El 23 de desembre el rei arribà a València. Porcar, al seu dietari, ho recull daquesta manera:
Vinguda tercera del senyor rei Felipe III / Dimats a 23 de deembre 1603, vingué a València lo catòlic rei i senyor nostre Felip III i aposentà en lo monastir de Sant Sebastià a les set hores i allí se aturà aquella nit fora lo portal de Quart i féu crida la ciutat de València com tots se apercibiren per a la entrada que a lendemà volia fer a les nou hores del matí. Vingué per a tenir Corts a dit Regne en Dénia, i esta nit no tocà la queda.
Entrada del senyor rei a tenir Corts que no ho devieran / Dimecres a 24 de deembre 1603, a les deu hores del matí, entrà la gran majestat del dit senyor rei per lo portal de Quart a la Bolseria. Portava tres nebots seus, fills de la seua germana duquessa de Savoia; lo primer de tots li semblava i els altres dos eren morenos, la cara tirada; i darrere dit senyor rei venia lo duc de Lerma, dit marquès de Dénia. I estant davant de San Martí dit senyor rei se llevà la gorra i parlava ab lo jurat N. Sant Joan de Aguirre, jurat en cap dels cavallers, i dit senyor rei se va riure y saludà ab gran alegria i entrà en lo Real a les 12 hores.[67]
Uns dies després, el Consell General del cap i casal del regne inicià els preparatius relacionats amb lelecció dels cinc síndics que participarien en les Corts. Així doncs, es nomenaren els següents: Pere Miravet ciutadà i jurat en cap dels ciutadans, Marc Ruiz de Bàrzena ciutadà racional, Jeroni Valleriola advocat ordinari, Francesc Marc síndic de la cambra, i Miquel Joan Casanova síndic del racionalat. Donat que la celebració de Corts tindria lloc fora de la ciutat, el Consell aprovà la concessió de les següents dietes i ajudes de costa: 5 lliures de dietes i 100 lliures dajuda de costa a cadascun dells per a despeses, sense incloure-hi el lloguer de casa i les «estrenes» que shaurien de donar a alguns dels criats de Sa Majestat. El mateix salari sadjudicava al notari escrivà de la sala del Consell, Francesc Jeroni Eximeno, i 15 sous per a cadascun dels dos verguers.[68]
[1] ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, f. 353r-v. En altres documents es fa referència a la petició que li feren al seu pas per València en tornar de les Corts celebrades a Barcelona, i no pas a Saragossa.
[2] Fur LXIII de les Corts de 1604: «Item, suppliquen los dits tres Braços a vostra Magestat, sia servit provehir i manar, que la promesa que·s féu de que·s passarien en les primeres Corts generals les trenta mília lliures del torneo que·s féu en la present ciutat al temps del casament de vostra Magestat, sia ab tot effecte posada en execució: y que la Generalitat del present Regne se puga carregar tants censals sobre los béns de aquella, com seran menester per a pagar a la ciutat de València, axí les vint-y-nou mília y docentes lliures que dita Ciutat se carrega a censal per a dit effecte, com totes les pensions discorregudes del dia dels carregaments dels dits censals que ha pagat, y tindrà obligació de pagar dita ciutat fins al dia de la real solució y paga de dita quantitat. Plau a sa Magestat».
[3] ACA/CA, llig. 1.353, exp. 2/212.
[4] Des de la mort del seu pare i en un any, Felip III havia despès al voltant de nou milions de ducats entre les seus noces, viatges, donatius i armades. C. Pérez Bustamante: Felipe III. Semblanza de un monarca y perfiles de una privanza, Madrid, 1950.
[5] ACA/CA, llig. 1353, exp. 2/212.
[6] Senvien cartes per a les viles i ciutats següents: Oriola, Xàtiva, Alzira, Cullera, Ontinyent, Alcoi, Penàguila, Biar, Cabdet, Xixona, Vila-real, Castellfabib, Ademús, Alpont, la Vila Joiosa, Onda, Morella, Castelló de la Plana, Morvedre, Bocairent, Xèrica i la seua tinença de Pina i les Barraques, lOlleria, Carcaixent, Vilanova de Castelló, Borriana, Peníscola, Guardamar, Llíria, Vilafamés, Agullent, Ibi, Algemesí, Guadassuar, la Iessa, Mutxamel, Sant Joan i Benimagrell, Almoradí, Callosa i Montfort. ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/2. A la relació, no consta la ciutat de València, per haver-se escrit als jurats, a més destar aquesta inclosa en lestament reial tal i com es justifica a la documentació.
[7] AMV, Cartes Reials, H3-8, f. 129r-v.
[8] ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, ff. 308v-310v.
[9] Ibidem, ff. 310v-312v.
[10] Ibidem, ff. 314r-317v.
[11] ARV, Generalitat, 3070, ff. 330r-v, 345r i ss: «Memoria dels deutes entra y exida de la Casa de la Generalitat del Regne de València, fet per los elets dels tres staments del dit regne en lo any 1602».
[12] ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, ff. 336v-340r.
[13] Ibidem, ff. 345r-349r.
[14] ARV, Generalitat, 3070, f. 123 r-v.
[15] Ibidem, ff. 124r-125v.
[16] AMV, Manuals de Consells, A-128, f. 565v.
[17] ARV, Generalitat, 3070, ff. 119r-121v.
[18] AMV, Manuals de Consells, A-128, ff. 560v-562r.
[19] Ibidem, f. 576r-v.
[20] ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/12-13.
[21] Amb la particularitat que ho feia amb deutes que tenia consignats.
[22] ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/12-13.