M M
M
Llibre local = Lector compromès
Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de lelaboració des del disseny fins a la impressió sha dut a terme per professionals i empreses catalanes.
Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.
Primera edició: octubre del 2020
© del text: hereus de Maria Aurèlia Capmany
© daquesta edició: Editorial Comanegra
© de la presentació: Marta Nadal
Editorial Comanegra
www.comanegra.com
Direcció de col·lecció: Jordi Puig
Disseny de col·lecció: Virgínia Pol
Maquetació: Irene Guardiola
Revisió de proves: Gemma Garrigosa i Jordi Farré Ybarz
Producción de lePub: booqlab
Amb el suport de:
Lautoria de la fotografia de portada ens ha estat impossible de localitzar.
Agrairíem qualsevol informació i avancem les disculpes.
Tots els drets reservats als titulars dels copyright.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Memòries
Mala memòria
Això era i no era
TAULA
PRESENTACIÓ
MALA MEMÒRIA
Mala memòria
Una casa guerxa
Les olors de la religió
Volar
El gran fracàs
Una escola entre el Tinell i el campanar de Sant Iu
La casa de totes les vacances
Amazona, però esquerrana
Canpitolet
Un llarg període de tres anys
Una escola com no nhi ha hagut cap altra
Amor, amor, jo en sent més que no en sé
Cent mil
Les desil·lusions
Les cançons de cada dia
La feminista
El rodet de la memòria
AIXÒ ERA I NO ERA
Això era i no era
La vida de la vida
Gent del segle XIX
Els moments de cada dia
La derrota
Lamistat
Colors i olors
Començo a exercir. També festejo i començo a escriure
Salvador Espriu mensenya a escriure
Els moments de cada dia
1968. Soc a primera fila del maig florit. Tinc el Premi Sant Jordi i em parteixo la vida amb en Jaume Vidal
Moments de cada dia
Passo destranquis el teló dacer
Nord enllà
Feliç qui com Ulisses...
Com magradava créixer
PRESENTACIÓ
Lèxit dun any literari, més enllà que sacompleixin els reptes proposats durant la celebració, rau sobretot en el fet que lescriptor o escriptora homenatjats siguin reivindicats, divulgats i llegits més enllà de lany concret de la commemoració. I això, sens dubte, és el que ha passat amb lAny M. Aurèlia Capmany, perquè ha traspassat les fronteres del 2018. La veu daquesta autora transgressora i de conviccions fermes, intel·ligent i aguda, que vaser a més una lectora sàvia i profunda, podem afirmar que sha consolidat definitivament com un dels valors més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, com ho confirmen els cada vegada més lectors que la descobreixen o redescobreixen i que hi queden atrapats. Per respondre a aquest interès lector, però també per mantenir viu el referent que és M. Aurèlia Capmany i la radical actualitat de la seva obra, és necessari continuar amb la reedició dels seus llibres, i Comanegra, amb aquesta intenció i perquè creu en lautora, ha tingut el gran encert de publicar, dins la seva col·lecció «Autories», el llibre Pedra de toc, el 2019, i ara, el 2020, les seves Memòries. Tots dos volums són obres imprescindibles, no només dins la bibliografia de Capmany, sinó pel que tenen de reflexió dun passat no gaire llunyà, que convé conèixer bé per saber on som. En aquest sentit, M. Aurèlia Capmany esdevé un far i tot un símbol de coherència i de tenacitat que ens cal tenir ben a prop per no sentir-nos a la corda fluixa.
Si Pedra de toc parteix, en part, de la memòria personal de lescriptora, a Memòries que aplega el primer volum, Mala memòria, i el segon, Això era i no era, publicats el 1987 i 1989, respectivament el protagonisme absolut el té el record, des del punt de vista del passat en relació constant amb el present. I potser perquè aquestes memòries són una indagació també sobre el moment present de lescriptora, el llibre acaba convertint-se en un gènere híbrid, en què el memorialisme dialoga amb lassaig, i fins amb la narració, amb una protagonista a qui, qui sap si de tant en tant, li ve de gust dinventar-se com si fos un més dels seus personatges literaris, aquests personatges de ficció que tant ens parlen de la mateixa M. Aurèlia, com passa també amb els personatges de la Woolf: «Per això havia dit tan sovint que no escriuria les meves memòries; de fet, ja existeixen camuflades en les meves novel·les, que no eren pas autobiogràfiques».
A Un esbós del passat (Editorial Viena, 2018), Virginia Woolf escriu: «El passat només torna quan el present flueix amb tanta suavitat com si llisqués sobre la superfície dun riu fondo. Llavors és quan es veu el fons a través de la superfície. En aquests moments és quan trobo la màxima satisfacció, no perquè pensi en el passat, sinó perquè és quan visc més plenament en el present. Perquè el present, quan es recolza en el passat, és mil vega-des més profund que quan queda tan a prop que no pots sentir res més, quan la pel·lícula de la càmera només impressiona lull. Però per sentir lliscar el present sobre les profunditats del passat, és necessària la calma». Lautora dUna cambra pròpia escriu aquestes ratlles als seixanta anys, poc abans de dimitir del seu fràgil equilibri amb la vida, que decideix acabar el 1941. No és perquè sí que la cito en aquest full de presentació de les memòries de M. Aurèlia Capmany (1918-1991). Si ho faig és perquè Capmany, tal com el lector pot constatar pels llibres i articles que ens ha deixat escrits, va ser una gran lectora de lescriptora anglesa, convertida en un dels seus referents literàriament parlant i per la seva reivindicació constant de la dona com a persona i amb tots els seus drets, desplegats en els diferents àmbits de la seva personalitat. Però, més enllà de tot això, Capmany comparteix amb Woolf el fet de ser una dona per a qui la llibertat no és només una condició per viure, sinó allò intrínsec al fet mateix de viure, de ser. Han estat dones amb una intel·ligència i sensibilitat privilegiades que, malgrat les diferències òbvies despai i de temps, coincideixen a no poder cenyir-se mai a la cotilla dun gènere literari, o als estereotips que els venien marcats dacord amb els diferents moments històrics que cadascuna va haver de viure. A la cita de Woolf hi ha una idea que em sembla nuclear, pel fet que la trobem també a la base de les memòries de M. Aurèlia Capmany: la interrelació entre passat i present.
Maria Aurèlia Capmany publica el primer llibre de memòries, Mala memòria, quan té seixanta-vuit anys, i es qüestiona, en iniciar-lo, per què lescriu «si fins i tot havia dit que no ho faria mai». Però, tot duna, com explica, es va trobar escrivint els seus records, amb la voluntat de trobar-hi «lantecedent just que mexplicarà per què ara soc aquí, al llindar de la vellesa, posseïdora duna bona dosi de felicitat». En definitiva, «tota aquesta narració de la meva vida és lúnic lligam que manté units els infinits instants de la meva existència», diu a Això era i no era. El fil entre el passat i el present, com un temps continu que es va alimentant danades i tornades, dona llum en aquestes memòries sobre aquest personatge tan pirandellià, que de ben menuda va saber com defensar-se daquell forat negre, sense deixar de saber, de pensar, de voler... Totes les impressions del món que tenia a labast, les dels cinc sentits, van ser el suport per redreçar aquella casa guerxa on diu haver nascut. I amb la narració dels records, a més de refer «aproximadament» la vida personal i professional de lescriptora, el lector pot cosir escenaris i moments cabdals de la història del país. És per això que les memòries de personatges que han contribuït a construir aquesta història profunda, com ha estat el cas de M. Aurèlia Capmany, són imprescindibles per viure el nostre passat. I en el sentit del que dèiem al principi, també el present.
En un article al diari Avui, titulat «La memòria de les memòries», a propòsit del llibre dArtur Bladé i Desumvila Lexiliada, Capmany diu: «És clar que les memòries no són mai simple memòria, vull dir simple reproducció fidel dunes vicissituds; són en definitiva un plet, un plet que lautor vol guanyar a favor de la seva vida. Són un plet fins i tot quan es tracta de reproduir uns fets absolutament íntims, absolutament personals, si és que mai hi ha res dabsolutament íntim i personal. Però si a més es tracta de memòries per on transiten homes que foren i havien de ser els autors de la nostra Història col·lectiva, llavors aquestes memòries adquireixen una irradiació peculiar». Les memòries de Capmany ens il·luminen sobre la seva vida, sobre la seva literatura i sobre el nostre passat; són el trajecte vital dun personatge que ha fet història profunda des de la història cultural del nostre país. Aquestes memòries adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar.
Marta Nadal, comissària de lAny M. Aurèlia Capmany