
Maria Sastre: forense i presidenta del Club dScrapbooking dAndorra
Bianca Scatola: scraper-blogger nord-americana
Dolly Serrano: co-organitzadora del congrés dscrapbooking dAndorra
Gwen Smith: scraper
Jack Smith: pare de la Gwen
Jaume Solé: organitzador desdeveniments
Anna Vila: membre del TEDAX
Quim, Toni, Pep i Narcís: membres dIdentitat Judicial
Diu la llegenda que al fons del llac dEngolasters hi havia un poble que va desaparèixer amb tots els seus habitants en no donar caritat a un home famolenc. Lúnica persona que va salvar la vida va ser una minyona que es va apiadar i li va donar de menjar. Seguint els consells del pobre desgraciat, va marxar en sentir el primer tro. Una tempesta esfereïdora va descarregar una tromba daigua que va engolir sense pietat aquells vilatans cobdiciosos i sense ànima. En dies de pluja, hom diu que se senten veus llastimoses que demanen ajuda...
1
Aquell matí, el llac dEngolasters era tot quietud amb la resplendor del sol que sanava estenent. Una agradable olor de pi es desprenia per la zona on només el cant del gall duna borda propera trencava el silenci. Però vet aquí que ara hi surava un cos. Era esfereïdor pensar com podien canviar les coses dun dia per laltre i duna manera tant tràgica. Ella creia que ho tenia tot: bellesa, diners, poder, però en una fracció de segon tot se nhavia anat en orris. De què havia servit tanta ambició, dolenteria i prepotència? Alguns pensaran que sho mereixia.
Sempre havia estat orgullosa de la seva cabellera rossa, llarga i brillant que exhibia en nombroses campanyes publicitàries. Tots els tractaments eren pocs per tal de lluir-la i sentir-se poderosa. Ara, els seus cabells suraven en aquella aigua verd fosc on semmirallaven els pins que encerclaven la depressió glacial i enfosquien la seva superfície. Un paratge de bellesa continguda que ella no havia pogut gaudir. Una turbina, situada en un extrem del llac, deixava anar intermitentment un doll daigua que formava un corrent que balancejava suaument aquell cos jove i musculat, mancat dànima.
La seva vida havia estat plena dèxits i, tot i així, plena dinseguretats. Tenia tot el que hom podia desitjar però sempre apareix una mà que no vol que vagis més enllà i trenca els teus somnis.
2
El Centre termolúdic Caldea shavia vestit de gala per rebre lelit de lscrapbooking1 internacional. La Maria Sastre, presidenta del Club dScrapbooking dAndorra, estava un pèl nerviosa. Scrapers, proveïdors i seguidores shavien donat cita per primera vegada a Andorra.
Sort nhavia tingut de comptar amb lajuda del català Jaume Solé, gerent duna empresa desdeveniments. Pensaven que seria un congrés petit però al saber-se que la famosíssima scraper nord-americana Stacy Morgan assistiria a la trobada va fer que es disparessin les inscripcions. A hores dara, la Maria encara al·lucinava que hagués acceptat venir a Andorra sense que això suposés cap despesa per a lorganització. Lúnica condició que posava era anar a veure un partit de lequip de bàsquet nacional. Una demanda que els va sorprendre però que era molt fàcil daconseguir.
En Jaume estava molt rodat en organitzar esdeveniments però mai nhavia fet cap dscrapbooking i va haver de recórrer a la Dolly Serrano, famosa als Estats Units com a organitzadora daquesta modalitat. També lhavia sorprès la seva acceptació. Si hagués estat a Barcelona o a alguna gran capital hauria entès el seu entusiasme però era un petit país entre muntanyes de menys de cinc-cents quilòmetres quadrats; no era home de donar-li mil voltes a les coses i lúnic que li interessava era que tot sortís bé.
La Maria rebia, a peu de terrassa, els convidats i participants; lajudaven unes companyes de la Policia que també eren aficionades a lscrap. LAnna Vila treballava al TEDAX2 i la Mireia Baldi era investigadora del grup de delictes contra les persones. Les havia conegut en començar a treballar com a forense i ben aviat les va arrossegar a la seva passió per les manualitats. En Josep, la Nelly i la M. Carme, de la revista andorrana Dona Secret, també eren presents i feien fotografies de tots els assistents. En aquella nit càlida la terrassa estava plena de gom a gom i seria lacte social per excel·lència daquella setmana.
Els ulls de la Maria van brillar en veure aparèixer en Cerni.
Estàs molt elegant aquest vespre! va dir la Maria mentre es feien un petó.
I tu estàs impressionant amb aquest vestit!
La Maria estava radiant i aquest moment de dolça intimitat va ser interromput per la impaciència de lex-batlle Climent Masoliver que exclamava que no era el moment de fer-se moixaines. La Maria va aixecar les celles. Aquest sí que no estava previst que vingués. En David Masoliver va avançar-se per saludar-la i excusar-se perquè el seu padrí havia volgut venir tant sí com no. La Maria no va contestar i va fer una llambregada al vestit del Climent que havia fet esforços per mudar-se. Li va semblar que portava un escuradents a lorella però va preferir no dir-li res.
Una noia de llarga melena rossa i cos escultural va fer la seva aparició aixecant murmuris i desencadenant flaixos de les càmeres i els mòbils dels allí presents. LStacy Morgan caminava amb pas segur i duia un vestit vermell cenyit que va deixar bocabadats els assistents. La Maria va pensar que era encara més bonica que a les fotografies i que era molt elegant. Va apressar-se a saludar-la i aquesta li va agrair que lhagués convidat. La Maria es va emocionar per la calidesa de les seves paraules. La seguia la seva ajudant, lAbby Jones. En Cerni no va poder estar-se de remarcar-li a en David la cara de pomes agres que feia la noia i com alçava els ulls quan lStacy reia per tonteries. Tots dos van estar dacord que no devia ser fàcil treballar per una famosa scraper i blogger com lStacy. No va trigar gaire en mostrar-se capritxosa, ordenant de mala manera a lAbby que li anés a buscar un còctel mentre saludava alguns dels seus patrocinadors.
Van anar arribant els companys dIdentitat Judicial, instal·lant-se prop duna de les piscines exteriors per prendre cava i assaborir els excel·lents canapès que servien els cambrers.
En Climent no es perdia res i semblava passar-sho prou bé amb la música del grup andorrà que amenitzava la vetllada.
I això del crafbaken, quina collonada és? va preguntar mentre engolia una gamba arrebossada i es llepava matusserament els dits.
Es diu scapbooking! va exclamar la Mireia mentre agafava una copa i saguantava el riure. És el que tota la vida sha dit manualitats.
Ah! Avui en dia ho han de complicar tot! Vaja, quina pèrdua de temps i diners!
La Mireia, acostumada a les sortides de to del Climent, no li va fer cas; va mirar en Cerni i en David que feia cara de resignació però es va eixorivir quan li van presentar lAina Blanc, una scraper de Barcelona. La Mireia va explicar-los que era tot un referent a Catalunya i a tots els països de parla castellana. Tenia milions de seguidors i era molt activa. De seguida la van trobar simpàtica i molt xerraire. Tot i ser famosa, era molt planera i es deixava fotografiar amb tothom qui li demanava. En Climent va pensar que era un pèl superficial però li va caure bé. No se li va escapar que en David no havia quedat gens indiferent a lencant de la jove. Quan li agafava aquell riure beneit volia dir que ja havia caigut al pot.
La festa era en el seu punt àlgid quan la Maria va pujar a lescenari per donar la benvinguda a tothom i agrair la nombrosa assistència a aquest esdeveniment del món de lscrapbooking que sorganitzava per primera vegada a Andorra.
Desitjo que gaudiu daquests dies dactivitats amb les millors scrapers del món i vull agrair especialment la vinguda de les nord-americanes Stacy Morgan i Bianca Scatola, de la catalana Aina Blanc i de la francesa Geneviève de Fouchard. És tot un honor tenir-vos entre nosaltres i demano un fort aplaudiment per elles.
LStacy va mirar de mala gana a la Bianca que saludava als assistents efusivament. Com a noia de família rica, lStacy estava acostumada a ser el centre datenció i no li agradava gens ni mica que una perdulària de Brooklyn li prengués el protagonisme. Segur que shavia apuntat a la trobada en saber que ella hi aniria. Quina oportunista.
No sho va pensar gaire i va pujar a lescenari per prendre-li el micròfon a la Maria que, sorpresa i contenta alhora, li va fer lloc. Va fer riure a tothom amb una broma sobre lintent de cercar on es trobava Andorra al mapa i la magnífica oportunitat que havia tingut de venir a un país tant bonic tot i que encara li quedava molt per descobrir. Però la situació es va tornar incòmoda quan lStacy va començar a dir que les altres scrapers no tenien fusta i només es limitaven a copiar-la i, com diuen, mai segones parts són bones. La Maria, astorada, no sabia on posar-se i va buscar amb la mirada en Jaume Solé. Estava clar que lStacy anava una mica passada de copes i que calia fer quelcom ràpidament.
En aquell moment van arribar diversos jugadors del Bàsquet Club dAndorra i a ningú se li va escapar lexcitació de lStacy Morgan que va donar ràpidament les gràcies i va baixar de la tarima enfilada en els seus vertiginosos talons de color carn dirigint-se directament cap al jugador estrella, en Gus Pino, nord-americà, dorigen porto-riqueny, tot just arribat al país feia sis mesos. LStacy se li va enganxar al coll i li va plantar una morrejada davant la sorpresa dels assistents. La Maria va entendre de seguida per què havia vingut a Andorra i se li va escapar un mig somriure. Ves per on, sortia amb el jugador de bàsquet.
En Gus va quedar-se parat uns segons però va reaccionar de seguida separant-se della abruptament. No va tenir temps de dir cap improperi: la Dolly Serrano, co-organitzadora de lesdeveniment, va clavar a lStacy un mastegot que va deixar tothom bocabadat.
Ni se tacudeixi apropar-te a la meva parella! Pendó!
Ara sí que la cosa sestava caldejant i anaven de sorpresa en sorpresa. Les dues dones van començar a insultar-se i a esbatussar-se. En Cerni i en Jaume Solé van mirar de separar-les. Desenes de mòbils gravaven lescena i els reporters gràfics shi delien. La Maria va demanar als músics que continuessin tocant i va animar la gent a ballar. Després es va apropar al grupet i va demanar-los que es calmessin. En Gus no la va ni mirar, es va dirigir a lStacy i li va demanar que el deixés en pau; la seva xicota era la Dolly. Ells ja havien acabat i no volia saber res més della.
No em deixaràs! Ho hauràs de fer sobre el meu cadàver!
LAnna i la Mireia, que shavien apropat, esguardaven silencioses en Gus que amb prou feines contenia la seva ira. Ja en tenia prou i va decidir que no sestaria un minut més sofrint la presència de lStacy. Abans, però, va enllaçar la Dolly i li va fer un petó apassionat. LStacy no va suportar la mirada satisfeta de la noia i va escridassar lAbby.
No hi ets mai quan et necessito! Ets un zero a lesquerra! Vinga, anem cap a lhotel!
LStacy va marxar deixant una concentrada olor de perfum i un ambient tens mentre en Jaume estirava el braç de la Dolly i se lenduia ben lluny.
La Maria va començar a sentir un migranya persistent i es va posar la mà al front. En Cerni li va agafar mà i van reunir-se amb els amics.
Bé, no pensava que mho passaria tant bé! va exclamar sorneguer en Climent No hi ha com una baralla denamorats per posar una mica de picant a la vida! Au, vinga Maria, alegra aquesta cara i pren una copa de cava. En aquest món hi ha coses pitjors
Mira, Climent, no estic dhumor per sentir les teves brometes poca-soltes. Quin desastre de nit!
No ho crec pas, nena. He vist moltes noies fent fotos i gravant. Segur que tot plegat et farà una bona publicitat i vindrà més gent a la trobada. La xafarderia empeny a les masses.
En David va interrompre el seu padrí, no fos cas que en digués alguna de grossa i va demanar a lAina si coneixia personalment lStacy. Aquesta va assentir: shavien trobat en algun esdeveniment però sempre posava distància. Només feia la pilota a qui pensava que podia ser-li útil o susceptible de fer-li guanyar diners. Sempre menyspreava les companyes.