[3.] De com sa alteza tornà en Barselona, del siti de Balaguer
Avent rendit sa alteza la vila de Balaguer com està dit en lo últim del Llibre Primer, lo qual se dóna notísia de tot lo que passà en dit siti, que fou als 19 de octubre 1645, disposà totes ses coses y féu acuartelar sa gent, y los camps se retiraren, de una part y altra; y axí, ell també volgué tornar a reposar en Barselona. Y se consertà la entrada per a diumenja, als 29 de octubre 1645; los quals lo isqueren a rebre los diputats y consellés y demés senyós de la Universitat y Llotja com si aquell dia entrave de nou, aseptat que no feren exir companyes.
Y axí, ell entrà dit dia per lo portal de Sant Antoni, a ont despararen les artilleries de dit portal y molts mascles1 que avien possats per la muralla, a ont acudí tanta gent que era un judisi. Entraren ab ell molts cabos fransesos, mosur de Sant-Onés,2 y compte Xabot, y altros, tots vestits ab riquísims vestits; lo més sutil era sa alteza, que aportave lo matex vestit que aportave a la campanya, que aportave un coleto fins a mitjas cuxes, guarnit ab puntes de or, y encara estave tot brut de les armes. Y axí, anave al costat del conseller en cap, que anaven acompanyat[s] de molts cavallés de siutat, y se nanaren per lo carrer del Carme y dret a la Seu, y allí se apeà y féu oratió a Santa Eulària; y sen tornaren a pujar a cavall, y per la plaça del Rey y carrer de Moncada y Born, y al carrer Ample y dret a sa casa. Y a lentrar a palàtio, despararen les peses del baluart de Sant Fransesch y molts mascles que y avia per la muralla. Y entrà ab tanta alegria de tots que era gran contento de veurel, que arribà gros y bo, no obstant la gran calor que avia passada en dita campanya; se ha de pensar que las orations de algunes bones presones lo feren estar bo per a que nos defensàs aquesta terra.3
1. mascles: masclets, morterets.
2. Marquès de Saint-Aunez, mariscal de camp francès.
3. Magí Sivillà ofereix una relació de lentrada a Barcelona del virrei Harcourt que confirma lentusiasme popular que reflecteix la crònica de Parets. Les festes van durar tres dies i se celebraren quatre mil misses en honor dels soldats francocatalans morts, Historia General..., op. cit., pp. 822-823.
[4.] Dels consellés que isqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de lany 1645, per lo any 1646
Hisqué conseller en cap, dit any de 1645, don Phelip Sorribes menor;1 y conseller segon fou Fransisco Vila, siutadà; y conseller ters fou misser Monfar,2 siutadà; y conseller quart fou Lluís Claresvalls, mercader; y conseller quint fou Lluís Bataller, notari; y conseller sisè fou Pere Bofarull, texidor de lli (a bé que no·n feya, sinó que negosiave ab mantos).3 Y lo dit Bofarull, los primés dies pasada la Pasqua de Resurechsió, morí,4 y en son lloch hisqué Narsís Costa, corder.
1. Felip de Sorribes i Rovira, fill de Felip Sorribes i Descoll. Sobre la nissaga dels Sorribes i la revolució catalana, vegeu Antoni Simon i Tarrés, Pau Claris, líder duna classe revolucionària, Barcelona, 2008, pp. 157-158.
2. Monfar: precedit dun espai en blanc al ms. per al nom de pila; es tracta de Joan Baptista Montfar i Sors.
3. Els obrers foren: «Francesc Bonaventura de Gualbes; Pau Bertran mercader» (MNA, vol. XIV, p. 132). Tot sembla indicar que aquesta insaculació fou tutelada per Pèire de Marca i Josep Margarit. Magí Sivillà testimonia que «El día de San Andrés, después que se hubo puesto todo cuidado en el escrutinio de las bolsas, havían de salir conselleres que no fuessen en alguna manera sospechosos contra la provincia, según se havía escrito des de la campaña días havía el virrey, y havían insinuado, con los conselleres, el governador y Marca», Historia General..., op. cit., p. 825.
4. morí: escrit a la interlínia.
1646
[5.] De com entrà en Barselona la vireyna,1 muller del serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de Catalunya y cavallerís major de sa magestat crestianísima2
Abans que sa alteza no se nanàs en la campanya de Balaguer ja tenia intent de fer venir a sa muller en Barselona, per la qual feya fer grans obras en son palàtio, la qual se avia de aposentar a la casa del duch de Cardona; y per lo matex intent, com lo virey sols posave a la casa del compte de Santa Coloma, féu fer un pont al carrer Ample que passave de la una casa a laltra, per poder tenir comunicatió la una casa a laltra; y féu obrar molts gentils cuartos, per a ont avia de estar dita senyora, ab molta regola3 valentiana per terra, y, per moltes parts, les sues armes. Avia també fet adobar y encañysar tot lo ort de dita casa, y del cuarto de dita vireyna, per una escala, podien baxar a dit ort. Avien-li adresada la sala a ont avia de tenir les visites, molt ricament: primera-[3r]ment, estave tota rodada de finestres grans, ab ses rexes, y totas vedrieres, que encara que fos tancat parexia que tot fos hubert, per la gran claror de les vedrieres; y per dit aposento exien a un terradet, a ligual del matex sostro, tot fet de regola valensiana y balustrades de ferro per lo entorn, y tota la barana de dita exida, tota plena de te[s]ts de clavellinas y rosers y altres flors, de modo que era un gentil recreo. Y la dita quadra4 era tota quadrada, molt espayosa, y tenia fet lo sostro a la genovesa, y tot pintat, fet a modo de un sel ab molta varietat de ausells de totas maneres, que estaven volant; y tot lo entorn de dit sostro, corria una cornisa, també de pinzell, ab sos quartos y columnas ab ses istòries pintades, y ab portalades y frontespisis, y, ab moltes parts, pintades les armes de dit senyor virey, de modo que totes les parets estaven de pintura molt ricament. Avien-li parat, en dita quadra, un famós llit de domàs vert, tot de sarrells de plata y tot daurat, que era per lo matex rey; y per un gran tros entorn de dit llit, avían feta una balustrada, de alguns quatre ho sis palms de alsada, tota daurada, que rodave a quatre pases de dit llit. Avie-y, en dita istànsia, una xemanea feta dintre la paret, que·s tancave ab ses portes, a modo de xemaneya fransesa, que en lo ivern sempre hi tenían foch; y per totes les istànsies y cambres de dita casa avían fetas de aquexa[s] ximeneyas. Avien posat també, en dita istànsia, un ric doser de brocat ab un estrado desota, y ab sa cadira, tota guarnida, encarnada, de domàs, ab un palm ho dos més alta que la sala; y aquex era lo lloch a ont avia de estar dita senyora ab les visites. Y tot lo entorn de dita quadra no y avia altra cadira, sinó que estave rodada de uns tamborets, fets a modo de tisora, de domàs vert, y tots encotonats; y per terra, tot catifas y mols coxins de vellut carmesí per a seure las damas, que, com la senyora era prinsesa, ningú seya en cadira allà a ont ella era. També en la istànsia a ont ella menjave estave també molt ricament posada de tapisseria de rras, y tanbé hi avia un doser ab una cadira desota, que també menjave bax de dit doser; estave tan ben adornada que era cosa de mirar. Que també féu fer aquella galeria llarga que hix al pla de Sant Fransesch, ab set finestres, tota rajola valentiana per terra, y lo sostro fet a modo de alcova, y tot molt blanch. Y aver de dir les hobres que dit senyor manà fer en dita casa, seria may acabar.
[3.] De com sa alteza tornà en Barselona, del siti de Balaguer
Avent rendit sa alteza la vila de Balaguer com està dit en lo últim del Llibre Primer, lo qual se dóna notísia de tot lo que passà en dit siti, que fou als 19 de octubre 1645, disposà totes ses coses y féu acuartelar sa gent, y los camps se retiraren, de una part y altra; y axí, ell també volgué tornar a reposar en Barselona. Y se consertà la entrada per a diumenja, als 29 de octubre 1645; los quals lo isqueren a rebre los diputats y consellés y demés senyós de la Universitat y Llotja com si aquell dia entrave de nou, aseptat que no feren exir companyes.
Y axí, ell entrà dit dia per lo portal de Sant Antoni, a ont despararen les artilleries de dit portal y molts mascles1 que avien possats per la muralla, a ont acudí tanta gent que era un judisi. Entraren ab ell molts cabos fransesos, mosur de Sant-Onés,2 y compte Xabot, y altros, tots vestits ab riquísims vestits; lo més sutil era sa alteza, que aportave lo matex vestit que aportave a la campanya, que aportave un coleto fins a mitjas cuxes, guarnit ab puntes de or, y encara estave tot brut de les armes. Y axí, anave al costat del conseller en cap, que anaven acompanyat[s] de molts cavallés de siutat, y se nanaren per lo carrer del Carme y dret a la Seu, y allí se apeà y féu oratió a Santa Eulària; y sen tornaren a pujar a cavall, y per la plaça del Rey y carrer de Moncada y Born, y al carrer Ample y dret a sa casa. Y a lentrar a palàtio, despararen les peses del baluart de Sant Fransesch y molts mascles que y avia per la muralla. Y entrà ab tanta alegria de tots que era gran contento de veurel, que arribà gros y bo, no obstant la gran calor que avia passada en dita campanya; se ha de pensar que las orations de algunes bones presones lo feren estar bo per a que nos defensàs aquesta terra.3
1. mascles: masclets, morterets.
2. Marquès de Saint-Aunez, mariscal de camp francès.
3. Magí Sivillà ofereix una relació de lentrada a Barcelona del virrei Harcourt que confirma lentusiasme popular que reflecteix la crònica de Parets. Les festes van durar tres dies i se celebraren quatre mil misses en honor dels soldats francocatalans morts, Historia General..., op. cit., pp. 822-823.
[4.] Dels consellés que isqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de lany 1645, per lo any 1646
Hisqué conseller en cap, dit any de 1645, don Phelip Sorribes menor;1 y conseller segon fou Fransisco Vila, siutadà; y conseller ters fou misser Monfar,2 siutadà; y conseller quart fou Lluís Claresvalls, mercader; y conseller quint fou Lluís Bataller, notari; y conseller sisè fou Pere Bofarull, texidor de lli (a bé que no·n feya, sinó que negosiave ab mantos).3 Y lo dit Bofarull, los primés dies pasada la Pasqua de Resurechsió, morí,4 y en son lloch hisqué Narsís Costa, corder.
1. Felip de Sorribes i Rovira, fill de Felip Sorribes i Descoll. Sobre la nissaga dels Sorribes i la revolució catalana, vegeu Antoni Simon i Tarrés, Pau Claris, líder duna classe revolucionària, Barcelona, 2008, pp. 157-158.
2. Monfar: precedit dun espai en blanc al ms. per al nom de pila; es tracta de Joan Baptista Montfar i Sors.
3. Els obrers foren: «Francesc Bonaventura de Gualbes; Pau Bertran mercader» (MNA, vol. XIV, p. 132). Tot sembla indicar que aquesta insaculació fou tutelada per Pèire de Marca i Josep Margarit. Magí Sivillà testimonia que «El día de San Andrés, después que se hubo puesto todo cuidado en el escrutinio de las bolsas, havían de salir conselleres que no fuessen en alguna manera sospechosos contra la provincia, según se havía escrito des de la campaña días havía el virrey, y havían insinuado, con los conselleres, el governador y Marca», Historia General..., op. cit., p. 825.
4. morí: escrit a la interlínia.
1646
[5.] De com entrà en Barselona la vireyna,1 muller del serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de Catalunya y cavallerís major de sa magestat crestianísima2
Abans que sa alteza no se nanàs en la campanya de Balaguer ja tenia intent de fer venir a sa muller en Barselona, per la qual feya fer grans obras en son palàtio, la qual se avia de aposentar a la casa del duch de Cardona; y per lo matex intent, com lo virey sols posave a la casa del compte de Santa Coloma, féu fer un pont al carrer Ample que passave de la una casa a laltra, per poder tenir comunicatió la una casa a laltra; y féu obrar molts gentils cuartos, per a ont avia de estar dita senyora, ab molta regola3 valentiana per terra, y, per moltes parts, les sues armes. Avia també fet adobar y encañysar tot lo ort de dita casa, y del cuarto de dita vireyna, per una escala, podien baxar a dit ort. Avien-li adresada la sala a ont avia de tenir les visites, molt ricament: primera-[3r]ment, estave tota rodada de finestres grans, ab ses rexes, y totas vedrieres, que encara que fos tancat parexia que tot fos hubert, per la gran claror de les vedrieres; y per dit aposento exien a un terradet, a ligual del matex sostro, tot fet de regola valensiana y balustrades de ferro per lo entorn, y tota la barana de dita exida, tota plena de te[s]ts de clavellinas y rosers y altres flors, de modo que era un gentil recreo. Y la dita quadra4 era tota quadrada, molt espayosa, y tenia fet lo sostro a la genovesa, y tot pintat, fet a modo de un sel ab molta varietat de ausells de totas maneres, que estaven volant; y tot lo entorn de dit sostro, corria una cornisa, també de pinzell, ab sos quartos y columnas ab ses istòries pintades, y ab portalades y frontespisis, y, ab moltes parts, pintades les armes de dit senyor virey, de modo que totes les parets estaven de pintura molt ricament. Avien-li parat, en dita quadra, un famós llit de domàs vert, tot de sarrells de plata y tot daurat, que era per lo matex rey; y per un gran tros entorn de dit llit, avían feta una balustrada, de alguns quatre ho sis palms de alsada, tota daurada, que rodave a quatre pases de dit llit. Avie-y, en dita istànsia, una xemanea feta dintre la paret, que·s tancave ab ses portes, a modo de xemaneya fransesa, que en lo ivern sempre hi tenían foch; y per totes les istànsies y cambres de dita casa avían fetas de aquexa[s] ximeneyas. Avien posat també, en dita istànsia, un ric doser de brocat ab un estrado desota, y ab sa cadira, tota guarnida, encarnada, de domàs, ab un palm ho dos més alta que la sala; y aquex era lo lloch a ont avia de estar dita senyora ab les visites. Y tot lo entorn de dita quadra no y avia altra cadira, sinó que estave rodada de uns tamborets, fets a modo de tisora, de domàs vert, y tots encotonats; y per terra, tot catifas y mols coxins de vellut carmesí per a seure las damas, que, com la senyora era prinsesa, ningú seya en cadira allà a ont ella era. També en la istànsia a ont ella menjave estave també molt ricament posada de tapisseria de rras, y tanbé hi avia un doser ab una cadira desota, que també menjave bax de dit doser; estave tan ben adornada que era cosa de mirar. Que també féu fer aquella galeria llarga que hix al pla de Sant Fransesch, ab set finestres, tota rajola valentiana per terra, y lo sostro fet a modo de alcova, y tot molt blanch. Y aver de dir les hobres que dit senyor manà fer en dita casa, seria may acabar.