Valors tous en temps durs - Ángel Castiñeira


Director: Àngel Castiñeira

Director: Javier Elzo

Lluís Sáez

Ferran Sáez

Carlos Obeso

Teodor Mellén

Pau Mas

VALORS TOUS EN TEMPS DURS

La societat catalana a lEnquesta Europea de Valors de 2009

Editorial Barcino SA

Barcelona

La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de lEditorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla que compta amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE

1a edició: març de 2011

© Dels textos: els autors.

© Daquesta edició:

Editorial Barcino SA

Acàcies núm.15

08027 Barcelona

www.editorialbarcino.cat

Coordinació editorial

Jordi Quer

Correcció lingüística

Anna Carreras

Laia Noguera

Disseny

Jordi Casas

Maquetació

Adrià e Hijos, S.L.

Dipòsit legal: B-5265-2011

Converssió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.

Roger de Llúria, 24, baixos

08812 "Les Roquetes" Sant Pere de Ribes

Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Àngel Castiñeira - Introducció

LEnquesta Europea de Valors és una iniciativa promoguda pel Grup Europeu de Valors (European Values Study) que data de 1981, any en què es dissenyà una enquesta destinada a obtenir dades sobre els valors dels europeus al voltant de la família, de la feina, de la política, de la religió i, en definitiva, dels estils de vida. Lenquesta es fa mitjançant un qüestionari estandarditzat (tot i que admet preguntes específiques segons el territori) i permet una comparabilitat a gran escala de les societats europees i dels seus sistemes de valors. Aplega tots els països que pertanyen a la Unió Europea, a més daltres països del continent (en la darrera nhi han participat 45), i també nacions sense estat, com és el cas de Catalunya i el País Basc.

Les onades de lEnquesta tenen lloc aproximadament cada deu anys. Així, la segona es va produir al voltant de 1990, i la tercera, en el bienni 1999-2000 (no tots els països la fan al mateix any). El 2008 es va iniciar la quarta onada. A Catalunya, la primera aplicació de lEnquesta data de 1990, i els seus resultats van ser objecte duna publicació amb el títol dEls valors dels catalans, codirigida per Francisco Andrés Orizo i Maria-Àngels Roque, autors que també van publicar els resultats de lonada del 2000 (Els catalans a lEnquesta Europea de Valors, Catalunya 2001), en ambdós casos en el marc de lInstitut Català de la Mediterrània.

La darrera onada, iniciada el 2008 i realitzada a Catalunya el 2009, ha estat assumida per lObservatori dels Valors de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE. LObservatori dels Valors es va constituir lany 2006 amb uns objectius centrats a fer una diagnosi de la situació actual dels valors a Catalunya, a detectar els punts crítics de desacord o de controvèrsia, a conèixer els valors emergents i les projeccions didentificació axiològica, a fer una proposta de valors en els diversos àmbits de lesfera pública i a apuntar estratègies per tal dassolir-los.

Des del 2007, lObservatori ha generat diversos estudis sobre temàtiques específiques de valors, amb la intenció doferir una visió de conjunt sobre la situació dels valors en diversos àmbits a Catalunya (com ara la família, la feina, lempresa, els mitjans de comunicació, el consum, etc.). En afegir ara als estudis específics un estudi global de valors com és lEnquesta, lObservatori fa un salt qualitatiu que li permet disposar de fonts primàries noves i originals, obtenir una matriu de dades prou extensa per fer estudis sectorials i de conjunt, actualitzar i renovar part de les diagnosis elaborades en els estudis específics, explotar en el futur les dades de lEnquesta i incorporar-se a la xarxa europea de recerca sobre valors.

Per tal de dur a terme lEnquesta, es va formar un grup codirigit per Javier Elzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto, i, a Catalunya, per Àngel Castiñeira, director acadèmic de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE, amb el suport de la Fundació Lluís Carulla. La tasca de coordinació sha fet amb lajut dun equip interdisciplinar dinvestigadors que han explotat i de- senvolupat de manera específica diversos àmbits de valors inclosos en el conjunt de preguntes de lEnquesta. El treball de camp sha encarregat a lempresa TIME Consultants i va tenir lloc durant els mesos de maig i juny de 2009. La mesura mostral ha estat de 1.200 persones, amb un nivell de confiança del 95,5% i un error mostral màxim de ±2,89%, sota la condició de variància més desfavorable (p=q=0,5).

El qüestionari de 2009 contenia, a més de les preguntes estandarditzades per tal de mantenir intacte el potencial de comparabilitat temporal i territorial, algunes preguntes específiques que apuntaven a aspectes rellevants de la realitat social catalana.

Els resultats de lEnquesta han estat rics i molt útils a lhora de redimensionar el potencial danàlisi de la societat catalana i de captar la seva evolució en el canvi de valors, tal com es podrà veure en el contingut daquesta publicació. Tot i això, a lObservatori de Valors considerem que en moments de crisi hom no pot quedar-se únicament en la fase de diagnosi, sinó que la diagnosi duna societat ha de ser un punt de partida per tal dafavorir i impulsar la construcció dun projecte de país. En aquest sentit, creiem que les dades de 2009 i la seva anàlisi que aquí presentem constitueixen un sòlid fonament de cara a trobar les línies mestres que permetin bastir lesmentat i imprescindible projecte de país i de futur.

I. Javier Elzo - Una tipologia dels catalans de 2009 a propòsit dels seus sistemes de valors

Introducció

Solem recordar que una tipologia és un intent de distingir en un univers concret una sèrie de grups molt heterogenis entre si, però internament tan homogenis com sigui possible. Tècnicament, diríem que provem de construir grups amb una gran variància intergrupal i poca variància intragrupal. Lobjectiu daquest assaig és ben clar: diferenciar, dins dun únic univers, grups diversos segons una sèrie de característiques (comportaments, actituds i, en el nostre cas, principalment valors) sobre les quals es desitja investigar. Per això, en un mateix univers hi caben tantes tipologies com linvestigador ho vulgui (i les dades recol·lectades li ho permetin). Cal, en conseqüència, tenir molt en compte que la tipologia que es presenta a continuació és una de les tipologies possibles de la societat catalana de 2009 realitzada en el marc daquesta investigació i amb les preguntes del qüestionari utilitzat.

Podem construir tipologies dacord amb els condicionants socials i demogràfics bàsics seleccionats entre ledat, el gènere, lhàbitat (rural o urbà, ciutats grans, mitjanes o petites), lestatus ocupacional (treballa, està a latur o estudia), la classe social, el nivell destudis, lorigen geogràfic, etc. La hipòtesi subjacent vindria a dir que les situacions materials són les que informen (condicionen o determinen) les opcions immaterials. És a dir, els comportaments i les actituds de les persones serien condicionats (o determinats) per factors objectius, com ara ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Tanmateix, sense negar ladequació daquest abordament de lanàlisi de la realitat social, hem optat per privilegiar en lelaboració de la tipologia els factors nòmics, els seus sistemes de valors, tot i que, un cop shan elaborat els tipus, també nhem analitzat, entre altres variables, el perfil social i demogràfic. De fet, una vegada ha estat elaborada la tipologia, per a la redacció del perfil dels components de cada clúster hem tingut en compte la totalitat de les variables que conformaven el qüestionari del present estudi.

La raó de lopció retinguda té una profunditat teòrica important. Des del començament dels nostres treballs sobre els valors duna població determinada, sostenim la hipòtesi subjacent que en la constitució i formació dels valors, tant individuals com col·lectius, els factors sociodemogràfics, malgrat ser importants, no són determinants, excepte en casos extrems (en situacions extremes de pobresa i de malaltia o en situacions greus dimmigració, per exemple), perquè creiem que els valors tenen la seva pròpia espessor i, en tot cas, la seva pròpia dinàmica, que va més enllà dels condicionants materials, tot i que no els oblidem totalment. Dels que shan esmentat més amunt, ledat i el gènere (per aquest ordre) ens semblen els més importants.

Ara bé, seguint aquest raonament hauríem pogut elaborar la tipologia basant-nos en actituds i preferències de marcat signe valoratiu, per exemple les opcions polítiques (en la dimensió desquerres/dretes o en els nivells de catalanitat/espanyolisme) i religioses. Sabem, en efecte, per infinitat destudis, que els factors religiosos i polítics, com a variables independents, són dels més potents, dels més discriminants. Tanmateix, ens semblen excessivament immediatistes i primaris i, molt possiblement, ens farien arribar a tipologies òbvies i relativament estereotipades, del tipus els ateus són així, els catòlics són daquesta manera, els desquerres tenen aquest perfil, els de dretes, aquest altre. No volem pas dir que sigui un intent inútil (de fet, en aquests estudis, també en el present, hi analitzem aquests punts), però definir el concepte de persona jove desquerres, i encara més el de jove catòlic, no és tan senzill com sembla. Per això la nostra anàlisi és clar que parteix duna base nòmica, dels valors de les persones, però ho fa amb anàlisis secundàries, mitjançant preguntes indirectes.

Després de la reflexió i de la discussió de lequip investigador, hem optat per reproduir lesquema, amb les mateixes variables, que utilitzàrem a lEnquesta Europea de Valors de 2008 en la seva aplicació a Espanya (Elzo & Silvestre, 2010), però amb algunes variants pròpies de Catalunya, tot permetent-ne la comparabilitat. Hem treballat amb tres qüestions clau del qüestionari europeu de valors. En primer lloc, la importància que es concedeix a una sèrie de valors finalistes a la vida (família, feina, temps lliure, amics, política i religió), històrica primera pregunta de lEnquesta Europea de Valors des dels seus inicis lany 1981. Les dues altres qüestions o àmbits destudi retinguts per construir el clúster conformen també dues qüestions que acompanyen les enquestes de valors des de lany 1981 i que han estat emprades centenars de vegades en la multitud destudis que ha generat aquesta investigació (45 països en lonada de 2008), en les seves particularitats estatals, regionals o sectorials, de nombre pràcticament il·limitat. Ens referim, duna banda, a la confiança que els ciutadans concedeixen a una llarga sèrie dinstitucions i entitats (28 a lestudi català: totes les retingudes a lestudi europeu més algunes despecífiques a Catalunya, que es poden consultar a la pregunta 63 del qüestionari), i, de laltra, al nivell de justificació duna altra llarga sèrie de comportaments proposats (21 en concret a lestudi català: tots els de la base comuna europea més alguns dafegits, que es poden veure a la pregunta 68 del qüestionari). En resum, hem treballat amb 55 informacions diferents de tres àmbits distints, a lhora de construir el clúster de valors dels catalans de 2009.

Tal com es pot constatar, les tres preguntes es refereixen a qüestions nòmiques, a sistemes de valors, entenent el terme valor en la doble accepció amb què és utilitzat en sociologia, que recordarem breument.

En efecte, en una primera aproximació cal dir que en els àmbits de la sociologia empírica sentenen per valors les definicions de bo i de dolent, dacceptable i de rebutjable, dadmès i de prohibit, dallò que cal fer i que cal evitar. En un primer cop dull, aquesta definició pot semblar molt abstracta, però immediatament deixa de ser-ho quan ens adonem que aquestes definicions de bo i de dolent sincorporen al contingut de les actituds individuals i les posem de manifest en la nostra conducta externa quan interactuem amb els altres membres de la societat a la qual pertanyem. Des dun altre punt de vista, el terme valor també pot entendres com un criteri dacció social al qual hom sadhereix de manera més emocional que no pas racional (cosa que no vol dir, en absolut, que sigui irracional) i que a curt termini no es posa en dubte. Aquestes dues accepcions del terme valor es recullen en les qüestions adoptades per a lelaboració de la present tipologia.

La primera accepció de valor apareix duna manera clara i directa en la primera qüestió retinguda: la primera pregunta del qüestionari, on preguntem sobre la importància que concedeix lenquestat, en la seva vida, a sis qüestions bàsiques.

La segona accepció de valor (és a dir, el valor com a criteri dacció social), es correspon plenament amb les altres dues preguntes del qüestionari seleccionades: la que mesura els nivells de justificació a 21 comportaments diferents de la vida i la que controla la confiança que satorga a 28 institucions o entitats diverses.

Farem la presentació a través de diferents etapes. Primerament oferirem els resultats de les anàlisis factorials per tal de clarificar la lectura dels quadres que hem elaborat amb les característiques majors dels components de cada tipus, en llur constitució. A continuació, ens detindrem en la construcció de la tipologia pròpiament dita, que donarà pas al perfil sociològic dels seus components. Per fer-ho, hem creuat els clústers o tipus resultants amb les informacions que hem obtingut de la totalitat de respostes de les 1.200 entrevistes completes. No traslladem al text tota aquesta informació, perquè seria excessiva, però hem construït un nombre (creiem que suficient) de taules de lectura senzilla, amb la voluntat que siguin sociològicament rellevants i estadísticament discriminants. Les adjuntem a lAnnex 1. Finalment, farem un resum conclusiu dels tipus resultants i dalgun element dinterpretació global dels resultats obtinguts.

Les anàlisis factorials prèvies

Un procediment habitual per a lelaboració duna tipologia, una vegada shan determinat els àmbits i els ítems amb els quals es construirà, consisteix a factoritzar cadascun dels àmbits, tres en el nostre cas, i amb els factors resultants de cada anàlisi factorial procedir a elaborar el clúster.[1]

Lanàlisi factorial de les prioritats vitals dels catalans agrupa les seves respostes (explicant el 63,2% de la seva dispersió o variància) en tres factors:

1. Els qui prioritzen a les seves vides (sempre respecte a la mitjana poblacional, no ens noblidem) el temps lliure i els amics.

2. Els qui destaquen per la importància que concedeixen a la feina i a la família.

3. Els qui sobresurten pel fet datorgar un pes més gran a la seva vida a la política i a la religió.

Ho mostrem en el quadre adjunt.


La segona anàlisi factorial agrupa les respostes que han donat els catalans a la pregunta sobre la seva confiança en les institucions. Lordinador, en set factors, agrupa les respostes dels catalans, comprenent el 63,5% de les diverses respostes. El presentem, en detall, en el quadre adjunt.

Дальше