i amb la COPE
Una vinculació que ha perseguit Borja García-Nieto en el passat és la que va tenir amb la COPE, just en els anys en què la cadena de la Conferència Episcopal llançava els seus missatges més agressius contra Catalunya, amb Federico Jiménez Losantos com a veu estrella.
García-Nieto també ha estat accionista de Libertad Digital, el mitjà fundat per Jiménez Losantos. Com a tal, loctubre de 2014 va haver de declarar com a testimoni en la investigació sobre les finances del PP, ja que es va acusar el partit de comprar accions de Libertad Digital emprant fons de la caixa B. El que és evident és linterès de Borja García-Nieto pels mitjans de comunicació.
El llegat jesuític i lala «roja» de la saga
En els García-Nieto, com hem dit, hi ha una forta empremta jesuítica. Juan García-Nieto, lavi de Borja, va ser un dels promotors i principals mecenes del Centre Borja de Sant Cugat, en mans de la Companyia de Jesús. El pare, Ramón García-Nieto, va ser un dels impulsors de lescola de negocis Esade, una altra creació dels fills de sant Ignasi.
Dels tres fills de lavi (entre ells el pare de Borja i Ignacio), un va ser una figura mítica de lEsglésia dels pobres: Juan Nepomuceno García-Nieto, jesuïta compromès que va formar part del moviment dels capellans obrers i va militar a la clandestina Organización Comunista de España Bandera Roja al Baix Llobregat. Junt amb la seva germana Carmen i Alfons Carles Comín, va fundar Cristians pel Socialisme.
Una àrea de negoci poc visible
La matèria primera per excel·lència dels negocis de Borja García-Nieto són els diners. En les seves múltiples cares: des de les inversions pròpies fins a lassessorament financer a clients, tot passant per ladministració de patrimonis, la direcció de fons de capital risc, la gestió immobiliària i la consultoria i intervenció en operacions mercantils.
És un sector de negocis poc visible per a la societat, a diferència de les empreses industrials o de serveis que treballen amb marques pròpies i que són molt conegudes pel gran públic. Contrasta, doncs, la necessària discreció que reclama aquest àmbit amb la volguda exposició mediàtica que ha tingut Borja en la vida social barcelonina.
Els germans García-Nieto, Borja i Ignacio, estan presents en nombrosos consells dadministració i ostenten també càrrecs dadministradors en daltres. El cor del seu entramat empresarial és el Grupo Financiero Riva y García SL, del qual controlen cadascun dells el 45,98 % de les accions. Des de la seva seu del carrer Diputació dirigeixen els diversos àmbits dacció daquest autèntic banc dinversió.
Lhome de les desenes de consells dadministració
La formació empresarial de Borja García-Nieto sha mogut entre dos pols, aparentment allunyats, i fins i tot rivals: lIESE, proper a lOpus Dei, de la Universitat de Navarra, i lEsade jesuítica de Barcelona, de la qual el seu pare Ramón García-Nieto va ser un dels promotors inicials. En la seva trajectòria, apareixen en consells dadministració com els de Banco Alcalá, Antena 3, Ficosa Internacional, Sogecable, la naviliera Noatum Maritime, Aviaco, Nacional de Reaseguros o lantiga Fecsa, entre molts daltres.
Lactual Riva y García és en realitat una reencarnació de la Banca Riva y García, fundada pel seu avantpassat Simeón García Olalla de la Riva, com a continuadora de la Banca Simeón, que ell mateix havia creat a Galícia, on shavia establert després de deixar la seva Rioja originària i haver triomfat en la indústria tèxtil a partir de 1857. Lorigen de la fortuna històrica de la família es troba en el negoci tèxtil, gràcies al qual es fa el salt, ja des del segle xix, a lactivitat bancària.
Barcelona va esdevenir fa més de cent anys el teatre doperacions duna de les branques del clan, que es va instal·lar a Catalunya. Laparició del cognom García-Nieto va ser el resultat dun canvi de cognoms derivat denllaços matrimonials.
La Banca Riva y García, constituïda el 1968, treballava sobre la fitxa bancària danteriors societats de les branques de la família, amb centre a Galícia. Lentrada de nous accionistes va empènyer que el 1972 es canviés el nom pel de Banco Comercial de Cataluña, i que, a través del Banco Atlántico, entrés en lòrbita de la Rumasa dels Ruiz-Mateos, que va acabar expropiada per lEstat el 1983.
Continuar la tradició bancària familiar
Tot seguint la tradició familiar financera, Borja García-Nieto funda Agencia de Valores Riva y García el 1992 com a serveis de banc de negocis a empreses catalanes. Lany 2000 entra en el sector de la inversió de capital risc.
Borja també va entrar amb un 10 % de laccionariat a Banco Alcalá, que té com a primer accionista Crèdit Andorrà. És significatiu que quan García-Nieto va deixar la presidència del Círculo Ecuestre el 2015 es va integrar com a vocal de la candidatura següent, que encapçalava Alfonso Maristany, amb qui coincideix al consell dadministració de Banco Alcalá.
El desembre de 2018, Borja García-Nieto va protagonitzar la creació de la primera flagship store de la marca de material esportiu Kelme a la ciutat xinesa de Jinjiang. Aquesta popular marca espanyola de material esportiu, després de patir sotragades que la van dur al desastre, va ser adquirida per un empresari xinès als García-Nieto el 2014.
La família la gestionava a través dun fons de capital risc tutelat per la Generalitat Valenciana, que shavia hagut de fer càrrec del forat generat per la caiguda de Kelme i la gestió dantesca que en va fer laleshores president Francisco Camps.
El 1714 dels dos avantpassats enfrontats de García-Nieto
L1 de gener de 2014, quan el procés dindependència estava engegat però encara en fase embrionària, Borja García-Nieto va publicar a La Vanguardia un article titulat «1714: bons i mals catalans?», en què explicava que els seus ancestres es van dividir durant la Guerra de Successió.
Un dells, Antonio de Alós, va assaltar Barcelona acompanyant les tropes borbòniques del duc de Berwick i va ser un dels que va representar Felip V en lacte docupació de la capital. Però enfront seu hi era Josep Galceran de Pinós, company de batalla del conseller primer Rafael Casanova. Aquest fet va servir a García-Nieto per teoritzar sobre bons i mals catalans, i defensar de pas la causa felipista, després de lloar en larticle els avenços produïts a Catalunya durant el segle xviii borbònic.
Qui seria anys després president de la Generalitat, Quim Torra, li va plantar cara amb un article a ElSingular.cat, on feia seves les paraules de Gaziel: «Sí, Catalunya havia perdut». Torra admetia que davant dun conflicte armat, hi pot haver diverses posicions legítimes, però davant dun intent de genocidi, no: «Una guerra és una guerra i una vida és una vida. Crec que tots ho trobarem comprensible. Però un genocidi és un genocidi i una pàtria és una pàtria».
Maria Reig, la dona més rica i trencadora dAndorra
Lempresària i banquera és membre dun dels poderosos clans del Principat, vinculat a la gran modernització política de lEstat pirinenc
El 1979, amb només 28 anys, Maria Reig Moles va haver de fer-se càrrec de la fortuna i els negocis que dirigia el seu pare, Serafí Reig, que acabava de morir. Com a filla única que era, no tenia marge per al dubte. Aquest va ser el punt darrencada dun imperi que Maria Reig va fer créixer i ha convertit en la primera fortuna del seu país, Andorra, i una de les principals que actua a lestat espanyol.
Lempresa familiar havia començat amb Tabacs Reig, una marca creada a finals del segle xix, que el seu pare havia ampliat al sector bancari amb la fundació del Crèdit Andorrà el 1949, culminant així una activitat financera que la família havia iniciat el segle xviii i que va desenvolupar més tard a través de la Banca Reig. Maria Reig és presidenta de Reig Capital Group i principal accionista de Crèdit Andorrà, el banc més gran de les Valls. Però el seu braç aplega sectors que van dels hotels de luxe als mitjans de comunicació i a la moda, passant per lestació desquí Grandvalira i la promoció immobiliària. Tot un empori desplegat per una dona que als 6 anys, quan passejava per la muntanya amb el pare, ja se sentia cridada a imprimir un segell molt propi al seu entorn.
La història contemporània dAndorra no sentén sense aquest cognom il·lustre. LEstat pirinenc, formalment una monarquia amb dos coprínceps, el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu dUrgell, és un microcosmos que és tan petit com difícil dexplicar i entendre per als forans.
En totes les grans reformes plantejades de lestat andorrà, sempre hi ha hagut un Reig a prop. Va ser així quan el Principat va voler superar el vell statu quo de lestraperlo dels anys quaranta i va optar per modernitzar la seva economia. Quan es va plantejar la necessitat destablir un sistema de seguretat social o el vot femení que no es va reconèixer fins al 1970, sempre hi va haver un Reig en el costat dels sectors més reformistes. Però per damunt de tots, brilla la figura de Julià Reig i Ribó, oncle de Maria Reig.
Reig i Ribó va ser un personatge carismàtic de la història contemporània dAndorra. Membre del Consell General el legislatiu andorrà, va ser Síndic quan aquest càrrec equivalent ara al de president del Parlament era el més rellevant del sistema polític. Abans de la reforma constitucional dels anys vuitanta, que va crear el govern, el poder real estava en mans del Consell General, format per 50 persones representatives dels clans de les Valls. Reig va exercir la sindicatura durant un llarg període, entre 1960 i 1978. La seva personalitat va marcar la vida andorrana. En un país que aleshores no tenia partits polítics legalitzats, el Síndic va ser un exponent dels corrents més modernitzadors, amb la defensa de la necessitat dobrir-se a lexterior i dotar-se destructures homologables. Va ser crucial en la creació de la seguretat social andorrana, el 1966, i va aplanar el camí dun procés de reformes que duria a la primera Constitució, el 1993.
Maria és filla de Serafí Reig, germà de Julià, i Maria Moles i Pasques, desapareguda el 2018 als 96 anys. Era un matrimoni que va simbolitzar laliança entre una fortuna lligada al sector primari, els Moles, procedent dEncamp, i una altra arrelada a la banca i el tabac.
Una personalitat inquieta
Maria Reig és empresària. Però és molt més que una empresària. Amb potents inquietuds culturals, ha estat col·leccionista dart i té dues llicenciatures (Dret i Belles Arts). En la seva joventut, la va atraure la política i va sortir elegida membre del Consell General. Va exercir també com a secretària destat de Medi Ambient. També en això va ser pionera en un país que, com sha dit, no va deixar votar les dones fins al 1970.
Amb tot, Maria va participar en la comissió delaboració de la primera Constitució, que va suposar una transformació de lEstat. Andorra va proclamar la sobirania del poble (fins aleshores requeia en la figura dels dos coprínceps), la separació de poders i la creació dun executiu amb un cap de govern responsable davant el Consell General. Amb formació jurídica, va ser una defensora dels postulats més avançats del text, homologable a les altres constitucions europees.
Però aquesta incursió en la política no va tenir continuïtat, ja que va prioritzar la gestió dels negocis familiars. O potser perquè en la seva família ja hi havia altres membres que mostraven més apetència per la cosa institucional. Com el seu cosí, Òscar Ribas i Reig, qui seria el primer cap del govern dAndorra i un dels promotors del text constitucional.
La seva sensibilitat per la igualtat de la dona i pel medi ambient són dues virtuts que sempre lhan acompanyat. Al Principat, va ser una de les fundadores de lAssociació per la Protecció del Medi Ambient, i també va impulsar la creació duna societat de consumidors.
Jaume Barberà li va dedicar a TV3 un dels capítols del seu programa Singulars, el 21 dagost de 2012, on va ser presentada amb el títol genèric de Maria Reig: idees per guanyar. Omnipresent en nombroses institucions de la societat civil catalana, Reig ha estat patrona de la Fundació del Conservatori del Liceu, del MACBA, de la junta del Círculo Ecuestre i del Consell Social de la Universitat Internacional de Catalunya, presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i una de les sòcies fundadores i ànima fundacional de la plataforma empresarial Barcelona Global, entitat amb vocació dhegemonia en el discurs del patriciat.
Un dels càrrecs que li va proporcionar contacte directe amb grans fortunes espanyoles va ser el de patrona de la World Art Service Foundation, que presidia Isidre Fainé, que comptava amb una junta on sasseien Carmen Cervera de Thyssen, les germanes Koplowitz i els empresaris Joaquim Folch, Antoni Vila Casas, Joan Uriach, Joan Abelló i Carmen i Liliana Godia. Els Reig també han mostrat interès pels mitjans de comunicació i tenen participació en el rotatiu més antic, el Diari dAndorra. Lhereu Carles Ensenyat és accionista duna altra capçalera, lAra Andorra.
Una «cosmopolita amb discurs rupturista»
Maria Reig sempre ha mostrat afany dintervenció social. Va ser vicepresidenta del Consell Català de Recerca i Innovació, creat el 2009 amb catorze experts que van assessorar el govern quan va impulsar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. En aquest àmbit, sota la direcció de la conselleria dInnovació, Universitats i Empresa que dirigia Josep Huguet (ERC), va deixar petjada com una dona «de visió cosmopolita i discurs rupturista, molt compromesa amb la idea duna Barcelona competitiva», segons testimoni de persones que la van conèixer en aquella etapa.
Reig va apostar a fons per treure rèdit al potencial turístic de Barcelona. Considerava que no saprofitava prou el que podia aportar el turisme dalt nivell adquisitiu. Va proposar iniciatives com facilitar visites fora dhorari a les grans institucions del país, com el MACBA, o concerts al Teatre del Liceu. «Se la veia una dona amb visió i ambició», diuen les mateixes fonts.
La clau: «Saber què mou linterlocutor»
Del seu pas pel Consell Català de Recerca i Innovació, membres de lorganisme en destaquen una actitud discreta, però no pas supèrbia, i la capacitat dencaixar amb perfils diferents, ja que hi convivien empresaris i científics. Una cosa que es recorda della és la seva reflexió sobre com encarar qualsevol assumpte: saber sempre què és el que realment mou linterlocutor. És un tret que ella explicitava i que alguns atribuïen a la capacitat descoltar i entendre la posició de laltre.
Operacions immobiliàries a Barcelona