SUBSTANTIU I ADJECTIU
I.S.B.N.: 978-84-370-9393-2
Dipòslt legal: V-2427-1986
Servel de Publicaclons
Universltat de Valènsia
Disseny portada: Tomás Burgos
NOTA PRELIMINAR
La Biblioteca Lingüística Catalana naix de la col·laboració que exigeixen les necessitats més peremptòries. Hi ha un tipus dobres que ningú no ofereix als editors, i són aquests els qui contràriament al que sol passar en el camp de la bibliografia científica les demanen als autors. Una tesi doctoral socupa generalment de qüestions massa especifiques perquè el públic culte hi puga estar interessat: editar-les representa, quasi sempre, un favor que leditorial presta a la ciència i a lautor. En laltre extrem, un manual redunda en benefici dautor i editor, i, si les expectatives són favorables, lacord de publicar-lo se sanciona ràpidament.
Però, ¿què en direm de les obres de consulta, de les col·leccions que desenvolupen el ventall temàtic duna disciplina científica amb un criteri unitari per a totes i cada una de les qüestions abordades? Els autors daquest tipus de treballs no són lliures: leditorial els imposa un límit dextensió, lexigència de tractar lestat de la qüestió, i fins i tot una línia expositiva unificada. Leditor tampoc no se sent còmode amb el projecte: duna banda, encarar-shi implica el compromis implícit i, en el nostre cas, explícit desgotar la matèria, de fer que tots els temes projectats es publiquen amb la qualitat científica i dins els terminis previstos; daltra banda, es veu obligat de bestreta a renunciar a la mera pruïja de la rendibilitat per mor de la necessitat social que lha motivat. No és, doncs, estrany que aquest tipus de col·leccions siga poc freqüent en el panorama editorial.
La Biblioteca Lingüística Catalana, promoguda pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, realitza així una funció que, probablement, només un organisme daquesta naturalesa pot mamprendre. És obvi que el panorama bibliogràfic de la llengua catalana disposa de monografies substancioses i gramàtiques excel·lents, però manca duna colec·ció com la que ara ens proposem publicar. Quan un lector culte, un professor de Batxillerat o dEGB, o un alumne de Filologia vulga conéixer de forma ordenada i comprensible tot allò que sha escrit sobre lingüística o filologia catalana, és probable que no sàpia on trobar-ho: si acudeix a les gramàtiques sadonarà que són excessivament generals i que, endemés, cada una està orientada en un determinat sentit normatiu, generativista, estructuralista, etc., i no dóna compte dels altres. Si escorcolla en les biblioteques se sorpendrà pel fet que uns temes han estat investigats de forma exhaustiva i que altres manquen per complet de referències fiables.
En aquestes circumstàncies, és evident que ens cal una col·lecció amb les següents caractéristiques:
a) Que abrace el conjunt de la Lingüística i la Filologia catalanes, des del nivell fonològic al pragmàtic, passant pel morfològic, el sintàctic i el semàntic, i no només des de la perspectiva sincrònica sinó també des de la diacrònica.
b) Que presente lestat de la qüestió de cada tema estudiat, i no únicament la perspectiva de lautor.
c) Que el nivell expositiu procure conjuminar les exigències de la cientificitat amb la màxima claredat i senzillesa.
En altres dominis lingüístics la idea fou mampresa fa anys i amb un èxit ben notable: la sèrie Textbooks in Linguistics de Cambridge University Press dedica volums específics a laspecte verbal, a la formació dels mots, a la dialectologia, a la fonètica acústica, etc; la col·lecció Que-sais-je? de Presses Universitaires de France en la seua sèrie blava (filologia) aborda estudis sobre sintaxi del francés, largot, letimologia, el «patois», el francés antic, etc.
La Biblioteca Lingüística Catalana sha proposat domplir una llacuna similar en el camp del català. Cada vegada que un professor o un estudiant vulga preparar un tema de lingüística i filologia catalanes sobre ladjectiu, sobre els dialectes, sobre el sistema verbal, sobre els modificadors, sobre història de la llengua, sobre comentari de textos, etc. agrairia que algú (generalment un especialista en la matèria) li proporcionàs un resum de tot allò que se nha dit, des duna perspectiva lingüística general, i de les possibilitats daplicació al català, tant si comptàvem amb estudis específics com si no. Si pogués disposar duna biblioteca exhaustiva, senzilla i de preu assequible, és indubtable que el seu treball shi veuria facilitat: en un moment en què lensenyament del català experimenta un auge considerable, la conveniència daquesta col·lecció respon, alhora i potser amb més motiu, a una verdadera necessitat social.
Per a dur endavant el projecte, ha estat imprescindible la col·laboració dinvestigadors de diverses universitats, tant de la nostra àrea lingüística com de fora. La Universitat de València agraeix aquest esforç, intel·lectualment no gaire grat, amb la seguretat que suscitar vocacions per a lestudi de la llengua catalana és el millor guardó que sels pot oferir.
València, novembre de 1986
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
0.1. Justificació
0.2. Contingut
PRIMERA PART: TRACTAMENT GENERAL DE LA CATEGORIA DEL NOM
1.1. El nom substantiu com a categoria primigènia
1.2. La doble especificació lèxica: substantiu i adjectiu
1.2.1. El nom propi
1.2.2. Ladjectiu propi
1.3. Relacions bipolars de caràcter intern en lespai de les categories nominals
1.3.1. Relacions substantiu-substantiu: Laposició
1.3.1.0. El SN: Introducció
1.3.1.1. Les relacions sintàctiques. Discussió
1.3.1.2. Laposició frasal substantiu-substantiu
1.3.1.3. El tema de laposició frasal subst.-adj.
1.3.1.4. Una aposició estadísticament marginal: laposició adj.-adj. (A A)
1.3.2. Les relacions sintàctiques substantiu/adjectiu. Possibilitats estructurals
1.3.2.1. El tema de la posició de ladjectiu en el SN. Convergènza entre les distintes llengües romàniques
1.3.2.1.a) Francés
1.3.2.1.b) Italià
1.3.2.1.c) Portugués
1.3.2.1.d) Romanés
1.3.2.1.e) Castellà
1.3.2.1.f) Català
1.3.2.1.g) Resum
1.3.2.2. Principals teories actuals
1.3.2.2.a) LEscola de Praga
1.3.2.2.b) El Distribucionalisme
1.3.2.2.c) El Generativisme
1.3.2.2.d) La Gramàtica Liminar
1.3.2.3. Vers una Tipología AS/SA
1.4. Relacions internes de caràcter virtual en el SN.
1.4.0. Introducció a les translacions
1.4.1. La substantivació
1.4.1.1. Consideracions complementàries
1.4.2. LAdjectivació
1.4.2.1. Consideracions complementàries
1.4.2.2. Larticle dadjectiu en català
1.5. Conclusions
SEGONA PART: TRACTAMENT LÈXIC DE LA CATEGORIA DEL NOM EN LES LLENGÜES INDOEUROPEES
2.1. La situació semàntica actual: dos enfocaments complementaris
2.2. Vers una nova visió del problema. Teoria dels CC.SS.
2.2.1. Estructuració lèxica del nom substantiu
2.2.2. Estructuració lèxica del adjectiu
2.2.2.1. La gradació explícita de ladjectiu
2.2.2.2. La gradació implícita de ladjectiu
APÉNDIX
3.0. Modificacions de lestructura lèxica en lespai de la integració sintàctica
3.1. Espai fònic
3.1.1. El ritme: masses creixents i llur mesura
3.1.2. Interferències de Significat/Significant
3.2. Espai morfològic
3.3. Espai semàntic
3.4. Espai sintàctic
3.4.1. Coordinació i subordinació dadjectius
3.4.2. Adjectius complementats
3.4.3. Expansions a la dreta o adjectius complementats amb Sintagma Preposicional (S Prep.)
3.4.4. Factoritzacions
3.5. Espai pragmàtic
3.5.1. Referència
3.5.2. Enunciat i enunciació
3.5.3. Final
BIBLIOGRAFIA
A mis padres
0. INTRODUCCIÓ
0.1. JUSTIFICACIÓ
En el conjunt català, dins làmbit de les llengües romàniques, proliferen les gramàtiques que tenen com a orgull lestricta submissió a la Normativa. Això és bo per als escolars i els deixebles dels primers cursos de batxillerat. Per altra banda hi ha les publicacions clàssiques: els manuals de P. Fabra o dA. Badia, els de Moll o Marvà, la Gramàtica Valenciana de M. Sanchis Guarner De seguida hi ha els manuals dHistòria de la Llengua, els diccionaris amb pretensió abastadora i fins i tot alguna temorega incursió en les novetats lingüístiques dels últims decennis. De tant en tant sorgeix algun breu estudi sobre els pronoms febles, el verb o larticle neutre. Però, curiosament, es troben a faltar monografies sobre el NOM, la primera de les categories no sols en català, sinó en totes les llengües indoeuropees i àdhuc en totes les del món. És a dir, que es tracta dun buit, duna mancança que cal omplir urgentment, per la gran significació del punt on es produeix: lorigen de la llengua. I aquesta és la nostra tasca.
0.2. CONTINGUT
La pretensió daquest treball es mou entre dos pols. Duna banda no es decanta per una recerca monogràfica per bé que es traete duna monografia en el sentit que siga comprensible sols als especialistes. Daltra, tampoc no voldria ser un treball només de divulgació que sacrificat, fent honor al gran grup, comportàs una visió trivialitzada duns problemes lingüístics. És, doncs, una temptativa dapropar-se a lespecialista mitjà: al professor i al deixeble. Al primer, perquè shi troben suggerències més que de sobra per a un aprofundiment posterior i fins i tot per a polemitzar de continent sobre el tema elegit: SUBSTANTIU I ADJECTIU en llurs relacions dialèctiques; al segon perquè en la seua exhaustivitat no oblida donar impuls als que comencen per a prosseguir la formació en alguns dels dominis de làmbit en què aquest treball se circumscriu.
A més a més, aquesta tasca monogràfica recolza en les recerques lingüístiques dels darrers anys, tot basant-shi metòdicament, però deixant lloc també a la creativitat personal. Volem dir que en el treball es vessen opinions força noves i fins i tot controvertibles, sense deixar de tenir una relació profunda, al mateix temps, amb les més depurades per lús o per la norma. És, al capdavall, lambigüitat, la duplicitat més dinàmica la que marca aquest treball, puix que dinàmic déu ser lestudi lingüístic en la nostra comunitat de parlants.
Daltra banda cal dir quines coses no conté, a on no aplega aquesta monografia. Shi obvien problemes històrics i evolutius la major part de les vegades; shi evita sempre entrar en les coses més suades en què entren les gramàtiques: no shi estudia la Morfologia, ni la Morfofonèmica, puix seludeix la formació del gènere i del nombre, els problemes de concordança superficial, etc. Tot això ja es troba en altres peces daquesta col·lecció. Per això no són moltes les fonts bibliogràfiques sobre la llengua catalana en què el treball se sosté, atès que el que es desitja és omplir un buit, no posar de relleu allò que tenim en excés.
Una repassada a líndex del llibre ens aclareix tota la resta. Adjectiu i substantiu, en règim digualdat, sobretot, integren la categoria tradicionalment superior del NOM. Aquesta és la base de la formació lèxica de les llengües indoeuropees, que és el que sanalitza en la segona part: es tracta dun estudi de Semàntica Lèxica amb vista a lestructuració total del vocabulari estàndard. En la primera part es passa revista a una sèrie de problemes tradicionals com el del nom propi i sen crea un altre paral·lel: ladjectiu propi, la seua existència i particularitats. Més endavant shi tracta el tema de les relacions bipolars entre les dues categories esmentades, entés com a convivència mútua entre elles (relacions de caràcter real com laposició SS i AA i àdhuc A-S/S-A), com a translació duna a laltra (relacions virtuals de substitució AS, SA, és a dir, substantivació i adjectivació respectivament). Pel que fa al primer apartat sincideix amb un matís marcadament tradicional en el tema de la posició de ladjectiu en la frase (relacions no aposicionals), per decantar-se després per una solució que creiem coherent amb la resta del treball. El mateix podria dir-se daltres temes del llibre on, si bé en el seu tractament no sultrapassa làmbit de la Lingüística millor coneguda en Espanya: Escola de Praga i estructuralisme europeu en general, generativisme i estructuralisme americà, shi pretén sempre la cabriola final, el salt creatiu cap a allò que és la Lingüística davui a València: la Gramática Liminar i les seues ramificacions, però tenint molt en compte que lobra no va dirigida a especialistes, sinó a iniciats o simplement a principiants que, amants de llur llengua voldrien conéixer-la millor. Lobra també els pot ésser accesible a ells o, almenys, aquesta és la nostra aspiració.
A lapèndix es fan breus incursions en diversos camps lingüístics en què adjectius i substantius estàn implicats, amb el fi de donar suggeriments per a possibles treballs de recerca. Tant ací, com a la resta de lobra, ens fem servir dun petit corpus que, en cadascun dels casos, deuria ser radicalment augmentat. En realitat, sols es pretén dexemplificar alguns fenòmens tot partint duna sèrie de fitxes prèvies, ja que un aprofundiment major seria una altra cosa: probablement un treball de postgraduat.