POEMES DE CARRETERA
i altres versos
Toni Fontanillas
© Toni Fontanillas (Antoni Martínez Fontanillas)
© Poemes de carretera i altres versos
Març de 2021
Editat per Bubok Publishing S.L.
equipo@bubok.com
Tel: 912904490
C/Vizcaya, 6
28045 Madrid
Reservats tots els drets. Tret dexcepció prevista per la llei, no es permet la reproducció total o parcial daquesta obra, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres) sense autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright. La infracció daquests drets comporta sancions legals i pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual.
Adrecis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
ALQUÍMIA
POEMA DE CARRETERA 10
MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA
POEMA DE CARRETERA 11
DES DEL PENYA-SEGAT
POEMA DE CARRETERA 12
EL TEMPS DEL SALNITRE
POEMA DE CARRETERA 13
ETS COM EL RIU
POEMA DE CARRETERA 14
LA MERLA NEGRA
POEMA DE CARRETERA 15
LESPAI INCONCLÒS
POEMA DE CARRETERA 16
CAPVESPRE HIVERNAL
POEMA DE CARRETERA 17
LESPECTRE IMPROPI
POEMA DE CARRETERA 18
EL PASSEIG
POEMA DE CARRETERA 19
EL PASSEIG (2a part)
POEMA DE CARRETERA 20
EL PASSEIG (3a part)
POEMA DE CARRETERA 21
LA POLS DELS DIES
POEMA DE CARRETERA 22 (el vol interestel·lar)
RITME TARDORAL
POEMA DE CARRETERA 23
EL MOTOR
POEMA DE CARRETERA 24
LA DISCOTECA
POEMA DE CARRETERA 25
IMPRESSIÓ FUGISSERA
POEMA DE CARRETERA 26
LAVINGUDA DELS LLEDONERS
POEMA DE CARRETERA 27
HAN PASSAT ELS ANYS
POEMA DE CARRETERA 28
EN LA NIT SILENT
POEMA DE CARRETERA 29
EN UNA NIT DESTIU
POEMA DE CARRETERA 30
EL FULL EN BLANC
POEMA DE CARRETERA 31
DE LES BARDISSES
POEMA DE CARRETERA 32
SIMFONIA DE MAR
POEMA DE CARRETERA 33
CAUEN LES GOTES
POEMA DE CARRETERA 34
TAQUES DE FELICITAT
POEMA DE CARRETERA 35
LA CAFETERA
POEMA DE CARRETERA 36
LUNIVERS PARTICULAR
POEMA DE CARRETERA 37
LA DUTXA
POEMA DE CARRETERA 38
REALITAT (4a part)
POEMA DE CARRETERA 39
POEMA DE CARRETERA 40
POEMA DE CARRETERA 41
REALITAT (5a part)
INTRODUCCIÓ
Després de lèxit inesperat de la meva opera prima Poemes de la realitat, em vaig veure gairebé obligat, en part pel fet dhaver rebut nombroses peticions dels lectors, i també per motius personals, a escriure un llibre que fos una conseqüència de la història precedent.
Poemes de carretera i altres versos neix amb una voluntat continuista, si bé amb certs matisos, que podreu comprovar en llegir-lo. Shi continua la sèrie iniciada de poemes de carretera: als 9 del primer llibre se nhi han afegit 32, fins a arribar en conjunt als 41. A més, altres poemes venen a complementar la història principal. Es tracta dun conjunt heterogeni, gens convencional.
Lestil de la poesia continua força en la línia vitalista/decadentista de lobra precedent. Segons el meu criteri, el llibre semmarca en un realisme simbolista, tal vegada postmodern, però això ho comentaran millor els crítics literaris.
A mode dintroducció, poca cosa més a dir. Deixem que parli la literatura. Fiqueu-vos dins de la història i gaudiu del llibre. És el meu consell i el meu desig.
Vull dedicar aquest llibre a tots els lectors passats, presents i
futurs de les meves obres, a tots aquells que mhan prestat
el seu suport a les xarxes socials, que han estat molts, i a
la Mary, lamant fictícia de la veu poètica daquest llibre.
ALQUÍMIA
Alquímia en els teus ulls,
en les teves mans,
en la teva veu.
Em propicies reaccions
químiques inversemblants,
combinacions de secrecions
amb expansions exuberants.
Provoquem el pas del dia
a dia a leternitat del moment
present. Tal vegada trobem
la pedra filosofal del sentiment.
Tu ets el meu metall pur,
la meva terra rara que,
combinats, em fan esborrar
el pas del temps.
A gran temperatura consumem
la reacció ardent, metall més
pols, unió incandescent.
Alquímia en els teus ulls,
en les teves mans,
en la teva ment.
POEMA DE CARRETERA 10
Caminem per la grava,
encaminats cap a un destí incert.
Ahir érem joves i adolescents,
carregats dil·lusions i de pors.
Làrea de servei de lautopista
ens connecta amb el present.
Tu, jo i la Harley, en un dia tèrbol.
Enfilem el retorn cap a lasfalt,
la Harley ens parla a brams.
Olor de benzina i sentor dasfalt,
aquesta és la nostra religió.
Mestrenys amb força lesquena,
el pit, no saps tot el que sento
per tu i per la Harley, amors
meus indefugibles.
Els rètols de la calçada
circulen amb pressa, sempenyen.
El vent colpeja els rostres,
encara joves. Som feliços,
encara som feliços.
A Perpinyà ens aturem a fer
sengles roms amb cola,
fumem un parell de cigarretes.
Ja ho tenim tot.
La Harley tremola i nosaltres
enfilem cap al sud.
Algun dia pensarem que
vam ser feliços,
damunt la Harley.
MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA
Dun blau marí radiant
la mar semmiralla
als ulls del poeta,
dun blau marí sepulcral.
Exhala, aquesta Mediterrània,
sentors mil·lenàries,
tresors enterrats al ulls
dels cecs coetanis.
Ja els grecs i els fenicis
la salparen, i en el fons,
derelictes hi habiten,
tresors insondables
als ulls del planeta.
Ja el poeta navega
entre mars mil·lenàries
i enceta noves etapes,
entre versos i estepes
mai del tot travessades.
I tu omples lespai
que tot ho buida,
estimada mar vella,
estimada Mediterrània.
POEMA DE CARRETERA 11
La pluja arrauxada bat la calçada.
Els cossos frec a frec damunt
la moto, arraulits pel fred.
Circulem a cent cinquanta
per lAP-7. Som joves i arravatats,
lamor ho anorrea tot,
sentor de frens.
Al fons, làrea de servei de lautopista,
els nostre oasi particular.
Un cigaló de rom ens escalfa el pit
i els budells. Em mires, et miro.
Encenem segles cigarretes.
Ens besem en un racó de les
butaques marrons.
Un cop de vent gelat sacseja els
rostres, cavalquem la Harley.
Ha deixat de ploure,
enfilem la calçada.
120-130-140-150.
Tornem a volar sobre un asfalt mullat.
DES DEL PENYA-SEGAT
Guaita des del penya-segat,
albira les profunditats duna
mar revoltada, cristal·lina.
Giravolta, en cercles concèntrics,
làliga despistada, cercant
la vianda, el refugi i la glòria.
Com els núvols en un dia rúfol,
grisos i blaus, carregats
desperances opaques.
Vers lhoritzó, semmiralla
un cel brillant dargent
en les fosses oceàniques.
Un vent oportú pentina les
carenes costaneres, fent
ballar als arbres una dansa.
De cop, un foc del cel cau
al migdia estiuenc; el sol
abrusador tot ho enlluerna.
I mira, sempre a lentorn,
des dun penya-segat de
formes grotesques,
les profunditats oceàniques.
POEMA DE CARRETERA 12
Som en el motel de carretera,
o el que és el mateix,
en el motor-hotel.
Tu ets el meu motor
i mallotges en les
teves entranyes.
Ets el meu motor-hotel
particular, amor meu.
Anem a fer una copa a baix,
entre els senyors panxuts
i les al·lotes cridaneres.
Anem, anem a fer una
mica de fum.
El motel ens acull entre
parets dun blanc grisenc.
Demanem cervesa,
anirà bé per remullar les goles
abans de pujar a la cambra.
Des dallà veurem el rètol
roig viu, rere la finestra,
arran de paret, del
motel de carretera.
EL TEMPS DEL SALNITRE
El temps del salnitre
colpejant els rostres
ja ha passat.
Rere les petjades,
sojorns i alenades.
A la fi ho hem entès,
tot és caduc
i tot és nou
a cada instant.