4
FRANCESC I ÉS CONDUÏT DE VALÈNCIA A XIXONA, PASSANT PER ALACANT
Seguint les traces de ladulteració, i mirant de trobar on es va dur Francesc I i on va ser retingut al regne de València, vull ara aportar una nova dada. Dacord amb una lletra de lEmperador al virrei Lanoy, datada el 20 de juny del 1525, observem com Carles li ordena que dugui el presoner al castell de «Patina, prop de València»,290 perquè «ens sembla que el dit Patina és situat en un país prou bo, i és el lloc més proper de Salou o de qualsevol altre port de Catalunya on podeu desembarcar, puix el Patina és el millor lloc i el més segur per posar-hi el dit rei de França, benentès amb bona guarda com acostumeu a fer-ho».291 La carta cesària conté diversos suggeriments sobre afers estratègics, tant sobre la bona conducció del rei francès a bon port, com dassumptes italians, després dels quals Carles insisteix que, quan el dugui a «Patina», li parli «amb lhonorable tractament que ell pugui esperar i de les nostres bones intencions vers una pau universal». I rebla que cal que «sigui dut al castell de Patina, on la seva persona repeteixo ha de ser mantinguda en perfecta seguretat».292 Per més que la carta ens vingui signada a «Toledo», no hi ha cap altra referència a la més mínima intenció que el monarca francès hagi de ser conduït ni a aquella ciutat, ni a Madrid, ni a cap més altra de Castella. Segons la voluntat de lEmperador, En Lanoy ha de portar Francesc a «Patina», a València, perquè és el millor castell que té i el més ben comunicat per mar amb Catalunya. Tanmateix, en tot aquest relat hi ha un problema greu: ni a València ni a Catalunya no hi ha cap castell que es digui «Patina». En Bradford, que sestranya dun topònim tan rar, puntualitza en una nota al peu de pàgina: «així a loriginal». I tan sols satreveix a conjecturar si es podria tractar de «Quere Patacina, una ciutat prop de Tarragona?»,293 sense dilucidar-ho i, el que és pitjor, sense tenir en compte que el text de la lletra diu explícitament que «Patina» es troba «prop de València».
En aquest sentit, aporta una mica més de claror una nova lletra cesària, datada a Barcelona el 22 de juny, si bé del 1519, a «mossèn Ferrer, Alcaid del castell de Patina».294 Sembla, doncs, que per una o altra raó, a les còpies preservades de la correspondència imperial, algú ha canviat el nom dun castell molt concret valencià per un nom dissuasiu de tota sospita com el de «Patina», amb la mateixa voluntat de sempre: amagar el lloc on es trobava el rei francès. Però Carles, a la seva missiva, hi esmenta amb totes les lletres que el seu alcaid és «mossèn Ferrer» i això ens dona una pista boníssima, car sabem que mossèn Lluís Ferrer succeí el seu pare, Jaume Francesc Ferrer, al febrer del 1525, com a alcaid del castell de Xàtiva.295 Per tant, tenim ara un testimoni directe i personal de lEmperador que ens demostra de tot en tot que aquest no tenia cap més altre propòsit a lhora de fer tancar el rei de França en un indret segur, que dur-lo al castell de Xàtiva. Aquesta és ara una novetat que cal tenir en compte. LAntoine Varillas ens ho refresca sense embuts: «En Lanoy, empès per un vent favorable, prengué terra a Alacant».296 I quan lEmperador va saber que el monarca havia arribat a Espanya, «envia ordre a En Lanoy de conduir-lo al castell de Sciatina»,297 que no és altre que el de Xàtiva, amb la transcripció errònia, tan comuna i estesa, de la «u» per una «n». Per això mateix En Pardo Molero subscriu convençut que, després de la batalla de Pavia, «havia corregut el rumor que el rei francès seria empresonat al castell de Xàtiva».298 Si tal com tot sembla indicar «Madrid» ha substituït «Xàtiva», faria sentit el que hem anat trobant als textos comentats, que parlen de dur el rei francès «al castell de Madrid» o, fins i tot com el mateix Carles escriu a la vila de «Madrid», el 28 de juliol daquest 1525, «al seu alcàsser i fortalesa».299 Aleshores, i atès que a la sobredita lletra de lEmperador es demanava a la vila de «Madrid» que condicionés aquell lloc, car venia el rei francès amb tota la seva comitiva, però, per contra, en aquesta ciutat, «ni a lacord daquest dia, ni en cap altre, consta que shagués preparat allotjament al rei Francesc; la qual cosa no deixa de tenir importància, quan a les actes de la corporació municipal corresponents [de Madrid] a aquella època, que es conserven íntegres, es fa esment de punts descassíssim interès».300
Que el rei Carles volgués empresonar Francesc a Xàtiva tindria encara més sentit i coherència històrics si fem cas del que escriu lanomenat Pere-Màrtir dAnguera Joan dÉnguera, segons el meu criteri el 7 de novembre del 1512, fent referència a Ferran dAragó, puix, per ell, «en aquest estat de coses, Ferran dAragó, dit duc de Calàbria, serà conduït un dia daquests des dAtienza al castell de Xàtiva receptacle de tots els nobles enemics dels Reis aragonesos perquè sigui posat sota la més severa vigilància».301 Llavors, doncs, si al 1512 els reis catalans tenien el vell costum de dur els seus nobilíssims enemics al castell de Xàtiva, també ho podien haver fet amb Francesc I, després de la derrota de Pavia, al 1525, només tretze anys després. La meva conjectura ve corroborada per un autor contemporani: En Francesco Guicciardini. Aquest cronista italià que es va morir al 1540,302 va poder obtenir informació de primera mà mentre els fets sesdevenien. Doncs bé: a la seva Istoria dItalia narra que, un cop capturat Francesc I, porten el rei «a Roses, port de Catalunya amb grandíssima alegria del Cèsar», el qual, per torna, ordena «que fos conduït a la Rocca de Xàtiva, prop de València, Rocca [o sigui, fortalesa] usada antigament pels Reis dAragó com a custòdia dels grans homes, i a la qual ha estat últimament força anys el duc de Calàbria».303 Però En Guicciardini no acaba aquí la narració, ans postil·la que, «semblant-li aquesta deliberació inhumana al virrei, i molt allunyada de la promesa que li havia fet a Itàlia, obtingué per lletra del Cèsar que, fins a nova deliberació, fos tancat en una vila propera a València, on tingués comoditat de cacera i de plaers».304 O sigui, que Francesc I va romandre al regne de València, molt possiblement a Xàtiva, perquè En Guicciardini ens innova tot seguit que aquest espai de reclusió per bé que ara ja ens parli de Madrid era «una fortalesa», don tenia «facultat deixir-ne alguna vegada» cavalcant només en una mula.305 O sigui, que el rei francès va ser dut de la fortalesa de Xàtiva a la fortalesa de Madrid, segons aquesta crònica. Actualment, En Joan Tres també ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner a Pavia, va ser «traslladat a Barcelona, València, Xàtiva i Madrid».306 Però també passant per Xàtiva, que, en alguns relats, és manifestament la darrera presó. Per això es canvia per «Madrid». O, com veurem més endavant, per «Toledo». Pel que fa al canvi de «Xàtiva» per «Madrid», el text dEn Guicciardini és altament rellevant, perquè és dels poquíssims historiadors que parla de Xàtiva, no com a vila ni ciutat ni castell ni «fortezza», sinó amb el terme específic italià de «rocca». Acabo de ressenyar com el Cèsar va manar portar el presoner a «la Rocca de Xàtiva». Doncs bé: quan lAlfonso dUlloa, al 1573, ens descriu els mateixos fets, ja tan sols exposa que En Lanoy va apressar a Pavia el rei Francesc i el va conduir «amb bona guàrdia a la rocca de Madrid».307 I llestos. Dada reveladora, que demostra que «Madrid» substitueix inequívocament «Xàtiva» com a lloc darrer de captiveri del monarca gal.
4
FRANCESC I ÉS CONDUÏT DE VALÈNCIA A XIXONA, PASSANT PER ALACANT
Seguint les traces de ladulteració, i mirant de trobar on es va dur Francesc I i on va ser retingut al regne de València, vull ara aportar una nova dada. Dacord amb una lletra de lEmperador al virrei Lanoy, datada el 20 de juny del 1525, observem com Carles li ordena que dugui el presoner al castell de «Patina, prop de València»,290 perquè «ens sembla que el dit Patina és situat en un país prou bo, i és el lloc més proper de Salou o de qualsevol altre port de Catalunya on podeu desembarcar, puix el Patina és el millor lloc i el més segur per posar-hi el dit rei de França, benentès amb bona guarda com acostumeu a fer-ho».291 La carta cesària conté diversos suggeriments sobre afers estratègics, tant sobre la bona conducció del rei francès a bon port, com dassumptes italians, després dels quals Carles insisteix que, quan el dugui a «Patina», li parli «amb lhonorable tractament que ell pugui esperar i de les nostres bones intencions vers una pau universal». I rebla que cal que «sigui dut al castell de Patina, on la seva persona repeteixo ha de ser mantinguda en perfecta seguretat».292 Per més que la carta ens vingui signada a «Toledo», no hi ha cap altra referència a la més mínima intenció que el monarca francès hagi de ser conduït ni a aquella ciutat, ni a Madrid, ni a cap més altra de Castella. Segons la voluntat de lEmperador, En Lanoy ha de portar Francesc a «Patina», a València, perquè és el millor castell que té i el més ben comunicat per mar amb Catalunya. Tanmateix, en tot aquest relat hi ha un problema greu: ni a València ni a Catalunya no hi ha cap castell que es digui «Patina». En Bradford, que sestranya dun topònim tan rar, puntualitza en una nota al peu de pàgina: «així a loriginal». I tan sols satreveix a conjecturar si es podria tractar de «Quere Patacina, una ciutat prop de Tarragona?»,293 sense dilucidar-ho i, el que és pitjor, sense tenir en compte que el text de la lletra diu explícitament que «Patina» es troba «prop de València».
En aquest sentit, aporta una mica més de claror una nova lletra cesària, datada a Barcelona el 22 de juny, si bé del 1519, a «mossèn Ferrer, Alcaid del castell de Patina».294 Sembla, doncs, que per una o altra raó, a les còpies preservades de la correspondència imperial, algú ha canviat el nom dun castell molt concret valencià per un nom dissuasiu de tota sospita com el de «Patina», amb la mateixa voluntat de sempre: amagar el lloc on es trobava el rei francès. Però Carles, a la seva missiva, hi esmenta amb totes les lletres que el seu alcaid és «mossèn Ferrer» i això ens dona una pista boníssima, car sabem que mossèn Lluís Ferrer succeí el seu pare, Jaume Francesc Ferrer, al febrer del 1525, com a alcaid del castell de Xàtiva.295 Per tant, tenim ara un testimoni directe i personal de lEmperador que ens demostra de tot en tot que aquest no tenia cap més altre propòsit a lhora de fer tancar el rei de França en un indret segur, que dur-lo al castell de Xàtiva. Aquesta és ara una novetat que cal tenir en compte. LAntoine Varillas ens ho refresca sense embuts: «En Lanoy, empès per un vent favorable, prengué terra a Alacant».296 I quan lEmperador va saber que el monarca havia arribat a Espanya, «envia ordre a En Lanoy de conduir-lo al castell de Sciatina»,297 que no és altre que el de Xàtiva, amb la transcripció errònia, tan comuna i estesa, de la «u» per una «n». Per això mateix En Pardo Molero subscriu convençut que, després de la batalla de Pavia, «havia corregut el rumor que el rei francès seria empresonat al castell de Xàtiva».298 Si tal com tot sembla indicar «Madrid» ha substituït «Xàtiva», faria sentit el que hem anat trobant als textos comentats, que parlen de dur el rei francès «al castell de Madrid» o, fins i tot com el mateix Carles escriu a la vila de «Madrid», el 28 de juliol daquest 1525, «al seu alcàsser i fortalesa».299 Aleshores, i atès que a la sobredita lletra de lEmperador es demanava a la vila de «Madrid» que condicionés aquell lloc, car venia el rei francès amb tota la seva comitiva, però, per contra, en aquesta ciutat, «ni a lacord daquest dia, ni en cap altre, consta que shagués preparat allotjament al rei Francesc; la qual cosa no deixa de tenir importància, quan a les actes de la corporació municipal corresponents [de Madrid] a aquella època, que es conserven íntegres, es fa esment de punts descassíssim interès».300
Que el rei Carles volgués empresonar Francesc a Xàtiva tindria encara més sentit i coherència històrics si fem cas del que escriu lanomenat Pere-Màrtir dAnguera Joan dÉnguera, segons el meu criteri el 7 de novembre del 1512, fent referència a Ferran dAragó, puix, per ell, «en aquest estat de coses, Ferran dAragó, dit duc de Calàbria, serà conduït un dia daquests des dAtienza al castell de Xàtiva receptacle de tots els nobles enemics dels Reis aragonesos perquè sigui posat sota la més severa vigilància».301 Llavors, doncs, si al 1512 els reis catalans tenien el vell costum de dur els seus nobilíssims enemics al castell de Xàtiva, també ho podien haver fet amb Francesc I, després de la derrota de Pavia, al 1525, només tretze anys després. La meva conjectura ve corroborada per un autor contemporani: En Francesco Guicciardini. Aquest cronista italià que es va morir al 1540,302 va poder obtenir informació de primera mà mentre els fets sesdevenien. Doncs bé: a la seva Istoria dItalia narra que, un cop capturat Francesc I, porten el rei «a Roses, port de Catalunya amb grandíssima alegria del Cèsar», el qual, per torna, ordena «que fos conduït a la Rocca de Xàtiva, prop de València, Rocca [o sigui, fortalesa] usada antigament pels Reis dAragó com a custòdia dels grans homes, i a la qual ha estat últimament força anys el duc de Calàbria».303 Però En Guicciardini no acaba aquí la narració, ans postil·la que, «semblant-li aquesta deliberació inhumana al virrei, i molt allunyada de la promesa que li havia fet a Itàlia, obtingué per lletra del Cèsar que, fins a nova deliberació, fos tancat en una vila propera a València, on tingués comoditat de cacera i de plaers».304 O sigui, que Francesc I va romandre al regne de València, molt possiblement a Xàtiva, perquè En Guicciardini ens innova tot seguit que aquest espai de reclusió per bé que ara ja ens parli de Madrid era «una fortalesa», don tenia «facultat deixir-ne alguna vegada» cavalcant només en una mula.305 O sigui, que el rei francès va ser dut de la fortalesa de Xàtiva a la fortalesa de Madrid, segons aquesta crònica. Actualment, En Joan Tres també ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner a Pavia, va ser «traslladat a Barcelona, València, Xàtiva i Madrid».306 Però també passant per Xàtiva, que, en alguns relats, és manifestament la darrera presó. Per això es canvia per «Madrid». O, com veurem més endavant, per «Toledo». Pel que fa al canvi de «Xàtiva» per «Madrid», el text dEn Guicciardini és altament rellevant, perquè és dels poquíssims historiadors que parla de Xàtiva, no com a vila ni ciutat ni castell ni «fortezza», sinó amb el terme específic italià de «rocca». Acabo de ressenyar com el Cèsar va manar portar el presoner a «la Rocca de Xàtiva». Doncs bé: quan lAlfonso dUlloa, al 1573, ens descriu els mateixos fets, ja tan sols exposa que En Lanoy va apressar a Pavia el rei Francesc i el va conduir «amb bona guàrdia a la rocca de Madrid».307 I llestos. Dada reveladora, que demostra que «Madrid» substitueix inequívocament «Xàtiva» com a lloc darrer de captiveri del monarca gal.