El nom de Maria Reig ha aparegut en algunes de les operacions immobiliàries del centre de Barcelona. Al passeig de Gràcia, lHotel Mandarin Oriental és una de les grans apostes de lempresària andorrana propietària de limmoble en el sector del luxe. Obert el 2009, gestionat per la cadena Mandarin, aquest establiment de cinc estrelles ha estat un projecte arriscat i ha costat anys que donés beneficis: no va ser fins al 2017 que va poder tancar vuit anys de números vermells.
A la cruïlla de passeig de Gràcia amb la Diagonal va comprar lantiga seu del Deutsche Bank, aliada amb altres clans andorrans com els de Ribas i Cerqueda, lany 2004. Deu anys després el van revendre al fons KKH Property Investiors per 90 milions per fer-hi un hotel, que la moratòria dAda Colau va avortar.
Paret per paret amb el Mandarin, controlava el 36 del passeig de Gràcia, que simbolitza el cor del poder i dels diners a Barcelona. El va comprar al Banc Sabadell en dues fases, associada amb Carmen Godia. Però la crisi econòmica la va obligar a vendrel.
Lhereu segueix els negocis i la política
Maria Reig es va casar amb lempresari Carles Enseñat, de qui es va divorciar. Tenen un fill, Carles Ensenyat (o Enseñat, ja que utilitza indistintament les dues grafies), que ha entrat en política i és membre del Consell General pel partit centrista Demòcrates per Andorra, del qual és portaveu i que en aquests moments governa al Principat. Una de les seves intervencions al Consell General es va produir per anunciar una retallada dentre el 10 i el 20 % del sou dels càrrecs polítics per la crisi sanitària.
Nascut el 2 de febrer de 1985, llicenciat en Dret i màster per la HEC París, Ensenyat havia festejat amb laristòcrata Mariana de Fontcuberta, que als seus escassos 20 anys ja ostentava una vintena de títols nobiliaris en tant que filla dAlfonso de Fontcuberta Samà.
La jove va aparèixer en actes solemnes com la festa de presentació de la nova col·lecció de joies de Vasari al Palau Dalmases de Barcelona, el març de 2007, però la relació no va prosperar. El fill de Maria Reig a qui alguna premsa del cor havia qualificat de «solter dor» és amant de lesquí, el senderisme de muntanya, la natació i lhípica, i també de la música i el cinema.
Una aventura empresarial entre dues llums
«El més difícil duna fortuna no és heretar-la, sinó conservar-la», va escriure el periodista Marcos Lamelas a propòsit de les complicacions que han sofert els darrers anys els negocis de Maria Reig. Una corrua dinversions fracassades ha portat landorrana a una situació que, sense ser desesperada, sí que la situa lluny de la que havia estat la seva època daurada dels primers anys daquest segle.
La fenomenal cavalcada inversora en què va jugar-se més de 500 milions deuros en adquisicions immobiliàries va encaixar una sèrie de desenllaços negatius que han afectat greument les posicions de la que va ser jove hereva dun imponent patrimoni familiar. El tret de sortida daquesta espiral es va iniciar al voltant del 2006 amb la constitució del holding que agrupava tots els seus negocis i que havia de planificar les inversions fins al 2012.
En aquells moments fundacionals de la nova etapa, el grup tenia una plantilla total dunes 500 persones i estava present a la banca com a principal accionista de Crèdit Andorrà, les estacions desquí de Grandvalira, el Diari dAndorra, la immobiliària Metropoli o la companyia elèctrica Nord Andorra. Sense oblidar el que havia estat el negoci secular de la família: els tabacs. En aquest àmbit, els Reig comptaven amb marques històriques com els puros Reig, Rössli i Don Julián. La fàbrica, creada 127 anys abans, va ser tancada, però, el febrer de 2007.
El holding va obrir oficines de gestió de patrimonis a Ginebra i a Londres i va aliar-se amb Albert Frère (accionista de referència de Suez) per impulsar activitats bancàries a París sota lensenya Partanea. A linici de lofensiva hotelera, la previsió era dedicar uns 740 milions a adquisicions, reformes i construccions dimmobles a Barcelona, Madrid i Puerto Rico. Una quantitat que alguns observadors consultats consideren desmesurada per a les capacitats daixecar finançament que tenia el grup de Maria Reig.
Per destacar la història quasi mil·lenària de la fortuna dels Reig a Andorra, una crònica dEl País de 2006 comparava les seves arrels agrícoles i ramaderes des del segle xii amb les de la japonesa Kongo Gumi, fundada el segle vi per construir temples budistes i que es considerava lempresa més antiga del planeta.
El món de fades del producte de luxe
En làmbit del que havia estat la divisió Reig Capital Luxury and Retail, integrada i absorbida després pel grup Reig, no es pot dir que la trajectòria hagi estat ascendent. Laliança amb drets de franquícia amb la dissenyadora de moda Diane von Fürstenberg es va desfer el 2013. Loctubre de 2006 Reig Capital Group va comprar lempresa de moda Loris Azzaro, dedicada a lalta costura per a home i dona, a una corporació parisenca.
Aquesta adquisició se sumava a la que havia fet el 1982 de la marca de joieria Vasari i laliança amb el dissenyador de calçats Manolo Blahnik per disposar de drets de franquícia a lestat espanyol. El projecte preveia sis establiments als Estats Units amb una inversió de deu milions en dos anys.
Encara el novembre de 2014 es va celebrar laniversari de Vasari en una selecta festa al Teatro Real de Madrid, on Maria Reig va estar acompanyada per Jaime de Marichalar i la seva germana Ana, que posseïa una petita participació en el negoci. I per Genoveva Casanova, aleshores nora de la duquessa dAlba i imatge pública de la marca. Però Vasari va tancar els establiments de Madrid i Barcelona i només conserva la boutique de lavinguda Meritxell dAndorra la Vella. Reig també havia estat accionista de Monocle, la revista de tendències selectes de la nova ciutadania global davantguarda.
Inversions hoteleres en dificultats
LHotel Mandarin Oriental del passeig de Gràcia la peça més rellevant del seu holding va generar pèrdues duns 64 milions des de la seva obertura el 2009 fins a lexercici de 2017, i quan estava aixecant el cap, amb beneficis interessants gràcies a latracció turística de Barcelona, la pandèmia mundial de la covid-19 li va rebentar el compte dexplotació. Encara es recorda entre la jet la festassa dinauguració a lestil hollywoodià, el 2009.
Però sembla com si un mal fat perseguís els negocis hotelers de Maria Reig. Lhuracà Maria de la tardor del 2017 va trinxar lhotel que el grup tenia a Puerto Rico, el W Retreat & Spa, gestionat per la cadena nord-americana del grup Starwood. Amb 139 habitacions de luxe, havia funcionat amb èxit durant prop de deu anys en un entorn paisatgístic privilegiat. Reig va moures per recuperar uns 50 milions de les asseguradores del complex, però tot havia quedat tan deteriorat que lestiu del 2018 va optar per no reconstruir-lo.
I mentre estava en venda, en un Puerto Rico en fallida econòmica i amb el turisme malmès, va aparèixer un competidor nord-americà, Keith St Clair, que ha construït un flamant hotel de luxe a poca distància, el Zafira St Clair, sota lensenya St Clair Collection. Mentrestant, Reig intenta fer un manteniment del seu hotel, que, vista la nova competència, ha perdut valor de venda.
I mentre estava en venda, en un Puerto Rico en fallida econòmica i amb el turisme malmès, va aparèixer un competidor nord-americà, Keith St Clair, que ha construït un flamant hotel de luxe a poca distància, el Zafira St Clair, sota lensenya St Clair Collection. Mentrestant, Reig intenta fer un manteniment del seu hotel, que, vista la nova competència, ha perdut valor de venda.
Dos mals negocis a Madrid i Barcelona
Una altra operació en negatiu va ser ledifici del número 9 del carrer Almagro, de Madrid, que el desembre de 2016 Reig va malvendre al fons Axiar. Lhavia adquirit sis anys abans a Mutua Madrileña per convertir-lo en un hotel que no va arribar a obrir, i que va acabar llogat al bufet Cuatrecasas després que Reig hi efectués unes importants obres dadaptació. El resultat va ser desastrós, ja que es va vendre per 124 milions. El comprador va absorbir el deute hipotecari que hi pesava, i Reig va suportar les obres i va estar els primers sis anys sense llogaters.
Reig va intervenir també en els avatars de lantic edifici Winterthur, a tocar de la plaça de Francesc Macià, de Barcelona, on lempresa dassegurances suïssa tenia la seu. Roger Vinton ho explica a La gran teranyina. Maria Reig va adquirir limmoble el 2004 per 53 milions deuros, com a part dun projecte que volia convertir-lo en un gran hotel de luxe de la cadena Marriott. Però abans de coronar-se el pla, la crisi va paralitzar les obres, el finançament de CaixaBank va flaquejar i Reig va optar per vendre limmoble, que va ser comprat pel fons dinversió Squircle Capital.
Era un fons que, curiosament, estava controlat per qui havia estat home de la seva confiança, José Caireta, de qui lempresària havia acabat prescindint. El preu de la venda hauria estat duns 40 milions, i això suposa que landorrana va perdre un bon grapat de diners en loperació. Un dels damnificats per lenrenou va ser el restaurant La Oca, que tenia la seu als baixos de ledifici i que va desaparèixer.
Ben relacionada amb lelit catalana
Durant aquest període expansiu, Reig passava molt temps a Barcelona i organitzava trobades a la seva residència de lavinguda Pearson. La seu central del holding es va establir a la torre Godó de la plaça de Francesc Macià, que més tard abandonaria per un excés de despesa i despai, que ja no necessitava. Va participar a Catalana dIniciatives, que va promoure la fracassada companyia aèria catalana Spanair, i a Catalana de Televisió, una empresa que lluïa com a socis la flor i nata de lempresariat català Sol Daurella, Artur Carulla, Antoni Vila Casas, Carles Colomer, que tenia el 5 % dEmissions Digitals de Catalunya, en la qual Godó era majoria absoluta, primer, i únic propietari actualment.
Arriba Gilles Dregi per posar-hi ordre
Des de la reordenació de la seva estructura, el nucli de negoci familiar gira al voltant de Reig Capital Group SLU, ubicada a lHotel Mandarin Oriental, però que és propietat de Reig Group Capital SARL, domiciliada a Luxemburg. Totes dues tenen com a administrador registral Carles Ensenyat i Reig, i el responsable doperacions des de 2014 és Gilles Dregi de Fontcuberta, que procedia de lala immobiliària de Soros, format a la New York University i amb llicenciatura i un MBA a Esade.
Com a màxim responsable, la missió de Dregi ha consistit a posar contenció a la fase inversora i concentrar-se a passar el rasclet als actius existents per extrauren el màxim de rendiment. Dregi va substituir en el càrrec Alejandro Hernández-Puértolas que, al seu torn, havia succeït José Caireta, lexecutiu artífex de lescalada de resultat dubtós encetada deu anys abans. Labril de 2018, Dregi va entrar al consell de Crèdit Andorrà en substitució de Maria Reig, en fase de jubilació voluntària, que va abandonar el càrrec enmig dun enrenou considerable.
Un fons oportunista nord-americà entra en escena
El fons californià Farallon Capital Management ha comprat el deute duns 445 milions que Reig tenia amb CaixaBank. Tot seguit ha actuat per començar a cobrar-lo, i ha portat a subhasta una finca de la família Reig a Encamp i un projecte immobiliari en uns terrenys de Sant Julià de Lòria. Farallon va accedir a loperació Projecte Niseko, llançada lestiu del 2019, que va incloure dos paquets de crèdits que CaixaBank va catalogar com de difícil cobrament, però que tenien garantia immobiliària.
Els deutes de Reig amb lentitat financera de la Diagonal barcelonina deriven dels voluminosos préstecs que li va proporcionar per als seus negocis immobiliaris i del finançament duna part de la compra daccions de Crèdit Andorrà. Loperació tenia la seva història, ja que La Caixa havia de desprendres de la seva participació en el banc andorrà per indicació del Banc dEspanya.
Era lany 2007, i La Caixa va obtenir 927 milions pel 46,35 % que posseïa de lentitat, amb un atractiu benefici de 425 milions. Lentitat va ser valorada en 2.000 milions, però la valoració el 2020 ja era de 700, tot i que alguns analistes consideren que la xifra és massa optimista i que no passaria dels 400. Els principals accionistes estaven interessats a incrementar la seva participació: Reig va comprar-ne un paquet daccions amb un préstec de la mateixa entitat, igual com van fer altres socis. Amb aquella operació, Maria Reig va saltar fins al 20 % de laccionariat, empatant amb la família Pintat.
Crisi a Crèdit Andorrà
Arran de la fi del secret bancari i del desprestigi mundial causat per la intervenció de Banca Privada Andorrana per presumpte blanqueig de diner procedent de grups criminals, el marge de negoci de Crèdit Andorrà ha caigut i els accionistes, entre ells Maria Reig, shan quedat sense el suculent dividend que repartia anualment i que servia per pagar els terminis del préstec de 2007.
Lentitat havia tancat el 2017 amb un benefici de 50,1 milions deuros, que erigia el grup com el primer banc dAndorra en beneficis, amb un volum de negoci de 16.266 milions, dels quals més de 10.000 milions en operacions a Andorra. Lany 2015, els beneficis havien estat de 72 milions, i lany 2016, de 65 milions, molt lluny dels més de 100 milions de lany 2006, quan la sortida de La Caixa.
Un seriós problema de fons que arrossega Crèdit Andorrà és el préstec que va «autoconcedir» per dir-ho dalguna manera als principals accionistes (Pintat, Reig, Casals) per comprar la participació del 46 % que tenia La Caixa. Les hipòtesis més recents parlaven dun intent de venda de lentitat o duna fusió avortada dels tres bancs andorrans (Crèdit Andorrà, Andbank i Morabank), que serviria per posar remei, entre altres coses, a aquest descosit.
La crisi econòmica de Reig ha comportat la seva progressiva desaparició dels ambients barcelonins. Segons sembla, Maria passa bona part del seu temps a Londres. Conserva la presidència dhonor de Barcelona Global, el projecte de dinamització de la capital catalana en què havia col·laborat amb grans noms del poder català com Salvador Alemany (Abertis), Joaquin Coello o José Luis Bonet (Freixenet), que havia de reunir la societat civil i empresarial catalana «amb ganes de trencament i de fer avançar temes», en paraules della mateixa, que es definia com una «trencadora [], perquè algú ha dassumir aquest rol i sacsejar lestablishment».
Maria Reig, la líder social que no va poder ser