Dins lobra geogràfica de Binimelis, cal esmentar, en primer lloc la Descripció de la illa de Mallorca, compresa dins el Llibre V de la seva Història general del Regne de Mallorca. En aquest sentit cal remarcar que al segle XVI la disciplina geogràfica no constituïa una disciplina deslligada de la història, sinó que nera un element més. Dací que els jurats mallorquins, en veure la planta geogràfica confegida per Binimelis per encàrrec del lloctinent i capità general Lluís de Vic, trobassen que li faltava vida, que era un cos mort, sense la vida que hauria tingut si fos estada integrada dins una història, i que, en conseqüència li fessen lencàrrec formal descriure la història del Regne.
Binimelis també escriví un Tratado de los montes de la isla de Mallorca, citat per Joaquim M. Bover en la seva Biblioteca de escritores baleares, i també pel mateix Binimelis en la seva Història del Regne de Mallorca. Ha de ser el mateix que apareix citat al capitol XVII del Llibre V, el dedicat al terme dEscorca, com a Tractat de la fortificació de les muntanyes de la illa de Mallorca.42 Perdut, en coneixem, si més no, part del contingut perquè Binimelis laprofità, en tot o en part, per a la redacció de la seva Història.
Pel que fa a la seva obra cartogràfica, els mapes de Mallorca (1593) i de Menorca (1585), cal dir que, malauradament, shan perdut. Resta la possibilitat que siga una còpia del mapa de Mallorca de Binimelis el mapa de Mallorca reproduït al manuscrit 2.348 de la Societat Arqueològica Lul·liana, del segle XVIII,43 i, també, cal dir que és molt probable que en siguen fragments, els croquis geogràfics dels sectors de la costa i terres adjacents de cada terme coster de Mallorca, que els manuscrits GT i BL, reprodueixen com a il·lustració dels capítols dedicats a cadascun daquests termes, i que també consten en el manuscrit de la versió en castellà molt probablement autògrafa de Joan Binimelis, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. BNE 10394). Binimelis aixecà, així mateix, el mapa de Menorca, del qual sembla ser una còpia el mapa que acompanya el manuscrit Martorell (Llibre I, cap. XXXI) i el de lilla de Cabrera, una reproducció del qual acompanya el capítol corresponent del Llibre V (mss. GT i BL). Cal descartar, així mateix, latribució a Binimelis del mapa a petita escala de Mallorca i Menorca del manuscrit Serra i Ventayol.44 Encara cal consignar la notícia, imprecisa, de lexistència dun mapa de Mallorca realitzat també per Binimelis lany 1614.45
El mapa de Mallorca, enllestit vers lany 1593 per Binimelis, per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic, amb la finalitat destablir un sistema senyals per a la vigilància de la costa, tan afectada llavors dincursions piràtiques, sés perdut. Sabem que a linventari que es féu dels béns de Joan Binimelis hi havia un quadro a loli, penjat en una paret de casa seva, on es representava lilla de Mallorca, que versemblantment podria correspondre al mapa que ell mateix havia aixecat de lilla. Hom ha apuntat la possibilitat que en siga una còpia el mapa que es troba als fulls preliminars del ms. 2.348 de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, o bé que siga el mateix mapa de Binimelis el que hi ha penjat al Museu de Mallorca, si és que no es tracta del mapa de lhistoriador Vicenç Mut, que aquest inclogué en la continuació de la Historia general del reino baleàrico, de Joan Dameto (Mallorca 1632), el qual mapa sembla ser que fou el model del famós mapa del cardenal Despuig, i que possiblement Mut tragué del de Binimelis.46
El que sabem del cert és que la Història de Binimelis sacompanyava de mapes o croquis geogràfics, perquè el mateix Binimelis hi fa al·lusió en el text:
e peraquè estes coses que aquí [són] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca ab les poblacions e llocs que aquí en lo present capítol havem descorregut.47
Pel que fa als croquis geogràfics dels manuscrits GT i BL, tot i tractar-se de còpies més tardanes que les F o M, és ben probable, doncs, que es tracte de còpies de lautògraf binimelià. És segur que són sectors o fragments dun mapa més gran, car en nombroses ocasions es deixen veure prolongacions de la línia de costa que ultrapassen lorla del croquis en qüestió. És també possible que es tracte de fragments més o menys reduïts del mapa de Mallorca fet per Binimelis per encàrrec del lloctinent general Lluís de Vic i Manrique de Lara, mapa que, com ja he dit, ara com ara cal donar per perdut.
El mapa de Menorca es troba avui perdut, com tota la resta de la producció cartogràfica de Joan Binimelis, exceptuats els esbossos cartogràfics de la costa que acompanyen els capítols de termes costers de Mallorca dels mss. A2 i GT (cas que sen confirme lautoria de Binimelis i no sien afegitons duna altra procedència a còpies posteriors de la Història de Binimelis, que per ara no sembla que sia el cas). El mapa fou elaborat, com ja ha estat dit, arran de la visita que Binimelis féu a Menorca lany 1585, acompanyant el bisbe Joan de Vic i Manrique de Lara. Daquest mapa de Menorca avui només es poden aventurar hipòtesis sobre si determinats exemplars coneguts a hores dara en poden ser còpies més o menys fidels. El tema ha estat tractat, a fons, pel professor menorquí Tomàs Vidal, estudiós de la cartografia menorquina, el qual seguiré en les dades que donaré a continuació, extretes del seu treball, publicat en els «Treballs de la Societat Catalana de Geografia» i al qual remet a qui vulga ampliar la informació.48 Segons Vidal, tres mapes són candidats a ser còpies més o menys fidels del mapa de Menorca de Binimelis: el fet per Antoni Vic de Superna, el fet per Francesc Xavier de Garma i Duran, i lanònim del Servicio Geográfico del Ejército (Madrid). Val a dir que si es confirmava lautoria de Binimelis del mapa font original de qualsevol daquests tres, llavors Binimelis «ocuparia un lloc dhonor en la història de la cartografia, puix el seu mapa presenta un grau de precisió rar per a lèpoca i a una escala prou generosa (aproximadament 1:250.000).49 Com a referència, recordem que els primers mapes descala mitjana i gran de països de lentorn foren més tardans i menys rigorosos: la Catalunya de De Vrints (1:750.000) és de 1603, i la Mallorca de Mut, de 1683».
Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.
Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.
Còpia actualitzada (20 x14 cm), no professional, feta per A. Vic de Superna, dun mapa de Menorca suposadament atribuït al mateix Binimelis, incorporada a la còpia manuscrita, en castellà, feta (1765) pel mateix Vic, de la Història de Mallorca de J. Binimelis, per a il·lustrar el capítol XXXI del Llibre I. Avui es troba dipositada a lArxiu del Regne de Mallorca.
Binimelis féu, a més, una planta de la ciutat de Mallorca, avui perduda, la qual sembla que fou aprofitada per Antoni Guerau per a fer la seva, tan famosa, de La Ciutat de Mallorca, olim Palma (Mallorca 1644).50
Lobra cartogràfica de Joan Binimelis ha estat estudiada també, en les possibles còpies que versemblantment sen feren, per Vicenç M. Rosselló i Verger.51
Binimelis, historiògraf. Binimelis escriví, molt probablement a la ciutat de València, De mulierum uitiis ac uariis earum moribus,52 que es troba en el mateix lligall on hi ha el Tractado de la precedencia entre España y Francia53 i la Mulierum non uulgariter doctarum nomenclatura,54 relació de dones que per llur intel·ligència i fets assoliren un lloc en la història. I també escriví, a València, la Notícia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de València, fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos, manuscrit que J. Maria Bover assenyala com a existent en la Biblioteca de la Sociedad Económica de Valencia, bé que, com assenyala Rosselló i Verger, no consta als catàlegs corresponents.55
LA HISTÒRIAGENERALDELREGNEDEMALLORCA
Però lobra cabdal de Joan Binimelis és, sens dubte, la Història general del Regne de Mallorca, encàrrec que rebé dels jurats de Mallorca, amb la qual cosa es convertí en el seu primer cronista.56
Pel que fa a lencàrrec dels jurats, no és gens sobrer de recordar que Binimelis es mou en un marc polític en què els reis ja no són exclusius de la Corona dAragó, sinó que ho són també daltres estats, alguns dels quals més poderosos, com Castella i lImperi Alemany, fet que comportà no tan sols no ser governats directament pel rei, com abans, sinó a través del seu lloctinent general, amb la cort reial, itinerant, cosa que comportava llargues temporades fora del territori de cadascun dels estats de la Corona dAragó, sinó també fora dels territoris de la mateixa Corona dAragó, amb el major allunyament que açò comporta de la cort reial, que Felip I dAragó acabà fixant definitivament a fora, en establir-la a Madrid lany 1561. És en aquestes circumstàncies, doncs, que cada estat de la Corona dAragó confegeix llur història particular, per tal dexalçar-la davant propis i estranys.
Binimelis passa a ser, doncs, un més entre els cronistes que reberen encàrrecs similars dels estats que configuraven la Corona dAragó. Característica comuna dells és el fet de marcar un major interés per les institucions pròpies, llur economia, la descripció del llur territori i llurs viles. Per primer cop, el cronista no és nomenat pel rei, sinó per la cort del regne: la Cort dAragó nomena Jerónimo Zurita cronista, i aquest confegeix els seus magnífics Anales de la Corona de Aragón (1562), que esdevenen un model de rigor documental (i que descarten el recurs a les faules i llegendes per a exalçar els orígens dels regnes i llurs reis).
Abans i tot que Zurita, Pere Antoni Beuter havia publicà lany 1538 la Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats de Spanya y fundació de València, que el 1538 traduí al castellà i completà amb el títol de Primera parte de la crónica general de toda España y especialmente del Reyno de Valencia, i la continuació que tracta ja de la conquesta cristiana: Segunda parte de la crónica general de España y especialmente de Aragón, Cataluña y València (1551).
Igualment dins làmbit català, Martí de Viciana redactà en català, però publicà en castellà la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564), obra que coincidí amb lestada de Binimelis a València i que per tant hagué de conèixer, i de fet utilitzà per a la redacció del Llibre VII, dedicat a les Germanies. És molt probable que Binimelis, en la seva redacció de la Història de Mallorca prengués lobra de Viciana sobre el Regne de València per model,57 el qual autor imità també en la subsegüent traducció al castellà de lobra. Posterior ja a la Història de Binimelis fou el Libre primer de la història cathalana en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és, de cosas naturals de Cathalunya, escrit el 1600 pel jesuïta reussenc Pere Gil i Estalella, que acollí, com ja he dit, Binimelis en la confraria de jesuïtes de Montision de la ciutat de Mallorca durant els anys de la seva direcció del col·legi.
És, doncs, en aquest marc historiogràfic particularista de cadascun dels regnes de la Corona dAragó que senquadra, doncs, lobra de Joan Binimelis, referida a la història del Regne de Mallorca.
Tanmateix, si tenim en compte que Binimelis morí al principi de 1616, açò vol dir que sescolaren més de vint anys de la vida de lautor sense que el seu principal treball meresqués les honors de ledició impresa. Ja fa més de cent any que el poeta, filòleg i bibliògraf mallorquí Tomàs Aguiló, en un article sobre qui fou el primer cronista del Regne de Mallorca58, ja exposa lestranyesa que li causa que lobra màxima de Joan Binimelis no li fos publicada i, encara més, que hom evitàs de citarla en altres obres històriques posteriors, com ara la de Dameto, don dedueix la poca acceptació que tingué lobra un cop enllestida. Daquesta manca dacceptació i àdhuc ocultació de lobra cabdal de Binimelis sen fa ressò Gabriel Ensenyat, en un documentat article,59 on destaca el fet del procés a què fou sotmès Binimelis poc després de la partença de Mallorca del seu valedor, el bisbe Joan de Vic, com a causa molt versemblant de la preterició de la figura de Binimelis i de la seva obra. Així lobra restà inèdita fins al tercer decenni del segle XX, que fou editada només en la seva versió en castellà, que no era pas loriginal, com el mateix Binimelis declara. Aquest fet de la manca dedició impresa influí, sens dubte, en la difusió de lobra, que shagué de fer per la costosa i laboriosa còpia manuscrita.