Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Vicent Royo Pérez i Vicent Garcia Edo, 2019
© Daquesta edició: Universitat de València, 2019
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Llibre de Peita de 1672, Arxiu Municipal de Castelló
Maquetació: Inmaculada Mesa
Edició digital
Introducció
La publicació daquest volum sinsereix en la línia editorial que posà en marxa el 2017 el Servei de Publicacions de la Universitat de València, dins de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes», i que està destinada a editar els llibres de consell de la vila de Castelló de Plana corresponents al període medieval, gràcies al conveni signat entre lAjuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València. Després de la publicació dels tres primers volums, que cobreixen el darrer quart del segle XIV i els primers anys del segle XV, surt a la llum aquest quart exemplar, en el qual es transcriuen els llibres de consell que falten per completar la primera dècada del Quatre-cents. Com en les edicions anteriors, aquesta vegada també es transcriuen quatre volums, que corresponen als exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410, tots ells conservats a lArxiu Municipal de Castelló.1
ELS LLIBRES DE CONSELLS DE COMENÇAMENT DEL SEGLE XV
Com és sabut, en aquests exemplars es contenen les reunions del consell de la vila de Castelló i els acords presos pel justícia, els jurats i els consellers, que constitueixen la columna vertebral de la institució. Així mateix, la temàtica dels assumptes abordats en cadascuna de les sessions que se celebren al llarg de lany de mandat dels jurats és força diversa i permet copsar bona part dels aspectes que conformen la panoràmica quotidiana a una vila medieval valenciana, com ara els afers polítics, la gestió de la hisenda municipal, totes les qüestions relatives als impostos, les relacions amb la Corona i els seus oficials especialment, amb el batle reial de la vila i el lloctinent de governador dellà Uixó, amb seu a Castelló, els vincles establerts amb les viles i les comunitats rurals més pròximes i altres de llunyanes com ara la ciutat de Terol i la seua comunitat daldees, gràcies a la intensa activitat ramadera, les eleccions de les magistratures locals, les ordenances municipals i les obres escomeses en el manteniment i la reparació de les infraestructures urbanes i rurals escampades pel terme, entre moltes altres coses. Per tant, es tracta de documents excepcionals per conèixer el desenvolupament de la vida local i el tractament que sen fa per part daquells veïns que accedeixen als diferents càrrecs de govern de la comunitat, encarregats de la gestió dels afers quotidians i també daquells extraordinaris que afecten a la vila i els seus habitants.
Pel que fa al seu aspecte extern, som al davant de quatre llibres que presenten unes característiques força semblants. A pesar de les lògiques diferències en la seua extensió el volum més curt té 67 fulls i el més llarg en té 104, mentre que els altres dos en tenen 78 i 90, respectivament, tots ells estan relligats amb un pergamí més antic, que fa de coberta. A més, en general, presenten un bon estat de conservació i són de fàcil lectura, excepte uns pocs fragments afectats per taques dhumitat i alguns trossos ratllats que es combinen amb interlineats. De la mateixa manera, en la seua estructura interna mantenen una certa coherència, malgrat el tall de dos exercicis que existeix entre els quatre volums editats no shan conservat els llibres corresponents als anys 1406-1407 i 1407-1408 i el fet que hagen estat redactats per quatre notaris diferents.2
No obstant això, a linterior dels respectius llibres es poden distingir dues parts ben diferenciades. Abans que res, apareix un primer full que conté lencapçalament on es donen a conèixer els quatre jurats de la vila i la data dinici del seu any de govern i, tot seguit, hi ha el llistat de veïns que han estat escollits per ocupar lescó de conseller en lexercici corresponent. A continuació, comença una primera part al llarg de la qual hi ha les diferents reunions del consell que es convoquen durant lany de mandat dels jurats. Quan finalitza la relació de les sessions, hi ha una segona part on es contenen tots els albarans expedits pel síndic i clavari per ordre del consell, amb tots els pagaments efectuats per aquest oficial que sencarrega de gestionar les finances municipals.3 Ben mirat, som al davant duna part força interessant perquè, gràcies al detall amb què els respectius notaris anoten les diverses despeses, es pot arribar a fer una reconstrucció molt precisa de lactivitat econòmica del municipi i també de molts altres aspectes com ara els salaris pagats a diferents veïns llauradors, artesans, notaris, mercaders, joglars i músics, entre altres pels distints treballs que escometen en tot tipus dobres i serveis prestats a la vila.
Pel que fa al funcionament de la institució, el desenvolupament seguit en els quatre exercicis continguts en aquests volums dels primers anys del segle XV és sempre el mateix. Com és ben sabut, els respectius llibres abasten el període de mandat dels jurats, que comença el diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada.4 Els magistrats han estat estat escollits en la jornada anterior i, el dia de lesmentada festivitat, «denant laltar major de la església de Nostra Dona Santa Maria de la dita vila, denant lo poble, enans que·l Sant Evangeli a missa major en la dita església se legís e cantàs», juren el seu càrrec al davant del batle reial. De la mateixa manera, el diumenge de Pentecosa selegeixen els consellers, distribuïts per les sis parròquies de Castelló. Lendemà, dilluns, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell, convocat «ab so de trompeta o de naffil per los lochs acostumats» per part del missatger i trompeta de la vila.5 La sessió, com és costum, està presidida pel justícia i els nous jurats, i en el seu transcurs sescullen els veïns que assumiran els càrrecs descrivà del consell i també dels jurats, autor dels llibres que ara sediten, el síndic i clavari encarregat, com sha dit, de la gestió econòmica del municipi i el síndic dels plets destinat a defendre els interessos de la vila i conduir els diferents processos judicials en què està immersa. Amb això, es completa lequip de govern local i sinicia un exercici administratiu que sallarga fins al dissabte anterior a la festa de Pentecosta de lany següent, quan es paga als diferents oficials el salari que els correspon pel desenvolupament del seu càrrec i selegeixen els nous jurats.
En efecte, segons sha exposat més amunt, la temàtica dels assumptes tractats al llarg de les sessions cobreix pràcticament tot lespectre de la vida local, però per desgràcia no hi ha la possibilitat de conèixer les opinions dels assistents a les reunions i les lògiques disputes que deu causar la resolució dels diferents problemes que shi plantegen. De fet, lestructura que segueix el registre de les diverses sessions és quasi sempre la mateixa: primer de tot, sindica que la reunió ha estat convocada pel trompeta de la vila, després de fer la crida pels llocs acostumats, i senumera als assistents; tot seguit, els jurats prenen la paraula i exposen al davant del consell les diferents problemàtiques a tractar; i, finalment, sutilitza una frase tipificada com ara «lo honrat consell acordà» o «lo honorable consell deliberà», entre altres per donar a conèixer lacord assolit pels integrants de la institució. Daquesta presentació del transcurs de les sessions es deriven dues conseqüències fonamentals.
Duna banda, els jurats es presenten sempre sotmesos a la voluntat del consell, perquè exposen el tema i acaben el seu parlament dient que no prendran cap determinació sense les indicacions del consell. Així, el seu parlament sempre comença amb una frase certament tipificada com ara «fon proposat per los dits honrats jurats en lo dit consell» i, quan ja han fet la relació, solen declarar que «notificaren les dites coses al dit honrat consell per descàrrech llur, appellats de enseguir ço que per aquell serà delliberat e acordat». Si bé és cert que deuen gestionar els afers típics del dia a dia sense consultar a la institució, els assumptes que excedeixen la tasca executiva quotidiana són sempre consultats amb la resta de consellers del municipi. En conseqüència, els jurats sotmeten en tot moment la seua capacitat dactuació a les decisions de la institució, en un clar procés denfortiment de lòrgan que shavia iniciat amb les reformes de 1335 i 1341. Des daleshores, els consell ja no és un simple fòrum de debat i consell com abans, sinó que de manera progressiva assoleix un poder de decisió cabdal per a la gestió de la vida local.9
De laltra, la manera de redactar el contingut de les diferents sessions amaga deliberadament el procés de discussió que té lloc en el desenvolupament de les reunions i, doncs, no és possible copsar les diferències que escindeixen la classe política local. Allò que interessa és deixar constància dels acords i, per tant, només és possible entreveure aquestes discrepàncies analitzant lactuació contradictòria dels diferents magistrats, perquè les contraposicions entre els prohoms locals solament queden registrades de manera molt subtil en certes ocasions, com ocorre en lelecció del nou justícia el desembre de 1405. En la sessió del dia 12 dels dits mes i any, els jurats exposen que el nombre de candidats disponibles per accedir a la magistratura és molt reduït perquè, segons estableixen les ordenances locals, els veïns que ocupen algun càrrec de ladministració municipal no poden presentar-se, com tampoc no pot fer-ho lelevat nombre de persones que han arrendat els impostos locals i aquelles que han hagut de signar com a fermances seus per a garantir el compliment de les operacions, que és força elevat. Al davant daquesta situació, els jurats fan una proposició que encèn els ànims de bona part dels consellers.
Els magistrats sol·liciten al consell que es puga presentar el notari Pasqual Ferrando, «jatsie que fos segristà de la església de la dita vila, com la llur administració fenís en breu». Evidentment, la proposta provoca «gran discrepància entre los consellers, dients los uns que les ordenacions se devien servar e, segons aquelles, lo dit en Pasqual Ferrando, com hagués offici de segristà, no podie entrar en la dita elecció de justícia en lany esdevenidor, los altres deyén que, no contrastant que·l dit en Pasqual Ferrando fos segristà, que y devie e podie ésser admès en la dita elecció, com feyt de segistrà no fos officii real ne tal que pogués o degués tolre la dita elecció». A causa daquestes diferències, el consell encomana al notari Pasqual Bataller que pregunte a tots i cadascun dels consellers la seua opinió i, després de lenquesta, lopció majoritària és favorable a lacceptació de Ferrando com a candidat. En conseqüència, el consell revoca lordenança que prohibeix a aquells que tenen un càrrec presentar-sen a un altre i accepta oficialment a Pasqual Ferrando com a candidat a la magistratura de justícia, a la qual accedeix en lelecció del 22 de desembre del dit any.
Aquest és un dels pocs casos en què és possible veure de manera directa lexistència duna discrepància entre els integrants de la classe política a través dels llibres de consell i, en certa mesura, és lògic perquè la disputa degué de ser ben àrdua. Ben mirat, lelecció de les magistratures locals esdevé un dels principals motius de conflicte entre els prohoms, estimulat també pel propi sistema que sutilitza per triar els càrrecs. En el cas del justícia, els jurats, lescrivà del consell i quatre consellers recullen lopinió de la resta de consellers tres vots per cadascun i les sis persones «de més veus» passen a la següent fase de lelecció, que consisteix a escollir per sort a tres dels sis candidats. Fet això, el batle reial, que durant tots aquests anys és Bernat Hostalers, abandona el palau, analitza les tres possibilitats, elegeix a un dels prohoms com a justícia, entra de nou al palau i fa pública la seua decisió.10 Pel que fa als jurats, els magistrats que acaben el seu mandat i quatre consellers recullen també lopinió dels prohoms, se seleccionen les sis persones amb més vots i, finalment, selegeixen per sort a quatre, que compten sempre amb el vist-i-plau del batle reial. En darrera instància, els jurats ixents i dos consellers de cada parròquia trien als sis veïns de cada districte que ocuparan lescó de conseller en lexercici següent. Això fa un mínim de trenta-sis consellers, als quals safegeixen els dotze prohoms que realitzen lelecció, els jurats que abandonen el càrrec i també lescrivà del consell, fins completar un òrgan que en els exercicis transcrits en aquest volum està integrat per una xifra que oscil·la entre els quaranta-set i els cinquanta-dos consellers.11