Seguir escrupolosament el manuscrit.
Conservació de les grafies de loriginal.
Separació de les paraules segons la llengua moderna.
Simplificació de les consonants dobles inicials.
Regularització de lús de u i v, i del de i i j.
La ce trencada (ç) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.
Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.
Regularització de lús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per lescrivà.
Utilització de ||núm. pàgina per indicar el canvi de pàgina
Els interlineats apareixen entre \/
Reservem els claudàtors [] per marcar els trossos il·legibles per taques dhumitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixeria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.
Evitem sempre que és possible lús del sic. Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <>. Els errors de lescrivà en lescriptura duna paraula els indiquem en nota al peu.
Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.
Quan loriginal deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement duna dada o duna quantitat, ho indiquem així: (en blanc).
Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.
Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).
El sign e tironià el transcrivim per et, ja que quan sescriu de manera completa gairebé sempre apareix et.
¶ 1 V. ANYÓ GARCIA, Primer Manual de Consells de la ciutat de València (1306-1326). Estudio y transcripción, València, Ajuntament de València, 1997. A. BOLUDA PERUCHO, Els Manuals de Consells medievals de Xàtiva (1376-1380), València, Diputació Provincial, 1999. V. OLASO, El Manual de Consells de Gandia a la fi del segle XV, València, Publicacions de la Universitat de València, 2005. Per a altres estats de la Corona podem citar F. CORTIELLA, M. SANTMARTÍ et alii, Actes municipals 1386-1387 i 1387-88, Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 1987. C. BATLLE, El «Llibre del Consell» de la Ciutat de Barcelona, segle XIV: Les eleccions municipals, Barcelona, CSIC, 2005.
¶ 2 En el cas de la ciutat de València, així com en altres municipis valencians, els registres dactes del consell reben el nom de Manuals de consells. En la nostra edició, però, hem preferit mantenir la denominació Llibres de consells perquè és la que es fa servir de manera sistemàtica en la documentació medieval conservada a lArxiu Municipal de Castelló. No cal ni dir que, en tots dos casos, el contingut és el mateix: recollir les actes de les sessions celebrades pel consell municipal per tal de deixar constància escrita dels acords presos.
¶ 3 Els registres dalbarans contenen el text complet dels documents emesos pel consell en virtut dels quals ordenava al síndic o clavari realitzar els pagaments a càrrec dels fons municipals. Per la seua banda als judiciaris dels jurats shi registra lactivitat diària que els jurats duien a terme a través del seu òrgan executiu: la cort dels jurats.
¶ 4 Llibre de consell de 1378-1379, fol. 43r, sessió de 6 de març de 1379.
¶ 5 F. OLUCHA MONTINS, «A propòsit dels trescents anys de ledifici de lAjuntament de Castelló», Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, LXVI (1990), pp. 35-41.
¶ 6 Lofici descrivà dels jurats, com el de jurat i conseller, no podia repetir-se en anys consecutius, ni tan sols mitjançant largúcia legal dactuar com a lloctinent. Vegeu P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, p. 233.
¶ 7 La mateixa naturalesa de la font (les actes de consells són a efectes pràctics actes dacords) sembla desaconsellar fer constar els desacords i enfrontaments en aquesta mena de llibres. Els episodis que hem pogut documentar en altres llocs han estat possibles a partir de les cartes de protestació que la part que es considera agreujada pel desenvolupament de la sessió municipal demana redactar a un notari per fer constar el seu relat dels fets i la denúncia presentada, i com a tals escriptures privades apareixen registrades als protocols del notari que ha rebut la carta.
¶ 8 P. VICIANO, Regir la cosa pública , p. 229. Per a les ordenacions F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952.
¶ 9 En lexercici de 1382-1383, per exemple, es pot veure la sessió celebrada dilluns 26 de maig de 1382: «com segons ordenació, en lo principi de lur offici lo dit consell degués provehir als dits jurats de scrivà, () ab lo qual fessen son regiment del dit lur ofici». I a continuació «com semblantment, en lo principi de la lur administració, segons ordenació, deguesen haver clavari e síndich a reebre les quantitats e donar aquelles llà hon se pertangués de la dita vila, segons és acostumat».
¶ 10 Arxiu Notarial de Morella, sig. 76, f. 23v (21 de maig de 1401). Al protocol del notari de Vilafranca Antonio Esquerdo apareix un dictamen de Joan Torres, savi en dret de Morella, parlant dun «privilegi [que] solament se praticava en la ciutat e los lochs grossos, on han e poden haver consell bé plenerament los dies faeners com los dies de les festes».
¶ 11 P. VICIANO, Regir la cosa pública, p. 232. Aquesta tendència és molt evident des de les noves ordenacions de 1341, que apostaven clarament per retallar el poder dels jurats en favor dun consell cada cop més autònom.
¶ 12 F. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales, p. 106.
¶ 13 L. REVEST CORZO, Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana. Estudio preliminar, edición, notas y glosario, Castellón de la Plana, 1957.
¶ 14 Un exemple daçò el trobem en les actes de 1380-1381. Castelló sembla ser, de manera general, excedentària en la producció de vi, de manera que els establiments prohibien entrar vins forans en la vila. En agost de 1380, però, sembla que shan esgotat les existències de vi, la qual cosa obliga el consell a fer excepcions en lestabliment durant el que queda del mes dagost, fins que arribe la nova verema en setembre. Ja en la sessió del 10 dagost de 1380 el consell, considerant que «alcunes persones sien malaltes en la dita vila et no hajen vi», permet que tots els veïns puguen entrar vins forans durant el que queda del mes dagost, però només per a consum propi. Dos dies després, diumenge 12 dagost, se celebra una nova reunió extraordinària del consell per tractar de manera monogràfica el tema. Un dels jurats exposa que «en la vila no haje vi et sie gran remor en aquella», i el consell acorda que tots els veïns hi puguen entrar vins de fora tant per al seu consum com per a vendre, però no cap altra persona forastera. I avisant expressament que aquesta excepció als establiments només durarà durant el mes dagost, i passat aquest els qui entren vi incorreran en la pena acostumada de 60 sous.
¶ 15 En la sessió del 30 de maig de 1374 el notari de Castelló Mateu Caro informa de les gestions realitzades en relació a dos afers que li havien estat encomanats justament en aquests fulls solts (sollicitar lalliberament de dos veïns de Castelló que shavien emportat en una galiota a València, i entendre en unes penyores de bestiar que havien patit uns veïns de Castelló en terme de Culla). Açò ens confirmaria que són poc anteriors al 30 de maig, quasi amb tota seguretat de la sessió inaugural de la nova administració el 22 de maig.
¶ 16 Són els següents: en primer lloc un fullet solt amb els comptes presentats per Pere Esteve, fuster, de les obres fetes per a la vila en la reparació de lassut. Es tracta del compte presentat en la sessió del consell de 30 de maig de 1374 perquè el consell lliurés el corresponent albarà de pagament. El segon és un altre fullet amb el compte presentat per Joan Tauhenga, notari, de diverses quantitats que li deu la vila per diferents serveis prestats (redactar cartes i administrar el pou de Santa Maria). És també una minuta, en aquest cas presentada en la sessió del consell de 28 de febrer de 1375 per obtenir el corresponent albarà del consell manant al clavari fer el pagament. En tercer lloc un compte més llarg, en format foli, presentat pel notari Mateu Caro, que detalla les despeses que ha realitzat en lintent de comprar forment en Aliaga per abastir la vila, així com altres desplaçaments a Morella i València. És el detall per menut del compte presentat al consell el 16 de desembre de 1374 per obtenir lalbarà de pagament. I finalment un fullet solt on es copia la manera de procedir per fer el compte en la qüestió entre la vila i la família dels Miró. El seu contingut es correspon amb la cèdula presentada al consell del dia 6 de gener de 1375, atribuïda a Perpinyà Blan, tresorer del duc de Girona.
¶ 17 En maig de 1374 es fa referència a la «gran carestia et fretura que és en la dita vila per la fort anyada que és de present, en tant com los blats del terme, axí per secada com per neu () sien molt fallats».
¶ 18 «Emperò, suplicaren los dits jurats que plagués al dit consell, esguardant los lurs treballs et lo temps present que és de gran carestia et an molt més que fer que altres jurats dels temps passats, que al dit salari los fos enadit.»
¶ 19 «Ítem fon proposat en lo dit consell, que com fos gran suspició als jurats que alcuns amagadament hic traguessen victualles, et fos gran profit tancar les portes de la dita vila per squivar la dita suspició et dan, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que les portes de la vila, per custòdia de les victualles, fossen totes nits tancades» (acord de 25 doctubre de 1374).
¶ 20 «fon acordat per lo dit conssel que dos hòmens fossen elets de cascuna parròchia, los quals diligentment cercassen per cascuna parròchia quant blat hi haurie, et feta la dita cerca de aquells dits blats, per scrit () fessen relació al dit conssell dels blats que atrobat haurien».
¶ 21 «Ítem, lo dit consell ordenà que·ls jurats ab los.XII. pròmens, .II. de cada parròquia, anassen per la vila et que regoneguessen los blats que cascuns tenen, et que sien scrits. Et levada la provissió de aquells et de lurs companyes, lo sobrepús que·l traguessen, et que fos bé a aquells asegurat, et que fos feta botiga et aquells sien venuts a les gens. Et axí com los diners exiran, que sie feta paga a aquells qui·ls auran preses.» (acord de 24 de febrer de 1375).
¶ 22 Dietari del capellà dAlfons el Magnànim (selecció), edició a cura de V. Escartí, València, IVEI, 1988, p. 40.
¶ 23 J. SÁNCHEZ ADELL, Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1982, p. 34.
¶ 24 Sobre les peticions de linfant vegeu Luis REVEST CORZO, «La villa de Castellón y los apuros económicos del Duque de Gerona», dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón, València, 1923, pp. 519-539.
¶ 25 El primer full solt és una carta del sequier de Castelló al dAlmassora de 7 de setembre de 1380 en la qual denuncia una infracció sobre el reg comesa per un veí dAlmassora. Aquest afer no té reflex a les actes del consell municipal. Al dors de la carta sanoten diverses sumes de les rendes reials que percep la vila per poder fer front als censals que sha carregat en benefici de linfant Joan. Laltre full solt és un escrit datat el 5 de novembre de 1380 i presentat als jurats de Castelló, pel qual diversos veïns de la vila denuncien les penyores que han patit en els seus ramats mentre estaven pasturant en terme de Mosquerola. Aquest assumpte serà presentat al consell celebrat el dia 11 de novembre de 1380 pel jurat Berenguer Serra, i generarà uns interrogatoris el dia 13 de novembre que també es registren en el mateix full solt.
¶ 26 Vegeu la sessió del 5 de juny de 1380, en què Joan dAlçamora assegura que trobarà una persona que carregarà censals a la vila a un interès del 3,3%, per poder redimir els que la vila estava satisfent al 7,7% i al 10%.
¶ 27 No així doli, vegeu la sessió de 5 de desembre de 1374.
¶ 28 Vegeu sessions de 10 i 12 dagost de 1380, la segona convocada exclusivament per tractar aquest tema de manera monogràfica.
¶ 29 Vegeu acord del consell de l11 de novembre de 1378 (revocat, però, el 10 de desembre perquè no genera els efectes previstos).
¶ 30 Si suposem que aquest for de la peita sha calculat sobre la base del deute censal existent en aquell moment, podem acostar-nos a aquesta xifra posant-la en relació amb el total de riquesa imposable que hi havia en la vila de Castelló en aqueix any. La referència més propera que coneixem és la del llibre de peita de 1398, que dóna un total de 10.219,5 lliures peiteres com a riquesa total. Si fem el càlcul amb aquestes xifres ens resultaria que la vila de Castelló pagava cada any vora 46.000 sous en pensions censals, i el passiu de censals i violaris superava els 300.000 sous. Per a levolució de les lliures peiteres de la vila de Castelló vegeu C. DÍAZ DE RÁBAGO et alii, La ciudad y su gente: vecindario y propiedad urbana en Castelló según los padrones de riqueza (siglos XIV-XVIII), Castelló, Fundación DávalosFletcher, 1998, vol. I, p. 18.
¶ 31 En realitat els capítols ordenaven que el retiment de comptes fos mensual: que el dia 1 de cada mes els diputats reteren compte davant el consell de ladministració feta el mes anterior. En la pràctica, però, el retiment de comptes es fa amb una periodicitat bimensual.
¶ 32 La quantitat recaptada més important es produeix el 22 de juliol (vora 35.000 sous), disminuint en les posteriors. El 22 de desembre, de fet, els diputats compareixen al consell disposats a retre el compte segons estaven obligats, però el consell acorda que no és necessari perquè «la quantitat que ere reebuda [] ere pocha», de manera que ho prorroga per a més endavant. El compte finalment es retrà el 17 de febrer de 1383, especificant la destinació dels quasi 11.000 sous rebuts des del darrer compte del setembre anterior.
Llibre de Consells
(Any 1374-1375)
[coberta]
Libre de conssels dels honrats en Pere Moster, en Johan dAlçamora, en Bernat Albert et en Berthomeu Garriga, jurats de la vila de Castelló, la administració dels quals començà lo dia de la festa de Cinquagèssima, que era [] a .XXI. dia del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor .MCCCLXXIIII.