Daniel Ortiz
POLÍTICA I VALORS
Com restaurar la grandesa de la política?
Editorial Barcino SA
Barcelona
Col·lecció Observatori dels Valors
Coordinació Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
(ESADE)
Titular de la Càtedra Jordi Pujol
Directors de la col·lecció
Àngel Castiñeira
Ferran Sáez
Equip dinvestigadors dels núm. 9-12
David Murillo
Daniel Ortiz
Laura Albareda
Enric Colet
1a edició: setembre de 2009
© ESADE
© Fundació Lluís Carulla
© Daquesta edició: Editorial Barcino SA Acàcies 15, 08027 Barcelona
Fundació Lluís Carulla
Carrer Aribau 185
08021 Barcelona
www.fundaciolluiscarulla.cat
info@fundaciolluiscarulla.cat
Amb la col·laboració
de Joaquim Roglan
Producció editorial Jordi Quer
Correcció lingüística Esmena Correccions
Disseny Jordi Casas
Maquetació Vània Rosell
Impressió Gràfiko
Dipòsit legal: B-00.000-09
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
Pròleg
les inquietuds que expliquen el perquè daquest treball vénen de lluny. Amb el pas dels anys, linterès genèric per la política sha anat concentrant en un àmbit específic: el factor humà en política. Sens dubte les lleis, les institucions i els sistemes són molt importants, però lelement determinant es troba en les persones. Les persones són sempre la clau de volta de la política. Històricament en tenim nombrosos exemples. Les circumstàncies més favorables sovint no han servit per evitar que els dirigents arruïnessin un bon projecte polític. En daltres ocasions, malgrat els obstacles aparentment insuperables, els líders han estat capaços de fer emergir tota la grandesa de la política i han assolit fites heroiques.
Quins són els valors de la política catalana avui? Quines són les principals qualitats i les principals virtuts dels nostres polítics? Quins valors els mouen? Una vegada, després duna intensa discussió, una amiga politòloga em va etzibar: Dani, desenganyat, en política només hi ha dos tipus de persones: els creients i els arribistes. Els primers serien ingenus, somiatruites i babaus. Els segons serien oportunistes, egoistes i descreguts. El desig dexplorar més a fons aquesta tesi, tan simplista com inquietant, ha estat la principal raó a lhora demprendre aquest projecte.
Un parany evident per a un llibre com aquest és el cinisme. El somriure sorneguer, el to displicent, una certa condescendència... formen part duna estratègia vella i tramposa. Lactitud cínica, tan freqüent en certs ambients polítics o intel·lectuals, no admet el debat sincer, i, per això mateix, tampoc no mereix ser presa en consideració.
Els valors no queden reflectits en allò que es diu, sinó en allò que es fa. Els valors en política no són el que el polític proclama davant les càmeres de televisió, sinó el que veritablement inspira les seves idees, orienta les seves accions i, en darrer terme, posa en pràctica dia rere dia. Explorar la relació entre política i valors prometia ser un exercici apassionant, com així ha estat.
Aquest llibre no pretén moralitzar la política. Entre altres raons perquè, com diu Daniel Innerarity, el que va en contra de la política no és la immoralitat, sinó la mala política. Lobjectiu és reflexionar en veu alta sobre lofici de polític, sobre els valors que prevalen avui en dia a la política catalana i els que haurien de prevaler. Tant de bo que aquestes reflexions contribueixin a millorar, ni que sigui modestament, la qualitat de la política al nostre país.
I. punt de partida teòricIntroducció
No és fàcil trobar bibliografia sobre política i valors. En realitat, són tan escassos els treballs sobre aquest àmbit de la política, que hom podria arribar a sospitar que els experts lhan desestimat com a objecte de recerca pel fet de no considerar-lo suficientment científic. Fa la impressió que els politòlegs no estan gaire interessats en aquesta qüestió, i els filòsofs la troben potser massa sociològica. És com si no la consideressin prou rellevant; o es tractés duna faceta estrictament subjectiva, pertanyent a lesfera privada dels polítics; o fos un terreny massa vaporós i inaprehensible; o hi hagués el perill de ser titllat de moralista de la vida pública.
Segurament algunes daquestes prevencions estan justificades, i fins i tot alguns daquests riscos són certs, però de cap manera no poden explicar loblit duna qüestió tan transcendental per a la política com és lestudi dels valors que la configuren. En aquest sentit, no deixa de ser sorprenent lextraordinària minuciositat amb la qual la ciència política investiga algunes qüestions recurrents (teoria de partits, sistemes electorals) mentre continua mancada duna aproximació sistemàtica i rigorosa de laxiologia política.
Nombrosos indicadors palesen el malestar de la ciutadania envers la política i el descrèdit de la mateixa política al nostre país. Els desajustos entre els valors que es proclamen, els valors que es practiquen i els valors que es perceben en podrien ser una de les causes principals. Daltra banda, les fortes transformacions econòmiques, socials i culturals contemporànies obliguen a redefinir lespai i el mateix paper de la política. Només així estarà en condicions de recuperar la confiança dels ciutadans i daportar les solucions que la societat nespera. En aquest context, la pregunta pels valors en la política resulta més necessària que mai: quins són els valors i les actituds que caracteritzen avui la política a Catalunya? Quins valors caldria impulsar, redescobrir i, sobretot, posar en pràctica per tal que la política assoleixi la grandesa que li correspon?
Del paràgraf anterior es desprèn que el nostre objecte destudi és la manera de fer política, no la política en si mateixa, que ens situaria en un àmbit incommensurable. En efecte, tractarem de posar en relleu les diferents formes i els diferents estils de fer política que sorgeixen com a conseqüència del predomini duns valors o uns altres. Per tant, resten exclosos de bell antuvi la dimensió ideològica de la política, el debat sobre els continguts, lanàlisi de lacció de govern o lanàlisi del model de societat que es persegueix.
Què és la política? De les moltes aproximacions possibles, volem subratllar la de Max Weber, autor de referència obligada en la qüestió que ens ocupa. Anomenem política, en un sentit molt ampli, qualsevol gènere dactivitat directiva autònoma (Weber, 1991), i és aplicable als camps: empresarial, educatiu, cultural, etc. Ara bé, quan ens referim a la política com a activitat específica de govern, és a dir, vinculada a la gestió de la res publica, forçosament hem de circumscriure el seu significat a la direcció o la influència sobre la direcció duna associació política, és a dir, en el nostre temps, dun estat.
Definim lestat com aquella comunitat humana que, dins dun determinat territori (el territori és element distintiu), reclama (amb èxit) per a si el monopoli de la violència física legítima. Daquesta manera, lestat es converteix, tal com subratlla Weber, en lúnica font del dret a la violència. I la política consisteix, precisament, en laspiració a participar en el poder o a influir en la distribució del poder entre els diferents estats o, dins dun mateix estat, entre els diferents grups dhomes que el componen. Així doncs, la política té a veure amb el poder i, més concretament, amb lexercici del poder que permet governar la polis.
Weber també mostra la seva preocupació pels valors de la política i, principalment, pels valors que orienten les accions dels professionals de la política: La consciència de tenir una influència sobre els homes, de participar en el poder sobre ells i, sobretot, el sentiment de manejar els fils dels esdeveniments històrics importants eleven el polític professional, fins i tot el que ocupa posicions formalment modestes, per sobre del que és quotidià. La qüestió que aleshores se li planteja és la de quines són les qualitats que li permetran estar a laltura daquest poder (per limitat que sigui en el seu cas concret) i de la responsabilitat que recau sobre ell. Amb això ja entrem en el terreny de lètica, ja que és a aquesta disciplina a qui correspon determinar quina classe dhome sha de ser per tenir dret a posar la mà sobre la roda de la història.
Per portar a terme el nostre propòsit, prendrem com a referència els principals actors de la política: els partits polítics amb representació parlamentària, els professionals de la política i el conjunt dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya; per bé que, ocasionalment, també ens referirem de manera específica a les institucions de govern i al sistema polític. En cada cas tractarem de veure quins són els valors que, majoritàriament, nimpregnen o ninspiren el comportament i les seves conseqüències.
Lestudi se centra en el període 2004-2008, especialment pel que fa a lanàlisi de les ponències en els congressos dels partits (anys 2004 i 2008). No obstant això, esporàdicament també inclou algunes dades anteriors, ja sigui amb la finalitat de poder comparar un mateix indicador a través dun interval més ampli (capítols 4 i 7), o bé perquè les úniques fonts dinformació disponibles són anteriors. En aquest sentit, no podem deixar desmentar un dels problemes tradicionals dels estudis socials i polítics al nostre país: la manca de fonts dinformació actualitzades, exhaustives i fiables. Aquesta dificultat es posa especialment de manifest a lhora danalitzar la composició del Parlament (característiques professionals i socials dels diputats) i dels alts càrrecs de lAdministració (els estudis disponibles es remunten a les dècades dels anys 80 i 90).
El llibre està estructurat en tres parts i dotze capítols. La primera part té com a objectiu establir un marc conceptual suficientment ampli per integrar de manera adequada les diferents peces del trencaclosques (sistema polític), i consta duna introducció metodològica (capítol 1); un breu recorregut històric de les tensions entre lètica i la política a través dAristòtil, Maquiavel i Weber (capítol 2); una aproximació a les principals transformacions de la política contemporània, amb la presentació del nou paradigma emergent, de la mà de Daniel Innerarity (capítol 3); i, en darrer terme, una presentació sintètica dels principals trets de la cultura política majoritària a la Catalunya actual (capítol 4).
La segona part del llibre planteja un exercici dobservació i anàlisi del comportament dels principals actors polítics, amb lobjectiu final delaborar un diagnòstic acurat dels valors predominants a la política catalana contemporània. Aquest procés és el que ens ha de permetre, eventualment, una comprensió adequada de la desafecció i la crisi política contemporànies. Començarem fixant-nos en el discurs polític oficial, és a dir: els valors que es proclamen a través dels textos constituents del nostre sistema polític, de les ponències en els congressos dels partits i dels discursos dels mateixos polítics (capítol 5). A continuació ens aturarem en lacció política, i tractarem de veure quins són els valors que realment es posen en pràctica en el funcionament ordinari de la política. Centrarem la nostra atenció en quatre aspectes que considerem especialment significatius: el funcionament intern dels partits, el seu finançament, les campanyes electorals i el perfil dels càrrecs públics (capítol 6). Tot seguit canviarem de perspectiva i tractarem desbrinar quina és la valoració ciutadana de la política, és a dir: quins són els valors que perceben els ciutadans a lhora davaluar el sistema polític, les institucions de govern, els partits i els polítics (capítol 7). Abans del diagnòstic, encara contrastarem la informació obtinguda per mitjà del diàleg amb quatre personatges de primer nivell de la política catalana: els expresidents de la Generalitat Maragall i Pujol, i els expresidents del Parlament Barrera i Rigol (capítol 8). I, finalment, tractarem delaborar el diagnòstic axiològic de la política catalana a principis del segle XXI, a través del sistema polític, les institucions de govern, els partits, els polítics i la ciutadania (capítol 9).
La tercera part del llibre és una invitació a pensar la possibilitat duna nova política, és a dir: la política del futur, en clau de valors. Partint del diagnòstic anterior, el primer que ens preguntem és: quins són els valors polítics que convindria reforçar, i de quins caldria prescindir? I, més específicament, quines són les actituds i els valors que cadascun dels agents polítics, considerats individualment, hauria dassumir i promoure? (capítol 10). A continuació encara farem un pas més i plantejarem algunes de les mesures o les reformes que podrien ajudar a fer viables els valors proposats (capítol 11). Finalment, clourem el llibre amb una breu reflexió sobre el valor de la política.
Cal no confondre la crítica amb el menyspreament. Davant la crisi política contemporània, hi ha qui se sent amb el deure de reivindicar la importància de la política, i per això té tendència a interpretar qualsevol crítica com un atac immerescut o excessiu. Certament, hi ha moltes maneres de criticar. Hi ha la crítica interessada, dogmàtica i amb voluntat destructiva. Però també hi ha la crítica saludable, necessària i justificada. No cal dir que aquest treball pretén situar-se en la segona categoria. Tot indica que només serà possible restaurar la grandesa de la política revisant a fons els valors que la inspiren.
Darrerament el valors shan posat de moda. Tothom parla de valors, singularment els mitjans de comunicació i els polítics. Els valors dels immigrants, els valors dels joves, els valors a lescola, els valors a lempresa, etc. Hi ha un discurs, força estès, sobre la necessitat de recuperar els valors del treball, lesforç, la qualitat o lestalvi. I en política també es parla sovint de la necessitat de recuperar els valors de la confiança, la credibilitat, la participació i la il·lusió. No obstant això, alguns autors han advertit del perill que això comporta. Ángel Gabilondo (2006) afirma: Es parla molt dels valors, però a vegades els valors han perdut valor. Shan devaluat. Han acabat sent simplement això: valors, entitats abstractes, sense cap força configurativa, conformadora. Ni constitueixen ni conformen institucions. Tanmateix, un valor, per ser-ho de debò, ha de constituir una institució. El valor ha de passar per una institució, perquè no podem fer dels valors pura mercaderia, vàcua cantinela. Estem en un mercat de valors. Efectivament, tot sha omplert de valors. Tot és pur comerç. Davant la possibilitat de quedar atrapats en una retòrica buida de continguts, aquest llibre afirma la necessitat de superar el discurs estèril i descobrir el potencial transformador dels valors en la política.