Cal remarcar que els sollevats consideraren com a essencial la qüestió dels presoners i la seua utilització, tant per a guanyar la guerra que havien provocat, com per a construir i imposar el nou règim polític que en va sorgir. Estudiar la incidència social dels Batallons de Treballadors ens aproximarà, a més, a les xifres globals i reals de víctimes de la repressió que el franquisme va causar en un espai eminentment rural i de tradició política majoritàriament conservadora, catòlica i caciquil, cosa que completarà el coneixement sobre la repressió gràcies als estudis locals i comarcals que shan publicat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Finalment, aquesta recerca semmarca dins de la història social de les institucions punitives, que comença a fer-se visible i intel·ligible com a tendència historiogràfica i com a aposta teoricometodològica.
1 Carme Agulló Díaz, «De misiones pedagógicas a milicias de la cultura: reformisme i revolució educativa a la Vall dAlbaida (1931-1939)», Ontinyent, Alba, núms. 16-17, 2001-2002, pp. 174-193; Joan Josep Torró Martínez, «LHospital Militar Internacional dOntinyent», Ontinyent, Alba, ídem, pp. 160-173; Guillem Llin Llopis, Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944), Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2009; Antonio Calzado Aldaria, Segunda República y Guerra Civil, La Vall dAlbaida, 1931-1939, Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2012; Josep Gandia Calabuig, República i guerra. Els papers inèdits de la revolució, Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2013; Fernando Goberna Ortiz, Los crímenes del franquismo en la posguerra. El caso de Ayelo de Malferit, Xàtiva, Ulleye, 2013.
2 Antonio Calzado Aldaria, Segunda República..., op. cit., pp. 29-44.
3 Ídem.
4 En els censos de població valencians del període 1900-1970 sempre trobem diferències a favor de la població de dret respecte de la de fet. Cfr. Antonio Cutanda Tarín i José Ramón Ruiz Tamarit, «Població de dret i de fet: una discussió al voltant de les dades registrades al País Valencià», Saitabi, XIX-XX, 1989, pp. 257-265. El Partit Judicial dOntinyent també incloïa la Font de la Figuera, que no tractem en aquest estudi perquè no forma part de la comarca, de la mateixa manera que sí que hi incloem el municipi de Bellús per ser de la Vall, tot i pertànyer al Partit Judicial de Xàtiva.
5 Antonio Calzado Aldaria, «La guerra civil desde la Vall dAlbaida. Una propuesta metodológica», Fa sentanta anys. La Guerra Civil al País Valencià, Albert Girona i Javier Navarro (eds.), València, PUV, 2009, pp. 217-220.
6 Per a una primera aproximació a limpacte social dels Batallons de Treballadors en la postguerra, María Castaño Gómez, «Aproximación a las instituciones punitivas en la provincia de Toledo (1936-1945)», en Congreso Posguerras..., op. cit., Ángel Organero, «La formación de los BDST en la provincia de Toledo», Batallón de pico y pala: cautivos toledanos en Navarra (Lesaka, 1939-1942), Arre (Navarra), Pamiela 2015, pp. 61-85.
7 José Luis Gutiérrez, Ángel del Río Sánchez, Gonzalo Acosta Bono i Lola Martínez Macías, El canal de los presos, 1940-1962: Trabajos forzados: de la represión política a la explotación económica, Barcelona, Crítica (Contrastes), 2004.