He sabut que un centenar de mariners i calatravins han tancat la porta del Mar barrant laccés al port. No volen que ningú abandone Ciutat per mar. Mossèn, si em permeteu... Som-hi laconsellà el regent de la Cancelleria, mentre adoptava un posat greu. Maneu un grup de soldats que us donin escorta. Jo us hi acompanye. La millor manera de saber què passa és eixint al carrer.
De cap manera! sexclamà el batle amb els ulls plens de por. Que estau fuit, canceller? És que feis les coses així a la vostra terra, allà a València? No sortiu sota cap concepte! Vos ho preg, Miquel. Amb la massa enfurida encara vos faran la pell. Enviau els vostres homes.
El virrei feu cridar el seu lloctinent que era al pati darmes, amb la guàrdia. En aparèixer li manà formar un petit escamot que els acompanyés a efectuar una primera inspecció dels moviments que tenien lloc fora la fortificació de lAlmudaina.
No cal que vingueu digué en Gurrea, dirigint-se al batle. Esteu massa envellit per a una urgència com aquesta. Us ordeno que quedeu entre muralles. Sou massa vell per córrer segons quins riscos feu el virrei amb un deix de menyspreu envers el batle. Sense esperar resposta, Miquel de Gurrea es cenyí lespasa que tenia recolzada a la butaca des don presidia les reunions del Consell Assessor, manà a la resta que el seguissin i dirigint-se al vell batle li digué amb to jocós: Algú els haurà de governar si avui nosaltres morim allà fora. Teniu cura del meu fill com en teniu del vostre.
Al pati muntà el cavall i al capdavant dun reduït nombre de soldats que havia manat formar, sortiren mentre la guàrdia tancava rere seu les portes de la fortificació.
De lesplanada estant Miquel de Gurrea va sentir com una gran cridòria anava pujant per la costa de Sant Nicolau fins a la juraria i veié com una munió de gent brandant banderes de diferents gremis desfilaven al so de timbals i trompetes avançant ràpidament cap a Cort per donar suport als revoltats en el seu intent de penetrar en la casa del govern municipal.