Latrines: necessitats comunicatives?
En el cas de molts mamífers que viuen en grup, com ara els teixons, els conills o els micos, els excrements i lorina tenen un paper tan important en la comunicació que no fan les seves necessitats a la babalà ni a qualsevol lloc. Lús regular i repetitiu dun mateix indret per part dels congèneres acaba creant muntanyes de residus. Aquests punts de trobada on dipositen els excrements i lorina es diuen latrines i tenen dos avantatges decisius des del punt de vista de les tècniques comunicatives: són molt visibles i shi concentren substàncies odoríferes daltres congèneres. Aquests llocs de comunicació per a molts mamífers no són gaire silenciosos, i en certa manera compleixen la mateixa funció que les nostres xarxes socials. Per exemple, els conills de bosc intercanvien informació dintre del grup sobre qui busca parella o quin mascle o quina femella ocupa una posició de més rang. Si els excrements encara són frescos, això vol dir que algú altre hi acaba danar i encara és molt a la vora. Lassociació delements visuals i olors reforça la fiabilitat de les latrines com a mitjà de comunicació: com més sovint sutilitzen, més es recalquen els dos factors. Potser això servirà per consolar una mica els qui recullen excrements de gos: podria ser molt pitjor! Les gaseles, els rinoceronts i els antílops nord-africans fan servir latrines que poden arribar a tenir uns quants metres de diàmetre.
Què tenen en comú les columnes publicitàries i els lavabos dels animals?
A la natura, nosaltres procurem fer les nostres necessitats en llocs amagats, però altres espècies animals, com ara els conills, els teixons o els cercopitecs, busquen indrets ben visibles per fer-los servir de latrines. Les seves comunes acostumen a situar-se en punts elevats i vistosos del paisatge o bé en cruïlles a laire lliure. La perspectiva que ofereix un lloc elevat és també el motiu més probable pel qual els conills aquàtics (Sylvilagus aquaticus) instal·len les seves latrines als troncs dels arbres. Lavantatge de situar les latrines en llocs cridaners és que són molt visibles. Els centres de comunicació només funcionen si subiquen on els congèneres les puguin veure. Podríem imaginar que les latrines són una mena de columnes publicitàries enmig del paisatge, i shan de col·locar estratègicament per fer arribar la informació que es pretén transmetre. El lloc ha de ser dallò més públic, sha devitar la típica pregunta On és el lavabo?
El bassarisc de cua anellada (Bassariscus astutus) utilitza uns indrets ben vistosos per fer les seves necessitats. Aquests animals són molt habituals als parcs de la ciutat de Mèxic, on instal·len latrines molt visibles a les canonades blaves. Pel que sembla, el color blau cridaner no és lúnic que els empeny a muntar les seves latrines a les canonades. Els tubs enlairats els ofereixen un lloc tranquil on poder fer les seves necessitats al marge del tràfec de la capital mexicana. Linconvenient dun excusat tan localitzable és que es pot convertir ràpidament en una tomba. Lús daquesta mena de lavabos públics comporta el perill que algunes preses es serveixen en safata de plata als seus predadors. Per això els conills de bosc sospesen el risc de fer servir les latrines davant la possibilitat que els devorin els predadors: quan el perill dacabar a les urpes dun ocell rapinyaire o duna guineu és considerable, sestimen més protegir-se instal·lant les latrines prop de la vegetació o al costat del cau.