Die dominica, .VII. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en ||3r aquell a donar per lo dit consell plen poder als jurats de la vila damunt dita de finar, capçar e avenir-se ab en Domingo Bonet, maestre de obra de vila, de fer lo pany de argamassa que·s deu fer2 en lo mur de la dita vila, de la torre apellada den Folch Miquel, qui és en lo dit mur, tro a la torre apellada la torre Motxa, en aquella millor manera que puixen e sots aquelles capítols e condicions que pus profitoses sien a la obra del dit mur e a la dita vila, segons llur bon enteniment, e que en cars que ab aquell de la dita obra se puxen convenir, que li donen per son salari e treballs de fer lo dit pany la primícia de la dita vila a cinch anys, del primer dia de abril a avant contínuament comptadós, e quatre mil sous que en Berthomeu Çamel deu a la dita vila per preu de la primícia del any present. E si per açò se poran convenir ab aquell, e si no que li afigen en diners ço que·ls serà ben vist ne ab aquell convenir se poran.
||3v Ítem, acordà encara lo dit consell que si nApparici dAnyó e nAlfonso de Pina, pescadors que·s diu que sen volen3 venir a estar ab llurs mullers ací en Vilareal, que si venir-hi volran ab ses mullers e·s faran vehins de la dita vila e tendran pròpria habitació e cap major en aquella ab llurs mullers contínuament a aquell temps al qual ab los jurats se poran convenir e asseguraran ab principals obligats de tenir casa poblada en la dita vila ab llurs mullers, que los jurats facen prestar dels diners de la dita vila al síndich de aquella, és a saber, als damunt dits nAparici e nAlfonso, entre abduy doents quaranta sous, axí emperò que aquells e principals obligats ab aquells simul et in solidum asseguren de tornar los dits doents .XL. sous al dit síndich de la dita vila al temps que complirà lo vehinatge al qual se faran vehins, o abans si abans sen hiran. Et si per aventura los dits jurats e síndich no penran bones seguretats, e no faran bé assegurar lo dit deute en manera que la vila lo puxe haver de continent que finiran lo dit vehinatge, o abans si abans sen hiran, que en aquest cars los dits jurats e síndich principal-||4rment sien tenguts restituhir de sos propris béns tornar e pagar a la dita vila los dits doents .XL. sous que prestats hauran.
Die mercurii, .XXIIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat per lo dit consell que·ls jurats se convinguen ab en Domingo Bonet, maestre de obra de vila, de fer lo pany del mur de la dita vila qui és de la torre apellada la torre Motxa tro a la torre qui és en lo dit mur apellada la torre den Folch Miquel, segons forma dels capítols qui són estats ja ordenats entre los dits jurats e lo dit en Domingo Bonet. Et si4 lo dit en Domingo atrobarà e donarà als dits jurats fermances e principals obligats a complir e fer la obra5 del dit pany entregament dins cinch anys segons forma dels dits capítols, que·ls dits jurats les li reeben. Et si per aventura no les atrobarà de tota la dita obra e atrobarà e volrà donar aquelles de any en any, ço és de tanta obra com lo dit en Domingo deu e és tengut fer cascun any dels dits cinchs any<s> segons forma e tenor dels damunt dits capítols, ||4v que los dits jurats les li reeben de aytant temps com dar-les volrà. Axí emperò que los dits jurats se retinguen en la carta que de la avinença de la dita obra faran ab lo dit en Domingo, que lo dit en Domingo no pas ne sie en neguna senyoria o proprietat de la6 primícia de la dita vila, ne de res que la dita vila li haje a donar, ne a fer ne pagar per fer la dita obra, sinó tan solament de aytant temps e de aytanta obra com lo dit en Domingo assegura de present, o7 asegurarà dací a avant, de fer segons continència dels dits capítols, e no pus.
Die lune, .XVIIª. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que en Johan Pineda e nArnau Aïç vajen a Onda per parlar ab los jurats e prohòmens de Onda del feyt de les penyores8 que los vedalers de Onda feren a·n Jacme de Pedrinyà de les sues vaques, e per rahó encara de les penyores que han feytes los dits vedalers de les bèsties den Miquel Dezblada, den Jacme de la Font e den Rosinyol. Et si per aventura no poran finar allí en Onda del feyt de les dites penyores, que y vajen al maestre de Muntesa.
||5r Ítem, acordà encara lo dit consell que en Pasqual Torner, qui va ja a València per ses fahenes, parle ab en Rigo Johan dels diners que havie promeses prestar per venda de censal a la dita vila, e que li digue que dací a avant no·ls tingue per la vila. E que·s compòs al mills que puxe ab lo dit en Rigo del interés o cens degut del temps que·ls diners ha tengut per la dita vila. Et axí matex ab lo corredor9 qui havie atrobada la quantitat dels dits diners, del salari qui deu haver de correduries e treballs de la dita rahó. Et que los jurats facen satisfer e pagar al dit en Pasqual dels treballs e affanys que haurà per la dita rahó.
Die martis, .XXVª. die augusti anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Los honrats jurats de la dita vila, ab acord e consell de alcuns prohòmens de la dita vila, acordaren que en Marquo de Calaceyt, qui ere vengut de Castellnou, de Sogorp e de Exèrica ab en Berthomeu Çamel, e qui havie reebut \així com a notari/ les protestacions que per lo dit en Çamel foren proposades en los dits lochs per rahon de les penyores que en cascú dels dits lochs li eren stades feytes, e qui havie axí matex ||5v reebut la presentació dels privilegis de la franquea de Vila-real e de Burriana, qui ere stada feta en les dites viles per lo dit en Berthomeu Çamel, axí com a síndich substituït de la dita vila, anàs a València per demanar de consell a·n Martí de Torres e a micer Jacme Joffre, sobre lo fet de les dites protestacions e sobre les respostes que y eren stades feytes, e per saber de aquells com ne en qual manera los dits jurats farien procehir dací a avant en lo dit feyt.
Die dominica, .XIIIª. die septembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon acordat en aquell que en Pere Martorell, síndich e dispenser de la dita vila, manlleu cent florins de qui haver-los puxe e al millor que puxe e, manllevats, que·n face paga a·n Guiamó Pellicer, vehí de Betxí, a qui la vila los deu ab carta de deute.
Ítem, acordà e ordenà10 lo dit consell, milloran e corregín un establiment contengut en la .LXXIIIIª. carta dels establiments de la dita vila qui parle del cot del peix, que dací a avant lampuga e peix liçal de batuda se vene en la dita vila a quatre diners cascuna lliura en los dies de menjar carn, e en los altres dies a raó ||6r de cinch diners per cascuna lliura tan solament e no pus; les altres coses en lo dit establiment contengudes romanents en sa força e valor.
Die lune, .XIXª. die octobris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa del la cort, fon acordat en aquell que una barraqua covinent de canes e ab ses portes sie feta per la dita vila en lo areny de la mar on ja la dita vila ha acostumat de tenir barraqua, en la qual los pescadors de la dita vila se puxen recollir e on puxen tenir ses exàrcies. Et com lo dit consell concordàs11 que la dita barraqua fos donada a fer a estall, et nApparici dAnyó e nAlfonso de Pina, pescadors de la dessús dita vila, se proferisen fer \aquella/ a estall e pròpria messió e despesa de aquells per quaranta sous. Per tal, lo dit consell a una veu concordat volch e acordà que per los jurats de la dita vila sie manat albarà de manament al síndich e dispenser de aquella matexa ||6v vila que pach als dits pescadors per fer la dita barraqua los dits .XLª. sous, per los quals dits .XLª. sous los dits nApparici dAnyó e nAlfonso de Pina prometeren al dit consell de fer la dita barraqua.
Die martis, .VIIIª. die Decembris anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº VIIº.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort de la dita vila, fon proposat en aquell per los jurats que com ells, per integrar de penyores a·n Berthomeu Çamel e a·n Pere Martorell e a daltres vehins de la dita vila qui són estats penyorats en Sogorp contra libertat de la franquea de la dita vila, hajen ensemps ab lo justícia de la dita vila penyorat o fet penyorar dues bèsties mulars de moros vehins e habitadors de la dita ciutat de Sogorp, per ço que·l consell acordàs que farien sobre·l dit feyt. Fon acordat per lo dit consell que·ls justícia e jurats de la dita vila facen execució e venda de les dites dues bèsties mulars, e que del preu de aquelles que integren al dit en Berthomeu Çamel, en Pere Martorell e altres \vehins de la dita vila/ que sien stats penyorats en la dita ciutat de Sogorp, tro en quantitat de les dites penyores que·ls són estades feytes o de la justa extimació de aquelles e de les messions.
Ítem, fon acordat encara per lo dit consell que feytes per los dits justícia e jurats les dites execució, venda e integració, que en continent vaje a València en Marquo de Calaceyt per missatger ||7r de la dita vila, e que face fermar en València de dret a·n Pere Cavaller, síndich de la universitat de la dita vila, en poder del governador sobre la possesió en què la dita vila, justícia e jurats de aquella són de fer semblants execucions, vendes e integracions.
Ítem, acordà encara que·l dit missatger deman de consell en València als honrats micer Jacme Joffre e a·n Martí de Torres, savi en dret, sobre diverses fets que·s diu que lo lochtinent de governador \del riu dUxó ençà,/ axí com a comissari que·s diu, ha començat e vol començar en Vila-real, e com ne en qual manera los justícia, jurats e consell de la dita vila se hauran ne sen defendran, dels quals fets e de part de aquells és ja lo dit missatger infformat.
Ítem, fon acordat per lo dit consell que·ls jurats de la dita vila facen adobar, examplar e tornar a bo e degut estament los camins del terme de la dita vila, lla on adobar, examplar e tornar facen, e que ço que la dita vila deje adobar, examplar e tornar, que u facen pagar al síndich e dispenser de la dita vila. Et ço que singulars persones dejen o sien tengudes adobar, examplar e tornar en los dits camins, que u facen fer a messió de aquells qui·ls són tenguts adobar, examplar e tornar.
Ítem, fon acordat encara per lo dit consell que·ls dits jurats ||7v facen pagar al síndich e dispenser de la dita vila \aytant com munten/ les scriptures que per lo justícia de la dita vila o lochtinent seu, són stades ja feytes en la qüestió que \ere/ entre lo dit justícia o lochtinent de aquell de una part, e lo rector de Betxí de la part altra, davant lo official de Almaçora, per rahon de unes rahons declinatòries de juhí que per lo dit justícia o lochtinent foren proposades davant lo dit official.
Die martis, .XIXª. die ianuarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que per ço com la dita vila de Vila-real és sotsmesa e obligada a grans càrrechs de deutes que deu, e a censals e violaris que fa, e per ço que començament e principi sie donat a relevar e quitar aquells, que per los jurats de la dita vila sien ordenades tres mans per casats de la dita vila de Vila-real e de son terme, és a saber ma major, migana e menor. En axí que de la ma major sien doents e de la migana doents et de la menor cent. Et que cascú de la dita ma major pach quinze sous, et cascú de la ma migana pach deu sous, et cascú de la ma menor pach cinch sous. Et que totes les dites quantitats aytant com muntaran, ||8r emsemps ab lo preu de les imposicions de la dita vila, sien per los jurats dessús dits assignades a quitar dels violaris e censals que la dita vila fa, aytants com quitar sen poran, e dels qui sie major necessari de quitar al major profit de la dita vila.
Ítem, acordà encara e volch lo dit consell que la tatxació de la peyta de la dita vila sie feta et assigna en tatxadors de aquella, ço és saber, en Johan Pineda, en Pasqual Torner, en Ramon Vinyoles, en Pere Rovira, en Domingo Martorell e en Pere Maçaner, e que aquells ensemps ab los jurats de la vila damunt dita facen la dita tatxació de peyta. Et que hajen per llur salari de tatxar la dita peyta, cascú dels dits jurats e tatxadors, deu sous tan solament e no pus.
Die martis, secunda die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat en aquell que en Marquo de Calaceyt vaje a València per lo fet de la qüestió que és entre Vila-real e Sogorp per rahon \de/ penyores12 e que lo dit en Marquo mete la dita qüestió per part de Vila-real en ||8v poder de micer Jacme Joffre. Et los de Sogorp hajen per part de Sogorp en Bernat dAlpicat com se digue que aquell hi volen per llur part. Et que lo dit micer Jacme Joffre e en Bernat dAlpiquat, concordants a una veu, puxen diffinir lo dit feyt o qüestió. Et si per aventura lo dit micer Jacme Joffre no y porà ésser, que·l dit en Marquo hi assigne per part de Vila-real lonrat en Martí de Torres, savi en dret de València.
Ítem, acordà encara lo dit consell que dos hòmens anassen a Castelló per parlar ab en Matheu Caro sobre la demanda que fa al síndich de Vila-real de cert dret que diu que li pertany axí com a escrivà de les inquisicions de regne de València per rahon de la remissió que hac Vila-real del senyor duch de les inquisicions de mer offici. Et si los dits dos hòmens que hiran a Castelló se poran convenir ab lo dit en Matheu del dit feyt per alcuna poqua cosa, que u facen e sen avinguen ab aquell, e si no, que aporten a informació tot lo dret que·l dit en Matheu afferme haver contra Vila-real per la rahó dessús dita. E haüt allò, que·ls jurats ho trameten a València a·n Marquo de Calaceyt qui deu anar a la dita ciutat com a missatger de la dita ||9r vila, e que·l dit en Marquo que haje consell dels honrats micer Jacme Joffre e en Martí de Torres, si la dita vila és tenguda pagar al dit en Matheu alcuna cosa per la dita rahó, o si per justícia sen pot escusar.
Ítem, acordà encara lo dit consell e volch que·ls jurats facen pagar a Ramonet Sent Johan, juglar de cornamusa, a·n Juncós e a·n Gilabert, trompadós de la dita vila, per sos treballs de fer so ab sos esturments a festes \prop passades/ de Nadal, Ninou e Aparici, trenta sous, ço és, a cascú dells, deu sous.
Die mercurii, .X. die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.13
Consell cridat e ajustat en la casa de la cort, fon acordat e ordenat en aquell que alcuna persona estranya o privada no sie tan osada que gos entrar, passar e traversar per heretat dalcú o dalcuns, et qui contrafarà que pach de dia, per quantes vegades contrafarà, de pena per cascuna heretat en que entrarà, passarà o traversarà, ço és, si va a peu, vint sous, et si menarà bèstia, en pena de .XL. sous, et de nit la dobla. Et en aquelles matexes penes encórreguen tots aquells qui hiran, traversaran ne passaran per sedenys ne per carreres que no sien públi-||9vques e generals si donchs dret no han de passar-hi. Et que cascun vehí de la dita vila puxe acusar les dites penes, les quals penes si comeses e acusades seran, sien departides en aquesta manera: lo terç a la senyoria, lo terç al comú de la dita vila e lo terç al acusador.
Die mercurii, .XVII. die febroarii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº LXXº. octavo.