3
LA PRESÓ DEL REI DE FRANÇA: DE BARCELONA A VALÈNCIA
Un altre tema que ens ajuda a descobrir la presència de la cort imperial i com aquesta i el protagonisme militar i polític catalans han estat esborrats de la Història és tot el que afecta la captura del rei de França Francesc I a la batalla de Pavia i el seu futur captiveri, de presó en presó, fins a arribar davant de lEmperador i de la cort. Com veurem tot seguit, en força casos les cròniques ens diuen que el rei va venir pres de Gènova a Barcelona i daquí ja el van traslladar a Madrid; en daltres ocasions, el rei va de Barcelona a València i de València ja el condueixen directament a Madrid. Però, també hi ha casos, com al llibre dEn Juan Ochoa La Carolea, on sens narra només que, un cop lEmperador va ordenar que li trametessin el monarca francès, «sembarcà a Gènova amb En Carles de Lanoy. Un cop vingut, fou posat en bona guarda a la Fortalesa de Madrid».156 El mateix fa En Julián de Pinedo, per qui el rei Francesc «es lliurà a En Carles de Lannoy, que el conduí a Madrid, on sestigué fins al tractat de primer de gener del 1526».157 Al Sumari del pare Mariana també sens diu que, després de la batalla, «lenviaren pres a Espanya», i «sestava a Espanya pres al castell de Madrid».158 Com conformement fa leditor de les Memòries de Carles V en asseverar que «fou portat el rei a Espanya, a Madrid»159. I, fins i tot, En Pere Gil ens relata a la seva Història Moral de Cathalunya, que, un cop capturat, «fou aportat lo rey Francisco ab galeres per Lanoy a Espanya lany mateyx 1525»;160 i, sense dir en quin port va sorgir, al moment remarca que, després de múltiples festes, «entrà lo rey Francisco en Madrid».161 I llestos. Amb la qual cosa sesborrava qualsevol traça de la seva presència a Catalunya i creava un llast de confusió infinita que ha perdurat fins als nostres dies. Com ho ha observat al 1893 En Fernández Duro, en parlar de la presó del rei de França, «malgrat ser tants els qui han escrit i comentat els esdeveniments de lèpoca de Carles V, cap dels crítics no ha explicat minuciosament aquest episodi curiós».162 I en glossar lobra dEn Champollion-Figeac, que va intentar precisament resseguir documentalment el viatge de Francesc I ja captiu, apuntava: «Lobra especial dedicada a reunir els documents relatius al captiveri de Francesc I, no desfà els errors que respecte a dates i llocs contenen les obres anteriors; no interpreta bé, segons sembla, alguns dels mateixos documents que hi insereix; no diu, en fi, com feu el rei el seu viatge».163 Sí. Un rastre perdut, secularment esborrat, que arriba fins a les portes del segle XX. Especialment, litinerari per Catalunya. Però, tanmateix, quin va ser el rastre del seu pas pels regnes catalans? Vegem-ho detingudament.
La nova de la victòria de les tropes imperials a Pavia va arribar a Barcelona el 5 de març del 1525, «i el dia 6 se solemnitzà amb un Te-Deum i una processó general, com la del dia de Corpus, on tots els homes i dones que hi assistiren portaren un ram de llorers».164 Mentrestant, el rei pres havia estat embarcat a larmada imperial, amb «vint-i-quatre galeres i alguns bergantins»,165 i era dut a Cotlliure,166 i daquí a Cadaqués.167 Segons En Santacreu, «lendemà anaren a Palamós, on estigueren descansant tres dies per causa del rei, que venia de la mar una mica cansat i marejat».168 És des daquí que, el 17 de juny, En Lanoy escriurà a lEmperador,169 manifestant-li que té ganes de veurel ben aviat.170 I de Palamós van anar a Barcelona.171
En Víctor Balaguer ens fa saber que, immediatament, «el 9 de juny, el governador de Catalunya mossèn Pere Cardona publicà un pregó, pel qual, després de manifestar que era pròxim a entrar en aquesta ciutat el rei de França, presoner, encarregava que ningú no satrevís a dir ni a fer afronts, ni paraules injurioses a cap dels qui fos de la terra de dit rei de França, sota pena duna multa i de vint-i-cinc dies de presó».172
Deu dies després, desembarcava a Barcelona. Amb tots els pèls i senyals ho recull el Dietari de la Generalitat, que en dona puntual notícia el dilluns 19 de juny: «En aquest dia, entre les sis e set ores aprés migjorn, arribaren en la plaja de la present ciutat de Barchinona lo molt il·lustre senyor don Charles de la Noy, visrey de Nàpols e capità general del victoriós exèrcit del emperador y rey nostre senyor, y en sa companyia lo molt magnífich e valerós capità Alarcón, ab XXI galeres, de les quals XV eren de sa magestat, molt armades y ornades, e les sis eren del rey de França ab los palaments, banderes e tendals negres en senyal de dol y tristícia, per quan los dits senyors capitans portaven presa la persona del rey de França en la galera capitana, que fon pres en la batalla de Lombardia per lo imperial exèrcit del emperador nostre senyor».173 Llavors, las naus van prendre terra «e moltes delles posaren scales en terra. E principalment la dita capitana, en què eren los dits capitans e la persona del dit rey presoner, posà la popa al cap del pont de fusta que los magnífichs consellers de la dita ciutat havien fet fer perquè desembarcàs per aquell lo dit rey de França. E essent desembarcats los dits rey de França, virey de Nàpols e lo capità Alarcón, en companyia de ells lo senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya, e molts altres cavallers e gentils hòmens, passaren, tots junts, a cavall per la font del Àngel, carrer Ample e per lo Dormidor de Framenors, e isqueren al portal que ix al sol de la Rambla, davant la Atarassana, e per la Rambla amunt sen anaren al ort del reverendíssimo senyor arcabisbe de Tarragona, en lo qual aposentaren los dits virey de Nàpols, capità Alarcón e rey de França, presoner».174
El Dietari encara especifica que, lendemà, dimarts, mentre el rei sestava tancat a casa de larquebisbe de Tarragona, «los senyors deputats e oÿdors de comptes, acompanyats dels officials y altres ministres del General y de la Deputació, ab los porters ab les masses altes, anaren a visitar los dits virey de Nàpols, capità Alarcón e rey de França, presoner».175 En Balaguer precisa que, a la nit daquest mateix jorn, «amb un gran acompanyament de moltes torxes, anaren en lluïda cavalcada fins al seu allotjament les principals dames de la ciutat, al capdavant de les quals hi havia la comtessa de Palamós i la muller del governador».176 I rubrica que «lendemà, dia 21, anà el rei de França a sentir missa a la catedral».177
«Y tu, fama y honor de gente Hispana,
Prendiendo el fuerte Rey en tal jornada,
Recibes coronel Ioan de Aldana,
Puñal, Real Tuson, y rica espada».184
Al segle XVIII ho torna a assegurar En Serra i Postius a lEpítome de Montserrat185 i a Lo perquè de Barcelona,186 i modernament ho corroboren En Joan Tres i lEnric Querol. Mentre el primer subscriu que lAldana «ascendí a coronel major del terç dels italians i lluità a Pavia, on ell, personalment, féu presoner Francesc I, rei de França»,187 pel segon, al 1512 seria «a Ràvena i, posteriorment, a les campanyes italianes de Garillano, Vicència i Bicoca, a les ordres de Ramon de Cardona».188 I rubrica: «El zenit del seu currículum militar sesdevingué, però, el 24 de febrer de 1525, quan, ja coronel del terç dels italians, aconseguí capturar personalment Francesc I, rei de França, durant el setge de Pavia, a Llombardia».189 En Pere Voltes, així mateix, també lesmenta com el «cavaller català», al qual, «el dia 24 de febrer del 1525, el monarca francès Francesc I, a la batalla de Pavia, reté la seva espasa».190 I, finalment, En Miquel Castellvell ha reivindicat el seu paper a la història, tot denunciant-ne la usurpació de la seva gesta a mans dels qui «ens volen amagar la participació de Joan dAldana i els terços a la batalla de Pavia».191
A favor daixò em complac encara a al·legar que en daltres cròniques castellanes el nom del capità és un altre. Un dels primers a denunciar el retoc, de qui tinc constància, va ser En Francesc Martorell, ja al 1627. A la seva Historia de la Antigua Hibera dedica el capítol trenta-sisè a clarificar aquesta insídia. Lintitula «Del Mestre de Camp Joan dAldana que capturà el Rei Francesc de França al Parc de Pavia».192 Després dexposar les seves gestes militars excelses193 i que, un cop va fer presoner el rei Francesc, va donar lespasa, el punyal i el collar daquest a Carles V,194 escrivia: «Vegeu ara el comú error dalguns cronistes, car manlleven a aquest soldat valerós la glòria i el renom que daquest fet li resulta, i a la ciutat de Tortosa el que com a ciutadà seu li pertoca, i atribueixen la presó del rei Francesc a daltres soldats; i el que és més: deixar escrit que el rei de França donà el collar a un home darmes, i lestoc a un soldat Castellà, i no fou així, sinó de la manera que linvicte emperador Carles Cinquè ho certifica» en un «privilegi atorgat a Tunis el 20 de juliol de lany 1535»195 i posteriorment ho faria també, si bé al fill daquest, Marc Antoni, el rei Felip II, en un altre privilegi,196 concedit el primer de juliol del 1589, a lEscorial.197 I a favor daixò En Martorell annexava sengles privilegis atorgats pels reis respectivament a ell i al seu fill Marc Antoni, en què es fan palesos amb tota nitidesa els fets suara esmentats.198 Tot seguit, i ja per acabar, En Martorell, parlant encara de la fama esborrada del capità Aldana, concloïa: «Em sembla que queda ben provat amb aquest privilegi que aquest capità valerós és qui capturà el rei Francesc de França i qui rebé el seu collar, espasa i punyal i no pas els qui diuen alguns historiadors».199 I, encara, lEmperador li va regalar, «en senyal damor, unes Hores de lOfici de la Mare de Déu, les quals he tingut jo a les mans i són les més formoses que hom pugui pensar».200
Torna a parlar dEn Joan dAldana tan nítidament i inconfusible, com el soldat que va capturar el rei Francesc, lAndrés de Uztárroz al 1663;201 En Francisco Diego de Sayas, al 1666202 i el Pare Marcillo, al 1685.203 A les acaballes del XVII, En Lluís La Marca insistirà de nou que la captura del rei Francesc pels capitans de lemperador Carles és un fet sabut de tothom, «encara que hi hagi ploma aduladora que soposi a una veritat que totes les nacions escriuen»,204 en una clara referència a locultació del nom real dels militars entre ells el de lAldana que van aconseguir reduir el monarca francès i posar-lo sota vigilància catalana. La gesta dEn Joan dAldana la recolliran amb tota normalitat en sengles obres encara els cronistes i erudits del segle XVIII, entre els quals em complac a remarcar En Feliu de la Penya,205 En Serra i Postius206 o En Vicent Ximeno,207 com així mateix El Gran Diccionario Histórico208 o lanònima «Cançó de lavalot de les Quintes».209 I no es perdrà tampoc al llarg del xix, com en donen fe les obres dEn Torras i Amat,210 dEn Daniel Fernández,211 dEn Víctor Balaguer com ja hem vist o de lAntoni de Bofarull.
Pel darrer daquests, la gesta en qüestió va tenir una «contingència notable que no podem ometre, per la seva alta importància, i que, per altra part, nosaltres tenim intenció de consignar, per la glòria que reflueix a Catalunya daquell fet, i per donar peu a la descripció desdeveniments que la Història general dEspanya hagué de suprimir, però que és el nostre deure relatar. Són els successos a què ens referim, i que corresponen a la Història de Catalunya, lacte material de la presó del rei Francesc i la seva vinguda, com a presoner, a Barcelona».212
Llavors, indicava que «En Miñana, en relatar el succés, no ometé la circumstància principal la persona a qui es degué la captura del rei Francesc, i, referint-se a Garivay (que advertim que era natural de Biscaia), diu que fou fet presoner per Urbieta, biscaí».213 En Sandoval també lanomena «Iuanes de Urbieta, basc, natural dHernani a Guipúscoa».214 Per això, En Bofarull adduïa: «No crèiem nosaltres que, en tractar aquest assumpte, que podria semblar secundari a qui no li toqui la glòria, haguéssim de donar-li tanta preferència, però, en veure que la glòria ens pertoca com a catalans, per raó de ser català el vencedor del rei Francesc, no hi haurà compatrici que no es complagui del nostre entreteniment».215