Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,57 va pintar segurament els diversos centenars dinicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou sarreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».58 Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,59 va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.
El contingut del manuscrit és el següent:
s.f. 1r-23v: [Abecedari dels censataris].
f. 13r-14r: Del testament den Francesch Quonil, especier, qui instituý lo espitall qui·s diu den Quonil que huy·ll husufructa Menagera.
f. 15r-17v: Institució feta per en Ferando García del beniffici.
f. 18r-v: Nomenament de síndic de Francesc Vidal.
f. 22r-24r: Institució de la Confraria de les Òrfenes a Maridar.
f. 24r-v: Indulgències concedides per larquebisbe de Tarragona.
f. 24v-25r: Indulgències concedides pel bisbe de Barcelona.
f. 25r-26r: Indulgències concedides pel bisbe de Tortosa.
f. 26r: Indulgències concedides pel bisbe de València.
f. 26r: E per saber q[u]in[s] foren los p[r]imers amicçadós de la dita Almoyna.
f. 26v: Poder donat per Pere Bou, majordom, per a capbrevar.
f. 27r-36v: [Censals que respon la ciutat de València i la Diputació del General].
f. 39r-54r: Pascha de Resurrecció.
f. 56r: [Sant Marc].
f. 57r-60r: Pascha de Cinquagèsima.
f. 61r-170r: Sant Johan de juny.
f. 173r-187r: Festa de Sancta Maria de Agost.
f. 195r-241v: Festa de Sent Miquel.
f. 243r-246v: [Testament de Marcos Ruiz de Bárcena i codicils].
f. 258r-279r: Festa de Tots Sants.
f. 296r-300r: Festa de Sent Andreu.
f. 305r-362r: Festa de Nadal.
f. 367r-369v: [Capítol celebrat l11 de gener de 1585 en la capella de lort de lHospital General].
f. 369v-370r: [Capítol celebrat el 14 de decembre 1696 en la casa del clavari de lHospital General].
f. 370r-371v: [Capítol celebrat el 5 de gener de 1697 en la casa del clavari de lHospital General].
f. 371v-372r: [Capítol celebrat el 21 de febrer de 1684 en la casa del clavari de lHospital General].
f. 372r-373r: [Capítol celebrat el de 15 de giner de 1703 en la casa del clavari de lHospital General].
f. 373r-374v [Capítol celebrat el 15 de gener de 1703 en la casa del clavari de lHospital General].
f. 439r-441r: Les posessions que lexà en Ferrando Garcia per al benifici de Sanct Martí que són patrons los X de les Òrfenes per son testament en lo present libre en cartes XV.
f. 448r-453r: Festa de Sent Vicent.
f. 461r-462r: Festa de Sancta Maria de Febrer.
f. 463r-466r: Sancta Maria de Març.
f. 472: [Altres censals].
f. 473r-v: Festa de Carnestoltes.
f. 475r-476r: [Capítol celebrat el 6 dagost de 1399 en el convent de Sant Agustí].
f. 476r-476v: [Capítol celebrat el 27 de novembre de 1455 en el convent de Sant Domingo].
f. 476v: [Capítol celebrat el 30 doctubre de 14() en el convent de Sant Agustí].
f. 476v-477r: [Capítol celebrat el 22 de novembre de 1468 en el convent de la Mercè].
f. 477r: [Capítol celebrat el 5 de novembre de 1478 en el convent del Carme].
f. 477v: [Capítol celebrat l1 de juliol de 1507 en la església de Santa Caterina de València].
f. 477v: [Capítol celebrat el 3 de juliol de 1507 en casa de Bernat Català, majordom].
f. 478r-v: [Capítol celebrat el 10 de novembre de 1517 en el convent de Sant Domingo].
f. 479r-v: [Capítol celebrat el 20 doctubre de 1523 en la església de Santa Caterina de València].
f. 480r-v: [Capítol celebrat el 18 doctubre de 1537 en la casa i hort de Gallach en lHospital General].
f. 480v: [Capítol celebrat el 15 de desembre de 1544 en lArxiu de lHospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 17 doctubre de 1564 en lHospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 4 de febrer de 1567 en lHospital General].
f. 481r: [Capítol celebrat el 13 de desembre de 1572 en lArxiu de lHospital General].
[Apèndix] [Capítol celebrat el 28 de març de 1669 en lHospital General].
CRITERIS DEDICIÓ
La transcripció i ledició han estat fetes segons les normes internacionals establertes, per ledició de documents medievals, per la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Si per una errada manifesta lescrivà ha omés cap lletra o mot indispensables per al sentit, ha estat restablerta entre claudàtors ([ ]).
Els mots o frases interlineats corresponents al text van entre parèntesi angulars (< >); quan són duna altra mà és indicat; aquells que són aclariments de lescrivà, també interlineats van en nota al peu del document.
Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.
Els espais en blanc sindiquen amb lexpressió: (blanc).
La lectura dubtosa dalgun mot sadverteix mitjançant un signe dinterrogació entre parèntesi.
Els mots il·legibles per causa de la tinta pàl·lida sindiquen per mitjà de punts suspensius entre claudàtors ([]).
Un breu catàleg dels 10 documents inserits al llarg del registre estan situats abans de ledició del mateix, ordenats cronològicament i tractats com una unitat documental.
Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on sha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental i el número del foli on es troba.
BIBLIOGRAFIA
ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos, Valencia, 1897.
ARNALL I JUAN M. J.: «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. I: Antroponímia», Butlletí interior-Societat dOnomàstica, 18 (1984), pp. 25-33.
«Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponimia», Butlletí interior-Societat dOnomàstica, 19 (1985), pp. 9-12.
«La vila i el terme de Vila-sacra en el segle XV (Estudi dun capbreu del monestir de Sant Pere de Rodes», Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 19 (1986), pp. 203-224.
BACH RIU, A.: «Onomàstica del Solsonès en un capbreu del s. XIII (i altra documentació)», Butlletí interior-Societat dOnomàstica, 30 (1988), pp. 61-66.
BAIXAULI JUAN, I. A.: «El cerimonial de lassistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si duna societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 183-199.
BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El Capbreu: font per a lanàlisi duna comunitat urbana», Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242.
BARCELÓ I CRESPÍ, M.: «El Capbreu: font per a lanàlisi duna comunitat urbana», Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i teoría de les Arts, 20 (1980-1984), pp. 233-242.
BENITO I MONCLÚS, P.: «Hoc est breve Lemergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27.
CÁRCEL ORTÍ, M.ª M.: «El convite anual de los cofrades de la Almoyna de les Òrfenes a maridar de Valencia (1419-1525)», en «E lamic digué a lamat». Miscel·lània dhomenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827].
CASTELLVELL DÍEZ, V.: «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat dOnomàstica, 27 (1981), pp. 19-30.
CASTILLO SAÍNZ, J.: «Asistencia, matrimonio e inserción social: La Loable Cofraria e Almoina de les òrfenes a maridar», Saitabi, XLIII (1993), pp. 135-146.
COLL FONT, M. C.: «El capbreu de Vilafranca del 1416: lurbanisme i la societat a través del procés de recuperació del patrimoni reial», Miscel·lània penedesenca, 15 (1991), pp. 295-310.
CORBÍN FERRER, M.ª P.: La Beneficencia en Valencia en el siglo XIX. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria de Nuestra Señora de los Desamparados, València, 1980.
CRUSELLES GÓMEZ, E.: Los mercaderes de Valencia en la edad media, Lleida, 2001.
ESCOLANO, G.: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vol., Valencia, 1610-1611.
EUBEL, C.: Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, Monasterii, 1913.
FELIU I MONTFORT, G.: «Lestudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. Lexemple del Palau dAnglesola», en I Col·loqui dHistòria Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228.
FORRELLAD, M. L. i M. MIRÓ: «El capbreu dels senyors de Sabadell (segle XIV)», Araona. Revista dHistòria, 21 (tardor, 1997), pp. 9-26.
GARCÍA MARSILLA, J. V.: Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal, València, 2002.
GARCÍA-MENACHO OSSET, A. i M.ª M. CÁRCEL ORTÍ.: «Cabreve de la Cofradía de Huérfanas a Maridar», en La gloria del Barroco. València, 2009-10. Catálogo, Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.
Catálogo del Archivo de la «Confraria dÒrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016.
GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.
GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a lestudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu dOlorda, a través dun capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984.
HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, València, 2014.
MARQUÉS, J.: «Vilobí dOnyar a través del capbreu den Ramon Molars», Estudis dHistòria Agrària, 5 (1985), pp. 27-52.
MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003.
MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003) pp. 171-190.
MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic dun text català antic, Barcelona, 1984.
MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32.
OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.
ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 105-131.
PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia dEntença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987.
PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de lany 1419», Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157.
PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat, 41 (2011), pp. 225-278.
RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007.
RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378.
«Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de lany 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198.
«Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75.
RIU I RIU, M.: «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128.
RUBIO VELA, A.: «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista dHistòria Medieval, 1 (1990) pp. 111-153.
SÁNCHEZ CLIMENT, X.: Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006.
SENDRA BELTRÁN, P.: «El capbreu dElisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193.
SOLDEVILA, X.: «Els capbreus senyorials, font per a lestudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat dOnomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona, 1995, pp. 296-300.
TEIXIDÓ PALAU, R.: «Els Masos de la parroquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de lAlmoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39.
VILLALBA DÁVALOS, A.: La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964.