A la noia dels ulls color de mel.
O era per la noia dels ulls glaucs color de Mar?
Antoni Ascón Vila
EMBRIAGUESA DAMOR I ALCOHOL
(A boca de canó)
1ª edició en format electrònic: setembre 2020
© Antoni Ascón Vila
© Imagen de cubierta Antoni Ascon Vila
Disseny de la coberta: ImatChus
Terra Ignota Ediciones
c/ Bac de Roda, 63, Local 2
08005 Barcelona
931.73.22.29 - 629.02.20.53
www.terraignotaediciones.com
IBIC: DCF 2ADC
La història, idees i opinions escrites en aquest llibre són propietat i responsabilitat exclusiva de lautor.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser realitzada amb lautorització dels seus titulars, llevat dexcepció prevista per la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
Antoni Ascón Vila
EMBRIAGUESA DAMOR I ALCOHOL
(A boca de canó)
Índex
The conegut
El Bosc
Si ploro
El cel i el mar
Atzavara
Lúnica certesa
Tramuntana
Vida
I el sol
Els teus ulls
Recepta per viure
Llavors
Contra la tristor
Un instant
Llibertat
Només
Mentida
Sense tu
Dorm
Bosc de corall
Calidoscopi
En tornaré formiga si cal...
Respirar
La Poesia
Despertar
Com tu
Reina
Somriu
Nadó
Colors
Nimfa consentida
Et regalaré
Tatuatge
Pluja
Fènix
Mira
La mar
Xiuxiu
Oceànic
Lliure
Propera estació
Pallasso
Nua
Si la veus
Gratitut
Nova vida
Silenci
Els mars
Pell bruna
Totes les tardors
No ploris
Un instant
Així
El teu rostre
Com un nen
De ferro
Testimo
Timagino
Com la mel
Proa
Sibèria
Cec
Setze anys
Gana
Desesperació
Buscant
Amant
Sang
Per fi
Tant
Cap a linfinit
14-12-2010
-mail-
The conegut
Com la pluja del mes dabril més sec,
així, després de la travessera del desert,
ple de somriures i llàgrimes.
al final quasi del camí,
la teva olor fresca dherba mullada
i clam silenciós,
mhan fet retrobar el tresor perdut
en els records de la memòria.
Del camí infinit del futur,
voldria que naixessin flors de les pedres,
que als ocells sels oblidés el seu cant,
que la nostra trobada,
fos sempre una retrobada,
com una espiral de núvols
Que no tingués fi.
Que la fi del temps,
ens trobi tan assedegats damor,
que no haguem deixat res pels altres,
i hagin de tornar a inventar-lo.
No vull oblidar mai el teu nom,
com el pilar de la terra,
vull cridar-lo,
noranta vegades, noranta,
passar-te la ma pel rostre,
amb els meus ulls tancats
completament a les fosques,
com una nit sense lluna.
Perquè si un dia em quedo cec,
que els dits guardin la teva memòria,
i així poder dir....
Que the conegut.
25-12-2010
-mail-
El Bosc
-Tendresa-
Em sento com un nen ferit i abandonat
al mig del bosc,
on les libèl·lules ploren
amb les seves quatre-centes
cèl·lules dulls.
Però els unicornes blancs
majudaran a trobar el camí cap a tu,
allà on el sol sembla una magrana,
com un cort obert,
com un riu de sang,
on les bèsties més salvatges
voldrien ser intel·ligents
i veurens com a dos de la seva espècie.
Menters, les papallones cantaran
oracions sensibles que només
podrem entendre tu i jo.
Mira aquest cos que està fet
a la mida dels teus ulls de mel,
on la gebra seria lúnic impediment
per poder-los obrir.
Tortugues lentes
ens petonejaran els records,
aquells que només tu i jo sabem
que existeixen,
i és per això que serem immortals
i savis, sense saber res,
no ens caldrà,
perquè en el nostre món,
no existeix la ignorància,
la tendresa ho haurà guanyat tot.