APROXIMACIÓ HISTÒRICA
A LA RIBERA DEL XÚQUER
CARMEL FERRAGUD (editor)
APROXIMACIÒ HISTÒRICA
A LA RIBERA DEL XÚQUER
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Dels textos: els autors, 2018
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es Publicacions@uv.es
Maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Xavier Llopis
Imatge de la coberta: Cartell de la XVI Assemblea dHistòria de la Ribera. La Sanitat a la Ribera del Xúquer, Rebeca Plana Perpinyà, 2014 Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Som el que ara som perquè abans vam ser el que fórem. I això ho hem daclarir.
Per a assentir-hi o per a dissentir-hi.
JOAN FUSTER, «Pròleg», Quaderns de Sueca, 3 (1981)
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ: FER HISTÒRIA DE LA RIBERA DEL XÚQUER
Carmel Ferragud
ASPECTES ECONÒMICS I SOCIALS DE LA RIBERA DEL XÚQUER EN LEDAT MITJANA I LÈPOCA MODERNA
ELS MERCADERS FORMENTERS DALZIRA I DE LA SEUA CONTRIBUCIÓ GENERAL (ca. 1380-1415)
Salvador Vercher Lletí
SENYORS, BANDOLERS I VASSALLS. LA FAUTORIA DEL DUC FRANCESC DE BORJA I ELS SUCCESSOS DE POLINYÀ (1545)
Vicent M. Garés Timor
ELS MENDOZA, UNA NISSAGA DE LALTA NOBLESA EN UNA POBLACIÓ DE LA RIBERA EN EL SEGLE XVI
Armando Torres Caballero
DE LES ARQUES DE DOT A LES CÒMODES: UN RECORREGUT PELS INTERIORS DOMÈSTICS DE LA RIBERA DEL XÚQUER AL SEGLE XVIII
Luis M. Rosado Calatayud
EL RÀFOL, PORTAL DE LA FUSTA: COMERÇ I DISTRIBUCIÓ DE LA FUSTA TRANSPORTADA PEL RIU XÚQUER (1570-1602)
Valerià Benetó i Ferrando i Vicente Ferrer Pérez
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ AL MARQUESAT DE LLOMBAI A TRAVÉS DE LES CARTES DEL GOVERNADOR
Vicente Sanz Viñuelas
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A CASTELLÓ DE LA RIBERA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVII
Silvia Pons Molina i Vicente Ferrer Pérez
EDUCACIÓ, SINDICALISME I FILANTROPIA EN EL MÓN CONTEMPORANI RIBERENC
ESCUELAS NEUTRAS, LAICAS Y RACIONALISTAS DE LA RIBERA DEL XÚQUER
Federico Verdet Gómez
RAFAEL ARIZO APARICI, PARADIGMA DE MESTRE REPUBLICÀ
Wilson Ferrús
LA UNIÓ OBRERA DE SOLLANA: APROXIMACIÓ HISTÒRICA (1919-1931)
Juan Lorenzo Benaches Borràs
FILANTROPI A I ASSISTÈNCIA SOCIAL EN LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX: IGNACIO ALBERTO TORTAJADA GIRBÉS I EL CAUDAL DEL POBRE DE ALGEMESÍ
M. Júlia Castell Llàcer
HISTORIOGRAFIA I DIDÀCTICA
VIVIM A LA RIBERA (UN RECURS DIDÀCTIC PER A UNA REALITAT COMARCAL)
Enric Ramiro i Roca
BIBLIOGRAFIA I HISTORIOGRAFIA CASTELLONENCA
Francesc Xavier Martí i Juan
BIBLIOGRAFIA
Sigles utilitzades
AACPC Arxiu Associació Cultural la Penyeta de Cullera ACPP Arxiu Centre Penitenciari Picassent AGA Arxiu General de lAdministració AHCV Arxiu Històric Comunitat Valenciana AHD Arxiu General i Històric de Defensa APBM Arxiu Personal Baptista Malonda APFAS Arxiu Personal Família Arizo Samper AUV Arxiu Universitat de València CEDA Confederació Espanyola de Dretes Autònomes EA Expedient Acadèmic ED Expedient de Depuració EMA Escola Militar Antifeixista EPG Escola Popular de Guerra FETE Federació Espanyola de Treballadors de lEnsenyament GM Gaceta de Madrid ILE Institución Libre de Enseñanza IR Izquierda Republicana MIP Ministeri dInstrucció Pública PURA Partit dUnió Republicana Autonomista PRR Partit Republicà Radical PRRD Partit Republicà Radical Demòcrata PRRS Partit Republicà Radical Socialista PURN Partit dUnió Republicana Nacional SIM Servei dInformació Militar SRI Socorro Rojo Internacional UGT Unió General de TreballadorsINTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
FER HISTÒRIA DE LA RIBERA DEL XÚQUER
Carmel Ferragud Institut Interuniversitari «López Piñero»
El municipi dAlbalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 doctubre del 2014 la XVIa Assemblea dHistòria de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que biennalment, amb major o menor regularitat, es ve celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Des que el 1980, i amb lempenta de Joan Fuster, tingué lloc la primera assemblea a Sueca, les temàtiques que centren la part monogràfica i miscel·lània de la trobada es van succeint, amb èxit remarcable destudiosos i de públic en cada convocatòria.1 A Albalat, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a lestudi de la història de la medicina lesperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies, juntament amb Josep Lluís Barona, catedràtic dHistòria de la Ciència de la Universitat de València, nacceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica. En col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat lAjuntament dAlbalat, a lefecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta lorganització duna trobada daquestes característiques, es va dur endavant el projecte.2
LAssemblea és una cita que molts investigadors de la comarca, i també daltres parts del País Valencià, esperen ansiosament. No debades, també constitueix un punt de trobada i un permanent contacte entre els qui dediquen temps a la recerca històrica amb la Ribera com a escenari. Val a dir que és aquest un esdeveniment possible pel compromís dels ajuntaments, que darrerament han mostrat una sensibilitat especial, fins i tot en el dels municipis més petits i amb menys possibilitats econòmiques. Lassemblea és un daquells aglutinants que fan que aquesta comarca tinga una identitat tan forta.3
Però aquesta reunió científica no és lúnic indicador per linterès que suscita la història en lentorn comarcal. Dençà de la recuperació de la democràcia, el 1975, han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de lestudi històric de la vida de les comunitats riberenques, a tots els nivells, i tant des dels àmbits més estrictament acadèmics, com ara la Universitat de València, com també des del món dels cronistes, lerudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera.4 A banda de les disset assemblees que ja shan celebrat,5 podem esmentar la diversitat de revistes de caire local i comarcal que shan posat en marxa, algunes ja extintes, com les malaguanyades i més remarcables per bé que no les úniques Al-Gezira6 o Quaderns de Sueca,7 Cullaira8 i daltres encara en funcionament com Suylana (Sollana) i Aljannat (Alginet), per bé que amb problemes per a publicar-se amb continuïtat. No sha doblidar tampoc que els butlletins municipals informatius i llibres de festes han portat seccions dedicades a la història, la geografia i el patrimoni locals.9 Igualment, institucions com ara les parròquies, confraries o falles han publicat llibrets amb articles o monogràfics sobre temes dinterès històric. També diferents corporacions locals han tingut lamabilitat de considerar la publicació destudis monogràfics sobre el municipi que governen. En alguns casos han vist la llum desenes de treballs en format llibre, de qualitat molt diversa, tot sha de dir, però que enriqueixen al capdavall el panorama historiogràfic.10 Notable ha estat també la tasca de la Mancomunitat de la Ribera, que ha editat també un bon nombre de llibres.
Alguns pobles fins i tot satreviren amb la preparació de jornades destudis locals. Tal és el cas de Cullera, amb les seues «Jornades dEstudi de Cullera», nascudes el 1993 i que ja compten amb més de deu edicions. Algemesí també va organitzar fins a set «Jornades dEstudis dAlgemesí», fins el 2007. En ambdós casos les actes que produïren arribaren a ser publicades en diverses de les convocatòries.
Una bona collita de conferències i cicles es van desgranant any rere any, alguns actes diniciativa particular com els del Col·lectiu Ullal, de Sollana, fundat el 1999,11 el Col·lectiu dEnsenyants de la Ribera, el 1981, o lUllal Cultural, dAlgemesí, el 2012.12 Es tracta dassociacions que tenen per objectiu promoure la cultura local, comarcal i del País Valencià; realitzen activitats diverses, però també han sigut autores dexposicions pròpies13 i han estat editores dalguns llibres i materials didàctics, sovint amb molta voluntat i algun suport des dels consistoris municipals i també dempreses privades i altres col·lectius.14
En alguns casos sha mirat destimular amb premis de recerca o amb la dotació de beques la participació dels joves investigadors. Així és el cas dAlberic, Algemesí, Alzira, Benimodo, Montserrat, Sueca o Almussafes. Els premis es creen, desapareixen i en naixen de nous, signe inequívoc de la voluntat de promoure la recerca i difondre el coneixement històric. Els arxius i biblioteques municipals safanyen per conservar en un fons local tot allò dinterès per a la cultura i la història local. Alguns, com el dAlzira o el de Sueca, han elaborat guies exhaustives de les publicacions de tots els temps que shan fet ressò del municipi. Es tracta de peces de gran interès per als historiadors, però també grans reservoris de la memòria col·lectiva. Fet i fet, més estímuls. A hores dara un centre de documentació comarcal o més aviat un Institut dEstudis Comarcals, que coordinara tots aquests esforços, seria desitjable. Potser les Mancomunitats podrien ser un far, al respecte, o el mateix Consorci de la Ribera, que actualment gestiona convenis de col·laboració entre aquestes.15
Tot plegat fa pensar que la Ribera ha estat una comarca privilegiada del país, per bé que no lúnica, pel que fa a linterès mostrat a aprofundir més i més en el seu ser i sentir.16 No deixa de ser remarcable, en aquest sentit, que la comarca dispose duna obra de referència de la magnitud historiogràfica de la Història de la Ribera, obra de Tomàs Peris Albentosa, magníficament editada per leditorial Bromera.17
La Ribera ha suscitat latracció dels geògrafs i historiadors professionals des dels anys vuitanta del segle passat. Podem citar els casos dinvestigadors de renom que elaboraren les seues tesis doctorals amb lescenari de la Ribera com a focus i teló de fons principal, com ara Antoni Furió (catedràtic dHistòria Medieval a la Universitat de València, i expert en el món rural valencià, entre molts altres temes), Tomàs Peris Albentosa (professor dinstitut jubilat, i una gran autoritat en el món del regadiu valencià), Enric Ramiro (professor a la Universitat Jaume I de Castelló i, entre altres coses, estudiós de levolució comarcal) o Aurelià Lairón (arxiver a lArxiu Municipal Alzira, gran divulgador de temes diversos sobre Alzira i la comarca). Però la Ribera no ha deixat datreure linterès daltres joves i no tan joves doctorands. Recentment, dos corberans, larxiver dAlzira, Salvador Vercher i Miguel Gómez Sahuquillo han defensat les seues tesis doctorals, amb èxit remarcable.18 També hi ha daltres tesis en curs, que auguren un futur falaguer a la historiografia comarcal. Tal és el cas de la medievalista Sandra Bernabeu, del modernista Vicent Garés i de la llicenciada en Belles Arts, Mónica Ibáñez Bartolomé sobre el pintor alzireny Teodoro Andreu Sentamans, deixeble de Sorolla. Això malgrat que hem de reconèixer que la situació actual per a la recerca en història és molt dolenta, per raons diverses: la mateixa realitat degenerativa dels plans destudis, la manca dajuts i dexpectatives de futur per als joves, o els titubejos per a recolzar fermament la recerca per banda de les institucions comarcals i locals, entre altres. Amb tot, la realitat és que, malgrat les dificultats, la producció historiogràfica riberenca continua, i el llibre que teniu entre mans nés un exemple.