Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
Aquest llibre ha rebut un ajut del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València.
© Dels textos: Les autores, 2020
© Daquesta edició: Universitat de València, 2020
Producció editorial: Maite Simón
Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa
Revisió lingüística: Lara Cruselles Lores, Inma Lázaro Martínez, Senén Magraner
Martí i Guillem Monteagudo Serrano (coordinador)
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon
Edició digital
Índex
PRÒLEG
Mitjans de comunicació: un obstacle o un motor per a la igualtat, per Joana Gallego
INTRODUCCIÓ
30 TESTIMONIS
Construint ponts feministes
Blanca Aparisi Galán
Sense dones periodistes no hi ha futur
Elena Belenguer García
La igualtat en el periodisme esportiu i de moda
Ada Blanes i Domínguez
Rutina periodística, micromasclismes i ulleres violetes
Miriam Bouiali Brines
Feminitzant els mitjans
Teresa Ciges
Perseguint lobjectiu per a aconseguir un somni
Candela Copparoni Caballo
Les dones com a força fonamental per a una comunicació social
Pilar Devesa Quinto
La història duna periodista convertida en dona orquestra
Carla Garrido Zanón
Comunicar des de la consciència
Ana María Iborra Asencio
He encès la llum i he trobat paneroles: Els macro i micromasclismes del periodisme
Maria Iranzo i Cabrera
Capitalitzar la sororitat. Per què paràrem les periodistes el 8 de març
Esma Kučukalić Ibrahimović
De la bellesa, la mirada i els perills del periodisme
Laura López David
Dona i immigrant als Estats Units de Trump
Ana María Martínez Romero
Comunicar i viure amb perspectiva feminista
Laia Mas Climent
Precària
Alicia Medina Segura
El feminisme com a resposta
Inma Mora Sánchez
Periodistes de cursa
Paula Navarro Faus
La nostra veu posa en valor el nostre treball
Eukene Oquendo Briones
La igualtat no coneix els prejudicis
Anna Ortiz Sanchis
Tenim fam de canvi
Naiara Reig Pellicer
Preguntes sense resposta sobre els rols de les professionals de la comunicació
Irene Rodrigo Martínez
Un sostre de vidre, però no de formigó
Carolina Salvador Quiles
Ser periodista comporta una gran responsabilitat
Mar Sanjuán Santonja
Soc feminista, proletària i llibertària
Inmaculada Saranova de Martín
Com ser periodista i feminista dins de lempresa sense morir en lintent
Elvira Tejedor García
Periodisme crític i canvi social
Violeta Tena Barreda
Periodisme i (no) igualtat
Noa de la Torre Alfaro
Que no ens penalitze ser dones
Nadia Tronchoni Furió
Perquè ens concerneix a totes
Isabel Villar Hernández
Què és comunicar en clau de dona?
Beatriz de Zúñiga Marqués
Pròleg
Mitjans de comunicació: un obstacle o un motor per a la igualtat
JOANA GALLEGO
Universitat Autònoma de Barcelona
Vivim temps convulsos, tumultuosos, inquietants. En tots els nivells: polítics, socials, econòmics. Estem immersos en aquests moviments per la qual cosa de vegades creen il·lusions de renovació, però també produeixen inquietuds, pors, incertesa.
Tenim més preguntes que no pas respostes, perquè estem vivint aquests canvis. No sabem si culminaran, si seran conjunturals, si es consolidaran, ni en quina mesura, si tornarem a una situació anterior. Només podem afirmar que hi ha molts moviments. Alguns canvis ja consolidats pel que respecta al camp professional del periodisme o la comunicació són:
1. Tecnològics: levolució de la tecnologia ha canviat la manera de viure i de relacionar-nos.
2. Socials: laparició duna nova esfera de relació, el camp virtual, ha trastocat moltes de les tradicionals formes de relació social. Les xarxes socials digitals han introduït modificacions i formes de compartir, difondre, consumir, relacionar-se, etc.
3. La manera daccedir a la informació és diferent: els mitjans es troben en una voràgine de canvis molt accelerats. No sabem si desapareixeran els diaris impresos; com evolucionarà la recepció de ràdio i televisió; com es configurarà un nou model de periodisme
4. La facilitat de circulació de la informació fa que es pugui difondre tant la informació veraç com els rumors, notícies falses o fake news, tant de moda actualment.
Canvis en el rol social de les dones
Un dels canvis més importants, no obstant, és lexperimentat per les dones en la societat, el que jo anomeno «Nou estat de consciència de les dones» que ja és imparable, i que ha provocat canvis en tots els ordres de la vida: en les relacions familiars, en la relació amorosa i en la sexualitat i, per descomptat, en el món del treball remunerat. I limpacte que aquest canvi ha provocat en el model masculí, que ara es troba en el centre de lhuracà, i que encara no sha estudiat massa.
Concretament, en el món del periodisme, les dades parlen per si soles: tot i que encara les dones tenen més dificultat per accedir a càrrecs de direcció, és evident que tant entre lestudiantat (on són majoria fa temps) com entre la professió periodística, cada dia hi ha, i nhi haurà, més dones que accedeixen a la professió. Per posar uns quants exemples, a Europa les dones representaven el 68 % dels graduats en Periodisme i Informació en 2010, mentre que els homes eren el 32 % restant (EIGE, 2013). A Espanya, les dones titulades en Periodisme i Comunicació eren el 64 % mentre que els homes representaven el 36 % (APM, 2016). Ara bé, si parlem de la professió periodística les xifres canvien radicalment. A Europa, les dones empleades en el sector dels mitjans de comunicació representaven el 44 % en 2011. I si parlem dEspanya veurem que les dones professionals representaven el 47,7 % en 2016, mentre que els homes eren el 52,3 %, segons el mateix informe mencionat abans. Això vol dir que mentre les dones es graduen en una proporció molt més elevada que els homes, a lhora de trobar feina ho tenen pitjor.
I això encara empitjora si parlem dels càrrecs de responsabilitat, veurem que a Europa representaven el 25 % en 2010, molt semblant a les xifres dEspanya o Catalunya, que estan entre el 27 % i el 30 %. Ara bé, si parlem del sector de la comunicació àmpliament considerat, veurem que aquest percentatge de dones graduades en Periodisme que no shan incorporat a la professió periodística. Podria haver trobat acomodament en gabinets de premsa o en altres perfils professionals, com gestoria de comunitats digitals, analista de dades i tràfic, gestoria de continguts digitals, desenvolupament de projectes dinformació, etc. (APM, 2016).
Aquesta important incorporació de les dones al mercat laboral, tot i la seva precarietat, ha provocat canvis en els mitjans? I si és així, de quina mena? És aquesta situació una oportunitat per al canvi social, per a la igualtat entre homes i dones, o els mitjans continuaran sent un obstacle, segons el que al meu parer han estat fins ara? (Gallego, 2013).
És difícil saber la resposta. Com he dit hi ha més preguntes que respostes, però intentaré fer algunes reflexions sobre com podria evolucionar i si aquest moment de canvi por culminar en una major igualtat entre homes i dones en el món del periodisme, si ha experimentat canvis amb la incorporació massiva de dones.
Hi ha dos aspectes que crec que shan dabordar per separat: un és el dret legítim de les dones al treball, i intentar arribar on les seves capacitats, ambicions, projectes de vida, etc. les portin, i un altre és la incidència que aquesta incorporació al periodisme pot representar. És a dir, canvien les dones el discurs periodístic pel fet de ser més que abans (lONU estableix en un 30 % la massa crítica mínima per a que un col·lectiu pugui tenir incidència en un altre de més nombrós), o es manté malgrat la incorporació femenina a la professió? Alguns autors consideren que sí, que la incorporació de les dones a la professió modifica el discurs (Neveu, 2000). Mentre que altres han posat de relleu les dificultats de les dones en les redaccions i les diferents estratègies de supervivència que posen en funcionament per adaptar-se a que la cultura professional i les seves regles (doxa) (Melin, 2008).