JOSEP LLUÍS MICÓ
CIBERÈTICA
TIC i canvi de valors
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Barcelona
La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE
1a edició: gener de 2012
© Del text: Josep Lluís Micó.
© Daquesta edició:
Editorial Barcino SA
Acàcies núm.15
08027 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Coordinació editorial: Jordi Quer
Correcció lingüística: Laia Noguera
Disseny: Jordi Casas
Maquetació: Adrià e Hijos, S.L.
Impressió: Gràfiko
Dipòsit legal: B-3089-2012
Conversió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.
Roger de Llúria, 24
08812 Sant Pere de Ribes
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
El principi és a la meitat de tot.
pitàgores
Qui pretengui una felicitat i una saviesa constants haurà dacomodar-se a canvis freqüents.
confuci
De tots els infortunis que afligeixen la humanitat, el més amarg és que sha de tenir consciència de molt i control de res.
heròdot
No es va mai tan lluny com quan no se sap on es va.
oliver cromwell
La millor manera de predir el futur és crear-lo.
peter drucker
Obertura
Mentre lescriptor argentí resident a Barcelona Hernán Casciari explicava a la seva filla el conte tradicional de Hansel i Gretel, just quan li estava dient que els germans shavien perdut al bosc, la nena va replicar: No passa res, poden trucar al seu pare amb el mòbil. A partir daquesta anècdota, lautor va començar a reflexionar sobre com les noves tecnologies (un element primordial en el llibre que va publicar el 2010, El nuevo paraíso de los tontos) han canviat la vida quotidiana dels ciutadans del present. Casciari que abans havia editat Más respeto, que soy tu madre, una novel·la que tenia un quadern de bitàcola com a plataforma de difusió i que va ser premiada a Alemanya com el millor bloc del món parla de noves modalitats de relacions i pràctiques socials en una època en què qualsevol persona pot buscar a Google informació sobre el seu soci o la seva xicota (Casciari, 2010).
Els col·lectius modifiquen freqüentment els seus punts de vista, però amb prou feines se nadonen. Quan ho fan, potser han transcorregut uns quants anys. Això és el que va succeir després del 1400 a les grans ciutats italianes del nord, especialment a Florència. Els seus habitants es van adonar aleshores que havien canviat, que no eren com a ledat mitjana. Concedien una importància diferent als gustos i criteris dels seus avantpassats, tenien altres valors. A més, la seva alegria per la vida i la capacitat humana tenia bons aliats. Un ferrer alemany, Johannes Gutenberg, era autor dun invent tan gran com el de lalfabet dels fenicis: la impremta. I per casualitat, un aventurer, Cristòfol Colom, havia arribat a Amèrica el 1492, linici duna nova època. Curiosament, en aquell moment ningú no tenia ni idea de què significaria aquell viatge.
La comparació entre la impremta i internet és tant òbvia com recurrent: són mecanismes de transmissió dinformació i de coneixement que han instaurat un nou ordre cultural, polític, econòmic i social en multiplicar i, per tant, democratitzar labast de les produccions anteriors (Piscitelli, 2005). Tanmateix, avui també seria escaient equiparar la posada en marxa del web amb el descobriment del nou continent, una fita força distinta de laterratge a la Lluna, el qual no ha tingut cap continuïtat.
Tant la xarxa com Amèrica són nous mons. O, com a mínim, es poden entendre com a novetats que han ampliat un univers que semblava tancat i gairebé exhaurit. Tot i que el territori dinternet no és físic, ningú no discuteix que aquesta innovació intangible ha servit per ampliar el camp dacció de subjectes, empreses i administracions. Sobre el(s) terreny(s) per explorar, alguns han aplicat la mateixa base ètica o moral que seguien abans del(s) descobriment(s); també hi ha hagut qui ha adaptat les seves creences, actituds, costums i hàbits a la nova realitat; un tercer grup sha anat desposseint dalguns dels seus valors dabans a favor daltres dinèdits. Doncs bé, precisament daixò socupa aquest llibre: de copsar la transformació axiològica que està comportant lera digital, tot recordant que la tecnologia, per si mateixa, no és un valor aïllat.
Com al segle xv, milions de persones viuen immerses en un canvi qualitatiu difícil dinterpretar. La seva rellevància és màxima, els afecta. Malgrat això, la majoria dindividus no tenen més remei que centrar-se en el més urgent: la tasca de viure. A partir daquesta limitació, el propòsit daquesta obra és aportar proves si més no, indicis de la influència del catalitzador daquesta transformació les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els valors. Per complir aquesta comesa, convé acarar els discursos sobre allò digital i els fets que sen deriven. Les aportacions teòriques en aquesta àrea són abundants, i sortosament també les estadístiques i els informes. Aquest llibre es basa en els resultats obtinguts en una cinquantena daquestes recerques, la majoria desenvolupades en els darrers cinc anys.
El primer capítol presenta els fonaments, levolució i les utilitats de les TIC; el segon, els conceptes relacionats amb els valors, les motivacions i les preferències que apareixen als apartats posteriors. En ambdós sadopta majoritàriament el punt de vista de lusuari el més proper al lector, però també hi ha referències a lescala axiològica de les empreses del sector, de les companyies convencionals que operen en aquest nou entorn, dels actors polítics i jurídics, etc.
Encara que parteixen dun marc general construït a escala internacional, als capítols tercer i quart, més específics i extensos, hi preval un enfocament en clau catalana, per lorigen de les dades recopilades i pel tractament a què són sotmeses, en lòrbita daportacions com la del llibre Catalunya, reptes ètics (Castiñeira & Calsina, 2006). Shi concedeix una atenció preferent als dispositius, serveis i aplicacions que han introduït més modificacions: els telèfons intel·ligents (smartphones), les xarxes socials, etc. I també als grups, els sectors o les activitats en què les transformacions han estat més profundes: leducació de la infància i de ladolescència, les indústries culturals, la privacitat i els estils de vida, leconomia, la política i fins i tot la guerra.
Shan evitat els maximalismes i les visions radicals en benefici de lequilibri i la prudència. Els fanàtics de les noves tecnologies tendeixen a explicar-ho tot segons aquesta òptica. Menyspreen tot allò que no figura al ciberespai, que no es comunica pels dispositius mòbils, que no triomfa a Facebook, Twitter i YouTube. Substitueixen linterès públic per linterès del (gran) públic. El luddisme digital, és a dir, lactualització de lodi incondicional a les màquines que va iniciar lobrer Ned Ludd quan va trencar un teler al segle xix perquè se sentia amenaçat, és un altre extrem que tampoc no està justificat (Sale, 1995). Els ciberdelictes o les addiccions digitals no són culpa duns aparells que també sempren per salvar vides i curar malalties, per informar i entretenir els ciutadans, etc.
El professor Ferran Sáez Mateu apunta que pràcticament tots els programes dentreteniment i la publicitat de la ràdio i la televisió del present parteixen duna esfera axiològica postmoderna, dacord amb una triple classificació en què aquesta categoria va precedida dels valors moderns i, abans, dels premoderns (Sáez Mateu, 2008, 78-84). Es tracta dun entorn que es pot estendre a les TIC i que és governat per binomis complementaris, com ara la diversitat i la relativitat, la flexibilitat i la versemblança, la confluència i la comunitat, la identitat difusa i el relat fragmentari, el present i latzar, ladolescent i el desordre creatiu, lopinió pública i leslògan, la imatge i la marca, lemoció i el plaer.
De la mateixa manera que els contemporanis de linvent de la impremta i del descobriment dAmèrica van experimentar una transició dels valors premoderns als moderns, les persones davui viuen el pas dels valors moderns als postmoderns, després de constatar que el projecte de la modernitat va fracassar en lintent de renovar les formes tradicionals del pensament i la vida social, de lart i la cultura, etc. (Vattimo, 1986). En les següents pàgines es fa una lectura daquest procés a través de la intervenció de les noves tecnologies.
TIC1.1 Definicions dinàmiques
El concepte de les TIC és dinàmic. Al segle xix, per exemple, el telèfon podia considerar-se una nova tecnologia. El mateix es podria dir de la televisió quan va aparèixer durant la dècada dels cinquanta del segle xx. Tanmateix, avui ni lun ni laltra figuren a la llista de les TIC. De fet, és discutible que els ordinadors més primaris hi hagin de ser al costat dels telèfons intel·ligents o els iPads. Malgrat això, tant el telèfon com la televisió i lordinador són tecnologies que afavoreixen la comunicació i lintercanvi dinformació en el món actual.
Després de la invenció de lescriptura, les aparicions del telègraf elèctric, de la telefonia, de la televisió i dinternet han emergit com les etapes bàsiques en el camí cap a la societat de la informació. La popularització de la informàtica i de les telecomunicacions esdevinguda lúltim decenni del segle xx ha transcorregut en paral·lel a la miniaturització dels components, la qual cosa ha permès produir aparells amb múltiples funcions a preus assequibles.
Els usos i les aplicacions de les TIC creixen i sestenen, sobretot en els països rics i entre els individus més joves, cosa que comporta perills: en primer lloc, el daccentuar localment la fractura econòmica i, en segon lloc, el dincrementar les diferències entre generacions. Aquestes innovacions ocupen un lloc creixent en la vida de les persones i en el desenvolupament de les societats: de lagricultura de precisió o la telemedicina a la democràcia participativa o els usos militars de la informàtica avançada, tot passant pel comerç, la borsa, la robòtica, etc.
El fet destar informats minut a minut, de comunicar-nos amb subjectes que viuen a laltre extrem del planeta o de treballar en equip sense compartir un mateix indret és dallò més normal. Per això la societat actual és la de la informació. I aquest estat de les coses es deu principalment a una innovació que va començar a formar-se fa cinc dècades: internet.
1.2 Defensa contra atac
Tot plegat es va gestar els anys seixanta com a part de la Xarxa de lAgència de Projectes dInvestigació Avançada (Arpanet nera lacrònim en anglès), creada pel Departament de Defensa dels Estats Units perquè diversos organismes del país estiguessin comunicats. Per tal que resultés eficient en cas de necessitat extrema, havia de ser obligatòriament una xarxa descentralitzada amb moltes connexions possibles entre dos punts. A més, perquè fossin més segurs, els missatges que hi circulessin havien destar dividits en paquets que serien enviats a través de camins diferents (Micó, 2006).
La participació duniversitats i instituts en el desenvolupament del projecte va facilitar que es trobessin altres possibilitats dintercanviar informació, i així es van crear els correus electrònics, els serveis de missatgeria i les pàgines web. Quan a mitjan decenni dels noranta aquesta iniciativa va deixar de ser un projecte exclusivament militar, es va donar el veritable esclat dinternet. Tot allò que es coneix actualment com a TIC sen va beneficiar.
El boom del web, que el 2011 es va quedar momentàniament sense números per identificar els dispositius connectats a la xarxa, comporta que gairebé no hi hagi fronteres per a la informació, la qual abans només la transmetien la família, lescola, la universitat: els àmbits on residia el coneixement. Ara les barreres clàssiques shan esvaït i laccés és força més senzill. El contacte entre individus, per raons personals, comercials, polítiques, etc., també sha agilitzat. El problema principal, però, és la qualitat daquestes informacions i comunicacions.
Les noves tecnologies són en bona mesura immaterials ( la informació és intangible), instantànies i multimèdia (es basen en texts, imatges estàtiques i en moviment, arxius dàudio, etc.) i permeten la interconnexió i la interactivitat. Precisament per aquests motius han nascut codis i llenguatges i sestà trencant la cultura de masses a causa de la fragmentació de les audiències daquests mitjans, vehicles i plataformes: xarxes socials, serveis de microblogging, etc.
Tot i que no hi ha una única manera dorganitzar aquests aparells i aquestes aplicacions, solen agrupar-se per xarxes, terminals i serveis.
1.3 Gent ben connectada
El mètode més elemental per connectar-se a internet és un mòdem daccés telefònic. Malgrat que li manquen els avantatges característics de la banda ampla, ha estat el punt dinici de molts internautes i encara és una opció per als usuaris amb menys poder adquisitiu. En gairebé tots els països de la Unió Europea el grau de disponibilitat de línia telefònica a les llars és elevat, excepte a Àustria, Finlàndia i Portugal, on nombroses línies fixes han estat substituïdes per mòbils. De tota manera, a lEstat espanyol laccés a internet per la xarxa telefònica bàsica (banda estreta) pràcticament ha desaparegut. La meitat de les connexions el 2003 eren de banda estreta; set anys després, el 98% dels accessos eren de banda ampla.
El trànsit de dades a internet ha augmentat a causa de la popularització de les aplicacions dels telèfons intel·ligents i de leclosió del vídeo al web. El volum va créixer cada mes del 2010 en 12,7 terabytes (unitat demmagatzematge que equival a 1.012 bytes) i la previsió per al 2014 és de 42,1 terabytes, cosa que suposarà un increment del 232%.
Segons les operadores de telecomunicacions, la transformació és tan profunda que el seu negoci perilla si no es modifiquen les normes que han regit fins ara. Diuen que la despesa per millorar les xarxes és superior als ingressos que obtenen per la seva activitat i apunten en dues direccions per reconduir la situació: els proveïdors de continguts i els internautes.
Companyies com ara Telefónica han suggerit que els seus preus haurien de canviar per tal deixugar el perjudici que els causen les tarifes planes il·limitades. Insisteixen que lusuari mitjà sufraga lusuari intensiu, ja que el 80% del trànsit prové dun escàs 20% de consumidors. La desproporció és més gran en la banda ampla mòbil: un 75% de circulació per un 5% dinternautes.