Cervell: manual de l'usuari - Marco Magrini 3 стр.

Aquest cervell és la versió 4.3.7 (G-3125)2 dun sistema nerviós acuradament evolucionat en centenars de milions danys de perfeccionaments genètics, per proporcionar-li una experiència completa de vida humana en aquest planeta.

Per a la guia de les actualitzacions (actualment no disponibles), consulti la secció Versions futures. [VERSIONS FUTURES, 223]

2 La versió número 4.3.7 (G-3125) té la composició següent:

4 = invertebrats/vertebrats/mamífers/primats.

3 = homínids/australopitecs/Homo.

7 = Homo habilis / Homo ergaster / Homo erectus / Homo antecessor / Homo heidelbergensis / Homo sapiens / Homo sapiens sapiens.

G-3125 = nombre de generacions (estimació) des de ladveniment del cervell dhome modern (Homo sapiens sapiens) fins al cervell de vostè.

2.0 COMPONENTS

Anatòmicament, el seu cervell es presenta com una sola cosa, però no ho és. Tot sovint és idealitzat com una xarxa de neurones, però això és una simplificació excessiva. Podríem dir, si de cas, que és una xarxa de xarxes de xarxes.

Cadascuna de les cèl·lules cerebrals [18], isoladament, podria ser vista com una microscòpica xarxa fonamental, governada per les instruccions genètiques que ella mateixa conté i operada per milions de canals iònics, bombes de sodi-potassi i altres artefactes químics que en regulen el potencial de membrana, és a dir, la diferència de voltatge entre lexterior i linterior. Però la realitat és que, tota sola, aquella unitat de càlcul isolada no serviria per a res. La neurona expressa tota la seva força en conjunció amb altres neurones.

No és casual que les informacions no es trobin a les cèl·lules cerebrals, sinó a les connexions entre elles, les sinapsis. [24]

Típicament una neurona pot tenir milers de connexions amb altres tantes neurones postsinàptiques. Les neurones adjacents sorganitzen en nuclis, les unitats funcionals per exemple, només a lhipotàlem, [51] que té la mida duna ametlla, nhi ha més de quinze, cadascun amb les seves feines específiques, o bé sencadenen per formar els circuits cerebrals que controlen funcions concretes del seu cervell, com el son o latenció. I així com moltes neurones formen un circuit, molts circuits uneixen les seves forces per produir resultats diversos com el llenguatge o lempatia. És aquesta monumental xarxa de xarxes la que genera la consciència i la intel·ligència. [74]

El sistema no seria igual deficient si no fos per una altra xarxa paral·lela, amb la qual està íntimament intricada: la de les cèl·lules de neuròglia [34], que es dedica a nodrir, oxigenar i netejar les neurones i que, sobretot, regula la velocitat extraordinària dels axons les autopistes neuronals de llarg recorregut [24] i els recobreix amb un greix esblanqueït anomenat mielina, que, per dir-ho curt, amplifica el senyal. [37] El còrtex cerebral, que contràriament als nuclis està organitzat en sis estrats jeràrquics, deu la seva eficiència a la gran velocitat dels senyals a grans distàncies. Pensi només que la llargada total de les fibres mielíniques del seu cervell (començant per la matèria blanca que ajunta els dos hemisferis, el cos callós) és estimada aproximadament en cent cinquanta mil quilòmetres. Gairebé quatre vegades la circumferència de la Terra a lequador.

Es podria afegir que, en aquesta xarxa de complexitat monstruosa, hi juguen en equip lhemisferi dret i lhemisferi esquerre (que regulen les parts oposades del cos), hi juguen en equip els quatre lòbuls i les diverses àrees funcionals del còrtex (que orquestren el pensament i les funcions executives) i també tots els altres components de la màquina cerebral, cadascun dells caracteritzat per la quantitat i la qualitat de les neurones que hostatja, cadascuna al seu lloc, amb la seva jerarquia i la seva missió. Dit altrament, la xarxa cerebral està formada per múltiples subxarxes.

La gran piràmide de Gizeh, La Gioconda, el Rèquiem de Mozart, els descobriments de la gravetat o de levolució natural són només alguns exemples de quines meravelles poden produir les neurones quan sorganitzen en la superxarxa de la ment humana.

2.1. NEURONES

Segons algunes estimacions, un ésser humà mascle de pes mitjà està compost per gairebé trenta-set bilions de cèl·lules. És a dir, tant si és una dama esvelta com un jovencell robust, per construir un exemplar humà com vostè shan de menester un nombre exorbitant de maons biològics. I, de totes maneres, entre aquell garbuix de cèl·lules dels ossos i de la sang, del fetge i de la pell, nhi ha un grup que se surt de la norma: el de les neurones.

Els maons del cervell tenen unes propietats sensacionals. Per començar, són elèctricament excitables i, en una intricada xarxa feta de centenars de bilions de connexions, es transmeten impulsos elèctrics i químics a centenars de quilòmetres per hora i en un arc temporal de pocs mil·lisegons.

Es calcula que en el seu encèfal nhi ha vuitanta-sis mil milions,3 que lacompanyen des del naixement fins a la mort: contràriament a totes les altres cèl·lules, la immensa majoria de les neurones sobreviu en tot el transcurs de la seva existència. [203] És la transmissió dinformacions electroquímiques a través duna xarxa intricada de cèl·lules cerebrals allò que li permet, en aquest precís instant, llegir i comprendre. Aquesta xarxa és la que li consent la creació de records, idees, sentiments. I encara moltes més coses.

El cos central de les neurones, anomenat soma, té dimensions infinitesimals (el més petit té una amplada de 4 microns, 4 milionèsimes de metre) i tanmateix en alguns casos la cèl·lula es pot estendre per molts centímetres, és a dir, desenes de milers de vegades més lluny. Aquests prolongaments a llarga distància sanomenen axons: cada neurona posseeix solament un axó, que, una mica com si fos un cable de transmissió, transporta la informació fora de la cèl·lula, cap a altres neurones. A la banda exactament oposada hi ha unes altres prolongacions, a una distància més breu, les dendrites: una neurona té múltiples dendrites duna forma extremadament ramificada que, com si fossin cables receptors, intercepten les informacions i les transporten a dins de la cèl·lula.

Les neurones poden assumir moltes formes diverses sen compten més de dos-cents tipus, però les divergències més significatives rauen en les funcions que desenvolupen a linterior de la xarxa cerebral. Les neurones sensitives (anomenades també aferents, que porten cap a dins) porten els senyals que entren pels òrgans com els ulls i pels teixits com la pell cap al sistema nerviós central. Les neurones motores (o eferents, que porten cap a fora), en canvi, transporten senyals de tipus motor del sistema nerviós central als òrgans perifèrics, fins als dits dels peus, a través de lespina dorsal. I les interneurones és a dir, totes les altres produeixen la meravella de la intel·ligència a través duna xarxa de connexions monumentalment intricada.

El sistema no seria igual deficient si no fos per una altra xarxa paral·lela, amb la qual està íntimament intricada: la de les cèl·lules de neuròglia [34], que es dedica a nodrir, oxigenar i netejar les neurones i que, sobretot, regula la velocitat extraordinària dels axons les autopistes neuronals de llarg recorregut [24] i els recobreix amb un greix esblanqueït anomenat mielina, que, per dir-ho curt, amplifica el senyal. [37] El còrtex cerebral, que contràriament als nuclis està organitzat en sis estrats jeràrquics, deu la seva eficiència a la gran velocitat dels senyals a grans distàncies. Pensi només que la llargada total de les fibres mielíniques del seu cervell (començant per la matèria blanca que ajunta els dos hemisferis, el cos callós) és estimada aproximadament en cent cinquanta mil quilòmetres. Gairebé quatre vegades la circumferència de la Terra a lequador.

Es podria afegir que, en aquesta xarxa de complexitat monstruosa, hi juguen en equip lhemisferi dret i lhemisferi esquerre (que regulen les parts oposades del cos), hi juguen en equip els quatre lòbuls i les diverses àrees funcionals del còrtex (que orquestren el pensament i les funcions executives) i també tots els altres components de la màquina cerebral, cadascun dells caracteritzat per la quantitat i la qualitat de les neurones que hostatja, cadascuna al seu lloc, amb la seva jerarquia i la seva missió. Dit altrament, la xarxa cerebral està formada per múltiples subxarxes.

La gran piràmide de Gizeh, La Gioconda, el Rèquiem de Mozart, els descobriments de la gravetat o de levolució natural són només alguns exemples de quines meravelles poden produir les neurones quan sorganitzen en la superxarxa de la ment humana.

2.1. NEURONES

Segons algunes estimacions, un ésser humà mascle de pes mitjà està compost per gairebé trenta-set bilions de cèl·lules. És a dir, tant si és una dama esvelta com un jovencell robust, per construir un exemplar humà com vostè shan de menester un nombre exorbitant de maons biològics. I, de totes maneres, entre aquell garbuix de cèl·lules dels ossos i de la sang, del fetge i de la pell, nhi ha un grup que se surt de la norma: el de les neurones.

Els maons del cervell tenen unes propietats sensacionals. Per començar, són elèctricament excitables i, en una intricada xarxa feta de centenars de bilions de connexions, es transmeten impulsos elèctrics i químics a centenars de quilòmetres per hora i en un arc temporal de pocs mil·lisegons.

Es calcula que en el seu encèfal nhi ha vuitanta-sis mil milions,3 que lacompanyen des del naixement fins a la mort: contràriament a totes les altres cèl·lules, la immensa majoria de les neurones sobreviu en tot el transcurs de la seva existència. [203] És la transmissió dinformacions electroquímiques a través duna xarxa intricada de cèl·lules cerebrals allò que li permet, en aquest precís instant, llegir i comprendre. Aquesta xarxa és la que li consent la creació de records, idees, sentiments. I encara moltes més coses.

El cos central de les neurones, anomenat soma, té dimensions infinitesimals (el més petit té una amplada de 4 microns, 4 milionèsimes de metre) i tanmateix en alguns casos la cèl·lula es pot estendre per molts centímetres, és a dir, desenes de milers de vegades més lluny. Aquests prolongaments a llarga distància sanomenen axons: cada neurona posseeix solament un axó, que, una mica com si fos un cable de transmissió, transporta la informació fora de la cèl·lula, cap a altres neurones. A la banda exactament oposada hi ha unes altres prolongacions, a una distància més breu, les dendrites: una neurona té múltiples dendrites duna forma extremadament ramificada que, com si fossin cables receptors, intercepten les informacions i les transporten a dins de la cèl·lula.

Les neurones poden assumir moltes formes diverses sen compten més de dos-cents tipus, però les divergències més significatives rauen en les funcions que desenvolupen a linterior de la xarxa cerebral. Les neurones sensitives (anomenades també aferents, que porten cap a dins) porten els senyals que entren pels òrgans com els ulls i pels teixits com la pell cap al sistema nerviós central. Les neurones motores (o eferents, que porten cap a fora), en canvi, transporten senyals de tipus motor del sistema nerviós central als òrgans perifèrics, fins als dits dels peus, a través de lespina dorsal. I les interneurones és a dir, totes les altres produeixen la meravella de la intel·ligència a través duna xarxa de connexions monumentalment intricada.

Al cervell de lHomo sapiens el nombre daquestes sinapsis és enorme. La sinapsi està composta pel terminal que transmet, el terminal que rep i lespai infinitesimal entre tots dos, anomenat espai intersinàptic.

El llenguatge de les neurones és generat per un seguit de molècules diverses, els neurotransmissors, [27] que es posen en marxa quan ho ordena la cèl·lula. Lordre arriba a través dels potencials dacció, variacions de pocs mil·lisegons en la tensió elèctrica que travessa la cèl·lula, els quals desencadenen lalliberament dels neurotransmissors (com la dopamina, la serotonina o la noradrenalina) cap a la cèl·lula receptora. Quan una neurona emet un potencial dacció, dispara i envia un missatge a les neurones receptores que les incita al seu torn a disparar o bé les inhibeix al silenci.

A aquest sistema informatiu, ja prou complex, shi afegeixen les oscil·lacions neuronals, més conegudes com ones cerebrals. Es tracta dun ritme regular a diverses freqüències (mesurades en hertzs, cicles per segon), que interessa diverses àrees del cervell segons els graus de vigília des del son profund fins a lexcitació, descobert als anys vint del segle passat gràcies a les primeres màquines per a lencefalografia.

La xarxa neuronal disposa dun sistema paral·lel de comunicació, la sinapsi elèctrica. Respecte de la química, és molt més ràpida, és digital (el senyal només és sí/no), està mancada daxons a llarga distància i implica només neurones adjacents, tot sovint amb connexions soma-soma. Interessa només els nuclis, o grups de neurones organitzats en vies neuronals especialitzades, com si fossin unes altres tantes orquestres que toquen una partitura diferent. Seguint aquestes vies, les neurones estan connectades per les sinapsis químiques, però també per les elèctriques que coordinen lactivitat de lorquestra, formada per milions de neurones músics. Limpuls elèctric, continu i sincronitzat, entre aquestes cèl·lules constitueix justament lona cerebral.