Fins demà, doncs, benvolgut compatriota. No, ara ja trobarà el camí; el deixo abans del pont. No passo mai per cap pont, a la nit. És per una prometença. A més, suposi que algú es llança a laigua. Una de dues, o li va al darrere per pescar-lo i, a lestació freda, se la juga! O labandona a laigua i les capbussades retingudes de vegades deixen estranys cruiximents. Bona nit! Perdó? Aquestes senyores als aparadors? Xauxa, senyor, xauxa per pocs diners, un viatge a les Índies! Aquestes persones es perfumen amb espècies. Vostè hi entra, elles tiren les cortines i comença la navegació. Els déus baixen sobre els cossos nus i les illes passen, dements, cofades amb una cabellera esbullada de palmeres al vent. Provi-ho.