XIMO COMPANY
JOAN ALIAGA
LLUÏSA TOLOSA
MAITE FRAMIS
_______________
¶ 1 Centre adscrit al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Historia de lArt de la Universitat Politècnica de València. En són directors els professors Ximo Company (Universitat de Lleida) i Joan Aliaga (Universitat Politècnica de València). Les activitats bàsiques del CIMM se centren en lestudi de la producció artística desenvolupada al País Valencià a lèpoca medieval i moderna.
¶ 2 És prou conegut, per exemple, linfonamentat catàleg dobra que el 1997 es va atribuir a Vicent Macip per no haver-se sopesat, amb suficiència, el contingut dalguns documents claus; cfr. X. COMPANY, L. TOLOSA: «De Pintura Valenciana: Bartolomé Bermejo, Rodrigo de Osona, El Maestro de Artés, Vicent Macip y Joan de Joanes», Archivo Español de Arte, 287, Madrid, 1999, pp. 263-278. I dels mateixos autors: «La obra de Vicent Macip que debe restituirse a Joan de Joanes», Archivo de Arte Valenciano, Valencia, 1999, pp. 50-61.
ADVERTÈNCIES SOBRE LEDICIÓ I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS
Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.
Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.
Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on sha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de lautor, any dedició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas dun document publicat amb anterioritat.
Si hi ha la referència CIMM se sobreentén que es tracta dun document inèdit.
Les notes a ledició documental shan expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.
La transcripció dels documents ha estat, malgrat es tracti a vegades de fotocòpies de loriginal que hem revisat fins i tot pel que fa als publicats realitzada des del seu suport original i sha seguit escrupolosament el text del manuscrit, conservant les grafies de lèpoca. Per a ledició dels documents, en general sha fet ús de les següents normes paleogràfiques:
- Les paraules shan separat dacord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.
- Quant a laccentuació, els signes de puntuació, lapòstrof i el guionet, sha seguit lús del català actual.
- Lús de la puntuació sha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.
- Totes les abreviatures shan desenvolupat segons els registres usuals de lèpoca.
- Sha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i shan deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.
- Indiquem amb tres punts tancats entre claudàtors, les llacunes, els textos perduts o il·legibles, una lectura dubtosa, allò que sobreentenem (o així ho suggerim) i que manca a loriginal, o alguna indicació dels editors. Quan volem indicar salts en el text, ho hem fet amb tres punts entre parèntesi.
- En lletra cursiva expressem la llengüa minoritària que presenta la redacció del document, el qual alterna, a vegades, diverses llengües.
- Amb dues ratlles paral·leles obliqües expressem un canvi de foli.
- Quant al llatí, respectem la grafia de la i, les síl·labes cia/o o tia/o, segons es presenten.
- Quan ho hem cregut convenient, en documents llargs, que presenten diversos assumptes, en diferents dates i llocs dexpedició, es recull tot com a un sol document, amb les dates convenients, tancat entre claudàtors, per a millor comprensió, amb lextensió cronològica a lencapçalament del document.
- Advertim, finalment, que algunes referències de lArxiu de la Catedral de València (ACV) no han estat revisades per problemes daccés al dit arxiu.
BIBLIOGRAFIA
ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos, València, Imprenta de Federico Doménech, 1897 (nova ed. 1989).
ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador: Guía abreviada de artistas valencianos, València, Ajuntament de València, Gráficas Soler, 1970.
ALIAGA MORELL, Joan: Els Peris i la pintura valenciana medieval, València, Alfons el Magnànim, 1996.
ALMARCHE VÁZQUEZ, Francisco: «Mestre Esteve Rovira de Chipre. Pintor trecentista desconocido», Archivo de Arte Valenciano, 1920, pp. 3-13. «Lleonard y Domingo Crespí. Miniaturistas valencianos del siglo XV», Archivo de Arte Valenciano, 1920, pp.14-22.
ARCINIEGA GARCÍA, Luís: «Lorenzo Zaragoza, autor del retablo mayor del monasterio de San Bernardo de Rascaña, extramuros de Valencia, (1385-1387)», Archivo de Arte Valenciano, 1995, pp. 32-40.
ARQUÉS JOVER, Agustín: Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de instrumentos antiguos, auténticos, Caixa dEstalvis dAlacant i Múrcia, Alcoi, 1982 (ms. de abans de 1799, 1a ed. 1870 a cura de M. Zarco del Valle).
CERVERÓ GOMIS, Luis: «Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano, 156, 1956, pp. 95-123.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Anales del Centro deCultura Valenciana, 45, any XXI, juliol-desembre 1960, pp. 226-257.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Anales del Centro deCultura Valenciana, 48, any XXIV, gener-desembre 1963, pp. 63-156.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Anales del Centro deCultura Valenciana, 49, año XXV, gener-desembre 1964, pp. 83-136.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Archivo de ArteValenciano, 1965, pp. 22-26.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación», Archivo de ArteValenciano, 1966, pp. 19-30.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación. Apéndice», Archivo deArte Valenciano, 1968, pp. 92-98.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación. Apéndice», Archivo deArte Valenciano, 171, 1971, pp. 23-36.
«Pintores Valentinos. Su cronología y documentación. Apéndice», Archivo deArte Valenciano, 1972, pp. 44-57.
DURAN I SANPERE, Agustí: «Dos pintors valencians deixebles de Lluís Borrassà», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIV, 1933, pp. 393-396.
GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel: «Del arte medieval valenciano. Calígrafos y miniaturistas del siglo XIV», Almanaque de «Las Provincias», 1931, pp. 331-334.
GUDIOL I CUNILL, Josep: La pintura mig-eval: els trecentistes, vol. II, segona part. S. Babra, Llibreria Antiga i Moderna, Barcelona, 1929.
HERRÁEZ SÁNCHEZ, Elisa: «Un retablo gótico en la Yesa atribuido a Pere Lembrí», Archivo de Arte Valenciano, 2000, pp. 7-14.
JOSÉ I PITARCH, Antonio: Pintura Gótica Valenciana, tesi doctoral inèdita llegida a la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1981.
LÓPEZ DE MENESES, A.: «Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso. Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón», CSIC, Escuela de Estudios Medievales. Estudios: XXIII, Zaragoza, 1952, pp. 669-771.
Llibre del Repartiment de València, (ed. Antoni Ferrando i Francès), València, Vicent García, 1979.
LLOMPART, Gabriel: «La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía», Palma de Mallorca, Luis Ripoll Editor, vol. IV, 1980.
LLONCH PAUSAS, Silvia: «Pintura italogótica Valenciana», Anales y Boletín de losMuseos de Arte de Barcelona, 1967-1968.
MADURELL MARIMÓN, Josep Maria: «El arte en la comarca alta de Urgell», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vols. III-IV, 1945, pp. 259-340.
HERRÁEZ SÁNCHEZ, Elisa: «Un retablo gótico en la Yesa atribuido a Pere Lembrí», Archivo de Arte Valenciano, 2000, pp. 7-14.
JOSÉ I PITARCH, Antonio: Pintura Gótica Valenciana, tesi doctoral inèdita llegida a la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1981.
LÓPEZ DE MENESES, A.: «Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso. Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón», CSIC, Escuela de Estudios Medievales. Estudios: XXIII, Zaragoza, 1952, pp. 669-771.
Llibre del Repartiment de València, (ed. Antoni Ferrando i Francès), València, Vicent García, 1979.
LLOMPART, Gabriel: «La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía», Palma de Mallorca, Luis Ripoll Editor, vol. IV, 1980.
LLONCH PAUSAS, Silvia: «Pintura italogótica Valenciana», Anales y Boletín de losMuseos de Arte de Barcelona, 1967-1968.
MADURELL MARIMÓN, Josep Maria: «El arte en la comarca alta de Urgell», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vols. III-IV, 1945, pp. 259-340.
«El arte en la comarca alta de Urgel. (Continuación)», Anales y Boletín de losMuseos de Arte de Barcelona, 1 y 2, vol. IV, Barcelona, ene.-abr. 1946, pp. 9-172.
«El arte en la comarca alta de Urgel. (Conclusión)», Anales y Boletín de losMuseos de Arte de Barcelona, 3 y 4, vol. IV, jul.-oct. 1946, pp. 297-416. «El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras (I): texto. Apéndice documental. Índices», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VII, 1949, pp. 9-325.
«El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras (II): texto. Apéndice documental. Índices», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VIII, 1950, pp. 9-387.
«El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras (III): texto. Apéndice documental. Índices», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. X, 1952, pp. 9-365.
«Documents culturals medievals», Boletín de la Real Academia de las BuenasLetras de Barcelona, XXXVIII, 1979-1982, pp. 301-473.
OLMOS Y CANALDA, Elías: «Inventario de los Pergaminos del Archivo Catedral de Valencia», València, Arquebisbat, Excma. Diputació Provincial i Excm. Ajuntament de València, 1961.
PÉREZ MARTÍN, José María: «Escritores de letra formada e ¿iluminadores? Medievales», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 17, año VI, 1933, pp. 129-139.
«Escritores de letra formada e iluminadores de la Catedral de Segorbe», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 19, año VII, 1934, pp. 6-20.
PÉREZ MARTÍN, José María: «El retablo de la ermita de San Roque (Xerica)», Archivo Español de Arte y Arqueología, 28, 1934, pp. 27-50.
«Pintores valencianos medievales y modernos. Addenda», Archivo Español deArte y Arqueología, 33, 1935, pp. 293-312.
PUIGGARÍ, Josep: «Noticias de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento. Apuntes leídos en sesión de 17 de junio de 1871 por el socio de número don José Puiggarí», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, III, 1880, pp. 73-103 i 267-306.