Lexpansió de la Saba governada per Salvador Alemany des de 1987 es va refermar el desembre de 2018 amb la compra per 200 milions duns 800 aparcaments amb 169.000 places a la Gran Bretanya, Alemanya i altres països europeus. El total daparcaments i places, a la fi de 2018, amb aquesta compra selevava a 384.572, ubicades en 1.217 pàrquings de nou països europeus i Xile, que ocupaven 2.338 empleats.
Les xifres de lexercici 2019 de Saba Infraestructuras van ser excel·lents: 296 milions dingressos (+33 %), amb un 50 % de fora de lestat espanyol. El benefici brut dexplotació va créixer un 29 %, tot enfilant-se fins als 138 milions, gràcies a la incorporació dels nous països i un creixement del 29 % en abonats, que sumaven un total de 58.976. Lacord amb la companyia daviació ANA ha proporcionat a Saba la gestió dels pàrquings de tots els aeroports de Portugal. En resum, fa molts anys que Saba és un tresor dempresa en beneficis i rèdits per a Criteria, el holding de la Fundació Bancària La Caixa.
Entre els projectes immediats hi ha la concepció dels pàrquings com a centres de serveis, amb espais per a la recollida de compres dAmazon o recàrregues de vehicles elèctrics. Tot amb la idea, en paraules dAlemany a la junta general, via telemàtica, de concebre els aparcaments «com un hub de serveis integrats en la política de mobilitat de la ciutat, que engloba, a més, tot un ecosistema de negocis associats a la infraestructura i a les persones que la utilitzen».
Diu que no hi entén de política
El salt que Salvador Alemany mai no ha fet és el de la política organitzada, de partit o de govern. Alguna vegada ha dit que no hi entén, que la seva feina és la de crear riquesa fent dempresari. Diverses fonts asseguraven que el 2010 va rebutjar loferta del flamant nou president Artur Mas per assumir la conselleria dEconomia del seu primer govern, lanomenat «govern dels millors» i amic dels negocis (business friendly, en paraules del president). El cas és que no va entrar de conseller. La que hauria pogut ser la seva cadira al consell executiu la va ocupar Andreu Mas-Colell.
«És més un bimotor de vol pla que no pas un jet fulgurant. [] Alemany és un home de dits llargs i mirada lànguida; fins i tot en els moments més difícils, et guarda a la recambra un mig somriure de complicitat. És un daquests ciutadans dalè noucentista als quals la història emparenta amb la vida civil, els patronats socials, lesport i leconomia», ha escrit dell Josep Maria Cortés. Alemany és un dels dirigents que deixaran petja en la història de lempresariat català, tant per la seva presència pública com perquè ha elaborat «doctrina», ha teoritzat a partir de la seva experiència i nha concretat les lliçons en conferències, entrevistes i llibres, com Intel·ligència empresarial, una conversa amb el periodista Martí Saballs.
Fos per deure de país o per compensar la negativa a ser conseller, Alemany sí que va assumir el gener de 2011 la presidència del CAREC, creat per la Generalitat just lany en què els indicadors de la crisi econòmica eren en el seu punt més crític. Aquest organisme assessor reunia noms diversos, des de rostres habituals dels mitjans de comunicació i de la política fins a estudiosos brillants com Oriol Amat, Germà Bel, Guillem López-Casasnovas, Jordi Gual, Joan Majó, Teresa Garcia-Milà, Toni Brunet o Joan Ramon Rovira. Cap dels seus components tenia retribució. De forma discreta, va elaborar 24 informes agrupats en un llibre de 577 pàgines.
Al capdavant del CAREC va preparar el document que serviria a Artur Mas per afrontar la crucial entrevista amb el president espanyol Mariano Rajoy del setembre de 2012. Quan lambient estava molt escalfat per la manifestació de prop de dos milions de persones a la Diada Nacional, convocats per la naixent Assemblea Nacional Catalana. Rajoy va rebutjar de ple qualsevol acord de «pacte fiscal» per a Catalunya.
La proposta reclamava la gestió de tots els impostos des de Catalunya, una relació bilateral de govern a govern i capacitat normativa sobre els impostos directes. De fet, la proposta era dun concert econòmic a la basca, i arguïa que lhomogeneïtzació autonòmica havia condicionat i desvirtuat el procés descentralitzador per a les nacionalitats històriques.
A més del CAREC, letapa en què Salvador Alemany va estar més al cor de la política, entesa com a espai dinfluències, va ser des de la presidència del Fòrum Pont Aeri, una plataforma que agrupava uns quaranta grans empresaris. El nucli de poder econòmic amb més facturació i interessos a Catalunya. Creat com una eina per millorar les relacions entre Catalunya i Espanya en els anys més durs de lescalada del Procés, va caure en tensions internes perquè va derivar en una força oposada radicalment a lexercici de lautodeterminació. Vist el resultat eliminació de lautonomia de Catalunya, govern legítim a la presó i lexili, centenars de detinguts i milers de processats, etcètera el balanç del Pont Aeri no va ser cap èxit.
President del Patronat del Liceu
Loctubre de 2016, Alemany era elegit president del Patronat del Teatre del Liceu, un càrrec dor dins de la societat barcelonina però pel qual no es cobra ni un euro. Des del setembre de 2015 en presidia el Consell de Mecenatge. En la seva presa de possessió, Alemany va mostrar-se optimista després de la difícil fase que estava travessant el centre per culpa de la caiguda daportacions públiques i privades per la crisi econòmica.
La seva experiència en lart de lòpera era escassa, per no dir nul·la. Ha explicat que ell no és un melòman, que no canta pel carrer, «però no em van triar per melòman, sinó perquè van pensar que la meva experiència en làmbit de la gestió empresarial i en làmbit relacional amb les administracions podia ser útil a lequip del Liceu». Salvador Alemany en estat pur.
Gràcies al privilegiat tractament fiscal aconseguit, va assenyalar, seria possible apropar-se a «sectors dempresa significatius». Buscant un símil esportiu, va proposar-se que el Liceu jugués a la Champions dels teatres dòpera mundials i fos líder indiscutible dels del sud dEuropa. El nom dAlemany va ser consensuat pels patrons privats i per les quatre administracions del Liceu: Generalitat, Ajuntament, Diputació i Ministeri de Cultura.
Aquell dia, opinant sobre el Procés, va afirmar que «no se macut cap altra sortida que lacord», un acord que en aquell moment va confessar que no veia possible. El desembre de 2016, afirmava al programa Els matins, de TV3, que confiava que «dun moment a laltre hi hagi un desllorigador que doni resposta», i que aquesta sortida hauria de tenir una forma «dacord que respecti el desig del poble de Catalunya», i que inclogui «un acord amb lEstat per funcionar amb un respecte mutu». En resum, que calia conciliar allò que Catalunya considera «imprescindible» amb allò que per a Espanya «és difícil de renunciar». No va voler comprometres sobre el referèndum, però va refermar que «al final tot el poble de Catalunya haurà de donar la seva opinió».
Anys abans del Procés, preguntat sobre què votaria en un referèndum dindependència, va fer un acte de fe en la necessitat darribar a acords, de no trencar res, de dialogar per aconseguir una convivència positiva per a totes les bandes, però que si això era impossible, «la meva opció seria Catalunya».
Lesclat de la pandèmia de la covid-19 va destrossar les previsions econòmiques del Liceu, que va haver de donar la temporada 2020 per liquidada. A finals de juliol daquell any, el compromís daportació de les administracions, dels mecenes i alguna operació creditícia van evitar haver de recórrer a un expedient de regulació temporal de plantilla. Una esperança és la desgravació del 90 % dels donatius que sha aconseguit gràcies a les mesures dajut del Ministeri de Cultura a les entitats culturals, en aquest cas en el marc dels actes previstos per a la commemoració dels 175 anys de la inauguració del Liceu.
Aportacions i desgravacions a part, Alemany també ha aplicat una política de nomenaments de nous càrrecs. Al Consell de Mecenatge, ha nomenat president Luis Herrero, vicepresident executiu del Banco Santander, i vicepresidenta Elisa Durán, de la Fundació La Caixa, que hauran de tensar els recursos per obtenir aportacions empresarials en temps abruptes com els actuals.
El «nano» del Raval no oblida
Salvador Alemany va néixer i va viure durant quinze anys al cor del Raval de Barcelona, ben a la vora de ledifici del Liceu, en un barri que ell ha definit com de classe mitjana baixa i en què quan era un «nano» passava molt temps al carrer. La mostra que no ha defugit mai els seus orígens la va donar a la primera roda de premsa com a president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, perquè va recordar que tenia el Liceu a prop de casa, «però lluny conceptualment, econòmicament i socialment». Quan va encertar la quiniela dels catorze resultats, va ser notícia de les revistes, en un temps en què els petits nens prodigi estaven de moda, i més si tenien arrels humils. Als catorze anys va començar a treballar al despatx duna benzinera. Va estudiar a la Universitat de Barcelona de nits. I va passar de viure darrere el Liceu a rebre el guardó de Ramblista dHonor, el 2019.
Borja García-Nieto, la burgesia «eqüestre»
El financer dirigeix el grup Riva y García i ha mantingut vincles estrets amb organitzacions del catolicisme més conservador
Si hi ha un nom característic del patriciat que regeix una entitat emblemàtica com el Círculo Ecuestre, aquest és Borja García-Nieto Portabella. No és una persona gaire coneguda fora dels àmbits de lupper Diagonal, però conflueixen en ell connexions i influències dalt voltatge. Exponent del sector financer, presideix el grup inversor Riva y García, un dels noms de referència en el món de la gestió de capital risc, i ha estat conseller de nombroses companyies, des de Fecsa-Enher fins a Aviaco, passant per empreses del món comunicatiu com Sogecable i Antena 3.
És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Economia i Direcció dEmpreses per lIESE, lescola de negocis vinculada a la Universitat de Navarra i fundada per lOpus Dei. Però, com veurem, en el camí dels García-Nieto hi han tingut més pes els jesuïtes.
Abans de la fundació del Grupo Financiero Riva y García, va ser director general del departament internacional dAgents de Borsa. El llinatge dels García-Nieto ve de lluny. Borja i el seu germà Ignacio són rebesnets de Simeón García de Olalla de la Riva, que va fundar la Banca Riva y García, primer amb el nom de Banca Simeón.
El món del Círculo
Borja García-Nieto va presidir el Círculo Ecuestre entre el 2008 i el 2015. La dada és interessant perquè lentitat no sol celebrar eleccions. Com passa en la majoria de cenacles patricis de Barcelona, les cúpules surten de subtils processos de cooptació. Quan arriben les eleccions, resta només en peu una candidatura única. Però no sempre és així, i en aquest cas els socis de lEcuestre van ser convocats a una sorprenent elecció interna entre dues llistes. A més, el procés va estar envoltat de certa tensió, cosa també inèdita en aquella casa. Borja García-Nieto es va imposar en una votació que el va enfrontar a un altre nom il·lustre de lentitat, ladvocat Joan Corominas.
No va ser una elecció explícitament ideològica, però sí que tenia algun component polític. Corominas havia estat un activista antifranquista i, tot i la seva moderació era proper a UDC, alguns socis van fer una campanya negativa contra ell, presentant-lo com un «roig».
García-Nieto ja no és president de lentitat, però és membre de la seva junta directiva, i lEcuestre preserva les essències dun dels clubs més exclusius de la ciutat. Fundat el 1856, té ara la seu la quarta en la seva història en un majestuós edifici del carrer Balmes. Tot i la diversitat dels seus socis, continua representant lala més conservadora i espanyolitzada del patriciat barceloní.
Un cop dull al seu programa dactes és il·lustratiu dels gustos i les preferències dels socis, que solen acollir amb simpatia els oradors dels partits unionistes més a la dreta. Dirigents del PP, Ciutadans i Vox han estat aplaudits a lEcuestre.
Ignacio, al Cercle del Liceu
El germà de Borja, Ignacio García-Nieto, conseller delegat de Riva y García, és advocat i economista per la Universitat de Deusto i màster a lIESE. És present en diversos consells dadministració: Ges Seguros y Reaseguros SA i vocal dEFPA (European Finantial Planning Association) Espanya.
També ha tingut inquietuds associatives. En el seu cas, va presidir el Cercle del Liceu entre 2009 i 2018. En aquesta etapa va haver dafrontar la crisi que va patir la casa, amb una pèrdua sensible de membres, que va generar un intens debat intern i que va fer que un sector de socis es preguntés pel sentit últim del club.
El Cercle del Liceu va passar del 2001 al 2018 de 1.100 socis a prop de 700. Del caràcter del club en dona mostra el fet que fins fa menys de vint anys no es va permetre lentrada de dones com a sòcies. Una decisió que, per cert, va generar un agre pols intern.
El lligam amb la Universitat Abat Oliba
Els García-Nieto estan vinculats a una altra institució catalana, en aquest cas acadèmica: la Universitat Abat Oliba. Borja és president del seu Consell Assessor. No és un lligam anecdòtic. LAbat Oliba va ser una escola universitària vinculada a la Universitat de Barcelona i va ser aprovada com a nova universitat en els mesos finals del govern Pujol (2003). Pertany a la Fundació San Pablo-CEU, de lAssociació Catòlica de Propagandistes (ACP), una de les organitzacions històriques del catolicisme conservador espanyol.
LACP va ser lentitat que va inspirar, els anys trenta del segle passat, el naixement de la CEDA, la coalició conservadora acabdillada per José María Gil Robles. Durant el franquisme, molts «propagandistes» van nodrir els governs de Franco. En la Transició, en canvi, va ser cabdal en la fundació de la UCD, i molts socis van ser ministres de Suárez, de Marcelino Oreja Aguirre a José Manuel Otero Novas.
Actualment, lACP en competència amb lOpus dins del catolicisme conservador ha perdut influència i sha vist sacsejada per tensions internes entre lala més històrica, de marca democristiana, i sectors més reaccionaris. Però continua tenint pes en làmbit acadèmic. LAbat Oliba és una de les seves creacions i aplega en els òrgans rectors exponents de diversos grups ultracatòlics. Durant molts anys, ha funcionat com una mena de casa mare dentitats clericals diverses, però sempre de línia conservadora.