LA REGIÓ DE LEXPOSICIÓ
LA SOCIETAT VALENCIANA DE 1909
Ferran Archilés Cardona, ed.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Dels textos: Els autors, 2011
© Daquesta edició: Universitat de València, 2011
Coordinació editorial: Josep Cerdà (MuVIM) i Maite Simon (PUV)
Maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta:
Il·lustració: Palau Municipal de lExposició Regional Valenciana de 1909 (targeta postal)
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Realización ePub: produccioneditorial.com
INTRODUCCIÓ
Per a Romà de la Calle
En complir-se lany 2009, el centenari de la celebració de lExposició Regional, diverses institucions públiques i privades de la societat valenciana van valorar loportunitat dorganitzar algunes activitats en commemoració de la data. Sha de destacar, en primer lloc, la tasca de lAjuntament que, pel volum de les activitats i els recursos esmerçats, es pot dir que ha capitanejat el centenari, amb una exposició a lantiga Fàbrica de Tabacs (un edici entre la reforma i la demolició) i ledició de diversos llibres commemoratius. Es tracta de treballs luxosos, llibres de gran format farcits dil·lustracions, per bé que amb un interés prou més limitat pel que fa a les aportacions al coneixement.1 Aquesta funció ha correspost als treballs col·lectius acompanyats també dimportants exposicions en els dos darrers casos promoguts per la Cambra de Comerç, lAteneu Mercantil i la Universitat de València.2
És en el mateix esperit daquestes darreres contribucions en el que semmarca la celebració els dies 14 i 15 doctubre del 2009 de les jornades «La regió i lExposició: la societat valenciana del 1909», organitzades pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a proposta de Romà de la Calle, i sota la direcció acadèmica de Ferran Archilés. Aquelles jornades es van plantejar no tant com una anàlisi de lExposició mateixa (tasca que creguérem que les activitats en marxa estaven ja cobrint a bastament) com de la societat valenciana del 1909, i més en general del primer terç del segle XX. És a causa de lenorme interés de les ponències presentades que naix la decisió deditar aquest volum que recull la participació de gairebé tots els autors que participaren en les jornades.
Tot plegat, i aquest volum mateix no és aliè al nou context, cal afirmar que la commemoració de lany 2009 ha despertat linterés per una justa i necessària reconsideració del lloc i el valor que lExposició tingué per a la València del moment i per al futur. Fet i fet, cal destacar la publicació de dos treballs, de naturalesa ben diferent, que en els anys precedents van obrir foc per a la reconsideració del lloc que corresponia a lExposició. En primer lloc, el treball de Fernando Vegas López-Manzanares, que plantejava una rigorosa anàlisi de labast real de les construccions que conformaren lExposició.3 En segon lloc, lassaig València i Barcelona de Josep Vicent Boira, que plantejava, al si duna reexió més àmplia sobre larc mediterrani, una nova valoració del signicat que per a la societat (i leconomia) valenciana tingué lExposició.4
En realitat, aquesta no és la primera vegada que lExposició ha estat commemorada. Lany 1959, lAteneu Mercantil va commemorar-ne ja els cinquanta anys, amb un abast destacable pel que fa al ressò en la premsa de la ciutat de València del moment, quan encara alguns testimonis estaven vius. Resultat daquells esforç fou ledició dun exemplar especial, profusament il·lustrat del Boletín Informativo y Cultural Ateneo Mercantil, dedicat monogràament als cinquanta anys de lExposició, amb una extensa nòmina de col·laboradors, que incloïa des de les autoritats civils i religioses del moment fins a gures del món intel·lectual Joan Fuster, Xavier Casp o Eduard López Chavarri, tot passant per Simon Cano, Vicent Ventura o Sabino Alonso. LAteneu es trobava aleshores sota la presidència de Joaquin Maldonado la qual cosa en part explica la nòmina tan diversa del treball commemoratiu, un altre patrici valencià dalçada no menor que Tomás Trenor. Era una València que feia tot just dos anys que havia patit els efectes de la riuà i lAteneu, a través del seu director, tractava de reexionar des del desatés present de la ciutat. Per això Maldonado insistia, sobretot, en el sentit dunitat que Tomás Trenor havia sabut infondre, deia, a la societat valenciana del moment. «Y puesto que la Providencia nos ha señalado con la advertencia de la riada, la obra común que debe realizar Valencia, si no quiere desertar del importante puesto que le corresponde, unámonos todos para obtener dicho logro y nos haremos dignos de tal ejemplo» eren les paraules de Maldonado, formalment molt correctes però que entre línies prenien un sentit precís.5 Daquesta manera, lAteneu situava la commemoració en el marc dun nou repte per a la societat civil valenciana. Podríem dir que quan més sexaltara lExposició, més clar seria el contrast amb la València del 1959.
Aquest exemple del cinquantenari ens serveix per a recordar que, certament, tota commemoració forma part de manera inevitable, duna o altra «política de la memòria», o de polítiques rivals de la memòria, quan sescau (que sol ser quasi sempre). La «memòria» en una societat donada (allò que sentén, amb més o menys precisió, per «memòria col·lectiva») no és, o no ho és una manera simple, un intent dabocar-se al passat amb voluntat de coneixement. No cal ni dir que qualsevol commemoració, i així les de lExposició Regional del 1909, pot acomplir també aquesta funció. Però una commemoració respon sempre als interessos, necessitats o expectatives del present.6
És per això que no sembla exagerat armar que la imatge que sha volgut traçar des dalgunes de les institucions públiques, i especialment des de lAjuntament de València, de la commemoració del centenari de lExposició està veritablement molt marcada pel presentisme. No crec que poden interpretar-se duna altra manera les paraules preliminars de lalcaldessa Rita Barberá al llibre que fa, dalguna manera, de catàleg dels actes i exposicions:
Cuando D. Tomás Trénor en aquel entonces recién nombrado Presidente del Ateneo Mercantil de Valencia consiguió la aprobación unánime de su propuesta para organizar una Exposición Regional que exaltara la capacidad de iniciativa, creación y dinamismo de la economía valenciana, comenzaba una nueva y apasionante etapa que, cien años después, nos sitúa por méritos propios en la vanguardia y la modernidad que caracteriza este siglo XXI.7
Certament, lExposició Regional ha tingut mala premsa en la tradició del valencianisme polític de postguerra, i en gran mesura en el món intel·lectual i acadèmic des daleshores. Així, tot i que Joan Fuster amb motiu del cinquanta aniversari hi va dedicar alguns textos en què la seua valoració de lExposició era prou matisada ns i tot al Nosaltres podem trobar una lectura un tant ambivalent, el que nha quedat és la seua crítica més àcida. I no tant a lExposició en si, com al que representava: una burgesia carrinclona i una societat endarrerida. L«agrarisme» ha estat el mot de la denúncia que ha fet més fortuna. A hores dara sabem que la societat valenciana de 1909 no podia caracteritzar-se duna manera tan esquemàtica. LExposició regional va ser, així mateix, més complexa: ni era lexpressió de lagrarisme sense anar més lluny perquè els expositors comercials i industrials neren la majoria, ni va ser laparador duna «burgesia» tronada. O, en tot cas, no més tronada que qualsevol altra. En , lExposició era lexpressió com el mateix Fuster va assenyalar en algun moment duna economia puixant i duna ciutat que buscava canvis i creixement. Sense que resulte paradoxal, això era possible en el marc «regional», ja que aquest ha estat el vehicle de la «modernització» de la societat valenciana als segles XIX i XX duna certa «modernització», contradictòria i insucient de vegades, potser, però no menys ecaç daltres. Que no haja estat ni siga el model que el nacionalisme valencià, o que lautor daquestes ratlles, desitjara, no ens ha de portar a equívocs. Daltra banda, si convé no menystenir aquesta lectura corregida és també pel fet que en cas contrari queda obert com a anc que pot ser interpretat (completament al marge dels debats acadèmics o correccions de les interpretacions fusterianes) i apropiat per la dreta. És el que ha passat amb lèmfasi reiterat en la «modernitat» que acompanyaria lExposició i la societat valenciana, explotat per les autoritats locals com a tòtem dun discurs autocelebratori i que fa una lectura molt limitada del que cal entendre per modernitat i, no cal ni dir-ho, de les seues contradiccions.
En tot cas, lExposició de 1909 va ser una ta important de la València de la Restauració i dun país contradictori i fragmentat que, almenys per una vegada, es va mostrar com un tot. Que això haja estat or dun dia o una or pansida és una altra història, i no té sentit culpar-ne lExposició. Certament, si la dreta local intenta mostrar-se com a hereva directa daquesta Exposició i apropiar-sen de la legitimitat que comporta, tampoc no sha de creure que aquesta és lúnica lectura possible. Les commemoracions poden servir, o haurien de poder servir, per a la disputa i la discussió, i no només per a fabricar consensos. Qui fabrica i monopolitza un consens al voltant de la identitat (valenciana), prou sap què fa i per a què.
LExposició Regional va ser un esdeveniment important en levolució col-lectiva de la identitat valenciana contemporània. No va marcar cap necessitat històrica, cap herència indefugible, ni podia estar aleshores com ara al marge de la crítica i la contradicció. La seua commemoració (o la de lhimne) com a font de totes les virtuts és una operació dabast molt concret. Seria un error tant caure en aquestes xarxes com, a linrevés, convertir-la en una expressió col·lectiva mancada i minimitzar-la.
Aquest volum recull treballs sobre la societat i la identitat valenciana del primer terç del segle XX que pretenen oferir lectures renovades i sobre alguns aspectes ns ara poc o mal treballats. La intenció no és altra que contribuir a donar més densitat al nostre coneixement de la realitat valenciana que va quallar el 1909 en la peculiar imatge-mirall-espectacle de lExposició. No em resta sinó agrair a tots els autors la seua col·laboració en aquest volum, i la seua participació en les jornades que lhan originat. Així mateix, he dagrair al MuVIM i especialment a Vicent Flor que fera possible el desenvolupament de les jornades i ledició daquest llibre. Una edició que sense lhabitual professionalitat de Publicacions de la Universitat de València seria impossible.
FERRAN ARCHILÉS CARDONA
Universitat de València
1 Els treballs més representatius són la crònica periodística que signa F. Pérez Puche: Valencia 1909. La Exposición Regional Valenciana, València, Ajuntament de València, 2009, així com lobra-catàleg, amb un important volum dil·lustracions, de R. Solaz: La Exposición regional valenciana de 1909, València, Ajuntament de València, 2009. Té un gran interés documental la reedició facsímil de la revista ocial de lExposició, Valencia y su exposición, aplegada en un volum.
2 Vegeu els diversos treballs recollits en El Ateneo Mercantil y la Exposición Valenciana de 1909. El espectáculo de la modernidad o la modernidad como espectáculo, València, Ateneu Mercantil, 2009; Economía, empresa y sociedad. La exposición regional valenciana de 1909, València, Cambra de Comerç, 2009. Tot i que no directament dedicat a lExposició Regional, cal destacar el treball dedicat a la família clau en lorganització de lesdeveniment, comissariat per Justo Serna i Anaclet Pons: Trenor. LExposició duna gran família burgesa, València, Universitat de València, 2009, que inclou a més importants estudis.
3 F. Vegas López-Manzanares: La arquitectura de la Exposición Regional Valenciana de 1909 y de la Exposición Nacional de 1910, València, Ediciones Generales de la Construcción, 2003.
4 J. V. Boira: València i Barcelona: Retorn al futur. LExposició regional de 1909, València, Edicions 3 i 4, 2006.
5 Cf. «La Exposición fruto de la unidad», signat per «El Presidente del Ateneo Mercantil», Boletín Informativo y Cultural Ateneo Mercantil, València, maig de 1959, s/p.
6 Reprenem les reexions plantejades a F. Archilés: «Memòria de 1909: commemoracions i identitat (regional) valenciana», Saó, 339 (2009), pp. 19-21.
7 F. Pérez Puche: Valencia 1909..., op. cit., p. VI.
8 «Para ofrendar nuevas glorias a España», Levante-EMV, 22 de maig de 2009.
9 F. Pérez Puche, op. cit., p. 42. A més, el mateix Pérez Puche ha participat en ledició per part de lAjuntament duna carpeta monogràcament dedicada a lhimne. (No deixa de tenir gràcia la gradació «egoístas» i el que encara és pitjor, «nacionalistas».)
10 Vegeu F. Archilés: «Entre la regió i la nació. Nació i narració en la identitat valenciana contemporània», en T. Carnero, F. Archilés (eds.): Europa, Espanya, País Valencià. Nacionalisme i democràcia: passat i futur, València, Publicacions de la Universitat de Valencia, 2007, pp. 143-186.