© Vicent Alonso, 2015
© Daquesta edició: Universitat de València, 2015
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 46010 València
Disseny de la col·lecció i maquetació: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Daniel Muñoz Mendoza, Escriptor (2015)
Tiré par des chiensle temps glissesur une neige invisibledans son traîneau de ferSi tu tendorsil te traversera ANISE KOLTZ It is like what we imagine knowledge to be:Dark, salt, lear, moving, utterly free,Drwan from the cold hard mouthOf the world, derived from the rocky breastsForever, flowing and drawn, and sinceOur knowledge is historical, flowing, and flown. ELISABETH BISHOP
Índex
Nota preliminar
2003
2004
2005
Nota preliminar
Aquest Sobre una neu invisible que ara publique és la continuació natural de Trajecte circular, aparegut ja fa un grapat danys. Com especifiquen els subtítols respectius, són llibres que apleguen notes del meu dietari al llarg de dos períodes temporals quasi successius: Trajecte circular abastava solament lany 2001; Sobre una neu invisible, des del setembre del 2003 fins al desembre del 2005. El buit entre tots dos respon exclusivament a la meua incapacitat de simultaniejar, durant lany 2002 i una part del 2003, lescriptura del dia a dia i la preparació de ledició de Trajecte circular. Però si salimenten de quaderns semblants els que faig servir per anar construint el meu dietari, no responen a criteris organitzatius idèntics. Ara tot es redueix a lagrupació de les notes en els apartats que corresponen als mesos de cada un dels anys del període. En Trajecte circular, contràriament, vaig posar al servei del llibre tota una sèrie de recursos que contribuïen aquesta era si més no la meua intenció a afegir-hi una plusvàlua de significació, com si volguera fer feix de tot el possible. Al capdavall, aquesta mena de literatura permet, i exigeix també, operacions semblants. En rigor, els dietaris deixen de ser-ho quan són publicats, raó per la qual sempre que he pensat en la publicació duna part del meu mhe descobert de sobte introduint-hi un seguit de pautes artificials que esdevenien més sofisticades en la mesura que sallunyaven del propòsit dimitar els criteris naturals descriptura i dagrupació de les notes. Sobre una neu invisible, en aquest sentit, sapropa més a la naturalitat. Però, com el lector observarà, en altres casos se nallunya deliberadament.
Encara que només fóra pel títol amb què he batejat el conjunt, una mena de passaport que mautoritza a viatjar pel territori de la literatura, aquest llibre no pot ser considerat en la seua totalitat si més no una mena de confessió perquè no hi ha cap veritat a transmetre, com tampoc fets dels quals donar compte amb objectivitat, tret de la voluntat que manifeste dassajar-me per escrit. Ja sé que la fórmula és molt coneguda i que compta amb aplicacions notables també en el cas de la nostra literatura amb les quals he passat hores de lectura plaent i estimuladora. Però que siga vella i coneguda no la desqualifica. Ben al contrari, des que escric els meus quaderns mha servit com a guia i també com a refugi on construir i protegir els meus dubtes. Sempre hi he cregut i no tinc ni una sola raó per desconfiar-ne. Una qüestió ben diferent és si els resultats que en mi ha assolit serviran també als lectors possibles. Sincerament, hi confie i per això els publique.
Ara que escric aquesta nota preliminar, podria aprofitar locasió per jutjar el jo que vaig ser durant el període temporal que el llibre abasta. Tanmateix, no ho faré. Preferisc que siguen els dietaris dels anys posteriors, que tinc la intenció de seguir publicant si és que dispose del temps necessari i dalgun editor que shi preste, els qui en donen compte. Al capdavall no és debades que el meu temps, i el Temps que a tothom dóna forma, glisse sur une neige invisible, com diu el primer dels epígrafs citats, que precisa la procedència del títol daquest llibre: és un vers de la poeta luxemburguesa Anise Koltz; forma part del seu Lavaleur de feu, que vaig llegir en els dies en què precisament sinicia aquest dietari i que, com dic en la nota corresponent, és una reflexió obstinada i fragmentària sobre la poesia. Si ocupa aquest lloc, no és solament per deixar constància de lapropiació, sinó també perquè els seus versos remeten a un univers que més molt familiar i que matrau en la mesura que eixampla les meues preocupacions. Del llibre dAnise Koltz, en conec també la versió catalana encara inèdita dAnna Montero que, en el cas concret dels versos que cite, diu: «Arrossegat per gossos/ el temps llisca/ sobre una neu invisible/ al seu trineu de ferro// Si tadorms/ et travessarà.»
El segon dels epígrafs és un fragment del poema «At the Fishhouses» dElisabeth Bishop, que contribueix també a donar compte dels meus interessos i que considere una mena demblema de la literatura com a via de coneixement. El poema forma part del llibre A Cold Spring (1955) i el vaig llegir per primera vegada en lantologia de la poesia de Bishop que Orlando José Hernández publicà lany 2003. Més tard, lany 2008, vaig poder llegir també la traducció espanyola que en feren Sam Abrams i Joan Margarit en ledició de lObra poètica de Bishop publicada per Igitur, i que diu: «Es como imaginamos que es el conocimiento:/ oscuro, salado, claro, móvil, completamente libre,/ sorbido de la fría, dura boca/ del mundo, derivado para siempre de su pecho rocoso/ entrando y retirándose, y, puesto que/ nuestro conocimiento es histórico, entrando y fluyendo.»
Tant Lavaleur de feu com «At the Fishhouses» són lectures meues del període que abasta aquest dietari, és a dir, en formen part amb tots els drets. Si ara esdevenen epígrafs del conjunt de notes, és com a conseqüència de lartifici que em permet situar-los al frontispici, però també perquè remeten a significacions que vertebren la meua relació amb el temps transcorregut. I el que és més important: ja formen part de mi mateix. No cal dir que magradaria que es tingueren en compte en la lectura de les pàgines que segueixen.
Tancat de lAlter, abril 2015