Des de la retirada de la primera línia empresarial, Maria Reig ha incrementat la seva dedicació a tornar a les arrels, a estimar el patrimoni tradicional andorrà. Així, ha inaugurat un museu, ha promogut la valoració de lobra de pedra seca, i ha fet declaracions inspirades sobre el tema. És molt possible que el destí de ser filla única i amb patrimoni hagi privat la societat andorrana i la catalana duna líder social que per la seva originalitat, esperit inconformista i força de caràcter hauria fet història.
Carles Tusquets, banquer per vocació i fill predilecte del patriciat barceloní
Dedicat a la gestió dinversions, és president del Banco Mediolanum i ha estat ben connectat amb la família Pujol
El 22 de febrer de 2019 es va viure una de les grans escenificacions de poder de la Barcelona dels senyors. Era el tret dinici de la campanya electoral per presidir la Cambra de Comerç, i lhotel Catalonia Plaza acollia la presentació de la candidatura dun dels aspirants: Carles Tusquets i Trias de Bes. El presidenciable, en un saló ple de gom a gom, va lluir suports. En tenia de ben explícits, com els hotelers Joan Gaspart i Jordi Clos, Lluís Vendrell (Unión Suiza), el grup Planeta, Seat o la cadena Condis. Daltres com el del mateix president sortint, Miquel Valls, ho eren de manera més discreta.
Carles Tusquets va fer aquell dia una defensa explícita de la gran empresa, que era la base principal de la seva candidatura. Enric Crous encapçalava una candidatura rival, més renovadora i més catalanista, que era considerada la principal adversària. Però tots plegats no detectaven lamenaça duna nova candidatura, a qui molt pocs van donar crèdit ni possibilitats: lopció independentista que liderava Joan Canadell amb el grup Eines de País. Els que eren a la Llotja de Mar la nit del 8 de maig, quan es van començar a conèixer els resultats, amb un triomf inesperat de la candidatura impulsada per lAssemblea Nacional Catalana, van contemplar el que era lestampa dun canvi de torxa en una de les entitats més representatives de la societat civil. Els equips dels principals candidats seguien amb nerviosisme creixent una nit electoral sense informació i amb molts rumors. I el desenllaç va ser imprevisible. A lempresari i financer Carles Tusquets i al seu equip, sels va glaçar el rostre.
Els que donaven suport a Tusquets confiaven en la victòria enmig dalguns dubtes. Avançada la nit, esclatava la notícia. És que guanyava Enric Crous, lopció suaument renovadora que alguns a la Generalitat veien amb simpatia? No: simposava la ruptura, amb un triomf contundent dEines de País, amb Joan Canadell al davant i lANC com a principal impulsora. Els independentistes sapoderaven de la Cambra. Veure Elisenda Paluzie celebrant el triomf a la Llotja va trencar molts esquemes. A prop de Tusquets, algú es va referir a un «recompte a la veneçolana». Aquella nit, a molta gent dels grans despatxos de Barcelona els va costar dormir. Les «classes subalternes» havien assaltat la finca, talment com si fossin uns okupes. Per a Tusquets, aquesta era la segona vegada que sucumbia davant duna opció independentista, ja que el 2003 havia format part de la candidatura de Lluís Bassat a la presidència del Barça, que va ser derrotada per Joan Laporta.
A la Catalunya dabans de la sotragada que per a un sector de les elits va representar el procés independentista, a Tusquets li hauria estat fàcil coronar la seva carrera amb la presidència cameral. Aquelles setmanes, tots els poders de sempre es van activar per garantir el seu triomf. Només una minoria de lestablishment es va decantar per Enric Crous, que simbolitzava un canvi tranquil i el pont amb la Generalitat sobiranista. Segons fonts empresarials, els grans despatxos es van mobilitzar i des de La Caixa es van fer moltes trucades per ajudar Tusquets entre la gran empresa.
Carles Xavier Tusquets i Trias de Bes (Barcelona, 1951) ha estat sempre al rovell de lou i acumula una llarga llista de càrrecs socials i en consells dadministració dempreses. Una de les seves darreres responsabilitats amb impacte visual va ser assumir la presidència del Barça després de la renúncia de Josep Maria Bartomeu, en la seva condició de president de la Comissió Econòmica. Apuntar-se a la cursa electoral de la Cambra va moure Tusquets a deixar la presidència a Espanya de lEFPA España (European Financial Planning Association). Sí que va conservar els seus càrrecs a Inverco (Asociación Española de Fondos de Inversión y Pensiones), de vicepresident general i de president dInverco Cataluña.
Els orígens financers: la Banca Tusquets
Els orígens bancaris de la nissaga venen de lluny, de quan es va crear el banc Tusquets y Compañía, el 1899, curiosament el mateix any de la fundació del Barça, dos mons que confluirien després en la vida del financer. Lentitat va caminar sota la direcció de Joan Tusquets Pallós. El 1922 adoptava el nom de Banca Tusquets.
El banc, però, no va acabar bé. Després de quedar atrapat en una suspensió de pagaments de la important companyia Automóviles Eucort SA, el 1951, va acabar també amb la suspensió i la seva massa concursal va quedar absorbida per Banca Industrial de Barcelona, constituïda el mateix any. Al seu torn, aquest banc seria absorbit pel Santander el 1960. Lentitat de la família Botín desitjava créixer i aconseguir socis catalans, però davant la rigidesa normativa del moment, va optar per adquirir una entitat catalana. Els fons documentals de lantiga Banca Tusquets estan integrats dins larxiu històric del Santander, on els seus 186 llibres i altra paperassa ocupen 12,5 metres lineals de prestatgeria.
Amb aquests precedents, el jove Carles Tusquets ja semblava destinat al món de les finances. Potser per això va cursar estudis deconomia a la Universitat de Barcelona. Tot i que ell sempre ha explicat que no era pas aquesta la seva intenció inicial i que latracció per la banca li va venir llegint un anunci per ser assessor financer. A partir daquí, tot va anar de pressa.
No va perdre el temps a lhora dobrir-se camí. De fet, va trobar mitja feina feta pel fet de ser fill duna saga Tusquets lligada a la banca i darrels carlines, i duns Trias de Bes en què predominaven els juristes de prestigi. El seu avi Josep Maria Trias de Bes Giró va ser un destacat dirigent de la Lliga Regionalista, diputat a Corts i al Parlament de Catalunya els anys trenta, i molt proper a Francesc Cambó.
Deixeble dIsidre Fainé
El primer banc en què va treballar Tusquets va ser Banca Catalana. Estant allí, va conèixer un home que seria crucial en la seva trajectòria: Isidre Fainé, que sel va endur a Bankunión. En aquell moment, Fainé era director general de lentitat i va ser un inspirador per al jove Tusquets, que sempre ha reconegut el seu mestratge. Va ser Fainé qui li va aconsellar que es capbussés en les activitats financeres dels Estats Units i hi estudiés el funcionament dels fons dinversió.
Quan Fainé va ser cridat a La Caixa, va voler endur-se Tusquets, però lentitat financera no va veure clar el seu fitxatge en aquell moment. Amb Fainé mantindria una relació que lha dut a una amistat personal i a aficions compartides, com els seus habituals partits de golf.
Lhome que sempre arriba aviat
Una característica en la biografia de Tusquets és el ritme trepidant del seu ascens en lescala social. Amb només 27 anys, va ser tresorer del Barça en la primera junta de lera de Josep Lluís Núñez. Allí va demostrar la seva creativitat en els negocis, com quan va proposar que els socis fessin una derrama per contribuir a eixugar la greu situació financera que travessava el club. Daquella etapa, presumeix dels fitxatges de Schuster i de Maradona, del qual assegura que, gràcies a la seva habilitat, el cost per al club va quedar reduït a la meitat.
Una característica en la biografia de Tusquets és el ritme trepidant del seu ascens en lescala social. Amb només 27 anys, va ser tresorer del Barça en la primera junta de lera de Josep Lluís Núñez. Allí va demostrar la seva creativitat en els negocis, com quan va proposar que els socis fessin una derrama per contribuir a eixugar la greu situació financera que travessava el club. Daquella etapa, presumeix dels fitxatges de Schuster i de Maradona, del qual assegura que, gràcies a la seva habilitat, el cost per al club va quedar reduït a la meitat.
Tusquets va deixar el càrrec de tresorer al Barça el 1989. Aleshores va accedir a una altra posició rellevant dins del patriciat: la presidència del Cercle dEconomia. Va ser president de lentitat entre el 1989 i el 1992. De nou, va arribar al cim duna de les entitats de la burgesia molt jove, als 38 anys, i encara més tractant-se duna institució tan clàssica com el Cercle.
Entre el sí a Artur Mas i el no a la independència
Tusquets no ha arribat a entrar mai en política, però hi ha estat molt a prop. El president Artur Mas li va oferir la conselleria dEmpresa i Ocupació, una oferta que va acabar rebutjant. Francesc-Xavier Mena en seria finalment el titular. Poc després, el febrer de 2011, va aparèixer com a membre del flamant Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), creat per un Artur Mas que acabava destrenar presidència i que anunciava un govern business friendly.
Aquesta proximitat amb ladministració convergent, i en especial amb la família Pujol Ferrusola, ja shavia posat de manifest quan el president Jordi Pujol li va oferir la conselleria dEconomia en la seva última legislatura (2000-2003). Tusquets va rebutjar el 2001 substituir en el càrrec Artur Mas quan el van nomenar successor i conseller en cap, i el departament va recaure en Francesc Homs i Molist, que va negociar un nou model de finançament amb el govern del PP.
El CAREC va assessorar Mas per actualitzar el model de finançament autonòmic. Defensava un sistema amb un sostre competencial millor, en una via federalitzant. Donava així sortida al que pensava un sector del món econòmic, cada vegada més inquiet davant la radicalització de la situació política a Catalunya en vigílies de larrencada del Procés.
En algun moment, sha queixat del poc cas que es va fer de les propostes del CAREC, oblidades en un calaix de Palau. Tusquets no va seguir Mas en la seva estratègia sobiranista. Ans al contrari: va ser un dels exponents del patriciat barceloní que va veure amb estupor el que considerava una fugida del president cap al desastre.
En diverses declaracions abans i després del referèndum de 2017, el financer va deixar ben clara la seva oposició a una ruptura amb lEstat, subratllant el seu europeisme. Molt abans, el 2013, en una entrevista, va emprar una frase molt gràfica sobre el possible èxit independentista: «Abans guanyarà lAlcorcón la Champions que Catalunya se separarà dEspanya». Després de passar per la presidència de la gestora del Barça, Carles Tusquets va corroborar que continua sent un dels personatges omnipresents de lelit econòmica i social de Catalunya.
El negoci va ser vendre
La trajectòria empresarial de Carles Tusquets va fer el salt més significatiu de la seva vida el dia que va vendre les seves accions de Fibanc al grup italià Mediolanum, del qual la família Doris és el principal accionista. Fibanc va passar a denominar-se Banco Fibanc Mediolanum, amb Tusquets de president no executiu. Dins la mateixa operació, va entrar a formar part del consell de la corporació central a Itàlia.
Era la culminació duna trajectòria personal encetada el 1985 quan va deixar el seu lloc a Bankunión per fundar, junt amb un grup de socis, la seva pròpia empresa, la gestora de patrimonis i inversions que va batejar amb el nom de Fibanc, anunciant així quina era la seva autèntica vocació: fer el pas per esdevenir un banc. I ho va aconseguir quatre anys després, quan el febrer de 1989 va obtenir fitxa bancària i va crear un banc especialitzat en gestió de patrimonis amb el nom de Banco de Finanzas e Inversiones SA i lensenya comercial Fibanc. Prèviament, el 1988 havia fracassat en el seu intent de controlar el Banco Condal, afectat per lensorrament de Rumasa.
Per defensar que no li ha estat regalat res, explica que per formar Fibanc va haver dhipotecar el seu pis. Sempre fent beneficis, el 1995 es va comprar el seu propi «castell» financer, a langlesa, quasi davant de les dues torres negres de La Caixa: el palauet Abadal, al 668 de lavinguda Diagonal, que era de la cadena Husa. Fibanc va adquirir ledifici per 500 milions de pessetes a lhoteler Joan Gaspart. La casa havia pertangut a la família Abadal, un altre llinatge històric de la burgesia catalana, vinculada a la Lliga Regionalista. Fibanc hi va emprendre una important restauració i unes obres de readaptació per instal·lar els serveis centrals de lentitat.
En la seva etapa inicial, Fibanc va ser la primera entitat de gestió de fons dinversió que va aconseguir una fitxa al registre de fons dinversió de la CNMV, amb la inscripció de Fondiner. Guanyar-se la categoria de banc li va costar a Tusquets «fer algun pols a limmutable Mariano Rubio», aleshores governador del Banc dEspanya, segons ha escrit el periodista Josep Maria Cortés, que també recorda el «jove Tusquets» que sempre es queixava dels excessos de fiscalitat a la cara del ministre dHisenda de torn a les jornades econòmiques de la Costa Brava, que organitzava el Cercle dEconomia.
En el moment del seu enlairament com a banc, lentitat disposava duns recursos propis de 1.950 milions de pessetes i 42.000 milions en gestió de patrimonis. Amb només dues oficines, a Madrid i Barcelona, tenia una plantilla de 40 persones. A partir del 1989 fundacional, Fibanc va anar obrint oficines en diverses comunitats autònomes. El primer any Fibanc ja gestionava 42.000 milions de pessetes en patrimonis. El 1996 lagència de valors Global Securities passava a formar part de Fibanc. El patrimoni administrat de clients ja havia ascendit fins als 91.000 milions de pessetes.
Però aquell 1996 va ser el de la primera sotragada, quan la Fiscalia Anticorrupció va escorcollar la seu a la recerca de diner irregular propietat de clients del banc. Uns clients entre els quals hi havia una bona mostra de la burgesia barcelonina, que havia estat captada gràcies en bona part al caràcter expansiu del seu president. El cas perseguiria Tusquets encara tres anys després perquè, malgrat que les actuacions havien estat arxivades, lAudiència de Barcelona en va ordenar la reobertura i el va citar a declarar el maig de 1999 al jutjat número 7.
Ladquisició de Fibanc per Mediolanum es va dur a terme en dues etapes. En la primera, lany 2000, va agafar un paquet majoritari del 66,3 %. En aquesta operació, Tusquets i laltre principal accionista, Alejandro Pérez Calzada, van vendre un 5 % del capital i en van retenir un 15 % cadascun. Que traduït a diners venien a ser uns 9 milions deuros per persona, ja que lentitat havia estat valorada en 180 meur (30.100 milions de pessetes, la moneda aleshores vigent). El Col·legi de Metges va ingressar 18 milions deuros. Uns consellers que van vendre eren el fabricant de llonganissa dalta qualitat Joaquim Comella i Riera, que havia estat tinent dalcalde de lAjuntament de Vic per CiU amb lalcalde Ramon Montanyà, Àngel Surroca, José Antonio Castro i Oriol Ribas, entre daltres.