REPTES DE LA VERTEBRACIÓ TERRITORIAL VALENCIANA
TROBADA 2019
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA-
INSTITUTS DESTUDIS COMARCALS
REPTES DE LA VERTEBRACIÓ TERRITORIAL VALENCIANA
ORGANITZA:
COL·LABORA:
COMITÉ CIENTÍFIC:
JORGE HERMOSILLA PLA
Vicerector de Projecció Territorial i Societat
JOSEP VICENT FRECHINA I ANDREU
President de FIECOV
MARTÍN PEÑA ORTIZ
Unitat de Suport al Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat
MANEL PASTOR I MADALENA
Secretari de FIECOV
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Victoria Lorenzo Plumed
Unitat de Suport al Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat
© daquesta edició: Universitat de València, 2019.
© dels textos: els autors.
© de les imatges: els propietaris.
Índex
El territori valencià i la seua vertebració. Una visió plural
JORGE HERMOSILLA PLA Vicerector de Projecció Territorial i Societat. Universitat de València
La vertebració territorial valenciana, un repte encara pendent
JOSEP VICENT FRECHINA I ANDREU President de FIECOV
Bloc 1. Comunicacions de la Universitat de València
La complexitat territorial valenciana. Províncies, comarques, demarcacions o àrees funcionals?
JOAN CARLES MEMBRADO TENA. Universitat de València
Comarcas Centrales Valencianas, ¿una segunda oportunidad?
JULIA SALOM CARRASCO. Universitat de València
Prohibido teorizar: del diagnóstico a la acción en la lucha contra el despoblamiento rural
JAVIER ESPARCIA PÉREZ. Universitat de València
Reescalament de lEstat i noves geografies del treball: la territorialització de les polítiques actives docupació a la Comunitat Valenciana
JOAN SANCHIS I MUÑOZ. Universitat de València
Bloc 2. Comunicacions de lAdministració Pública Local
Una organització territorial des del valencianisme
Mª JOSEP AMIGÓ LAGUARDA. Compromís
La diputación, elemento vertebrador de la provincia
EVARIST AZNAR TERUEL. Partido Popular
¿Existe un modelo definitivo de organización territorial?
ANTONIO MONTIEL MÁRQUEZ. Podemos
¿Cuál es la organización territorial ideal según la visión de Ciudadanos del territorio? ¿Qué niveles administrativos se deberían apoyar y potenciar en el territorio valenciano según su experiencia?
Mª CARMEN PERIS NAVARRO. Ciudadanos
Lorganització del territori des de la perspectiva política. Reptes de la vertebració territorial de la Comunitat Valenciana
ANTONI SUCH BOTELLA. PSPV-PSOE
Bloc 3. Comunicacions dels Instituts dEstudis Comarcals
La Vall dAlbaida, situació present i perspectives de futur
DANIEL ALFONSO MEDRANO I FEDERICO SOLER VAYÁ Institut dEstudis de la Vall dAlbaida (IEVA)
La xarxa de transports en la Marina Alta: insuficiències i discontinuïtats
JOSÉ ALVÁREZ COBELAS. Institut dEstudis Comarcals de la Marina Alta
Els inicis de larticulació comarcal de la Foia de Bunyol-Xiva durant el temps de les guerres carlines. Una mirada a través de la premsa
JOAN BELL-LLOC DOMÍNGUEZ. Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva
La Canal de Navarrés a les dècades inicials del segle XXI: diagnòstic i perspectives de futur
JAUME PIQUERAS JUAN I PEP APARICIO GUADAS Institut dEstudis Territorials el Caroig
La comarca de la Safor. Un desenvolupament per a un territori
ENRIC SIGALAT SIGNES I LLUÍS MIRET PASTOR Centre dEstudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell
Les funcionalitats de la comarca: lHorta Sud
JOSEP Mª TARAZONA MAS. Institut dEstudis Comarcals de lHorta Sud
El territori valencià i la seua vertebració. Una visió plural
Els Instituts dEstudis Comarcals desenvolupen una labor interesant com a centres dinamitzadors i estendards de les sensibilitats culturals al territori valencià. Conscient i sabedora de la rellevància daquests centres, la Universitat de València ha vingut conreant en els últims anys una estreta i fructífera relació amb la Federació en què sagrupen (FIECOV), que, entre altres resultats, ha donat lloc a una sèrie de congressos i publicacions entorn daspectes importantíssims per al present i per al futur de la societat valenciana, com ara la sostenibilitat, la memòria històrica i democràtica i el patrimoni immaterial.
En aquesta nova edició, loctava ja, de les seues trobades anuals, la Universitat i el col·lectiu dIDECOS han volgut abordar conjuntament el tema, veritablement crucial, de la vertebració territorial. Només cal veure com de diferents són els plantejaments i enfocaments dels representants dels grups polítics amb responsabilitats en ladministració pública local que han acceptat participar en el debat per adonar-se de la transcendència de la qüestió i de la necessitat urgent de clarificar conceptes i objectius, definir prioritats i proposar línies estratègiques.
Moltes són les preguntes que exigeixen reflexió i anàlisi en profunditat. Fins a quin punt els actuals models dordenació del territori permeten donar solució a reptes i problemes tan apressants com la despoblació de linterior, la infraestructura verda, la sostenibilitat dels ecosistemes o la mobilitat? En quina mesura el canvi de model dordenació del territori podria frenar o revertir les creixents desigualtats demogràfiques i econòmiques entre litoral i interior? Pot la creació dens territorials administratius descala intermèdia aportar solucions viables per a la prestació de serveis indispensables i, daquesta manera, contribuir a la millora doportunitats i de condicions de vida a les àrees rurals i a la configuració dalternatives al model metropolità? Més enllà dels condicionants de la pròpia realitat local, que determinen els nostres punts de vista i, per tant, les nostres propostes dactuació, no afecta la rapidesa i intensitat del procés de globalització a la vigència dels nostres diagnòstics? Com es pot evitar que, en augmentar el temps dimplementació de les solucions adoptades, vagen quedant obsolets en el camí els plans dacció dissenyats?
Laccent local de les investigacions dels IDECOS, el coneixement directe i detallat que tenen del territori objecte destudi (i destimació), són indispensables per a la comprensió dassumptes de tanta importància com els que giren entorn de la vertebració territorial, motiu daquesta trobada. El treball col·lectiu que es reuneix en aquestes pàgines és una nova mostra de col·laboració entre la Universitat de València, a través del seu Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, la Diputació de València, com a entitat col·laboradora, i la FIECOV, així com de linterès que Universitat i IDECOS tenen per tot allò que afecta a la societat valenciana, a més, és clar, del ferm compromís amb ella que els uneix.
València, febrer 2019.
JORGE HERMOSILLA PLA
Vicerector de Projecció Territorial i SocietatUniversitat de València
La vertebració territorial valenciana, el repte encara pendent
Un dels passius més onerosos que arrossega el turbulent balanç polític de les darreres dècades dautogovern valencià és, sense mena de dubte, el que representa la precària i inconclusa vertebració territorial. Una vertebració atrapada entre la desgana duns i la manca diniciativa dels altres que sha enquistat com assignatura pendent vora quaranta anys després de laprovació de lEstatut dAutonomia.
Amb leixida a Europa estratègicament obstruïda per la planificació centralista de lestat, larticulació dorsal sotmesa a insòlits gravàmens, el despoblament de linterior promogut per models econòmics de bombolla, lurbanisme deixat en mans de lespeculació immobiliària i lorganització supramunicipal ajornada sine die, certament la vertebració territorial es presenta, encara avui, com un dels reptes principals a què hem de fer front valencianes i valencians.
Potser no hi ha millor exemple de la incapacitat política a què hem hagut dassistir tots aquests anys que la sempre desatesa i postergada comarcalització del país: un projecte que ja recollia lesmentat estatut amb lobjecte de propiciar la descentralització administrativa i la cooperació intermunicipal per a la prestació de servicis i la gestió dafers comuns.
I resulta completament paradoxal que, mentre aquesta subdivisió comarcal ha estat relegada per ladministració des daleshores, la societat civil lhaja assumida fins el punt dinstal·lar-la sòlidament en limaginari cultural. Tenim, doncs, una comarcalització oficiosa, basada en la tan discutible proposta de Joan Soler i Riber de 1970, que ha marcat lorganització territorial dels mateixos partits que no shan atrevit a traslladar-la al DOGV, incloent-hi la dreta que segueix rebutjant-la fent servir el recurrent i desgastat espantall del catalanisme vegeu, sinó, la seua sobreactuada reacció a la recent aprovació de la cautelosa Llei de Mancomunitats (2018). Una comarcalització fantasma que, per contra, articula el mapa educatiu, lorganització sindical, les delegacions i els suplements territorials de periòdics, lemmarcament geogràfic de la informació a la ràdio i televisió públiques tal i com estableix el Llibre destil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (2017) i, òbviament, tots els centres i instituts destudis comarcals que hem regionalitzat les nostres investigacions, les nostres obres de difusió i els nostres projectes de dinamització cultural i de presa de consciència patrimonial, sobre unes regions les comarques formalment inexistents.
Heus ací el país tan autolesiu, inconsistent i contradictori en què ens ha tocat viure. Un país que continua necessitant ser repensat per començar a superar les disfuncions que amenacen greument la seua sostenibilitat i que lhan impedit progressar dacord amb el seu enorme potencial. Aquest és el desafiament a què vos convidem en el vuité encontre entre la Universitat de València i la Federació dInstituts dEstudis Comarcals del País Valencià. Un repte antic i, malauradament, encara vigent.
València, febrer 2019.
JOSEP VICENT FRECHINA I ANDREU
President de FIECOV
BLOC 1
COMUNICACIONS UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
El Comitè Científic no es fa responsable del contingut dels textos en virtut del que estableix larticle 20 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions a través de la paraula, lescrit o qualsevol altre mitjà de reproducció.
LA COMPLEXITAT TERRITORIAL VALENCIANA. PROVÍNCIES, COMARQUES, DEMARCACIONS O ÀREES FUNCIONALS?
JOAN CARLES MEMBRADO TENA
Departament de Geografia Universitat de València
1. Introducció
Lactual divisió oficial en dos nivells, la província i el municipi, ha aconseguit penetrar de manera profunda en la consciència tant de la societat valenciana com de lespanyola (i, fins i tot, siga dit de passada, de la catalana). No obstant això, certs sectors nhan denunciat els inconvenients i han proposat alternatives per esmenar-los. Duna banda, assenyalen que els municipis més petits que són la gran majoria mostren, en molts casos, signes dinadequació a la realitat present: han de prestar serveis als seus residents, però la greu despoblació que pateixen des de fa dècades els ha deixat amb tan pocs recursos que difícilment poden fer-ho. Daltra banda, fins ara, les províncies shan mostrat poc eficaces pel que fa a lordenació racional del territori: el centripetisme que exerceixen les capitals té com a resultat que cada vegada una major proporció de la població provincial acabe residint a les seues àrees urbanes, fet que accentua la desigualtat demogràfica i econòmica sobre el territori.
En algunes comunitats autònomes perifèriques, shan implementat ens intermedis entre la província i el municipi: comarques, àrees funcionals, àrees metropolitanes, etc. En el cas concret de Catalunya, es pretenia i, com veurem, simpedí des de lEstat crear un ens intermedi entre la comunitat i el municipi com a substitut de la província: la vegueria. Aquests ens locals intermedis tenen funcions molt diverses segons la comunitat (descentralització administrativa, planificació territorial, desenvolupament endogen, etc.), i les seues competències solen entrar en concurrència amb les de les diputacions provincials.