Valls. Les Decennals
Cada deu anys, els acabats en 1, la vila de Valls celebra la festa de la Candelera de forma extraordinària, tal com diuen ells mateixos, tirant la casa per la finestra. Com gran part de les festes patronals catalanes, la de Valls té lorigen en un vot religiós: el maig de 1688 va treures la imatge de la Mare de Déu en processó pels carrers per donar-li gràcies per la finalització duna plaga. Tot i així, de plagues, nhi havia hagut moltes en anys anteriors; de fet, aquesta devoció no sacabà dinstaurar fins a la fundació de les Festes Decennals. El 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, reunits els representants de la comunitat de preveres i els regidors de lAjuntament, se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. Sha fet tradició la creença que levolució tècnica des del primitiu Ball de Valencians fins a lexercici atlètic que avui coneixem amb el nom de castells estaria relacionada amb la data de naixement daquesta festa. Es conserva la dada que lany 1801, per les primeres Decennals, hi actuà el Ball de Valencians conduït per Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas. Des daquell Ball de Valencians, en Josep Batet Llobera crearà el Partit de Menestrals, precedent remot de lactual colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els membres del Ball de Valencians local.
5 Àgata
Lhagiografia dÀgata, Eulàlia, Llúcia... revela que totes tres van ser belles, eloqüents i sàvies. Així ho indiquen els seus noms mateix: Àgata, la pedra de la ciència; Eulàlia, leloqüent; Llúcia, la llum. Comparteixen, també, i sembla que com a condició de les seves qualitats humanes (bellesa, saviesa i determinació), el martiri, perquè senfrontaren al poder: cap delles no va voler abjurar de les seves idees, que eren les de la nova religió cristiana, i admetre la vella religió, la de Roma. Per aquesta raó, i també per haver-se negat a les pretensions libidinoses daquest mateix poder patriarcal (encarnat, en tot el llegendari, en el governador de torn), sofriren cruel martiri: a Llúcia li arrencaren els ulls; Eulàlia fou despullada i clavada en una creu daspa, i Àgata sofrí la mutilació dels pits. És per això que Àgata és patrona de les dones que lacten i, per extensió, de les dones en general. En diversos llocs de làrea del Segrià, i en altres contrades, com a Riba-roja dEbre, celebren la Festa de les Dones amb lelecció, només durant aquest dia, dun govern de dones.
Riba-roja dEbre
Aquesta vila de la Ribera dEbre celebra Santa Àgata. Un acte singular és lofrena que fan algunes dones dun gran pa de pessic en forma de pit, i el transporten, a la manera antiga, en una panera guarnida, damunt del cap. No fa pas gaire temps, quan les dones encara no tenien cap altre espai on realitzar-se que no fos linterior de la casa, aquesta festivitat permetia, a la manera del món al revés de les festes de Carnaval, invertir el rol dels gèneres per uns dies. Altres viles de la Catalunya Nova, vora lEbre, com Ascó, o la Palma dEbre, o Arnes, o Bot, o Nalec, prop de Tàrrega, celebren aquesta festa, la qual se sol coronar amb un dinar de germanor femenina i un ball.