Cervell: manual de l'usuari - Marco Magrini 6 стр.

Avui sabem que les cèl·lules de neuròglia acompleixen diverses tasques. És veritat, com temps enrere es pensava, que fan de mur de contenció: envolten les neurones i les mantenen al seu lloc. Però també socupen de la intendència: nodreixen i oxigenen les neurones. Fan delectricista, perquè construeixen la beina mielínica que regula la transmissió del potencial dacció al llarg dels axons. I certament passen lescombra, ja que mantenen a distància els agents patògens i fagociten les neurones que ja no són actives.

Un ventall extraordinari de funcions diverses, sense les quals el cervell humà no marxaria com cal. Ja en el curs de lembriogènesi quan el cervell emprèn la fase dautoacoblament dins la placenta, les cèl·lules glials regulen la migració de les neurones i produeixen les molècules que determinen la ramificació de dendrites i axons. Estudis recents atribueixen a les neuròglies la capacitat de comunicar-se entre elles per via química. Al contrari que les neurones, són capaces de mitosi, és a dir, de dividir-se i de reproduir-se.

Moltes fonts sostenen que les cèl·lules de neuròglia són entre cinc i deu vegades més nombroses que les neurones. Però un estudi recent ha dissipat aquest mite i defensa que la relació és més aviat dequivalència. Segons aquest complex mètode de càlcul (discutit com sempre per alguns), en el conjunt del cervell hi ha vuitanta-sis mil milions de neurones i vuitanta-quatre mil siscents milions de cèl·lules de neuròglia. Però amb diferències significatives entre les diverses àrees de lencèfal. Les cèl·lules glials al còrtex cerebral, la part del cervell que més clarament divideix els Homines sapientes de les altres espècies, són quasi quatre vegades més nombroses que les neurones. I en la matèria blanca del còrtex, on es troben la majoria dels axons mielinats, les neuròglies són veritablement deu vegades més nombroses que les neurones. Sense voler incomodar el pobre encèfal dAlbert Einstein, és evident que les cèl·lules glials tenen un paper actiu en la generació de la intel·ligència.

Fatalment, la seva importància és encara més apreciable quan les coses van pel pedregar: poden produir massa citocines, que danyen les neurones en el mal dAlzheimer; el seu mal funcionament té un paper en el Parkinson i en lesclerosi múltiple, i sembla existir un lligam entre la depressió i les seves dimensions i densitat. En general, es podria dir que la primera funció de les cèl·lules de neuròglia és la de mantenir lhomeòstasi, lestat dequilibri fisicoquímic dun organisme. Dit altrament, preservar lstato quo.

2.3.1. Cèl·lules de micròglia

Són petites, però mengen molt. És per això que les de micròglia entren en la categoria de les cèl·lules macròfagues. El cervell està substancialment aïllat de la resta del món gràcies a la barrera hematoencefàlica [38], que no deixa passar els agents infectius de grans dimensions. Però si alguna cosa estranya aconsegueix travessar-la, les micròglies distribuïdes per tot lencèfal, però també per la medul·la espinal es llancen a latac per destruir els invasors i atenuar la inflamació que han provocat.

Més petites que totes les altres cèl·lules glials, socupen constantment de mantenir controlat lambient que envolta les neurones i la seva salut, així com la de les altres cèl·lules glials i dels vasos sanguinis.

2.3.2. Astròcits

Les estrelles del cel, és sabut, són només enormes pilotes rodones compostes de gas. I, tanmateix, en moltíssimes cultures, són dibuixades amb cinc, sis o set punxes, a causa de la difracció òptica produïda per latmosfera o més simplement de lastigmatisme de lobservador. Per la vaga semblança que tenen amb les estrelles de punxes reben el seu nom els astròcits, les cèl·lules glials més difuses.

En el microcosmos encefàlic, on el nombre de neurones no és gaire allunyat del de les estrelles de la galàxia, els astròcits són com un univers paral·lel. I, malgrat que fins fa 25 anys només eren considerats una estructura de suport, avui és impossible subestimar-ne la importància.

Les cèl·lules (almenys la majoria) amb forma destrella mantenen lligat el cervell i contribueixen a la complexa estructura de la massa cerebral. Socupen després de mantenir lhomeòstasi. Emmagatzemen i distribueixen lenergia. Defensen lencèfal datacs moleculars externs. Reciclen els neurotransmissors. Embolcallen les sinapsis i controlen que el sistema de transmissions funcioni regularment. I la llista podria continuar.

2.3.3. Oligodendròcits

Tots els apassionats de la hi-fi, com antigament sanomenava la música reproduïda en alta fidelitat, saben que els cables que connecten el plat amb lamplificador i lamplificador amb els altaveus han destar ben aïllats: per transmetre fidelment les freqüències i per no rebre interferències. Sembla que ho sàpiguen bé, també, els oligodendròcits (del grec, cèl·lules amb poques branques), la feina dels quals és justament aquesta: aïllar els axons de manera que el sistema de transmissió dels impulsos elèctrics funcioni correctament.

No és pas poca cosa. Cada oligodendròcit es pot connectar tranquil·lament amb una cinquantena de neurones diferents i revesteix els axons amb una beina feta de molts estrats de mielina una barreja de greixos i proteïnes que va canviar el curs de levolució, embolicats lun damunt de laltre. Si avui dia vostè pot apreciar una velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics neuronals de fins a 200 metres per segon és perquè la beina mielínica produïda pels oligodendròcits permet als axons tenir unes prestacions autènticament dalta fidelitat.

No és pas poca cosa. Cada oligodendròcit es pot connectar tranquil·lament amb una cinquantena de neurones diferents i revesteix els axons amb una beina feta de molts estrats de mielina una barreja de greixos i proteïnes que va canviar el curs de levolució, embolicats lun damunt de laltre. Si avui dia vostè pot apreciar una velocitat de transmissió dels impulsos elèctrics neuronals de fins a 200 metres per segon és perquè la beina mielínica produïda pels oligodendròcits permet als axons tenir unes prestacions autènticament dalta fidelitat.

2.4. ALTRES COMPONENTS

A més de les neurones, de les cèl·lules de neuròglia i del complicadíssim microcosmos molecular que les fa funcionar, el seu cervell està moblat físicament amb uns altres dos aparells fonamentals per a la seva supervivència, els quals, no pas per atzar, tenen a veure amb la sang, amb laigua i amb els respectius sistemes hidràulics.

2.4.1. Barrera hematoencefàlica

Molt abans que els éssers humans inventessin els filtres per als aquaris, els filtres per a laire condicionat i fins i tot els cigarrets amb filtre, lEvolució ja havia dotat el cervell de vostès amb un enginyós sistema de filtratge anomenat barrera hematoencefàlica.

Les cèl·lules endotelials del sistema nerviós central tenen unes juntures més estretes que només permeten a certes molècules travessar-les i arribar al cervell transportades pel corrent hemàtic. Hi tenen accés lliure laigua, que hidrata el cervell; la glucosa, que el nodreix; els aminoàcids, que laprovisionen de matèries primeres, i poca cosa més. El pas, en canvi, està barrat a totes les molècules indesitjables, en particular toxines i bacteris.

Gràcies al filtre que vostè porta de fàbrica, les infeccions del cervell són un cas infreqüent. Però la pega és que, en cas dinfecció, la barrera hematoencefàlica tampoc permet el pas dels fàrmacs fets de grans molècules ni de la immensa majoria daquells que estan fets de molècules petites. La recerca està provant de desenvolupar fàrmacs nanomoleculars (de lordre de les milmilionèsimes de metre) capaços de travessar el filtre cerebral.

2.4.2. Líquid cerebroespinal

El cervell flota. Un líquid especialitzat, transparent i incolor, compost en bona part daigua, li fa de coixí per tal que no resulti esclafat pel seu propi pes.

Sha calculat que lencèfal, amb els seus gairebé 1.350 grams, quan flota en el líquid cerebroespinal té una massa corresponent a 25 grams. En compensació, aquest fluid serveix per a unes altres quatre funcions, més que vitals.

Protegeix, però només parcialment, el cervell en cas de topades (cap futbolista hauria rematat de cap les velles pilotes de cuir si hagués sabut què hi havia realment dins la caixa craniana). Fa la neteja de la casa en qualitat de principal component del sistema glimfàtic, anomenat així perquè sassembla al limfàtic, però és regulat per les cèl·lules glials.

A més, gràcies als seus mecanismes de regulació, tot i que el cervell produeix cada dia si fa no fa mig litre de líquid cerebroespinal (anomenat així perquè també es troba a lespina dorsal), un recanvi constant fa que només entre 120 i 160 mil·lilitres es trobin circulant alhora entre el cervell i la medul·la. Sense aquesta funcionalitat de sèrie, la pressió cranial seria insostenible per a la circulació sanguínia, que faria una isquèmia.

El líquid contingut per les meninges, les membranes que embolcallen lencèfal és produït en el sistema ventricular, un complex de quatre cavitats cerebrals interconnectades, i descarregat a la sang. En virtut daquest circuit dintercanvi, manté també lestabilitat química de la màquina cerebral flotant.

3 Molts llibres fan constar la xifra de cent mil milions de neurones com a nombre aproximat. Segons un estudi del 2009 (Federico Azevedo, Suzana Herculan-Houzel i altres, Equal numbers of neuronal and nonneuronal cells make the human brain an isometrically scaled-up primate brain), són un 14% menys.

4 Observades al microscopi electrònic, les espines realment sassemblen a les fulles, cosa que no passava amb els microscopis òptics usats pels pioners de la neurociència.