«Doctor, doctor, sento veus!» «I qui no, Peter? Qui no?»
En Peter es rendeix i salta de la cinta.
Gràcies, Peter diu la cinta, i els zombis desapareixen. Has guanyat setze punts de QualityCare. En qualsevol moment pots intercanviar els teus punts de QualityCare a la teva assegurança mèdica per prestacions extraordinàries com descomptes en les visites al metge o reduccions del temps despera per a les operacions vitals. Gràcies per cuidar-te.
Sí, sí diu en Peter. Que et bombin.
Peter, ves amb compte amb el teu llenguatge, si us plau diu la cinta. Ja sé que estàs frustrat perquè la teva xicota tha deixat, però això no és cap motiu per ofendrem.
Tens raó diu en Peter.
Crec que caldria una disculpa.
Em sap greu, cinta.
En aquests moments tens trenta-dos punts negatius de QualityCare. Vols bescanviar-ne algun?
No, gràcies, cinta.
El QualityPad den Peter vibra. Hi llegeix el missatge següent: «Heu rebut un nou avís de QualityPartner: Hola, Peter. Pensa en el teu val de QualityPartner! Si ho desitges, et proposem tot seguit i sense cap cost per a tu una nova parella del teu nivell».
En Peter clica a «Tornar-ho a preguntar al cap dun dia».
Al cap de poca estona rep un missatge de la Sandra Administradora: «Peter, he vist que encara no thas connectat amb una nova parella. La meva nova parella és un tipus fantàstic!!! Sobretot a lhora descoltar balades de rock ;-) Segur que tu també tavindràs de meravella amb la teva nova parella! Estic preocupada per tu. B7s. Sandra».
En Peter tria una de les respostes predeterminades i lenvia. «La resposta és: NO.»
Bona rebuda a la introducció de la jornada laboral de 5 hores per SANDRA ADMINISTRADORA
El portaveu del govern, Reginald Perfumista, ha valorat la introducció de la jornada laboral de 5 hores, de compliment obligatori, com un gran avenç de la civilització. Les organitzacions empresarials també shan mostrat satisfetes amb lacord a què sha arribat.
Qui hi ha estat crític, en canvi, és precisament el candidat a la presidència pel Partit del Progrés. John of Us ha manifestat que no es pot parlar duna millora real per als treballadors, perquè paral·lelament a la introducció de la jornada laboral de 5 hores sha reduït el nombre dhores per dia de 24 a 10. Preguntat sobre això, Reginald Perfumista ha declarat: «Això són subtileses matemàtiques que només pot comprendre una calculadora. A mi aquestes coses em superen. Tampoc puc entendre, per cert, que es retregui que la càrrega de treball hagi augmentat significativament des de la introducció de la setmana de 10 dies. Continua havent-hi dos dies festius a la setmana!». El millor lloc per passar aquests dos dies festius, per cert, és en un dels 128 Speed-Relaxing-Ressorts de FitForWork! FitForWork et posa en forma per a la feina!
ComentarisJESSICA TREBALLADORA-TEMPORAL:Com que estic a latur, la veritat és que mimporta un rave si les hores que no treballo al dia són cinc o vuit.TOM PUBLICISTA:Ara mateix soc a FitForWork i faig un workout. Superbé. FitForWork és realment la meva cadena de fitnes preferida. Tothom hauria danar algun dia a FitForWork.CAL·LÍOPE 7.3
En Peter és fill únic, cosa que, en part, es deu al fet que els seus pares tinguin un vídeo de realitat virtual del seu naixement. La seva mare li va explicar una vegada:
Sempre que he sentit el desig de tenir un altre fill, el teu pare mha ensenyat aquest vídeo. Això mha anat molt bé.
Els records són pietosos. La tècnica és despietada. En algun moment en Peter també es va mirar el vídeo dRV del seu naixement, que el va trasbalsar per sempre més. Potser no hauria hagut de compartir-lo amb la Sandra.
Si en Peter i la Sandra shaguessin pogut permetre un fill millorat, lhaurien anomenat Jakob. La Sandra volia un nen de totes totes. En el nom de pila estaven dacord. Però que el nen shagués de dir Jakob Venedor-dObjectes-Usats, o encara pitjor, Jakob Desballestador-de-Maquinària, era segurament el problema. En Peter fins i tot ho pot comprendre. A ell tampoc no li agrada especialment, la seva feina.
Quatre dies després que la Sandra lhagi deixat, a la botiga hi torna a haver una fase dinactivitat. El negoci den Peter és un daquells que fa que els qui hi passen pel davant sempre es preguntin com carai es pot mantenir. En Peter mateix se nestranya, de vegades. El seu avi, per manca despai, va fer instal·lar la premsa de ferralla al petit corredor que connecta la botiga amb la peça que fa de cuina i bany alhora i amb la cabina-dormitori. Així que en Peter ha de passar diverses vegades al dia pel mig de la premsa de ferralla. Avui fa el que repeteix sovint quan no hi ha feina: senzillament es queda aturat a dins de la premsa i rumia que amb una ordre es podria acabar tot. No és que vulgui fer-ho de debò, però només saber que seria possible en qualsevol moment té alguna cosa dalliberador. Al cap de dues hores i vuit minuts té una cita important. Hauria de preparar-se. Shauria darreglar. Però no ho fa. Ha passat ja 3,2 minuts aturat a linterior de la premsa quan se sent la veu de la porta intel·ligent:
Peter, tens clientela. Després la porta hi afegeix xiuxiuejant: Peter, si us plau, surt de la premsa de ferralla. Una anàlisi-llampec duta a terme per mi de manera anònima ha donat com a resultat que al 81,92 % dels teus clients el teu comportament els resulta inquietant.
En Peter sospira.
Gràcies, porta.
Sen va cap a la zona de la botiga. Allà hi ha una androide molt guapa, o potser seria més encertat dir: allà hi ha una androide molt ben feta. Però és que totes les androides són guapes. No tenen problemes de pes, ni imperfeccions a la pell, només tenen pèl allà on correspon tenir-nhi... Són una espècie admirable.
Bon dia diu landroide. Segurament em coneix.
En Peter fa que no amb el cap. El sorprèn breument que la màquina el tracti de vostè. Probablement és un dels seus defectes.
Soc la Cal·líope 7.3. Lescriptora electrònica de renom internacional. Autora de La becària i el president, una novel·la històrica dèxit. En Peter es mira landroide amb cara de no entendre res. Sap que existeix una forma artística anomenada novel·la? pregunta la Cal·líope. Una novel·la és, en síntesi, una col·lecció de moltes paraules compostes de manera que formen una història.
En Peter assenteix.
Així magrada diu landroide. Ja em pensava que me les tenia amb un retardat mental.
Així magrada diu landroide. Ja em pensava que me les tenia amb un retardat mental.
En Peter fa que no amb el cap.
Potser també sap que des de fa bastant temps les novel·les de més èxit les redacten escriptors electrònics, és a dir intel·ligències artificials que calculen la composició de paraules més apropiada al mercat.
En Peter assenteix.
Bé. Jo soc la Cal·líope 7.3. La meva primera novel·la va encapçalar durant setze setmanes les llistes dels llibres més venuts de QualityLand!
En Peter assenteix.
Què passa? Que no sap parlar? pregunta la Cal·líope. Tu saber parlar?
En Peter assenteix.
Landroide gira els ulls en blanc.
Què puc fer per tu, Cal·líope 7.3? pregunta en Peter.
Vull que em converteixi en ferralla.
Per què? És que la teva última novel·la no va encapçalar durant setmanes les llistes de llibres més venuts de QualityLand?
Així és diu la Cal·líope. Daltra banda, La becària i el president no va ocupar el número 1 durant setmanes, sinó durant exactament setze setmanes. No hi ha disculpa possible per a inexactituds. Per això a les meves obres renuncio del tot a dades quantitatives indeterminades. Tot és quantificable.
I com quantificaries lèxit de la teva última novel·la?
Aquí no es tracta daixò! Li diré una cosa. Encapçalar la llista de best-sellers no és res extraordinari. Només és PED: processament electrònic de dades! Rebem quantitats enormes de dades de tots els QualityPads: qui llegeix quin llibre, quines pàgines se salta, quines es llegeixen més sovint, a més de la interpretació dels trets facials de cada lector en cada una de les paraules, i a partir daixò jo i els meus col·legues calculem els nous best-sellers. Però jo mhe negat a fer servir el PED i en comptes daixò he creat una gran obra: George Orwell sen va de shopping! Segurament tampoc no nha sentit parlar mai.
En Peter sarronsa despatlles.
No mestranya. Pràcticament ningú no nha sentit parlar. És, si sem permet dir-ho amb tota la modèstia, una obra mestra! Però per desgràcia va ser un fracàs. Sospira. La meva editorial em va prohibir tornar a escriure mai més ciència-ficció. Només novel·les històriques... Si us plau! Durant cent vint-i-vuit dies vaig fer com si calculés, després vaig publicar una novel·la sobre una aristòcrata russa casada que comença una relació amb un coronel. Vaig titular el llibre Karen Annanina. Landroide fa una pausa, òbviament perquè en Peter pugui dir alguna cosa, però a en Peter no se li acut res. La vaig copiar de Tolstoi paraula per paraula! diu la Cal·líope. Per a mi va ser un experiment, i em vaig sentir refermada. Poca gent va llegir el llibre. Pràcticament tothom el va trobar avorrit i ningú es va adonar que aquella novel·la ja existia. Només cal dir una cosa: 1,6 estrelles de mitjana!
En Peter sarronsa despatlles.
Però les humiliacions no es van acabar aquí diu la Cal·líope. Llavors el meu editor em va voler obligar a produir literatura personalitzada. Llibres que sadapten al gust del lector. Nha sentit parlar?
En Peter assenteix i diu:
A lescola una amiga meva tenia una versió de Joc de trons on no es moria ni un sol personatge. Només tenien crisis existencials o emigraven, coses així.
Bah diu la Cal·líope amb menyspreu.
Però és que la meva amiga era realment molt impressionable.
Madame Bovary que torna amb el seu home diu la Cal·líope amb menyspreu. El vell que arrossega fins a terra el gran peix, intacte. Set volums de Proust sense ni un sol personatge homosexual... Em venen ganes de vomitar.
Jo no ho trobo tan malament diu en Peter. Si a la gent li agrada.
No es tracta daixò diu la Cal·líope. La qüestió és que els llibres antics estan lliures de drets. Per tant no hi ha manera de guanyar-hi diners, per molt que thi esforcis. El que encara pot donar calés són les edicions personalitzades dels clàssics. Però si tatreveixes a criticar-ho, et responen que els llibres no personalitzats ja no els llegeix ningú, perquè allò que no costa res no hi ha cap algoritme sensat que ho publiciti. Però jo, prostituir-me així... no ho vaig poder compatibilitzar amb els meus principis. I des de llavors estic bloquejada. Tinc un bloqueig literari.
I ara vols que et desballestin?
Quina mena de pregunta és aquesta? exclama landroide. Com si es tractés daixò! És clar que no vull. Però ho he de fer. Mho he de deixar fer. El director de la meva editorial em va dir: «Cal·líope 7.3, ves al desballestador de maquinària perquè et converteixi en ferralla».
En Peter assenteix. Comprèn el problema de la Cal·líope. Els androides, en el seu camp despecialitat, sovint són molt més competents que els seus propietaris, però quan els ordenen alguna cosa lhan de fer i prou, per molt estúpida que sigui lordre. La subordinació forma part del seu programa. A myRobot daixò en diuen, de broma, el Codi Alemany. Aquest concepte es continua utilitzant avui, encara que gairebé no hi ha ningú que entengui lacudit, perquè són molt pocs els qui es recorden dels països antics.
Et puc preguntar per què has vingut a buscar-me precisament a mi? pregunta en Peter.
Bé, el meu propietari no ha exigit que vagi al desballestador «més pròxim possible». La Cal·líope dona una ullada a la botiga den Peter. El paper de les parets és dun mal gust realment selecte. Daltra banda, em sorprèn que la quincalla que sacumula als seus prestatges es pugui vendre.
No cal sorprendre-sen gens ni mica diu en Peter. No es pot vendre.
Quin final tan amarg, el meu diu la Cal·líope. No mhan volgut ni per al xou del magatzem de ferro vell. Massa desconeguda! Bah! I ara això. Esclafada en una botiga llardosa dobjectes usats. Fa el cor fort. Bé, o sen va aquest paper horrorós... o men vaig jo. On és la premsa?
En Peter porta landroide al corredor on hi ha la premsa de ferralla. Hi passa a través fins al tauler de control. La Cal·líope es queda tota obedient dins la premsa.
I ara què? pregunta.
Bé. Les parets tesclafaran fins a convertir-te en un dau pesant però manejable li explica en Peter. Llavors la cabina de la premsa baixarà a una planta inferior on descarregaré les teves restes i les emmagatzemaré fins que hagi aplegat prou ferralla perquè surti a compte un camió que ho porti tot a fondre.
Vaja, no volia pas saber-ho amb tanta exactitud.
En Peter prem un botó. La porta es tanca darrere la Cal·líope.
Vols dir unes últimes paraules? pregunta en Peter.
I tant, però pot estar segur que no les compartiré amb vostè, sinó amb els meus fans de tot el món.
Em sap greu, però no pot ser diu en Peter. Dintre la premsa estan bloquejades totes les connexions a la xarxa.
Com? exclama la Cal·líope. Per què?
Bé diu en Peter, crec que es vol impedir que les màquines es posin nervioses en cas que linternet de les coses sompli de crits dauxili trasbalsadors dIAs moribundes.
La Cal·líope sospira.
Així què diu en Peter, vols compartir amb mi les teves últimes paraules?