TEMPS: Podeu establir un temps o aturar-vos quan vulgueu.
COMPARTIR: Quan acabeu, comenteu amb els altres com us heu sentit mentre ballàveu i com us sentiu ara.
1.4.2. exercici físic i cura del cos
Sembra un acte i aconseguiràs un hàbit,
sembra un hàbit i aconseguiràs un caràcter,
sembra un caràcter i aconseguiràs un destí.
Charles Reade
Quan una vida comença, lacció es posa en marxa i el cos no satura. I només en tenim un, de cos, i per poder fer totes les coses que hem anat veient, lhem de cuidar amb amor i respecte, tant per dins com per fora.
Quan som nadons, són les persones grans que ens cuiden qui ens ajuden a desenvolupar-nos: ens netegen, ens alimenten, ens ajuden a aprendre a caminar; i nosaltres, a través del seu exemple, anem aprenent com cuidar-nos. Aprenem hàbits saludables, com alimentació saludable, mesures dhigiene i exercici físic. De mica en mica, mitjançant els hàbits, anem conformant les nostres rutines diàries.
William James, pare de la psicologia científica, en parlar de la plasticitat del cervell, detallava que per integrar un hàbit sha de fer durant 21 dies consecutius; però també hi ha qui diu que calen més indicadors perquè un hàbit sinstauri amb garanties. Sigui com sigui (amb 21 dies o més) el que està clar és que per adquirir un hàbit ha dhaver-hi motivació, voluntat, perseverança, i tenir les fites ben definides per treballar laspecte que volem canviar.
I hem dassumir hàbits saludables en totes les àrees de la nostra vida; perquè si no ho fem, a la llarga i a la curta també, el nostre cos en patirà les conseqüències. Per això, a més duna alimentació saludable i uns bons hàbits dhigiene, lexercici físic és fonamental per mantenir-lo en òptimes condicions en cada etapa de la vida. De fet, el nostre cos està dissenyat per al moviment, des de la coordinació de les extremitats a lhora de traslladar-nos fins als canals auditius responsables que puguem mantenir lequilibri.
Hem de lluitar contra el sedentarisme imperant de les dues últimes dècades causat per levolució de la tecnologia. Ja no només són les pantalles les que minven el nostre temps dexercici físic, en els últims anys proliferen sistemes de desplaçament individual que substitueixen els desplaçaments a peu; sí, ens fan guanyar temps, però malmeten la nostra salut física.
És un fet demostrat que lanatomia humana canvia segons lús o desús de les diferents parts del cos, i, de la mateixa manera que vam arribar a posar-nos dempeus per adaptar-nos a lentorn i sobreviure, ara encorbem lesquena per lús de les pantalles, i lhabilitat del dit índex sestà transferint al polze gràcies a lús dels dispositius mòbils i les consoles de videojocs.
PRÀCTICA 10. LES RUTINES
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Un hàbit és un costum adquirit per repetició al llarg del temps; lhas fet tantes vegades que ja forma part de tu, els tens tan integrat que el realitzes amb naturalitat perquè et surt de dins sense dificultat i sense gairebé pensar-lo; no te lhan de recordar. Adquirir un hàbit requereix consciència, repetició i pràctica per arribar a integrar-lo en la nostra rutina diària; com rentar-te les mans abans dels àpats o rentar-te les dents abans danar a dormir... perquè ho fas, oi?
Com que les persones, tinguem ledat que tinguem, estem en constant aprenentatge, us proposo practicar amb consciència ladquisició dun nou hàbit que sigui saludable per a vosaltres.
ESCOLLIR: Penseu en un hàbit encaminat a la salut del cos que us agradaria adquirir i integrar en les vostres rutines diàries: anar a peu a lescola, fer exercici, posar-te crema hidratant després de la dutxa, fer estiraments, etc.
PRENDRE CONSCIÈNCIA: Saber que si aconseguiu incorporar lhàbit que heu triat a la vostra rutina diària, millorarà la vostra salut.
COMPROMÍS: Escriure lhàbit nou en un paper i deixar-ho ben a la vista durant 21 dies; per recordar-vos que no ho heu de deixar passar. Si a lactivitat hi participeu més dun membre de la família, podeu fer-vos una «graella de les noves rutines» per visualitzar els èxits.
COMPARTIR I ACOMPANYAR: Heu de fer partícip a algú del vostre entorn immediat (familiar o amic) de ladquisició del nou hàbit, perquè us pugui acompanyar i encoratjar-vos. Si algun dia, pel motiu que sigui, tu o algú de la família no podeu dur a terme lhàbit nou, mostrareu comprensió. Es tracta danimar-se mútuament.
CELEBRAR-HO: En acabar els 21 dies, feliciteu-vos per lèxit aconseguit. Encara que considereu que són hàbits petits, heu de valorar lesforç, la motivació i el compromís que heu adquirit per acabar duent-los a terme.
1.5. Descanso. La terra als peus; i entre els braços,
els arbres
Per mantenir lequilibri, hem de mantenir unit linterior i lexterior, el visible i linvisible, el conegut i el desconegut,
el que és temporal i el que és etern, lantic i el nou.
John ODonohue
I després de mourens toca descansar. Quan el cos es mou molt, i camina, i balla, i juga, i pensa, arriba la nit i està cansat, sha daturar. I com satura, el cos? Doncs descansant. Sabem com descansar i aprofitar bé aquest descans per al nou benestar?
Formem part de la natura, però al llarg del dia ens en desconnectem i sovint anem «contra natura». Ciutats massificades, gent amunt i avall, cotxes, motos, patinets, bicicletes... i de tant en tant alguna zona verda; un estrès urbà que pot arribar a engolir-nos.
Per això és important tornar allà don venim: la natura. Aturar-nos i desconnectar per tornar a lequilibri que ens ajudi a viure amb benestar. Si vivim a la ciutat, seria bo trobar temps per passejar per un parc proper, o escapar-nos al mar o al bosc i impregnar-nos de la seva beneficiosa energia. Gaudir de la natura al llarg de totes les estacions de lany, passejar descalços per la platja, abraçar els arbres del bosc. Això també ens farà més conscients de la necessitat de cuidar el nostre planeta.
Quan el cos ha estat en acció tot el dia, quan el sol es pon cal, com el bestiar, tornar al corral per donar repòs tant al cos com a la ment. Perquè no només ens cansem físicament, la ment requereix molta energia per funcionar, i també ens acaba esgotant.
El descans òptim és aquell que, en llevar-nos, ens fa sentir reconfortats i plens denergia per afrontar un nou dia. Però de vegades o sovint no és així. Ens pot costar agafar el son, podem desvetllar-nos de matinada una o diverses vegades, podem tenir malsons, i els nens poden tenir terrors nocturns o pors infundades que els dificultin adormir-se; això pot fer que al matí ens costi llevar-nos perquè no hem arribat a tenir un son reparador.
Les rutines per anar a dormir shan anat modificant junt amb levolució de la societat. Antigament els nadons dormien amb els pares o amb la mare; més endavant, amb lampliació dels habitatges, els nens passaven a dormir sols més aviat, i dun temps ençà que es tornen a fer valer els beneficis del llit familiar, i moltes famílies opten per dormir plegats.
Sigui com sigui, lhora danar a dormir hauria de ser una estona de recolliment agradable. Tant si llegim o expliquem un conte, com si repassem el nostre dia, ho hem de fer des de lagraïment, amb pau i benestar. Si ho fem així, ens predisposarà a gaudir dun descans profund i reparador.
Sigui com sigui, lhora danar a dormir hauria de ser una estona de recolliment agradable. Tant si llegim o expliquem un conte, com si repassem el nostre dia, ho hem de fer des de lagraïment, amb pau i benestar. Si ho fem així, ens predisposarà a gaudir dun descans profund i reparador.
Hi ha certes coses que podem fer per propiciar un bon descans: sopar aviat, no fer exercici just abans danar a dormir, i apagar les pantalles dels dispositius unes hores abans; daltra banda, podem abaixar els llums, posar música relaxant, llegir una mica, mantenir una conversa tranquil·la entre pares i fills, fer-nos o que ens facin un massatge (i després donar-lo nosaltres) i meditar. Amb aquestes accions, la ment i el cos saniran aturant i acolliran millor el moment de dormir.
Aturar-nos és important per mantenir lequilibri vital. Ens hem dadonar que davant la manca dhores de son o duna situació que ens angoixa o ens estressa, el millor que podem fer per recuperar el nostre benestar és aturar-nos i descansar.
PRÀCTICA 11. LHORA DATURAR-SE
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Aturar-se i descansar tot i que shi assemblen no són ben bé el mateix. Aturar-se és deixar de fer una determinada acció (podem aturar una caminada, aturar un joc, aturar una lectura, etc.), i quan ens aturem, no necessàriament ho fem per descansar. En canvi, descansar vol dir que deixem de fer les accions perquè han esgotat les nostres forces, i necessitem recuperar-les; això és el que ens passa al final del dia, que ens sentim cansats i necessitem dormir per afrontar un nou dia amb energia.
Basant-nos en aquests dos conceptes, us proposo dues activitats. La primera és per fer-la davant una situació que ens generi estrès i ens bloquegi; i la segona és per aplicar-la abans danar a dormir.
SORTIR DEL BLOQUEIG: Pren consciència de la situació que tha bloquejat i aturat. Deixa de fer el que estaves fent. O recorda la darrera situació que tha fet sentir així i pren nota dels passos per aturar-te i reconnectar amb el teu benestar.
PAS 1: Posat la mà davant teu amb els cincs dits ben estesos.
PAS 2: Amb laltra mà envolta el polze de la mà estesa i digues: «STOP».
PAS 3: Ara envolta el dit índex i digues: «RESPIRO», i fes una respiració profunda tal com ja has après: inspira omplint el màxim el teu tòrax i expira lentament.
PAS 4: Agafa el dit del mig i fes una segona respiració alhora que prens consciència de com el teu cos es va relaxant.
PAS 5: Agafa el dit anular i fes una tercera respiració; nota com et relaxes cada vegada més i connectes amb tu mateix.
REVISIÓ FINAL: Posa el dit petit sobre el teu cap i recorda allò que tha portat al bloqueig. Ara, des de la calma, revisa si el pots resoldre dalguna altra manera.
CANVI: Si no ten surts, deixa lactivitat i fes-ne una altra de ben diferent per esvair la ment. Potser més tard tapareix la solució.
PRÀCTICA 12. A DESCANSAR
PREVIS: Abans danar a dormir, tenir en compte sempre les accions que propicien un bon descans: sopar aviat, no fer exercici just abans danar a dormir i apagar les pantalles dels dispositius unes hores abans.
ESPAI: Procurar que lespai on dormiu sigui acollidor i estigui ordenat, que la temperatura sigui adequada i que la llum sigui suau.
RUTINES PERSONALS: Després de les rutines dhigiene, cadascú pot crear les seves rutines personals per anar a dormir: mantenir una conversa familiar tranquil·la per valorar el nostre dia, preparar-vos la roba i el material per a lendemà, explicar o llegir un conte, pensar què fareu lendemà, etc. Tot sense pressions i gaudint del moment.
OPCIONS: Tant si dormiu sols, en parella o amb llit familiar, lespai destinat al descans sha de preparar i cuidar amb molt damor per tots els membres de la família.
BONS DESITJOS: Si manteniu les bones rutines a lhora danar a dormir, gaudireu dun descans reparador per a tota la família i sempre us llevareu amb energies renovades.
1.6. Amabilitat
Per ser estimat, sigues amable.
Ovidi
Una de les qualitats humanes que afavoreix fer-nos la vida fàcil és, sens dubte, lamabilitat. Potser perquè dins del seu mot hi ha inclosa la paraula amor. Quan hom dona amor, el rep; una persona amable és una persona digna damor. Quan hom és amable amb el pròxim, genera un corrent denergia amable al seu voltant. Per tant, una persona tindrà un desenvolupament íntegre com més amabilitat hi hagi al seu voltant.
Ser amable és ser educat, respectuós, curosos amb el nostre to i les nostres paraules; però no només en el tracte cordial cap als altres, sinó també en el tracte cap a nosaltres mateixos, en tot allò que ens diem i en la manera com cuidem el nostre cos.
En general no ens ensenyen com tractar-nos, anem aprenent mitjançant lobservació i els exemples de la gent del nostre entorn, i amb els sentiments que ens generen les persones aprenem qui ens aporta benestar i qui no. A qui no ens tracta bé, no el volem al nostre costat, però... potser són aquestes persones les que més necessiten que sels mostri afecte i amabilitat, perquè segurament ningú els ho ha mostrat abans, i per això es comporten així. De fet, podem dir que lamor no es demana, lamor i lamabilitat han destar al nostre voltant perquè formen part de levolució de lésser humà. Sense amor, sense amabilitat, la persona no desenvolupa una conducta íntegra i pot arribar a caure en desgràcia. Hi ha estudis, tant en animals com en humans, que ho corroboren; com lestudi pioner de Rene Spitz als anys cinquanta del segle xx, on va demostrar que els nadons criats en bressols aïllats en un hospital tenien més risc de morir que els nadons criats a la presó junt amb les seves mares. Provenim de lamor, i lamor és sanador; no sensenya, però des que naixem ens arriba, i amb lexemple dels adults aprenem a rebrel i donar-lo. Si ser amable és ser digne de ser estimat, qualsevol de nosaltres ho és.
Als humans ens costa ser amables amb els altres perquè no ho som amb nosaltres mateixos. Si recordem que venim de lamor i connectem amb aquest sentiment, serem capaços destimar-nos i tractar-nos amb amabilitat, i després fer-ho amb els altres. Tractat bé i veuràs que fàcil i reconfortant és fer-ho amb tothom: a casa, a lescola, a la feina, amb la parella, amb els amics, amb les mascotes; en general, amb qualsevol ésser viu. Perquè si jo mestimo, tu mestimes.
PRÀCTICA 13. UN DETALL DESTIMA
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
És molt important estimar i sentir-nos estimats, i costa tan poc demostrar-ho! Ho hauríem de fer més sovint, però no ho recordem.