4 Sebastià Solé i Cot, «La Cort General a Catalunya», dins DD.AA., El territori i les seves institucions històriques, Lleida, Fundació Noguera, 1999, pp. 117-183. La referència és a la p. 126.
5 Armand de Fluvià, «Precedentes...», p. 10.
6 Biblioteca de lIUHJVV, «Señor, Los títulos del Principado de Cataluña», ref. ZX1703. S47. La citació és troba a la p. 6. Vegeu també Francisco Morales Roca. Próceres..., vol, I, p. 15.
7 Constitucions i altres drets de Cathalunya..., vol. II, p. 56.
8 Vegeu les referides obres dArmand de Fluvià, Felipe de Salvador i Andrés Avelino Pi Arimon.
9 Josep Maria Gay Escoda, El corregidor a Catalunya, Madrid, Marcial Pons, 1997, p. 755. De manera semblant, José Patiño considerava que «en tiempos antiguos no se atrebía este congreso a entrometerse en coses de estado, juntándose solo para tratar de algunes estas o cosas de lucimiento de la noblesa» (Salvador Sanpere i Miquel, Fin de la Nación Catalana, Barcelona, Editorial Base, 2001, p. 677).
10 Miquel Pérez Latre, «Juntes de Braços i Diputació del General 1587-1593: Un presidi de cavallers conspirant contra sa Magestad?», Pedralbes, 13, 1993, pp. 281-298. La citació es troba a la p. 290.
11 Miquel Pérez Latre, Llevar la corona del cap de sa Magestad. Treball dIniciació a la Recerca, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 1994. Vegeu pp. 27, 182, 262-298, 367, 370 i 392.
12 Ernest Belenguer, «La Generalitat en al cruïlla de conictes jurisdiccionals, 15781611», dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Departament de Presidència, vol. III, 1997, pp. IX-XLVI. La referència està a la p. XIV.
13 Aquesta impressió es deriva del fet que al 1569 el Dietari de la Generalitat de Catalunya, constata que el Braç estava reunit en la Seu de Barcelona, «en sos acostumats llocs», la qual cosa dona a entendre lexistència duna tradició anterior i de normalitat en les reunions. Dietaris de la Generalitat de Catalunya (10 vols.), Barcelona, Departament de Presidència, 1994-2008, vol. 2. Dara endavant els citarem com a DGC indicant el volum i la pàgina.
14 DGC, vol. 2, p. 205.
15 DGC, vol. 3, pp. 264, 68, 311 i 85.
16 DGC, vol. 3, pp. 261, 291, 308 i 315.
17 DGC, vol. 3, pp. 57, 291, 96 i 99.
18 DGC, vol. 3, pp. 159 i 389.
19 DGC, vol. 3, p. 130.
20 DGC, vol. 2, pp. 285 i 299, vol. 3, pp. 209, 334-335.
21 DGC, vol. 3, pp. 335 i 427.
22 DGC, vol. 3, pp. 291, 292 i 342.
23 Vegeu Miquel Pérez Latre, Llevar..., pp. 27, 182, i 262 i ss.
24 Ho tenim constatat des de 1568 ns a la vigília de les ordinacions de 1602. Vegeu DGC, vol. 2, p. 205; vol. 3, p. 421.
25 DGC, vol. 2, p. 299.
26 Així sabem que tant al 1568 com al 1595 el va presidir el comte de Quirra (DGC, vol. 2, p. 205, vol. 3, p. 291), al 1559 el presidia el vescomte de Rocabertí, i al 1580 i 1599 el duc de Cardona (DGC, vol. 2, p. 299, vol. 3. pp. 68 i 334).
27 DGC, vol. 3, pp. 209 i 428. Jaume Cardona era baró de Vegés i Sant Mori i Onofre de Lentorn noble i senyor de Seró.
28 DGC, vol. 2, p. 205 i vol. 3, p. 57.
de les diferents justes que es van tenir des de 1596 ns a 1701. Vegeu també Agustí Duran i Sanpere, Els cavallers..., pp. 69 i ss.
52 La bibliograa sobre les diferents confraries de Sant Jordi a Catalunya és àmpia. Només com a tall de mostra vegeu: Montserrat Ribot, «La confraria dels cavallers de Sant Jordi de Barcelona en sus últimos tiempos», dins Actes del I Congrés de Història Moderna de Catalunya, vol. II, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1984, pp. 463-469; Negre Pastell, «La Confraria de San Jorge y la nobleza gerundense», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, Girona, núm. VI, 1951, pp. 271-322; Concepció Pérez i Josep Lladonosa, Llibre del Capítol de la Confraria dels Cavallers i Gentilshomes de la Ciutat de Lleida, Lleida, Artis, 1980.
53 Xavier Torres, Nyerros..., p. 340.