En una cosa no estic pas dacord amb tu, quan dius: Si fuera una persona inteligente Jo diria que no té res a veure la intel·ligència amb el teu problema (ex problema). Si em diguessis per falta de seguretat, per deixar-me portar, per falta de criteris propis Però una persona que no és intel·ligent, no surt del munt dentrebancs que tu has tingut, ni planta cara a la vida com ho fas tu. A més estàs fent un treball constant dintrospecció i autoconeixement, que no tothom es capaç de fer. Podries ser un bon filòsof o un bon psicòleg! I no ten riguis! Que si no ho cregués, no ho diria.
Bé, ja està bé de floretes, no fos cas que thi acostumessis.
Daquí a poquet sonaran les campanes de fi dAny, jo em menjaré els raïms tota sola mirant la tele. Ni quan podia sortir més, és una nit que sempre mha agradat quedar-me a casa. I aquest any, amb aquest fred que fa! Per cert, que demà volia anar cap a Banyoles a passar un parell de dies a una casa de pagès, però no sé que faré perquè jo no tinc cadenes i si les carreteres estan glaçades, malament rai. Al matí trucaré a tràfic i segons el que em diguin marxaré o no.
Com vam quedar no et diré a partir dara, els dies que pugui venir a veuret, perquè sempre pot sorgir algun impediment, el que sí et puc dir que serà sempre en diumenge, quan treballi.
Bé, Dani, com sempre rep tot el meu afecte i comença lAny Nou amb optimisme.
Una forta abraçada.
M. Rosser.
P.D.: Acabo de rellegir- me la carta i jolin, he passat de les coses més transcendentals, a les més planeres, com si fos una olla barrejada. Espero que no et costi de digerir. Et prometo no donar-te cap més pallissa com aquesta carta. Adéu. Tenvio una revista i uns quants sobres per si et fan falta.
11
Esplugues 06-01-97
Hola, Dani,
Com estàs? No sé si havies fet la carta als reis, però com que thas portat bé i jo soc la Reina Maga, de la família, doncs també hi ha hagut alguna coseta per a tu. Espero que aquests dies de tant de fred et faci servei. I ara no em diguis: No ho havies dhaver fet!. És un petit detall i prou. I no em negaràs que la bufanda és guay!
Per fi vaig anar dos dies a la casa de pagès de la foto i em va fer molta il·lusió, perquè vaig conèixer leurodiputat José M. Mendiluce, que a mi em cau molt bé, perquè durant la guerra de Bòsnia era una de les poques persones que sabia el que es deia. Estava allà acabant un llibre. Potser quan el publiqui, per labril, li podré fer una entrevista.
Una forta abraçada,
M. Roser
P.D.: Aquesta casa on vaig, és a pocs quilòmetres de Banyoles. És a dalt dun petit turó i està completament sola. Lhabitació on normalment dormo, quan hi vaig, ves per on, abans era lestable de les mules. A la porta encara hi ha la finestreta per on treien el cap, ho trobo divertit.
Com que aquests dies he tingut temps de fer fotocòpies, tenvio el meu recull de poemes. La veritat és que em fa una mica de vergonya Però mira, quan no puguis dormir, en llegeixes algun i segur que acabes somniant com un angelet. Alguns del poemes són petites vivències, però la majoria són un cant a la natura. I molts ja veuràs que tenen més de prosa que de poemes.
Laltre dia, quan tornava de Banyoles, les llums de la presó estaven totes enceses i semblava, quina ironia, un arbre de Nadal gegant. I a més, vaig poder contemplar una posta de sol, daquelles que per la seva bellesa et fan estimar la natura per poc sensible que siguis. I, mira, no portava la màquina de fotos!
Adéu.