La festa reinventada - Gil-Manuel Hernàndez i Martí

LA FESTA REINVENTADA

CALENDARI, POLÍTICA I IDEOLOGIA

EN LA VALÈNCIA FRANQUISTA

LA FESTA REINVENTADA

CALENDARI, POLÍTICA I IDEOLOGIA

EN LA VALÈNCIA FRANQUISTA

Gil-Manuel Hernàndez i Martí

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2002

© Lautor, 2002

© Daquesta edició: Universitat de València, 2002

Il·lustració de la coberta: Cartell anunciador de la Fira de Juliol de 1939, de José Bellver-Delman

i Manuel Diago-Benlloch (Biblioteca Valenciana)

Producció editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Isidre Martínez Marzo

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Dipòsit legal: Z-235-2002

Impressió: INO Reproducciones

Ctra. de Castellón Km 3.800

50013 Saragossa

A Artur, Vicent, Rafa, Emili, Ignasi i Marisa

A José Vicente, amic en la memòria

País verde y herido,comarquita de veras,patria pobre

MARIO BENEDETTI

ÍNDEX

I. REINVENTANT LA FESTA

II. LA FESTA DEL PODER I EL PODER DE LA FESTA: EL CALENDARI FESTIU

1. Levolució del calendari a València

2. Un calendari en guerra

3. El nou calendari franquista

4. Ressacralització enfront de secularització

III. EL CICLE DHIVERN

1. El Nadal

2. Els porrats i Sant Vicent Màrtir

3. El Carnestoltes

4. Les Falles

IV. EL CICLE DE PRIMAVERA

1. Setmana Santa i Pasqua

2. Sant Vicent Ferrer

3. La Fiesta de la Victoria i la Fiesta de la Unificación

4. Sant Josep Artesà o la Festa del Treball

5. El Día de la Independencia (2 de maig)

6. Les Creus de Maig

7. La Mare de Déu dels Desemparats

8. Corpus Christi

V. EL CICLE DESTIU

1. Sant Joan Baptista, Sant Pere i Sant Pau

2. La Fiesta de Exaltación del Trabajo Nacional (18 de juliol)

3. La Fira de Juliol

4. Estiuejos, romeries i festes de carrer

VI. EL CICLE DE TARDOR

1. La Fiesta del Caudillo

2. Sant Dionís i Nou dOctubre

3. La Fiesta de la Raza o de la Hispanidad

4. Tots Sants o Festa de Difunts

5. Día de José Antonio

6. La Puríssima

VII. LES VISITES DE FRANCO A VALÈNCIA

VIII. DIVERSIONS, ESPECTACLES I ALTRES FESTEJOS: LA CONSOLIDACIÓ DE LOCI

IX. LA DINÀMICA DEL CALENDARI

BIBLIOGRAFIA

Agraïments

Aquest llibre constitueix la reelaboració de part del material històric recollit en la meua tesi doctoral, que duia per títol Las fiestas de Valencia bajo el franquismo (1936-1975), de la qual ja shan publicat dos volums: Falles i franquisme a València (1996) i La Feria de Julio de Valencia (1998). Constitueix, dones, la peça final duna trilogia consagrada al calendari festiu valencià del franquisme. Vull, per tant, agrair a la Universitat de València la possibilitat de poder tancar la trilogia esmentada amb ledició daquest volum. Així mateix, voldria agrair la creixent preocupació de làmbit acadèmic per la festa i el ritual, en tantes ocasions valorats com un «tema menor». Cada vegada més, i des de diverses disciplines, es considera el fenomen festiu digne de ser estudiat, com a reflex de les transformacions socials, la qual cosa és ja un motiu de satisfacció. Tampoc no puc deixar de recordar totes aquelles persones que, des de diverses esferes, mhan esperonat a estudiar el tema objecte daquest llibre, ni voldria oblidar les atencions del personal dels diversos arxius i biblioteques, de tanta ajuda en les meues investigacions. Tinc un deute, així mateix, amb dues persones: amb lamiga Sara Pérez, que va fer una primera traducció al català de lobra original en castellà, i amb lamic Josep Lluís Marín, qui amb la seua proverbial meticulositat filològica vetlà per la correcció lingüística del text inicial.

I. REINVENTANT LA FESTA

Hi ha una fotografia, presa el dia 29 de març de 1939, data de lentrada de les tropes franquistes a València, en la qual, entre el públic que saluda els soldats que vénen de la guerra victoriosa, hi destaca un grup reduït de dones abillades a la valenciana. Amb els seus vestits i pintes al cap saluden braç en alt els triomfadors que desfilen per lencara plaça dEmilio Castelar. Aquesta imatge, avui entre pintoresca i colpidora, expressa perfectament allò que el nou règim franquista estava disposat a fer amb la festa. En realitat, aquelles dones amb vestit regional simbolitzaven lesperit de la valencianitat de la festa, fonamentalment vinculada a les Falles i que, extensible a tot el calendari festiu, es posaria des de primera hora al servei dun nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la duta a terme pels altres règims feixistes europeus, coneixeria a València, ciutat de festes i festejos, una nova manifestació, expressada en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present dacord amb els seus desitjos polítics.

Per la nostra banda, en lestudi que segueix hem volgut incidir en una visió de la festa que respon als plantejaments de totes aquestes obres que cerquen una anàlisi de la festa immersa en un context sociohistòric que li aporta complexitat social. Ens trobem davant un fet social que té el poder de ser configurador i productor de realitat a causa de la mateixa eficàcia de lacció ritual. És per aquest motiu que el poder qualsevol poder intenta apropiar-se la festa per posar-la al seu servei. Si és cert que les relacions socials entre la festa i la realitat social són dhomologia, és a dir, que la construcció social simbòlica festiva incideix sobre la construcció social de la realitat i viceversa, hem de suposar que el poder, especialment el poder polític, es preocuparà de regular la festa de forma que aquesta arribe a posar en evidència ratificant-lo i legitimant-lo el mateix sistema de poder i les ideologies dominants, o almenys les més visibles socialment.

El franquisme va ser un sistema polític on molt especialment, com en la resta de règims de caràcter feixista o totalitari, lestablishment polític es va esforçar perquè el capital simbòlic acumulat en el ritual festiu fóra convenientment explotat per a reforçar la legitimació ideològica tradicionalista, feixista, conservadora, tecnòcrata, valencianista del règim. Per això, en els capítols que segueixen desenvolupem allò que hem entès com la reinvenció de la festa, és a dir, la reinvenció del sistema festiu de la ciutat de València. Una reinvenció que hem subtitulat Calendari, política i ideologia a la València franquista perquè des del primer moment es va articular una nova estructura ritual festiva (calendari), que, redefinint la pròpia tradició (catòlica i conservadora) i adaptant-la a les noves circumstàncies i demandes (el franquisme), va servir alhora de plataforma teòrica (ideologia) i pràctica (política) per a promoure la interiorització quotidiana dels postulats del nou règim. El llibre mostra com, en primer lloc, es prepara la reforma en profunditat de lesperit del calendari, i tot seguit descriu i analitza els extrems i detalls daquest projecte a través dels diversos cicles festius de lany. Lobra fa esment de les visites de Franco a València, organitzades com a festes oficials, i acaba referint-se als canvis estructurals de loci modern i a la dinàmica del calendari, el qual, en definitiva, expressa lessència duna festa reinventada, reconstruïda, és a dir, immersa en les transformacions del seu temps.

1. Vegeu G. M. Hernàndez i Martí, «Festa i ciència social», Fira 95, Xàtiva, 1995, pp. 68-69.

2. A. Ariño, «La utopía de Dionisios. Sobre las transformaciones de la fiesta en la modernidad avanzada», Antropología, 11, 1996, pp. 5-19.

3. A. Ariño, Festes, rituals i creences, València, IVEI, 1988.

4. H. Velasco, «A modo de introducción», dins Velasco, H. (ed.), Tiempo de fiesta. Ensayos antropológicos sobre las fiestas de España, Tres-Catorce-Diecisiete, Madrid, 1982, pp. 5-25.

5. Vegeu E. Leach, Replanteamiento de la antropología, Barcelona, Seix Barral, 1971; Cultura y comunicación. La lógica de la conexión de los símbolos, Madrid, Siglo XXI, 1978.

6. Vegeu J. Prats i J. Contreras, Les festes populars, Barcelona, Els Llibres de la Frontera, 1984; i les aportacions de diversos autors com H. Velasco, Rodríguez Becerra, R. Sanmartín i M. Roiz en H. Velasco (ed.), Tiempo de fiesta. Ensayos antropológicos sobre las fiestas de España, Tres-Catorce-Diecisiete, Madrid, 1982; i V. Schultz, La fiesta. Una historia cultural desde la antigüedad a nuestros días, Madrid, Alianza Editorial, 1993, on es descobreix el caràcter central de la festa com a condensador vital i representador simbòlic i social de la comunitat al llarg del temps.

7. Vegeu U. Eco, La estructura ausente. Introducción a la semiótica, Barcelona, Lumen, 1978; M. Eliade, Mito y sociedad. El mito del eterno retorno, Madrid, Taurus, 1974; C. Ginzburg, Mitos, emblemas, indicios. Morfología e historia, Barcelona, Gedisa, 1989; V. Turner, El proceso ritual, Madrid, Taurus, 1988.

8. V. Turner, «Introducción», en V. Turner, La selva de los símbolos, Madrid, Siglo XXI, 1980.

9. Vegeu C. Lison Tolosoana, Invitación a la antropología cultural en España, Madrid, Akal, 1980 i E. P. Thompson, «Folklore, antropología e historia social», Historia social, 3 (1989), pp. 81-102.

10. Vegeu les aportacions de Wickmam i Radding en Historio Social, 3 (1989), pp. 103-128, i de P. Burke i S. Hall en R. Samuel (ed.). Historia social y teoría socialista, Barcelona, Grijalbo, 1984.

11. Vegeu L. Prats, El mite de la tradició popular, Barcelona, Edicions 62, 1988; E. J. Hobsbawm i T. Ranger, Linvent de la tradició, Vic, Eumo, 1988 i E. Temprano, La selva de los tópicos, Madrid, Mondadori, 1988.

12. Vegeu A. Ariño, «Como lágrimas en la iluvia. El estatus de la tradición en la modernidad avanzada», pp. 168-188, en R. Ramos Torre i F. García Selgas, Globalización, riesgo, reflexividad. Tres temas de la teoría social contemporánea, Madrid, CIS, pp. 167-188 i M. Delgado, La festa a Catalunya, avui, Barcelona, Barcanova, 1993.

13. E. Gil Calvo, Estado de fiesta, Madrid, Espasa Calpe, 1991, p. 169.

14. Vegeu laportació de diversos autors en J. Cucó i J. J. Pujadas (ed.), Identidades colectivas. Etnicidad y sociabilidad en la Península Ibérica, València, Generalitat Valenciana, 1990. Vegeu també A. Ariño (coord.), «La utopía de Dionisios. Las transformaciones de la fiesta en la modernidad avanzada», Antropología, 11 (1996), Madrid.

15. Per exemple A. Ariño, Festes, rituals i creences, València, IVEI, 1988; LHorta en festes, Torrent, Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 1992.