Tot fa lefecte que més que trobar-nos davant duna obertura de corts, siguem fit a fit amb un final de cicle, on, després de negociar i acordar el que shagués hagut dacordar, i després de les deliberacions corresponents que sovint eren llargues i àrdues, shavia arribat a la donació del servei que antecedeix la clausura formal. Per això, en aquesta darrera entrada de lEmperador a València, no hi ha negociacions entre els braços i el rei, i per això el rei, així que rep la concessió econòmica fet que marca el final de lassemblea estrictament valenciana, marxa del regne, entre festejaments i celebracions, cap a Montsó, on inaugurarà les Corts Generals per als regnes de València, Aragó i Catalunya.
Per reforçar el que acabo de suggerir hi ha també el parer dEn Martí de Salinas, lambaixador de linfant Ferran i rei dHongria a la cort imperial carolina i testimoni presencial daquells fets. Així, per una carta seva al rei Ferran, datada el 26 dabril del 1528, referent als moviments de Carles I, sabem que «S[a] M[ajestat] partí de Madrid cap a València a 23 daquest i hi farà la seva entrada el segon dia de maig; i en acabant de jurar, partirà vers Montsó, on té feta crida de corts per al primer de juny».96 És a dir, que, ultra no comentar que hi ha hagut convocatòria de corts per a València, el que sí que remarca amb totes les lletres és que «acabarà de jurar» quelcom que no es diu, però que, a les envistes del que he exposat fins aquí, cal interpretar que hi jurarà «la cloenda de les Corts», perquè ha de marxar ràpidament cap a Montsó, on hi ha de començar unes noves Corts Generals. És molt estrany que en sortir la cort i lEmperador de «Madrid», ja sens faci saber que es clausuraran unes corts que, en teoria, si seguim la documentació oficial sobre els passos de Carles I, no shi han pogut convocar mai. El fet, doncs, que shi clausurin ens indica a ulls vistents que ja shi estaven celebrant i que, conseqüentment, el de «Madrid» substitueix el nom duna ciutat valenciana, des de la qual surt la cort, en direcció a la capital, abans de saltar cap a lAragó. A la lletra següent, ja des de Montsó, el 8 de juliol del 1528, En Salinas hi insisteix: «S[a] M[ajestat] entrà a València al 3 de maig i fou-li feta molt solemne rebuda i, durant el temps que hi estigué, que fou fins al XX de maig, hi feren moltes festes de justes i jocs de canyes, i altres autos de plaer; i S[a] M[ajestat] els festejà visitant la seva ciutat moltes vegades i, encara que mal proveït, perquè venia de pressa amb pensament de no deturar-shi gens, jugà amb ells només a les canyes, sense que hi hagués cap home castellà amb ell».97 Que és com si ens digués que després de clausurar les Corts, i fins que no sen va anar a Montsó, es va dedicar al seu esbarjo personal i a festejar-ho amb els valencians.
En aquest sentit, em semblen prou suggerents els mots de lAmalio Marichalar i En Cayetano Manrique, pels quals «les primeres Corts celebrades per Carles als valencians foren les Generals de Montsó de 1528, prorrogades després a València, on les continuà En Ferran dAragó, lloctinent general del regne».98 I didèntic parer és En Danvila.99 Seguint-los, i reflexionant també sobre lestada del Cèsar a la capital del Túria, En Martínez Aloy subscriu: «No tingué Carles prou valor per convocar les Corts a València i preferí dur-les a Montsó, perquè, fora del regne i quasi confoses amb les daltres territoris més importants, perdessin les restes de virilitat que shaurien salvat del naufragi general».100 I rebla: «Ja hem dit que les primeres Corts valencianes del temps de Carles I es congregaren a Montsó a lany 1528».101 Dada que ve corroborada, finalment, per una anotació del mateix Llibre dAntiquitats, car el 4 de maig del 1528 els tres braços presenten a lEmperador «ses entimes y protests per la convocació feta fora lo regne de les corts de Monçó».102 No hi va haver, doncs, corts a la ciutat de València «aquell maig» del 1528. O més ben dit, no nhi va haver, si més no, amb la presència de lEmperador, sinó tan sols shi va escaure com hem vist una cloenda formal i la subsegüent convocatòria per a les de Montsó. «El duc de Calàbria, virrei de València, quedà habilitat per perllongar les sessions de les Corts a la ciutat de València, les quals es reprengueren al convent de Predicadors i duraren fins al 8 de maig del 1529»,103 apunta En Juan Francisco Pardo. Més clar no es pot dir: si les Corts es reprengueren i, amb aquest fi, es va habilitar el duc de Calàbria per «perllongar les sessions de les Corts», és que ja hi havia hagut sessions anteriors i, per descomptat, inauguració prèvia i formal. I caldria estudiar amb deteniment de quines corts, doncs, són els nombrosíssims rastres que trobem a la documentació i que ens parlen daquesta assemblea del 1528, editada al 1539 per En Francesc Díaz Romano,104 i celebrada «als regnícoles de la dita ciutat e Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat».105 Perquè, si lEmperador va entrar a València lany anterior del 1527 i la documentació daquesta visita ha desaparegut en una part prou substancial per no dir absolutament i, en el terreny oficial, ja trobem les dues estades confoses en una de sola, potser aquestes Corts siguin les daquest any 1527, datades a rellotge passat el 1528, perquè, efectivament, a la ciutat del Túria es van concloure les Generals de Montsó en tot allò que afectava el regne particular de València. O això o som tan sols davant la clausura de les Corts del 1527, prolongades durant tot el 1528, abans que lEmperador i la cort passessin a Montsó.
Aquesta és lopció més llaminera per la qual em decantaria ara. Majorment perquè, com he dit, a lany 1539 es van reeditar a València els Furs, capítols, provisions, e actes de cort fets en lo any MDXXViii,106 per tal com la portada deixa clar que els Furs són ara «novament estampats e rubricats»,107 si bé cosa prou indicativa no nhem conservat la primera edició. Amb tot, a la capçalera que obre el text del llibre, després de remarcar que lassemblea ha estat presidida pel duc Ferran dAragó, lloctinent general del regne de València, sens advera que els furs que tot seguit simprimeixen són els acordats «en les Corts generals per aquelles celebrades als regnícoles de la dita ciutat i Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat en lo any M.D.XXViii».108 És a dir, que es van celebrar a València aquell 1528 unes Corts Generals, però que «considerada la necessitat urgentíssima de vostra Magestat per raho de la qual no es pot detenir» a València, perquè ha danar a Montsó «per lo desafiu presentat a la Cesarea y Real persona de vostra Magestat per lo Rey de França», i ateses «les necessitats que ocorren en aquell seu Regne de Valencia, en les quals necessariament se ha de provehir»,109 nomena i habilita En Ferran dAragó «per a continuar e celebrar les corts als regnícols del dit regne de Valencia en la ciutat de Valencia per temps de tres mesos».110 El text és més que explícit: el duc Ferran és habilitat, en nom de lEmperador, puix aquest ha de passar urgentment a Montsó, per continuar durant tres mesos més les Corts a València. Tres mesos que «correran del dia avant que sera assignat e por vostra Magestat prorrogat per a continuar dites corts en la dita ciutat de Valencia». I encara shi especifica que, si «dins lo qual terme de tres mesos, si les corts no es podran cloure, lo dit terme, tenint tal poder, se puixa prorrogar amb consentiment empero de tots los braços del dit regne e persones representants», sense que les prorrogacions «no puixen excedir lo terme de un any comptador del primer dia del present mes de Juny».111 El contingut de l«habilitació del Illustrissim duc don Ferrando de Aragó» és realment aclaridor. Hi ha hagut unes corts no concloses a València, perquè Carles ha de marxar a Montsó. Amb aquest fi sha habilitat el duc de Calàbria per continuar-les durant tres mesos, però si no les podia cloure per la raó que fos, les pot tornar a prorrogar, sempre que el termini no depassi el curs dun any comptador des del primer de juny daquell any de 1528. Les Corts hi eren. Hi van ser. En algun indret de València i, segurament, presidides pel mateix Emperador. És molt possible que la primera edició «extraviada» dels Furs que ara glosso ho digués amb tota la normalitat del món. Els imponderables de la guerra amb França van fer que lEstat Major català necessités els recursos dels regnes dAragó i de Catalunya. I per aquesta raó el Cèsar va convocar Corts Generals a Montsó, però deixant el duc de Calàbria a València perquè clogués aquelles que ja hi havia en curs. I llavors, una conclusió simposa: si lEmperador venia del sud de València, on havia inaugurat les Corts, és que les Corts que les cròniques adulterades ens situen a Toledo o a Valladolid lany anterior de 1527, han de ser unes altres corts, també tingudes en un altre indret indeterminat de València, esborrades insidiosament.
Ultra això, i aprofundint-hi una mica més, si Carles, com sens diu, venia de Madrid, i a València no hi havia de clausurar re, puix no hi havia ni convocat ni obert corts, ¿per què no va anar directe de Madrid a Montsó, que tan sols són 450 km, i, en canvi, va preferir fer una volta tan incomprensible sobretot perquè sabem que el Cèsar llavors ja tenia una gran pressa i va passar per la ciutat de València, fent una ruta de 725 km? Per què va passar 22 dies a València amb jocs, festes i divertiments? Llevat que fos una exigència protocol·lària insalvable marcada per la clausura dunes corts, el fet no té cap ni peus i sembla una actitud més suïcida que fruit dun gran estratega en temps de guerra. Les presses i les cuites, especialment quan els francesos estaven envaint els seus estats itàlics, que ell havia de defensar a grans camades, esdevenien una prioritat de vida o mort, i no són gaire o gens amigues de les giragonses inútils i de les pèrdues incomprensibles de temps.
Una altra traça colpidora de la desubicació territorial i nacional de lEmperador i de lEmperadriu, la tenim en un fet tan insignificant com revelador: el nomenament de cavaller de laragonès Joan Garcia. De fet, és materialment impossible que, si el rei era a Toledo, Madrid o Valladolid celebrant-hi corts a lany 1527, com sens diu abusivament des dels llibres retocats, En Joan Garcia, natural de Saragossa, membre del Consell Reial i secretari del Cèsar, fos «armat cavaller a Brussel·les per lEmperador Carles V el 12 de desembre del 1527».145 En Latassa, a qui devem aquesta dada, ens confirma que treu la informació del que «diu el mestre Zapater Anal. llib. 4, cap. 18, pàg. 66, col. 2 i pàg. 77».146 I, efectivament: a la Segona Part dels Annals de la Corona dAragó, publicada per En Miquel Ramon Zapater, al llibre 4, capítol XVIII, pàgina 66, lAndrés de Uztárroz narra latorgament del títol de cavaller al saragossà Joan Garcia el dia 11 de desembre del 1527, per compte de lEmperador, però no pas a «Brussel·les», sinó a «Burgos»!147 És ostensiblement palès, de nou, que tant Brussel·les com Burgos tornen a tapar el nom de la ciutat real on es trobava el monarca en el pla físic, puix sabem que el rei en aquelles dates era a Espanya, com certifiquen la totalitat de documents, estudis i biògrafs, entre els quals En Martyn Rady, que innova que «entre 1522 i 1529 Carles V residí a Espanya»148 de forma ininterrompuda,149 i com, així mateix, ho objectiva lAlfred Kohler: «A partir de lestiu del 1522, Carles es troba novament als seus regnes espanyols; aquesta segona estada a la península Ibèrica es perllongaria fins al 1529».150 Queda evidenciat, doncs, irrevocablement, el retoc.
I, encara, com a colofó, voldria comentar que, mercès a un escrit de lambaixador polonès Joan Dantisc sobre una ambaixada russa que acabava darribar a la cort imperial, datat el 17 dagost del 1527, sabem que aquesta shavia de trobar o bé en una ciutat costanera o molt a prop de mar, perquè En Dantisc relata que «a la mateixa sala on menja i escolta missa, rebé lEmperador els ambaixadors del duc de Moscòvia. Vingueren des de Brabant per mar i arribaren el 20 de juny, i visqueren dels seus propis recursos fins al 29, en què sels donà audiència i reberen provisió abundosa».151 Per més com és costum que la carta sigui datada a «Valladolid»,152 el fet que el text objectivi nítidament que els ambaixadors moscovites «arribaren per mar», allà on es trobava la cort, demostra que som davant duna còpia de la carta original desnaturalitzada i deslocalitzada, perquè Valladolid no té mar i, per tant, no shi pot arribar «per mar». Amb tot, es podria adduir que lambaixada arribaria per mar a algun lloc de la costa hispànica que arribaria per mar a Espanya i que, després, es desplaçaria fins a la cort, a Castella. Però el text no només no diu res de tot això, sinó que és ben nítid a especificar que un cop arribats per mar, on fos que arribessin, els moscovites van romandre aturats en aquest mateix lloc durant nou dies, «vivint dels seus propis recursos», esperant la llicència corresponent per ser rebuts per la cort i, un cop obtingut el permís desitjat, sels va donar audiència. Amb això, el text i només el text dona a entendre que la cort i el punt darribada dels ambaixadors havien de ser tots dos en una ciutat molt propera a la costa o potser, fins i tot, en una ciutat portuària de la costa. Per això mateix, en tancar el relat, En Dantisc rubrica que els ambaixadors, «pel seu gust, haurien tornat per França, però sels obligà a anar per mar a llur costa i sense ningú daquesta cort que els acompanyés, com es fa amb daltres. Els anteriors a aquests anaren per França fins a Àustria a costa de lEmperador».153 Amb la qual cosa tornem a ser conscients que la cort no tan sols era a prop del mar, sinó prop duna ciutat important, segurament, amb un port de mar prou folgat, i almenys amb un nombre mínim de veïns que podia oscil·lar entre els 200 (com a Catalunya) i els 400 (de lAragó),154 perquè quan hom convocava corts les ciutats catalanes i aragoneses acostumaven a tenir, respectivament, un mínim de 200 i 400 habitants. O, potser encara, afinant-ho millor, un mínim de 200 focs i «shavia de celebrar en una vila reial».155 Llavors, si els fets passen, com ja he apuntat, en una ciutat costanera amb port de mar, al sud de Xàtiva, segurament amb el títol de «vila reial», don romanços venia lEmperador amb la cort?
71RICARDO GARCIA CARCEL, Cortes del reinado de Carlos I; Monografías y Fuentes-5, Universidad de Valencia. Departamento de Historia Moderna, València, 1972, p. VIII.
72MARTIN DE VICIANA, Tercera Parte de la Crónica de Valencia; Sociedad Valenciana de Bibliófilos, València, 1882,p. 226-227.
73Libre de Memories de Diversos Sucesos e Fets Memorables e de Coses Senyalades de la Ciutat e Regne de Valencia (1308-1644); edició a cura de Salvador Carreres Zacarés, Acción Bibliográfica Valenciana, València, 1935, vol. II, p. 810.
74Ídem, p. 226.
75R. GARCÍA CÁRCEL, ob. cit., p. VIII.
76Cf. MARTÍ DE VICIANA, Libro Tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino; edició a cura de Joan Iborra, Fonts Històriques Valencianes-9, Universitat de València, València, 2002, p. 263, nota 539.