Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Del text: Valentí Valenciano López, 2010
© Daquesta edició: Universitat de València, 2010
Coordinació editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Textual IM
Correcció: Pau Viciano
Coberta:
Il·lustració: Francisco de Goya, Que se rompe la cuerda (c. 1810-1815). Madrid, Biblioteca Nacional
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Depósito legal: M-3729-2010
ePub: Publidisa
Capítol 1
INTRODUCCIÓ
La relació de Manuel Traggia Uribarri amb Mallorca no ha estat estudiada amb profusió. Només ha interessat a la historiografia mallorquina alguna que altra referència de la seva publicació a Palma el 1812 El Amigo de la Verdad. Però, per exemple, no sha elaborat cap treball danàlisi únicament i exclusiva del seu paper periòdic. Tampoc no sha intentat conèixer més a fons el personatge que es va refugiar a lilla. Així, més bé el seu estudi sempre ha estat circumstancial, en relació a les altres publicacions de lèpoca i al debat polític que es produí a lilla durant la Guerra del Francès o Primera Revolució.
Miquel dels Sants Oliver no ens aporta molta informació sobre lhoste de la cartoixa de Valldemosa. Tan sols ens ha transmès una part dallò que va escriure el carmelita descalç a les seves publicacions a lilla. Si fa no fa, els altres investigadors illencs han seguit lestela del campanater. Per altra banda, malgrat ser un personatge conegut a la seva època a la seva terra, tampoc no ha estat objecte dun estudi exhaustiu des del punt de vista periodístic i polític. Sobre el P. Manuel Traggia comptam amb la tesi doctoral publicada dAlberto Pacho Polvorinos, Del antiguo régimen a la España moderna: Manuel Traggia, protagonista e intérprete del tránsito (Pacho, 1979). Aquesta analitza més detingudament la seva vessant teològico-religiosa i recull allò més significatiu del llibre de José Navarro Cabanes, El padre Traggia. Memorias autógrafas ineditas de este célebre fraile carmelita aragonés, con notas bibliográficas. I també comptam amb el llibre de Pedro Pascual sobre la influència de Traggia sobre les guerrilles amb el seu Pla de Croades (Pascual, 2000).
Per entendre la tasca del P. Traggia i les seves opinions sobre la gent de Mallorca, en primer lloc, convé conèixer com era lilla a lèpoca, abans de la seva arribada el gener de 1812. De la Mallorca de lèpoca sí que comptam amb més referències i estudis, malgrat que la historiografia tampoc no sigui tant abundant com requereix. Per això, la primera part daquest treball serà una aproximació a la Mallorca de llavors, i shi introduiran alguns elements nous que obliguen a discrepar en algunes de les valoracions fetes per alguns historiadors. En segon lloc, es passarà a exposar una breu biografia del P. Traggia i una anàlisi del seu paper periòdic que publicà a Mallorca, El Amigo de la Verdad. I finalment es transcriurà el seu manuscrit, Intriga filosófica contra el P. Traggia; o memoria para la historia de la rebolución de España contra la religión y sus ministros año 1812 y 1813, seguit dun estudi del mateix.
No totes les persones que han investigat la història mallorquina han comptat amb la mateixa visió sobre nosaltres en aquesta època. Per una banda, en certa manera, hi trobam els que mantenen lopinió de Miquel dels Sants Oliver, i una part de la nostra historiografia, duna societat fonamentalment tancada, aïllada i tradicional. Per aquests, la visió que ens descriuen de la Mallorca de la fi de lAntic Règim, del final del XVIII i principi del XIX, és la duna illa on la vida econòmica estava determinada per lautosuficiència, amb unes comunicacions precàries i insegures, amb una infraestructura molt endarrerida i una economia anquilosada, la qual havia rebut una empenta modernitzadora per part de la Societat Econòmica Mallorquina dAmics del País (SEMAP). I un dels estendards daquesta Mallorca tradicional era la ciutat de Palma, la qual
voltada de muralles, simbolitzava lesperit tancat dels seus habitants dividits en classes socials hermètiques, sobre les quals els convents exercien, ni que fos aparentment, una influència dominant. El que era circumstancial i intranscendent tenia més importància que tot el que significàs anar endavant, i eren lleis els costums tradicionals i formes pecatti tots els altres (Barceló, 1964: 8).
Un dels millors treballs sobre aquesta època és el de Lluís Roura i Aulines, LAntic Règim a Mallorca. Abast de la Commoció 1808-1814. En certa manera, aquest autor també segueix les tesis conservadores. Referint-se als liberals de lèpoca, en un dels paràgrafs assegura:
En línies generals ens trobem, doncs, davant un grup que presenta més les característiques duna «élite» progressista, en el marc duna societat no renovada, que no pas les dun ferment de transformació social (Roura, 1985: 286).
És a dir, perllongant les opinions de Miquel dels Sants Oliver, la gent de Mallorca no es prenia el primer liberalisme seriosament, ja que per mor de laïllament la gent donava suport íntegrament a les tesis reaccionàries. Com deia Oliver,
Y Mallorca, por su aislamiento, por su falta de comunicaciones, por el mismo carácter de sus habitantes, reacio a la novedad y a la lucha, persistió con mayor firmeza que las regiones peninsulares (Oliver, 1901: 215).
Emperò, daltra banda, i sobretot per part dels historiadors que investiguen el funcionament de leconomia de lèpoca, no es té la mateixa percepció daquest anquilosament tan aclaparador. Per exemple, en el treball més recent sobre una Història de les Illes Balears, Miquel Deyà tanca el capítol sobre leconomia mallorquina de lAntic Règim amb les següents paraules:
Cal concloure que leconomia mallorquina del segle XVIII no sols presenta gran vitalitat, sinó que molt possiblement arribà al màxim productiu que es podia aconseguir sense reformes estructurals que suposessin la fi de lAntic Règim. Qualitativament el pes de la tradició era molt més fort que el de les novetats, però per continuar amb el creixement era indispensable un autèntic desenvolupament (entesos creixement i desenvolupament amb laccepció que fou emprada per P. Vilar), de manera que la vella economia seguia vigent però no garantia el futur (Deyà, 2004a: 32).
Així que ens reflecteix una societat no tan hermètica, que ha sabut aprofitar al màxim les oportunitats del seu sistema econòmic i alhora fet important se nadona de la necessitat dun canvi per acarar el futur. És a dir, la necessitat que la llavor de la renovació germini.
Carles Manera, quan analitza la importància del capital comercial mallorquí a la seva Història del creixement econòmic a Mallorca (1700-2000), va una mica més enllà i assegura:
La conseqüència més evident de la funció del capital comercial és el poder decisiu, de caràcter eminentment econòmic i financer, que assoleix la Mallorca del segle XVIII: impostos, negociació de mercaderies clau, formes de transport, mecanismes crediticis, capital circulant i una part considerable de les produccions principals de leconomia insular es troben, de forma directa o indirecta, en mans dels comerciants. No es gaire arriscat pensar que la visió del pes hegemònic de la noblesa, social i econòmic, presentat com a característica quasi inamovible de la formació social mallorquina, és molt més feble dallò que en un principi es podria suposar (Manera, 2001: 107).
O sigui, que lestabilitat i compartimentació social inamovible, de fet, shavia mogut. Això sí, sense gaire enrenou.
Per tant, constatam diferents opinions sobre lèpoca en què nasqué i sarrelà el liberalisme a Mallorca. Aquestes dues visions es poden veure reforçades, o debilitades, en funció també de lopinió dels personatges de lèpoca. Per això, en la primera part daquest estudi, saprofundeix en la visió de la Mallorca de lèpoca, des del 1800 fins el 1812 moment en què arriba el P. Traggia a Mallorca, sobre la base destudis publicats i de fonts primàries. La intenció és aproximar-nos més, conèixer quin era lambient social i lopinió dels ciutadans envers als canvis polítics que vivien aleshores. En els documents que es passaran a analitzar en la segona part es comprovarà que la visió de la Mallorca del 1812 que ens dóna el P. Traggia que crec que podem avançar no concorda tant amb la visió que ens ha llegat la historiografia clàssica fins avui. Això vindria a reforçar la necessitat daprofundir i ampliar els coneixements sobre lèpoca.
Per tant, aquest treball que potser formarà part dun estudi més ampli sobre les publicacions de lèpoca a Mallorca té com a pretensió aportar un gra darena a una tasca imprescindible: aprofundir en els inicis dels mass media a Mallorca, la seva incidència social i política, i en els orígens de la nostra contemporaneïtat. En aquest cas concret, de la mà del P. Traggia.