Joan Binimelis:
Descripció particular de lilla de Mallorca e viles
fonts històriques valenciane S
60.
Joan Binimelis:
Descripció particular de lilla de Mallorca e viles
Edició a cura de
Juli Moll i Gómez de la Tía
2014
monuments dHistòria de la Corona dAragó, V
Directors de la col·leccióAntoni Furió i Enric Guinot
© Juli Moll, 2014
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València i lInstitut Cartogràfic de Catalunya, 2014 Disseny de la col·lecció: J. P.
Il·lustració de la coberta:
Croquis de sa Dragonera, al marge dret del f. 54r. del tom III
de lautògraf castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, ms. 10.394 de la Biblioteca Nacional de España
Fotocomposició i maquetació: Institut Cartogràfic de Catalunya
Pròleg
El lector té a les seves mans un estudi important i peoner en el seu gènere a Mallorca. Lautor, Joan Binimelis (1538/9-1616), de família menestral mallorquina, beneficiat de la catedral de Mallorca, polifacètic com sescau a un home de formació renaixentista tardana en una època de pas cap al Barroc: historiador, metge, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Aquesta formació lobtingué a la Universitat de València de mestres reconeguts, com Lluís Collado o Jeroni Munyós en laspecte científic i molt possiblement de Martí de Viciana en el de cronista. També com a humanista estigué al servei del poder: del bisbe de Mallorca Joan de Vic i Manrique de Lara (15731604), del lloctinent general de Mallorca Lluís de Vic, germà de lanterior, i del poder municipal, és a dir dels jurats de Mallorca. La seva obra és extensa i polifacètica, però restà inèdita, tal com es confirma en el seu testament (1616). Abraça diversos estudis mèdics adscrits als nous corrents del denominat gal·lenisme hipocratista, especialment sobre epidemiologia, sífilis i malalties que afectaven la salut pública mallorquina. La seva casa contenia una bona biblioteca científica, mapes, pintures, estris de mesura. Lobra més coneguda és la seva Història general del Regne de Mallorca, que deixà manuscrita en català i en versió castellana a la casa de la ciutat de Palma, encadenada per a evitar furts, però amb llibertat per a poder ser consultada in situ. Ha estat molt utilitzada i sen conserven molts manuscrits, alguns dels quals fragmentaris, que lautor daquest estudi, Juli Moll, analitza amb detall.
La Història general del Regne de Mallorca, ha estat normalment qualificada dhistoriogràfica perquè conté el relat històric, polític, institucional, la crònica de fets concrets, com la revolta de les Germanies, la descripció geogràfica i econòmica, les biografies de mallorquins il·lustres. És a dir, segueix un model similar a lutilitzat per Antoni Beuter, Martí de Viciana i Gaspar Escolano a València, per Francesc Tarafa, Onofre Manescal i Pere Gil al Principat de Catalunya. La de Binimelis és peonera a les Balears. Segueix, per tant, el concepte humanístic de la Història, més ampli que no lactual, més hereu de loratòria clàssica i, per tant, també, més afí al que avui considerem literatura com, per exemple, les intercalacions llegendàries. La finalitat primera de tots era sempre prestigiar el propi país, per molt que afirmessin, seguint la definició clàssica, que cercaven la veritat. Sestablí així una certa rivalitat entre totes aquestes obres. La de Binimelis, però, accentua aspectes científics fruit de lobservació directa i personal. I aquest és el cas de la part dedicada a la Descripció de Mallorca, objecte del present estudi, la part més original de la Història de Binimelis. Per què aquest desig de lloar el propi país? Posssiblement es degui a lafebliment polític de lestat en el qual sinseria el Regne de Mallorca, és a dir, la Corona dAragó, enfront de la Corona de Castella, demogràficament i econòmicament més potent. Com també el procés seguit per la institució cabdal del règim polític, és a dir la monarquia, cada vegada més allunyada en lluites estrangeres i també castellanitzada en establir la cort a Castella. La nissaga de cronistes reials, que provenia de lEdat Mitjana, era ocupada per castellans, llevat de laragonès Jerónimo Zurita, més al servei ideològic de la monarquia que no del Regne dAragó. Alguns virreis o lloctinents generals, com eren designats aleshores, procuraren de substituir la monarquia en el terreny cultural, com ho feren també les institucions locals o la poderosa Església tridentina, i aquest és el cas especial de Mallorca.
El fet que lobra de Binimelis quedés inèdita, i encara ho és en la seva major part, explica que hagi estat poc coneguda i valorada, com és el cas de la seva obra científica. El fet és que Binimelis no es beneficià del món editorial, molt precari a la Mallorca de lèpoca, sinó que escriví majoritàriament per encàrrec dels poderosos, i això fa pressuposar que mantingué un tracte de subordinació respecte a aquests. Tot i que ell tenia una posició econòmica benestant i els seus escrits no palesen la necesitat delogiar els seus protectors. Tampoc no sabem si cobrà per la seva feina. Tot plegat ens mostra un home força lliure i avançat en les idees. La seva Història fou escrita per etapes al llarg de la seva vida i com és natural assenyala una evolució en els seus models: la part històrica és hereva de la metodologia medieval, per al segle XVI utilitza la forma de crònica de fets basada en documentació del moment, com en el cas de la Guerra de les Germanies, i segueix el model clàssic en les biografies de personatges il·lustres, als quals se sumen els eclesiàstics i els sants inherents a lèpoca tridentina. Només la part de Descripció de lilla, incorporada en el conjunt, és obra totalment original, fruit de recórrer lilla minuciosament, a peu i a cavall, tant la costa com les poblacions de linterior, normalment amb finalitats estratègiques.
En resum, Joan Binimelis, beneficiat de la catedral de Mallorca, familiar (1575) del bisbe de Mallorca Joan de Vic i al servei del germà daquest, Lluís de Vic, lloctinent general de Mallorca, que li encarregà la confecció dels mapes de Cabrera, de Menorca i de Mallorca (1586) per necessitats estratègiques de defensa de les illes, seguint la pauta de feia uns quants anys a tota la Mediterrània per a fer front a pirates turcs o altres que persistien tot i la victòria cristiana de Lepant (1572): senyalització de torres de vigia a tota la costa, però també amb dades econòmiques, recursos hidràulics, recursos militars etc. Finalment els jurats mallorquins li encomanaren la part històrica per tal de donar vida al mapa, com argumentaven. Binimelis ho redactà, però també hi afegí alguns capítols fruit de les seves obres científiques. És a dir que el conjunt de la Història de Mallorca fou fet a parts en el temps i originàriament diferenciades i amb finalitats diverses.
Juli Moll i Gómez de la Tía és lautor daquest estudi i podem afirmar que respon a un perfil idoni per a abordar-lo. Menorquí de naixement, després de cursar el batxillerat laboral a Ciutadella i a la Rioja (19571965), inicià estudis universitaris de ciències, denginyeria a Madrid, darquitectura a lEscola Tècnica Superior dArquitectura de Barcelona, fins a decidir-se finalment per la licenciatura de Filologia catalana (19691974 i 197681) a la Universitat de Barcelona. Sha professionalitzat com a corrector de català (19671998) i continuà com a tècnic a lInstitut Cartogràfic de Catalunya (19841985 i 19982012). Un bon nombre dels seus estudis publicats, alguns dautoria compartida, estan especialitzats en toponímia catalana. Des dels anys vuitantes ha treballat, de manera intermitent en la Història de Joan Binimelis, això vol dir que aquesta nova publicació és una obra molt madurada i metodològicament rigorosa. Els seus coneixements científics i filològics ho han fet possible. Penso que serà un estímul per a continuar els estudis del conjunt de lobra binimelisiana. Confesso que menorgulleix dhaver-lo tingut com a deixeble.
Eulàlia Duran. IEC.
Agraïments
En relació amb la gestació daquesta edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis, vull manifestar el meu agraïment, en primer lloc, a Eulàlia Duran, que fou qui mhi engrescà i em facilità les còpies dels manuscrits Fortuny, Martorell, Serra i Ventaiol, Serra i Cortada, Biblioteca Vivot i Guillem Terrassa, i ha consentit de fer-me de consultora en tot moment, a més de llegir-se la totalitat del text i fer-mhi els suggeriments que ha trobat escaients en vista a la millora de lobra, els quals han estat degudament incorporats.
També he de dir que aquesta edició no hauria estat possible sense la col·laboració de lInstitut Cartogràfic de Catalunya i les Publicacions de la Universitat de València, i és de justícia que reconega públicament lesforç que una edició daquest tipus representa, i encara més en els temps que corren de restriccions econòmiques de totes les administracions públiques. En aquest sentit he dagrair molt especialment les gestions fetes pel professor Vicenç Maria Rosselló i Verger perquè fos possible lacord dedició de totes dues institucions. També li he dagrair que accedís a llegir el llibre just acabat de redactar i els seus encertats comentaris i oportunes rectificacions.
He de regraciar, a la BNE i a lARM, i molt especialment a la BAM, les facilitats donades per a lobtenció dels permisos per a la reproducció i la publicació dels croquis geogràfics de Binimelis que il·lustraven els seus manuscrits.
Finalment vull expressar lagraïment per la cura que han posat, en làrdua tasca de composició dels texts, els meus ex-companys de feina a lICC Alfred Muñoz i Joan Vidal.
Juli Moll
Abreviatures i sigles
AAActa Aragonensia.Vegeu Bibl.: Heinrich FinkeACAArxiu de la Corona dAragóA. H.Arxiu HistòricARMArxiu del Regne de MallorcaBAPBibliothèque de lArsenal, ParísBibl.BibliografiaBCBiblioteca de CatalunyaBNEBiblioteca Nacional de España, MadridBNPBibliothèque National, ParísBRAHMBiblioteca de la Real Academia de la Historia, MadridBSALButlletí de la Societat Arqueològica Lul·lianaBVmanuscrit Biblioteca Vivotcap.capítolcaps.capítolscf.confrontauCILCorpus inscriptionum latinarumCODOINACAColección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de AragónCSICConsejo Superior de Investigaciones CientíficasDACBDietari de lantic Consell barceloní, vulgarment apellat Manual de novells arditsDCECHDiccionari crítico, etimològico, castellano e hispánicoDCVBDiccionari català-valencià-balear. Vegeu Bibl.: Antoni M.ª AlcoverDDAAdiversos autorsDECLCDiccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.Vegeu Bibl.: Joan CorominesDGCDietaris de la Generalitat de CatalunyaDHEEDiccionario de Historia Eclesiástica de Españadir.directordoc.documented.editat, edició, editorEd.EditorETCEstudis de toponímia catalana.Vegeu Bibl.: Joan CorominesEUMOEscola Universitària dels Mestres dOsona, EUMO EditorialFmanuscrit FortunyGECGran encicloèdia catalanaGEMGran enciclopèdia de MallorcaG.R.B.Guillem Rosselló BordoiGTmanuscrit Guillem Terrassaibid.ibidemIECInstitut dEstudis CatalansIMEInstitut Menorquí dEstudisLMmanuscrit Biblioteca Lambert MataLRMLlibre del Repartiment de MallorcaMmanuscrit MartorellMem. G. de B.Memorial o capbreu de ço que fou del noble Gastó de Bearn, e és a Sóller, Canarossa, e el terme de la ciutat y illa de Mallorca.Vegeu Bibl.: Joaquín M.ª Bover i Miguel MoraguesMGMMapa general de Mallorca.Vegeu Bibl.: Josep Mascaró PassariusMIMMapa de la isla de Mallorca.Vegeu Bibl.: Julià BallesterMMEl Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança... de Nunyo Sanç y el Repartiment... de Mallorca. Vegeu Bibl.: Guillem Rosselló Bordoyms.manuscritmss.manuscritsnúm.númeroOn. Cat.Onomasticon Cataloniae. Vegeu Bibl.: Joan Corominesop. cit.opus citatump.pàginaPAMPublicacions de lAbadia de Montserratps.pàginesr.rectoreimpr.reimpressióreimpr.facs reimpressió facsimilarRMcCòdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Vegeu Bibl.: Ricard Soto CompanyRMlLiber partitionis Regni Maiorice (any 1232). Vegeu Bibl.: Pròsper de BofarullSCmanuscrit Serra i CortadaSGEServicio Geográfico del EjércitoSOBISocietat dOnomàstica. Butlletí Interiors. t.sense tipògrafs. u.sub uocet.tomTip.Tipografia, Tipografía trad. traducciótranscr.transcripcióu.uersovol.volumvols.volumsZEPOzona despecial protecció dels ocellsLa descripció particular de lilla de Mallorca e viles e altres coses memorables que en ella shan seguides