Les anotacions de la crònica de lassaonador (I, 140v [139v], i II, s. n.), oportunament ampliades amb la documentació parroquial coetània, ens donen la següent llista de noms sencers, a més de les dates i els llocs de bateig i enterrament quan són coneguts, de tots els fills de Miquel Parets:
1. RAFAEL MIQUEL JOSEP PERE FELIP PARETS I ROURE, nascut el 29 de maig de 1634; batejat (en una data no coneguda) a Santa Maria del Mar; traspassat el 5 de juny de 1634, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
2. FERRANDO MIQUEL JOSEP BENET PARETS I MANS, nascut el 21 de març de 1639; batejat el 23 de març a Santa Maria del Mar; mort de pesta el 9 de maig de 1651, i enterrat a la morberia del monestir franciscà de Jesús.
3. JOSEP JACINTO FRANCESC JAUME («JOSEPÓ») PARETS I MANS, nascut el 16 dagost de 1640; batejat el 19 dagost a Santa Maria del Mar; traspassat el primer de maig de 1651 després duna malaltia de cinc anys; enterrat a Santa Maria del Mar.
4. ESTEVE JOAN JAUME FRANCESC PARETS I MANS, nascut el 28 de gener de 1643; batejat el 30 de gener a Santa Maria del Mar; traspassat el 10 de febrer de 1643, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
5. JOAN PERE MARIANO FRANCESC ALEIX PARETS I MANS, nascut el 8 de setembre de 1644; batejat el 10 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassat el 17 de setembre de 1644, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
6. JOAN FRANCESC ANTIC GABRIEL PARETS I MANS, nascut el 22 de març de 1647; batejat el 25 de març a Sant Cugat del Rec; traspassat després de lany 1693.
7. ANNA MARIA MAGDALENA EULÀRIA PARETS I MANS, nascuda el 3 de maig de 1650; batejada el 5 de maig a Santa Maria del Mar; traspassada el 16 de maig de 1651, i enterrada a la morberia del monestir franciscà de Jesús.
8. MARIANNA EULÀRIA ISABEL PARETS I VINYES, nascuda el 18 doctubre de 1653; batejada el 22 doctubre a Santa Maria del Mar.
9. JAUME MARIANO MIQUEL PARETS I VINYES, nascut el 6 de febrer de 1656; batejat el 10 de febrer a Santa Maria del Mar.
10. RAFAEL FRANCESC JERÒNIM PARETS I VINYES, nascut el 14 de juliol de 1658, batejat el 18 de juliol a Santa Maria del Mar; traspassat el 3 de setembre de 1658, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
11. MARIA COLOMA TERESA PARETS I VINYES, nascuda el 15 de setembre de 1659; batejada el 17 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassada el 23 de setembre de 1659, i enterrada a la Seu de Barcelona (al «vas de la Concepció»).
Dun total donze fills, només en van sobreviure dos nois i una noia; vet aquí, doncs, una crònica necrològica més aviat que una genuïna història de família, tot i que, dissortadament, aquests elevats nivells de mortalitat no eren gens insòlits a lèpoca. Només cal recordar que Felip IV, un dels monarques regnants en vida de Parets, va tenir un total de tretze fills, però només lin van sobreviure quatre. Aquesta malaurada trajectòria resulta encara més descoratjadora si hom evoca les colpidores mostres daflicció del nostre cronista, sobretot arran de la mort de la seva segona muller i dalguns dels seus fills. Dun dells, Josep, Parets escriu:
Era un minió molt ermós y molt galan: lo més agratiat de tots los minions, molt quiet y callat, y molt apasible de condisió []. Y ab tot los mals que patia, com veia a sa mara tan afligida y enguniada de vèurer-lo patir tant, ell matex la aconsolava, dient que no se anujàs, que Nostro Senyor era servit de que ell patís aquells treballs per amor sua, y que com seria al sel, ell se recordaria della. Com és ser[t] que ho féu, que al cap de quinze dies que ell fou mort, ell la cridà per a la glòria, amanint-li lo lloch y cadira a ont ella avia de estar per a gosar de Déu. Com sen pot tenir grans confianses, per sa bondat y virtut exemplar que tenia []. (I, 141v [140v])
I dun filla, Anna Maria:
Fou servit Nostro Senyor que lo endamà que la dita muller mia fou morta, va morir [] Anna Maria, filla mia de edat de un any [] era una minyona com un àngel: la cara feta de sera, donosa, alegra, apasible y quieta, que enamorave a quans la conexían. (I, 141r-v [140r-v])
Miquel Parets dictà el seu testament el 28 de juny de 1661, tot i que el document resta introbable a hores dara.20 Lassaonador va rebre sepultura a lesglésia de la veïna parròquia de Sant Cugat del Rec, on també era enterrat el seu pare.21 Gairebé immediatament es va fer un inventari dels seus béns, i no gaire després, tal com era costum, lencant o subhasta corresponent.22 Els familiars que li van sobreviure foren: la seva dona Marianna, novament vídua, i dos dels seus fills, Marianna i Miquel, que dençà daleshores desapareixen de la nostra documentació; la mare de Parets, Caterina, que, com ja hem dit, visqué deu anys més, i Gabriel, lúnic fill encara vivent del segon matrimoni de lassaonador. Aquest darrer ingressà a lorde dels agustins descalços del convent de Santa Mònica de Barcelona lany 1664, després de canviar el seu nom de pila pel de fra Gabriel de Sant Tomàs dAquino. La documentació conventual localitzada lesmenta per última vegada lany 1693.23 La mort del nostre cronista, i lentrada en religió del seu fill, marquen, segons que sembla, la fi de la família: al cadastre de lany 1716 no hi figura, si més no, cap parent conegut.24
2. LA SOCIABILITAT DUN CRONISTA POPULAR
La limitada informació disponible per a la biografia de Miquel Parets contrasta, doncs, amb labundància de detalls que ell mateix ens proporciona sobre el context familiar en què va viure. Gràcies a les dades que lautor va escampar en la seva crònica, hem pogut esbossar una descripció no solament de la família estricta de Parets, sinó també daquella parentela més àmplia a la qual al·ludeix de tant en tant. Així mateix, i per la mateixa raó, també podem identificar prou bé un altre gènere de persones que es van relacionar amb el nostre assaonador, sobretot amics, veïns i companys dofici. La reconstrucció dels diferents cercles que constituïen allò que hom pot anomenar la xarxa de sociabilitat de Miquel Parets demana, certament, un esforç considerable, però alhora pot oferir una perspectiva força interessant sobre lautor de la crònica que ara editem i, en particular, sobre aquell medi social i cultural enmig del qual el nostre assaonador va imposar-se la tasca descriure la història coetània de la seva ciutat natal.25
3. ELS AMICS
Si reconstruir tot el ventall de relacions personals dun individu en un passat llunyà és una comesa prou difícil, encara més difícil és provar de destriar, a més a més, el diferent grau dafecte que li inspiraven les persones que lenvoltaven. En molts casos, i Parets no és pas una excepció, és impossible desbrinar la freqüència dels contactes dins cada cercle de relació, que és una de les primeres etapes del mètode principal de lanàlisi sociològica moderna. Així, doncs, per estudiar relacions damistat i coneixença, lhistoriador està obligat a cercar altres vies daproximació. En aquests casos, lalternativa més fiable és concentrar latenció en un seguit de pràctiques socials particularment reveladores, ladopció de les quals creava o, més aviat, refermava lligams personals que implicaven un grau molt elevat de confiança mútua.
5. JOAN PERE MARIANO FRANCESC ALEIX PARETS I MANS, nascut el 8 de setembre de 1644; batejat el 10 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassat el 17 de setembre de 1644, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
6. JOAN FRANCESC ANTIC GABRIEL PARETS I MANS, nascut el 22 de març de 1647; batejat el 25 de març a Sant Cugat del Rec; traspassat després de lany 1693.
7. ANNA MARIA MAGDALENA EULÀRIA PARETS I MANS, nascuda el 3 de maig de 1650; batejada el 5 de maig a Santa Maria del Mar; traspassada el 16 de maig de 1651, i enterrada a la morberia del monestir franciscà de Jesús.
8. MARIANNA EULÀRIA ISABEL PARETS I VINYES, nascuda el 18 doctubre de 1653; batejada el 22 doctubre a Santa Maria del Mar.
9. JAUME MARIANO MIQUEL PARETS I VINYES, nascut el 6 de febrer de 1656; batejat el 10 de febrer a Santa Maria del Mar.
10. RAFAEL FRANCESC JERÒNIM PARETS I VINYES, nascut el 14 de juliol de 1658, batejat el 18 de juliol a Santa Maria del Mar; traspassat el 3 de setembre de 1658, i enterrat a Sant Cugat del Rec.
11. MARIA COLOMA TERESA PARETS I VINYES, nascuda el 15 de setembre de 1659; batejada el 17 de setembre a Santa Maria del Mar; traspassada el 23 de setembre de 1659, i enterrada a la Seu de Barcelona (al «vas de la Concepció»).
Dun total donze fills, només en van sobreviure dos nois i una noia; vet aquí, doncs, una crònica necrològica més aviat que una genuïna història de família, tot i que, dissortadament, aquests elevats nivells de mortalitat no eren gens insòlits a lèpoca. Només cal recordar que Felip IV, un dels monarques regnants en vida de Parets, va tenir un total de tretze fills, però només lin van sobreviure quatre. Aquesta malaurada trajectòria resulta encara més descoratjadora si hom evoca les colpidores mostres daflicció del nostre cronista, sobretot arran de la mort de la seva segona muller i dalguns dels seus fills. Dun dells, Josep, Parets escriu:
Era un minió molt ermós y molt galan: lo més agratiat de tots los minions, molt quiet y callat, y molt apasible de condisió []. Y ab tot los mals que patia, com veia a sa mara tan afligida y enguniada de vèurer-lo patir tant, ell matex la aconsolava, dient que no se anujàs, que Nostro Senyor era servit de que ell patís aquells treballs per amor sua, y que com seria al sel, ell se recordaria della. Com és ser[t] que ho féu, que al cap de quinze dies que ell fou mort, ell la cridà per a la glòria, amanint-li lo lloch y cadira a ont ella avia de estar per a gosar de Déu. Com sen pot tenir grans confianses, per sa bondat y virtut exemplar que tenia []. (I, 141v [140v])
I dun filla, Anna Maria:
Fou servit Nostro Senyor que lo endamà que la dita muller mia fou morta, va morir [] Anna Maria, filla mia de edat de un any [] era una minyona com un àngel: la cara feta de sera, donosa, alegra, apasible y quieta, que enamorave a quans la conexían. (I, 141r-v [140r-v])
Miquel Parets dictà el seu testament el 28 de juny de 1661, tot i que el document resta introbable a hores dara.20 Lassaonador va rebre sepultura a lesglésia de la veïna parròquia de Sant Cugat del Rec, on també era enterrat el seu pare.21 Gairebé immediatament es va fer un inventari dels seus béns, i no gaire després, tal com era costum, lencant o subhasta corresponent.22 Els familiars que li van sobreviure foren: la seva dona Marianna, novament vídua, i dos dels seus fills, Marianna i Miquel, que dençà daleshores desapareixen de la nostra documentació; la mare de Parets, Caterina, que, com ja hem dit, visqué deu anys més, i Gabriel, lúnic fill encara vivent del segon matrimoni de lassaonador. Aquest darrer ingressà a lorde dels agustins descalços del convent de Santa Mònica de Barcelona lany 1664, després de canviar el seu nom de pila pel de fra Gabriel de Sant Tomàs dAquino. La documentació conventual localitzada lesmenta per última vegada lany 1693.23 La mort del nostre cronista, i lentrada en religió del seu fill, marquen, segons que sembla, la fi de la família: al cadastre de lany 1716 no hi figura, si més no, cap parent conegut.24
2. LA SOCIABILITAT DUN CRONISTA POPULAR
La limitada informació disponible per a la biografia de Miquel Parets contrasta, doncs, amb labundància de detalls que ell mateix ens proporciona sobre el context familiar en què va viure. Gràcies a les dades que lautor va escampar en la seva crònica, hem pogut esbossar una descripció no solament de la família estricta de Parets, sinó també daquella parentela més àmplia a la qual al·ludeix de tant en tant. Així mateix, i per la mateixa raó, també podem identificar prou bé un altre gènere de persones que es van relacionar amb el nostre assaonador, sobretot amics, veïns i companys dofici. La reconstrucció dels diferents cercles que constituïen allò que hom pot anomenar la xarxa de sociabilitat de Miquel Parets demana, certament, un esforç considerable, però alhora pot oferir una perspectiva força interessant sobre lautor de la crònica que ara editem i, en particular, sobre aquell medi social i cultural enmig del qual el nostre assaonador va imposar-se la tasca descriure la història coetània de la seva ciutat natal.25
3. ELS AMICS
Si reconstruir tot el ventall de relacions personals dun individu en un passat llunyà és una comesa prou difícil, encara més difícil és provar de destriar, a més a més, el diferent grau dafecte que li inspiraven les persones que lenvoltaven. En molts casos, i Parets no és pas una excepció, és impossible desbrinar la freqüència dels contactes dins cada cercle de relació, que és una de les primeres etapes del mètode principal de lanàlisi sociològica moderna. Així, doncs, per estudiar relacions damistat i coneixença, lhistoriador està obligat a cercar altres vies daproximació. En aquests casos, lalternativa més fiable és concentrar latenció en un seguit de pràctiques socials particularment reveladores, ladopció de les quals creava o, més aviat, refermava lligams personals que implicaven un grau molt elevat de confiança mútua.
El primer daquests vincles de bona fe, i probablement el més important de tots, era el que es travava entre les persones cridades a garantir el benestar material i espiritual de la família tot just després de la mort dun dels seus membres més grans. Les disposicions testamentàries que designaven els marmessors és a dir, les persones encarregades de vetllar per lexecució de les darreres voluntats del finat i, si era el cas, els tutors dels menors dedat sobrevivents figuren, doncs, entre els indicadors més segurs daquest gènere crucial de tries personals que tot individu havia de fer quan encomanava a altri obligacions de caràcter moral o material. Confiar a algú una responsabilitat semblant feia evident als ulls de tots els implicats quins eren els membres genuïns daquell cercle díntims que podia procurar seguretat en èpoques de necessitat.
En el cas de Parets, com en molts daltres, els testaments més significatius són un parell: el del seu pare i el seu. En el primer, el jove assaonador que tenia vint-i-dos anys quan va morir el seu progenitor, lany 1631 ja hi adquiria una funció central. A més de ser nomenat lhereu de la família, el seu nom també figurava entre els cinc marmessors designats. Tots dos títols es poden considerar sengles vots de confiança en la seva aptitud per regir tant la família com el patrimoni familiar. Els altres quatre executors testamentaris eren la vídua del vell Parets, Caterina; Marianna «Mostorosa», germana del finat; lescudeller Bartomeu Gual, un seu cunyat, i el boter Francesc Roca, que pot haver estat un cunyat o un nebot. Decididament, el vell assaonador no va necessitar mirar gaire més enllà del cercle familiar més immediat a lhora daparellar les seves darreres voluntats i el destí del patrimoni. Fins i tot va poder repartir prou equitativament aquesta responsabilitat entre la generació més vella i la més jove de la seva parentela més acostada.