ELS MODIFICADORS
INTRAORACIONALS
I INTERORACIONALS
BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANADirigida per A. Ferrando i A. López García
ELS MODIFICADORSINTRAORACIONALSI INTERORACIONALS
R. MORANT I E. SERRA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
I.S.B.N.: 978-84-370-9394-9
Dipòsit legal: V-553-1987
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: Tomàs Burgos
NOTA PRELIMINAR
La Biblioteca Lingüística Catalana naix de la col·laboració que exigeixen les necessitats més peremptòries. Hi ha un tipus dobres que ningú no ofereix als editors, i són aquests els qui contràriament al que sol passar en el camp de la bibliografia científica les demanen als autors. Una tesi doctoral socupa generalment de qüestions massa específiques perquè el públic culte hi puga estar interessat: editar-les representa, quasi sempre, un favor que leditorial presta a la ciència i a lautor. En laltre extrem, un manual redunda en benefici dautor i editor, i, si les expectatives són favorables, lacord de publicar-lo se sanciona ràpidament.
Però, ¿què en direm de les obres de consulta, de les col·leccions que desenvolupen el ventall temàtic duna disciplina científica amb un criteri unitari per a totes i cada una de les qüestions abordades? Els autors daquest tipus de treballs no són lliures: leditorial els imposa un límit dextensió, lexigència de tractar lestat de la qüestió, i fins i tot una línia expositiva unificada. Leditor tampoc no se sent còmode amb el projecte: duna banda, encarar-shi implica el compromís implícit i, en el nostre cas, explícit desgotar la matèria, de fer que tots els temes projectats es publiquen amb la qualitat científica i dins els terminis previstos; daltra banda, es veu obligat de bestreta a renunciar a la mera pruïja de la rendibilitat per mor de la necessitat social que lha motivat. No és, doncs, estrany que aquest tipus de col·leccions siga poc freqüent en el panorama editorial.
La Biblioteca Lingüística Catalana, promoguda pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, realitza així una funció que, probablement, només un organisme daquesta naturalesa pot mamprendre. És obvi que el panorama bibliogràfic de la llengua catalana disposa de monografies substancioses i gramàtiques excel·lents, però manca duna colec·ció com la que ara ens proposem publicar. Quan un lector culte, un professor de Batxillerat o dEGB, o un alumne de Filologia vulga conèixer de forma ordenada i comprensible tot allò que sha escrit sobre lingüística o filologia catalana, és probable que no sàpia on trobar-ho: si acudeix a les gramàtiques sadonarà que són excessivament generals i que, endemés, cada una està orientada en un determinat sentit normatiu, generativista, estructuralista, etc, i no dóna compte dels altres. Si escorcolla en les biblioteques se sorpendrà pel fet que uns temes han estat investigats de forma exhaustiva i que altres manquen per complet de referències fiables.
En aquestes circumstàncies, és evident que ens cal una col·lecció amb les següents característiques:
a)Que abrace el conjunt de la Lingüística i la Filologia catalanes, des del nivell fonològic al pragmàtic, passant pel morfològic, el sintàctic i el semàntic, i no només des de la perspectiva sincrònica sinó també des de la diacrònica.
b)Que presente lestat de la qüestió de cada tema estudiat, i no únicament la perspectiva de lautor.
c)Que el nivell expositiu procure conjuminar les exigències de la cientificitat amb la màxima claredat i senzillesa.
En altres dominis lingüístics la idea fou mampresa fa anys i amb un èxit ben notable: la sèrie Textbooks in Linguistics de Cambridge University Press dedica volums específics a laspecte verbal, a la formació dels mots, a la dialectologia, a la fonètica acústica, etc; la col·lecció Que-sais-je? de Presses Universitaires de France en la seua sèrie blava (filologia) aborda estudis sobre sintaxi del francés, largot, letimologia, el «patois», el francés antic, etc.
La Biblioteca Lingüística Catalana sha proposat domplir una llacuna similar en el camp del català. Cada vegada que un professor o un estudiant vulga preparar un tema de lingüística i filologia catalanes sobre ladjectiu, sobre els dialectes, sobre el sistema verbal, sobre els modificadors, sobre història de la llengua, sobre comentari de textos, etc. agrairia que algú (generalment un especialista en la matèria) li proporcionàs un resum de tot allò que se nha dit, des duna perspectiva lingüística general, i de les possibilitats daplicació al català, tant si comptàvem amb estudis específics com si no. Si pogués disposar duna biblioteca exhaustiva, senzilla i de preu assequible, és indubtable que el seu treball shi veuria facilitat: en un moment en què lensenyament del català experimenta un auge considerable, la conveniència daquesta col·lecció respon, alhora i potser amb més motiu, a una verdadera necessitat social.
Per a dur endavant el projecte, ha estat imprescindible la col·laboració dinvestigadors de diverses universitats, tant de la nostra àrea lingüística com de fora. La Universitat de València agraeix aquest esforç, intel·lectualment no gaire grat, amb la seguretat que suscitar vocacions per a lestudi de la llengua catalana és el millor guardó que sels pot oferir.
València, novembre de 1986
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
PRIMERA PART: ELS MODIFICADORS INTRAORACIONALS
1. LADVERBI
1.1. Categories emparentades amb ladverbi
1.2. Cap a una definició
1.3. Classificacions adverbials
1.4. La nostra hipòtesi
1.4.1. Introducció
1.4.2. Adverbis curts
1.4.3. Adverbis en -ment
1.5. Conclusions
2. LA NEGACIÓ
2.1. La negació en altres ciències no lingüístiques
2.2. La negació lingüística
2.2.1. Fonética, fonologia i negació
2.2.2. La negació morfològica
2.2.3. La negació semàntica
2.2.4. La negació pragmàtica
2.2.5. La negació sintàctica
2.2.5.1. Revisió crítica de les distintes escoles
2.2.5.2. De la negació en català
2.3. Conclusions
SEGONA PART: ELS MODIFICADORS INTERORACIONALS: LES CONJUNCIONS
LES CONJUNCIONS
BIBLIOGRAFIA
Els modificadorsintraoracionals:els adverbis i la negació
Ricard Morant i Marco
«A Elvira Morant Climent,que mai no em negà res»
Ricard Morant