Així, la religió cristiana, que presumeix de prestar un suport infrangible a la moral i de presentar als homes els més poderosos motius per excitar-los a la virtut, ha estat per a ells una font de divisions, de bogeries i de crims; sota el pretext de portar-los la pau, només els ha portat furor, odi, discòrdia i guerra; els ha proporcionat mil mitjans enginyosos per turmentar-se, ha escampat sobre ells plagues desconegudes pels seus pares, i el cristià si hagués tingut un bri denteniment hauria trobat a faltar mil vegades la pacíca ignorància dels seus antecessors idòlatres.
Si els costums dels pobles no han tret cap guany de la religió cristiana, el poder dels reis, del qual aquesta pretén ser el suport, no nha tret majors avantatges; es van establir en cada Estat dos poders distints; el de la religió, fonamentat sobre Déu mateix, va superar gairebé sempre el del sobirà; aquest va veures forçat a convertir-se en servidor dels capellans, i cada volta que va refusar doblegar el genoll davant dells, va ser proscrit, despullat dels seus drets, exterminat per uns súbdits que la religió excitava a la revolta o per fanàtics en les mans dels quals aquesta posava el coltell. Abans del cristianisme, el sobirà de lEstat va ser generalment el sobirà del capellà, des que el món és cristià, el sobirà no és sinó el primer esclau del sacerdoci, lexecutor de les seues venjances i dels seus decrets.
Concloem, doncs, que la religió cristiana no té cap títol per presumir dels avantatges que procura a la moral o a la política. Arrenquem-li, doncs, el vel amb què es cobreix, remuntem a les seues fonts, analitzem els seus principis, seguim-la en el seu camí, i trobarem que, fonamentada en la impostura, la ignorància i la credulitat, no ha estat ni serà mai útil sinó als ho-mes que es creuen interessats a enganyar el gènere humà; que no pararà mai de causar els majors mals a les nacions, i que, en comptes de la felicitat que els havia promès, només serveix per embriagar-les de furor, per sumir-les en el deliri i el crim, per fer-les ignorar els seus veritables interessos i els seus deures més sants.