CONSELL DE DIRECCIÓ
Direcció científica
Jordi Balló (Universitat Pompeu Fabra)
Josep Lluís Gómez Mompart (Universitat de València)
Javier Marzal (Universitat Jaume I)
Joan Manuel Tresserras (Universitat Autònoma de Barcelona)
Direcció tècnica
Anna Magre (Universitat Pompeu Fabra)
Joan Carles Marset (Universitat Autònoma de Barcelona)
M. Carme Pinyana (Universitat Jaume I)
Maite Simon (Universitat de València)
CONSELL ASSESSOR INTERNACIONAL
Armand Balsebre (Universitat Autònoma de Barcelona)
José M. Bernardo (Universitat de València)
Jordi Berrio (Universitat Autònoma de Barcelona)
Núria Bou (Universitat Pompeu Fabra)
Andreu Casero (Universitat Jaume I)
Maria Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona)
Miquel de Moragas (Universitat Autònoma de Barcelona)
Alicia Entel (Universidad de Buenos Aires)
Raúl Fuentes (iteso, Guadalajara, México)
Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra)
F. Javier Gómez Tarín (Universitat Jaume I)
Antonio Hohlfeldt (Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brasil)
Nathalie Ludec (Université París 8)
Carlo Marletti (Università di Torino)
Marta Martín (Universitat dAlacant)
Jesús Martín Barbero (Universidad del Valle, Colombia)
Carolina Moreno (Universitat de València)
Hugh ODonnell (Glasgow Caledonian University, Reino Unido)
Jordi Pericot (Universitat Pompeu Fabra)
Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona)
Jorge Pedro Sousa (Universidade Fernando Pessoa, Oporto, Portugal)
Maria Immacolata Vassallo (Universidade de São Paulo, Brasil)
Jordi Xifra (Universitat Pompeu Fabra)
Aquest llibre ha estat publicat amb la col·laboració
de la Fundació Nous Horitzons
Edició electrónica
http://dx.doi.org/10.7203/PUV-ALG32-9629-2
Universitat Autònoma de Barcelona
Servei de Publicacions
08193 Bellaterra (Barcelona)
sp@uab.cat http://publicacions.uab.es ISBN 978-84-490-4861-6
Publicacions de la Universitat Jaume I
Campus del Riu Sec
12071 Castelló de la Plana
publicacions@sg.uji.es http://www.uji.es/publ/ ISBN 978-84-15444-69-5
Universitat Pompeu Fabra
Departament de Comunicació
Roc Boronat, 138
08018 Barcelona
secretaria.dcom@upf.edu http://www.upf.edu/decom/publicacions/aldeaglobal.html
Publicacions de la Universitat de València
C/ Arts Gràfiques, 13
46010 València
publicacions@uv.es http://puv.uv.es ISBN 978-84-370-9629-2
Primera edició en paper: febrer 2015
Producció Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser realitzada amb lautorització dels seus titulars, llevat dexcepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra.
Índex
PRESENTACIÓ
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Introducció general
1.2. Introducció metodològica
1.2.1. El registre lingüístic
1.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
1.2.3. El registre plàstic
1.2.4. La banda sonora
2. ANÀLISI DE LES CAMPANYES AUTONÒMIQUES
2.1. Eleccions autonòmiques de 1988. La història de les esquerres catalanes: inspiració duna jove Iniciativa
2.1.1. El registre lingüístic
2.1.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.1.3. El registre plàstic
2.1.4. La banda sonora
2.1.5. Anàlisi dels cartells
2.1.6. Conclusions
2.2. Eleccions autonòmiques de 1992. En la postguerra del Golf, la crítica al capitalisme financer i la reivindicació de la política desquerres
2.2.1. El registre lingüístic
2.2.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.2.3. El registre plàstic
2.2.4. La banda sonora
2.2.5. Anàlisi dels cartells
2.2.6. Conclusions
2.3. Eleccions autonòmiques de 1995. Una llarga letargia en un món denganys
2.3.1. El registre lingüístic
2.3.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.3.3. El registre plàstic
2.3.4. La banda sonora
2.3.5. Anàlisi dels cartells
2.3.6. Conclusions
2.4. Anàlisi de les eleccions autonòmiques de 1999. Plantar cara a la dreta davant lofensiva neoliberal
2.4.1. El registre lingüístic
2.4.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.4.3. El registre plàstic
2.4.4. La banda sonora
2.4.5. Anàlisi dels cartells
2.4.6. Conclusions
2.5. Eleccions autonòmiques de 2003. El «canvi de debò»: un relat ecosocialista sobre el retorn als orígens
2.5.1. El registre lingüístic
2.5.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.5.3. El registre plàstic
2.5.4. La banda sonora
2.5.5. Anàlisi dels cartells
2.5.6. Conclusions
2.6. Eleccions autonòmiques de 2006. Lèpoca del tripartit: una crida per a la integració social i el medi ambient
2.6.1. El registre lingüístic
2.6.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.6.3. El registre plàstic
2.6.4. La banda sonora
2.6.5. Anàlisi dels cartells
2.6.6. Conclusions
2.7. Eleccions autonòmiques 2010. Retorn a lèpica de les grans mobilitzacions socials: contra la crisi i per lautogovern
2.7.1. El registre lingüístic
2.7.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.7.3. El registre plàstic
2.7.4. La banda sonora
2.7.5. Anàlisi dels cartells
2.7.6. Conclusions
2.8. Eleccions autonòmiques de 2012. Entre la reflexió serena i la mobilització col·lectiva
2.8.1. El registre lingüístic
2.8.2. El registre figuratiu, la posada en escena i la realització audiovisual
2.8.3. El registre plàstic
2.8.4. La banda sonora
2.8.5. Anàlisi dels cartells
2.8.6. Conclusions
3. CONCLUSIONS GENERALS
4. BIBLIOGRAFIA
5. CARTELLS
Presentació
Es pot comunicar sense política, però és impossible fer política sense comunicació. Aquesta premissa és vàlida des de fa anys, però avui la relació entre totes dues és més indissociable que mai. El cas dels partits polítics i de les campanyes electorals no en són una excepció. Som en una democràcia mediàtica, daudiència.
Aquest llibre vol ser una contribució a lanàlisi de la comunicació política dun cas concret, el dIniciativa per Catalunya Verds (ICV), des de la seva fundació lany 1987 fins a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya de lany 2012. Té com a destinataris les i els interessats en la política catalana, en la seva història recent, així com els i les qui busquin aprofundir en la comunicació política. Amb aquest objectiu, els professors Xavier Ruiz Collantes, Óliver Pérez i Pol Capdevila han analitzat la cartelleria i els espots electorals dICV a les eleccions al Parlament, i han disseccionat la narrativa, el relat si es vol, de la formació en cada contesa electoral.
La política és gestionar els conflictes públics, proposar bones polítiques, noves idees i reptes emocionants. Però, per arribar a assolir aquests objectius, cal tenir els coneixements i la capacitat necessaris per comunicar aquestes visions, perquè siguin escoltades i acceptades pels altres. La campanya electoral és una de les eines per fer-ho possible.
Trobar el missatge correcte és probablement la tasca més important duna campanya política. També és una de les més difícils. En linici de la majoria de campanyes hi ha entusiasme i prolongades discussions sobre cartells, fotografies i esdeveniments. El millor és començar amb una simple pregunta: què hem de dir aquesta vegada? Quin és largument clau per convèncer els votants en el curt i preciós temps que ens donen? De vegades, la resposta a aquesta pregunta és fàcil de trobar. En altres ocasions, és difícil trobar un bon missatge. També hi ha aquells casos en què, simplement, no es pot veure el bosc per culpa dels arbres. Però amb el missatge correcte per a la campanya, la vida és molt més fàcil. El missatge es converteix en el centre de la campanya. Serveix de guia, de leitmotiv, i tot el que comunica el candidat tindrà algun element daquesta idea força principal. Un bon missatge ha de ser simple i clar. Ha de ser assumit i comprès per lorganització mateixa. Està escrit en un llenguatge col·loquial, lluny de les consignes artificials. Un bon missatge és veritable i creïble. Però cal ser conscient que la veritat i la credibilitat no necessàriament coincideixen. Un missatge pot ser cert, però al mateix temps, potser no és creïble, perquè els votants no sel creuen.
La lectura daquest treball obre també diversos debats i dibuixa algunes reflexions que van més enllà del cas concret. Després de quasi tres dècades, les campanyes electorals dIniciativa han dibuixat un món ICV, un imaginari identificat amb uns colors, el vermell i el verd, amb una ideologia ben marcada desquerres, amb un pes rellevant de valors i principis. Una visió amb un contrincant clar, constant i permanent: la dreta. Un relat que es basa en el conflicte entre dues ideologies. Aquest món ICV es dirigeix potencialment a una ciutadania ICV, duna banda, i a una ciutadania que encara no és ICV i a qui el partit sencarrega dinformar. Aquesta és una de les reflexions més interessants que es desprenen de la lectura daquestes pàgines. Com pot trencar un partit molt ideològic la frontera de la ideologia? Vol fer-ho? Es conforma a retenir i blindar un espai sòlid i estable? Es pot mantenir la ideologia en el programa i les polítiques però fer una comunicació postideològica? Una comunicació menys ideològica, pot comportar una desideologització de la mateixa formació?
Una altra aportació rellevant daquest treball és la conclusió que en els discursos electorals dICV són escasses les referències a la idea de saber fer i poder fer. El subjecte col·lectiu «nosaltres» ICV no es proposa com un agent poderós o expert, sinó que mostra la coalició com un personatge que coneix la veritat del que passa en lespai polític, social i econòmic de Catalunya i que, de vegades, explica aquesta veritat als ciutadans-electors que la desconeixen per la seva complexitat o opacitat. Així doncs, la formació és dipositària dun saber que una part de la ciutadania no té, o té dificultats per accedir-hi. La campanya es converteix en un procés per descobrir a aquests ciutadans i a aquestes ciutadanes una realitat desconeguda o manipulada. Aquest requisit imprescindible saber concentra els esforços per sobre dos aspectes més: què fem i què sabem fer. És a dir, hi ha una priorització del diagnòstic, de lanàlisi, i es deixa en un segon pla quines són les propostes per superar aquesta situació i quines són les habilitats de la formació per arribar a assolir aquest objectiu. Aquest binomi no és fàcil de resoldre en un imaginari que parteix del fet que hom és ciutadà si coneix, sap, és crític, única via per saber després què fer. El context actual encara fa més tenses aquestes dues visions, perquè potser ara més que mai la gent sap què passa, i en canvi és més complex que mai saber què fem i què és més útil saber fer. És cert que aquest treball es limita als discursos de la publicitat electoral dICV de les eleccions al Parlament; no entra aquí un gran volum de comunicació que la formació emet de forma continuada en les campanyes electorals i sobretot en els períodes no electorals. En tot cas, el missatge principal de la campanya electoral és un exercici de posicionament i priorització que expressa objectius més enllà dels quinze dies de comunicació electoral. Si això és així, una de les reflexions de futur per a ICV (potser també per a altres espais desquerra) podria ser la necessitat que aquests principis i imaginari propi puguin ser visualitzats i expressats de forma més clara com a reals i possibles (tan real i possible com allò que es critica).