LLENGUA I ESTAT
SUÏSSA I ESPANYA
DAVANT LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
LLENGUA I ESTAT
SUÏSSA I ESPANYA
DAVANT LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
Vicenta Tasa Fuster
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Dels textos: Vicenta Tasa Fuster, 2019
© Daquesta edició: Universitat de València, 2019
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
Disseny de coberta:Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Francesc Sellés
A Júlia i a Anselm, per raons ben diverses
Si no fora pels drets dels grups diferenciats, els membres de cultures minoritàries
no podrien tenir la mateixa capacitat per a viure i treballar en la seua pròpia
llengua que els membres de les cultures majoritàries tenen garantits.
WILL KYMLICKA, Ciutadania multicultural
El grau de llibertat duna persona o dun poble per a elegir com desitja viure
ha de considerar-se en vista de les demandes daltres valors ... La llibertat dels
forts, siga econòmica o física, ha de ser restringida ... perquè el respecte pels
principis de la justícia o sentir vergonya per la flagrant desigualtat de tractament,
és tan bàsic en les persones com el desig de llibertat.
ISAIAH BERLIN, Dos conceptes de llibertat
Bidean arrastoak uztea.
Itzulera ez gorrotatzearen heinekoa da.
Lehengo artzain eta garraiaketa bideak
ez garamatzate jada inora,
ez bada gauzen senera, hitzez-hitz,
ez bada geure baitara.
TERE IRASTORTZA
Procuramos no fondo da entraña
tódalas sombras da pantasma,
o desterro da bruxa...
a soidade da princesa...
a derrota da amazona...
Deixamos pegadas de sangue
nas alleas terras da palabra.
ANA ROMANÍ
A les paraules demano camins
que ens assenderin les noves petjades.
Uns altres llavis que deixin carmí
en els vidres extrems dels vells miratges.
Noves mans, llengua nova, nous sentits.
MARIA-MERCÈ MARÇAL
Pobre siglo veinte
que ha visto morir tantas culturas
que ya nadie recuerda.
Yo nací en el siglo veinte. Eso me gusta.
Es como haber estado en los postres
de una última fiesta.
La fiesta del olvido de los hombres
y las lenguas
la finalización de una batalla sin principio.
El siglo de la voz de las mujeres.
Pobre siglo veinte.
Yo nací en él. Nací en él. Y le he sobrevivido.
ANA TAPIA
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. JERARQUIA LINGÜÍSTICA I SEGURETAT LINGÜÍSTICA
El concepte de jerarquia lingüística
El concepte de seguretat lingüística
2. LA REALITAT PLURILINGÜE DESPANYA I SUÏSSA
Les llengües dEspanya
Les llengües de Suïssa
3. LA CONFORMACIÓ DELS ESTATS NACIÓ CONTEMPORANIS I EL PLURILINGÜISME. ESPANYA I SUÏSSA, MODELS DIVERGENTS
La conformació de lestat nació espanyol i les llengües espanyoles
La conformació històrica de lestat nació suís i les llengües dús oficial
4. EL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I JURÍDIC DEL PLURILINGÜISME A ESPANYA I SUÏSSA
La pluralitat lingüística suïssa i lordenament legal-constitucional
La diversitat lingüística espanyola i lordenament legal-constitucional
Una visió general del reconeixement legal-constitucional de les llengües de Suïssa i Espanya
5. LA REALITAT PRÀCTICA DELS DRETS LINGÜÍSTICS. DESIGUALTAT DE LLENGÜES, DESIGUALTAT DE DRETS, CIUTADANS DESIGUALS
Reconeixement de les comunitats lingüístiques i dels grups lingüístics a Suïssa i Espanya
Relacions amb lAdministració i les institucions
Ensenyament
Onomàstica i toponímia
Mitjans de comunicació i noves tecnologies
Cultura
Àmbit socioeconòmic i activitats socials privades
6. SEGURETAT LINGÜÍSTICA I JERARQUIA LINGÜÍSTICA A SUÏSSA I ESPANYA
Les llengües nacional-estatals generals
Les fronteres lingüístiques
Territorialitat oficial monolingüe, bilingüe i trilingüe
Llengües incloses i llengües excloses
Llengües grans, llengües menudes
Llengües minoritàries, llengües minoritzades
Drets i polítiques públiques en làmbit oficial
Drets, usos i polítiques en els àmbits privats i socials de repercussió pública
Seguretat lingüística i jerarquia lingüística a Espanya i Suïssa
Conflictes identitaris i nacionals al voltant de les llengües
7. LES POSICIONS POLÍTIQUES A FAVOR DE LA JERARQUIA LINGÜÍSTICA I DE LA SEGURETAT LINGÜÍSTICA A ESPANYA
1. El castellà/espanyol, única llengua oficial
2. Reforçar la jerarquia lingüística i garantir la preeminència del castellà
3. Defensa de la situació actual
4. Quatre llengües oficials a tot lEstat i bilingüisme educatiu, social i institucional en les comunitats autònomes amb llengües cooficials
5. Quatre llengües oficials a tot lEstat i bilingüisme en les comunitats amb llengua pròpia, aprofundint (o no) en les polítiques de suport a les llengües pròpies
6. Quatre llengües oficials a tot lEstat i monolingüisme oficial en les comunitats amb llengua pròpia, respectant els drets lingüístics personals dels castellanoparlants
CONCLUSIONS
Canviar la Constitució, canviar les polítiques
BIBLIOGRAFIA
ABREVIATURES, ACRÒNIMS I SIGLES
AILA Association Internationale de Linguistiques Appliquée ASL American Sign Language AVL Acadèmia Valenciana de la Llengua ARG. Aragonés Arn. Aranés art. Article Ast. Asturlleonés Ber. Berber BNG Bloc Nacionalista Gallec BOE Boletín Oficial del Estado CAL Coordinadora dAssociacions per la Llengua catalana Cast. Castellà Cat. Català CELRM Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries CIEMEN Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions CIIP Conférence Intercantonal de lInstruction Publique de la Suisse Romande et du Tessin CILA Commission Interuniversitaire Suisse de Linguistique Appliquée CIU Convergència i Unió CORSI Società cooperativa per la Radiotelevisione svizzera di lingua italiana DNI Document Nacional dIdentitat DOUE Diari Oficial de la Unió Europea DSGS Deutschschweizer Gebärdensprache DUDL Declaració Universal dels Drets Lingüístics ERC Esquerra Republicana de Catalunya FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales Gal. Gallec Haq. Haquetya ISL International Sign Language IU Izquierda Unida ICV Iniciativa per Catalunya, Verds LAPAOA Llengua aragonesa pròpia de làrea oriental dAragó LAPAPIPA Llengua aragonesa pròpia de làrea pirenaica i prepirenaica dAragó LOGA Llei federal, de 21 de març de 1971, dorganització general de lAdministració LOMQE Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a millorar la qualitat educativa LSC Llengua de signes catalana LSE Llengua de signes espanyola LSF Llengua de signes francesa LSI Llengua de signes italiana MSJ Moviment Separatista Jurassià PEN Poets, Essayists and Novelists PIB Producte Interior Brut PNB Partit Nacionalista Basc Port. Portugués PP Partit Popular PSC Partit dels Socialistes de Catalunya PSOE Partit Socialista Obrer Espanyol RAE Real Academia Española RJ Reagrupament Jurassià RTVE Ràdio Televisió Espanyola RTVV Ràdio Televisió Valenciana SRG.D Schweizerische Radio und Fernsehgesellschaft. Deutschschweiz SRG SSR Schweizerische Radio und Fernsehgesellschaft; Société Suisse de Radio diffusion et Télévision; Società Svizzera di Radiotelevisione; Societad Svizra da Radio e Televisiun SSR Societad regiunala SRG SSR Svizra Rumantscha STSR Société de radiodiffusion et de télévision de la Suisse romande STC Sentència del Tribunal Constitucional TDT Televisió Digital Terrestre UE Unió Europea ULEPICC Unión Latina de Economía Política de la Información, la Comunicación y la Cultura UNESCO Organització de Nacions Unides per a lEducació, la Ciència i la Cultura UPJ Unió de Patriotes Jurassians UPN Unió del Poble Navarrés UPYD Unión, Progreso y DemocraciaINTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Espanya no ha resolt bé la qüestió de la seua diversitat lingüística. La Constitució de 1978 era un pas avant, indiscutible en termes històrics, sobretot si el comparem amb el totalitarisme franquista; però la solució de 1978 sha demostrat limitada i curta, legitimadora de la desigualtat de llengües i de la desigualtat de drets lingüístics. LEstat, entés com a institucions i poder centrals, o no ha assumit mai, de fet, la diversitat de llengües com un fet propi de la realitat espanyola, del que és Espanya, o, si ho ha fet, ha sigut reafirmant el predomini del castellà i considerant la resta de llengües com una qüestió secundària, menor, «autonòmica». La jerarquia lingüística està profundament arrelada en lADN del sistema de poder polític i institucional central i en les polítiques públiques que shi promouen. Especialment, en les formacions socials i polítiques més conservadores, però no exclusivament.
Al nostre entendre, la ideologia de la jerarquia lingüística i la concepció essencialista de la nació espanyola i de lestat nació espanyol com una realitat monolingüe estan en lorigen de la inadequada resposta, des duna òptica liberaldemocràtica, a la diversitat lingüística pròpia i és, també en la nostra opinió, una de les causes de les fortes tensions nacionalitàries dEspanya.
Aquest llibre, fet des de la perspectiva del Dret Constitucional, aspira, en primer lloc, a posar de manifest que el sistema legal-constitucional sobre la diversitat lingüística espanyola es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística i, per tant, no tracta igual a tots els ciutadans. En segon lloc, aspira també a demostrar que, en altres llocs amb diversitat lingüística similar a lespanyola, la lògica juridicoconstitucional i política seguida no ha estat la mateixa i ha avançat a una major seguretat i tranquil·litat lingüístiques. I, en tercer lloc, reflexionar sobre propostes i els debats actuals per a mantenir el principi de jerarquia lingüística en la resposta a la diversitat lingüística pròpia o, per contra, com és la nostra intenció, assumir plenament la nostra diversitat lingüística i avançar cap a la seguretat lingüística també a Espanya.
El sentit i objectiu de lestudi, per tant, és mostrar com el principi de jerarquia lingüística regeix de fet el sistema de reconeixement legal i constitucional de les llengües autòctones espanyoles i com això comporta que no tots els ciutadans tinguen els mateixos drets lingüístics. La nostra anàlisi està feta des del Dret Constitucional, un àmbit destudi que al País Valencià pràcticament no sha acostat a lexamen del fenomen lingüístic. Hi tenim en compte també aspectes de lanàlisi de les polítiques públiques de la ciència política i aproximacions fetes des de la sociolingüística. Pel que fa a la perspectiva teòrica, la nostra aproximació als drets lingüístics es fonamenta en les aportacions del multiculturalisme liberal anglosaxó i sallunya, en conseqüència, de les concepcions descriptives de lestatalisme analític que sacralitza la llei i ignora que sempre és producte del poder polític i dun sistema concret de valors, concepció del món i ideologies més o menys coherents.
Ho fem comparant la legislació constitucional i legal bàsica sobre la diversitat lingüística de Suïssa i dEspanya, i els eixos centrals de les polítiques públiques que intenten materialitzar allò que formalment estableix el sistema legal o que, per contra, no ho fan o ho fan insuficientment. Hem considerat comparar Suïssa i Espanya perquè en matèria de diversitat lingüística tenen bastants semblances: 12 llengües Espanya, 8 llengües Suïssa, quatre llengües grans els dos països i diverses llengües menudes en els dos casos. I ho hem fet també perquè la resposta suïssa a la diversitat lingüística pròpia i la seua construcció nacional-estatal moderna ha estat profundament diferent de lespanyola. En això i en altres aspectes, tot i formar part dEuropa i ser països desenvolupats, hi ha una distància notable. Només cal recordar que Espanya és un país amb una extensió dotze vegades més gran que Suïssa, té cinc vegades la població de Suïssa, una densitat de població que és la meitat del país centreeuropeu, un percentatge de residents de nacionalitat estrangera que és la meitat del suís, un PIB nominal que és la tercera part de Suïssa, i un nivell de desenvolupament humà i de desigualtats socials pitjors que els de Suïssa.
Dividim el llibre en set capítols, que aspiren a donar una visió global i coherent de la realitat estudiada. La «Introducció» tracta sobre lobjecte, lestructura i els objectius del llibre de manera breu i concisa.
El primer capítol del treball («Jerarquia lingüística i seguretat lingüística») se centra en lexplicació dels dos conceptes centrals del llibre. El primer configura un sistema de valors i ideologies que, sovint de manera implícita i natural, considera que hi ha unes llengües (o variants lingüístiques) més importants que les altres, i que les llengües o variants superiors han de tenir, en conseqüència, un reconeixement legal i un prestigi social més elevats. Aquesta construcció ideològica, estesa en moltes de les societats plurilingües, contribueix a facilitar la imposició social del domini dunes llengües, unes variants lingüístiques, i per tant uns parlants, sobre les altres llengües o variants duna llengua. Aquest principi de jerarquia lingüística és el que regeix força reconeixements constitucionals i legals de la diversitat lingüística i les polítiques públiques pel que fa a les llengües.
Per contra, el concepte de seguretat lingüística, definit per Réaume dins del debat sobre el multiculturalisme liberal canadenc i anglosaxó, fa referència a les condicions i garanties de tot tipus que possibiliten que en contextos plurilingües les persones que pertanyen a una comunitat lingüística determinada puguen viure i usar la seua llengua en totes les situacions socials de manera segura i no hagen de canviar de llengua en contra de la seua voluntat.
Els dos conceptes, sorgits fa dècades en làmbit de la lingüística, han evolucionat en el seu significat fins a esdevenir conceptes útils per a distintes ciències socials (sociologia, sociolingüística, politologia o dret) per a referir-se al reconeixement social, polític i legal de diferents llengües en contacte en un mateix espai polític i territorial, i a la lògica que orienta lactuació del poder (polític, econòmic, social, religiós i de tot tipus) envers les llengües en contacte.
El capítol segon del llibre («La realitat plurilingüe dEspanya i Suïssa») té dos objectius. El primer, qüestionar el discurs fal·laç de lexcepcionalitat lingüística espanyola, tant quan parla duna diversitat lingüística excepcionalment i quasi anòmalament elevada com quan afirma, en abstracte, que a Espanya es fa un reconeixement i un tractament estatal de la diversitat lingüística autòctona «equilibrat» i «molt» favorable a les llengües diferents a la castellana i que els únics «excessos» es produeixen en algunes comunitats autònomes que volen «imposar» la seua llengua pròpia en detriment del castellà. El segon objectiu és descriure la realitat plurilingüe espanyola, que abasta un total de 12 llengües autòctones amb diferents graus de reconeixement legal, polític o administratiu. Així, a més, del castellà/espanyol, declarada llengua de lEstat en la Constitució i del valencià/ català, el gallec (dit A fala a Extremadura i gallec-asturià a Astúries) i basc/èuscar que són llengües oficials en la major part del territori on són parlades, igual que laranés/occità, oficial a Catalunya; cal destacar lexistència de lasturlleonés (dit asturià a Astúries i lleonés a Castella i Lleó), de laragonés, de làrab, el tamazight, el portugués, el haquetia i el caló; tot i que, en ocasions, no tinguen cap mena datenció legal o administrativa.