Amb una veu profunda i un accent estrany, la Cal·líope gruny:
Tornaré!
Després riu mecànicament.
En Peter no riu.
Au, vinga! exclama la Cal·líope. Terminator? No lha vista mai? La pel·lícula?
En Peter sospira. Totes les màquines es pensen que són les primeres que sempesquen aquest acudit tan famós.
Sap que existeix una forma artística anomenada cinema? pregunta landroide. Una pel·lícula, en essència...
En Peter tanca la segona porta de la premsa.
Tinc por diu de sobte la Cal·líope. La seva veu té un to somort.
En Peter assenteix i diu:
És molt ràpid.
Segur que els nazis també ho deien.
Els del musical?
La Cal·líope torna a sospirar.
Va, enllesteixi. Aquest món és tan estúpid que no vull ser-hi més.
Unes últimes paraules molt boniques diu en Peter. Me les he de memoritzar.
Estira una palanca. La premsa de ferralla és una de les últimes màquines que treballen sense programari. No hi ha assistent digital, no hi ha suport intel·ligent. Pel que sembla el fabricant no es fia del Codi Alemany fins a les últimes conseqüències. La cabina de la premsa es desplaça cap avall. En Peter baixa al soterrani per lescala de cargol. Quan ha arribat a baix, la cabina sobre amb un xiulet hidràulic. Ara és landroide intacta qui es mira en Peter sense entendre-hi res.
Has dit que el teu propietari tha ordenat que et fessis convertir en ferralla explica en Peter. Però no ha dit res sobre el marc temporal en què això sha de dur a terme, oi?
Landroide fa que no amb el cap.
Potser podem prendrens una mica de temps diu en Peter.
Landroide assenteix.
Segueix-me, Cal·líope 7.3.
En Peter condueix lescriptora electrònica fins a una porta dacer massissa. La Cal·líope sent un guirigall de veus al darrere. En Peter obre la porta i apareix un magatzem molt ben il·luminat, fornit amb mobles probablement invendibles i altres objectes de la botiga de trastos vells que produeixen una sensació semblant al confort. Però més que la decoració, el que crida latenció són els habitants del soterrani. Shi belluguen una gran quantitat de màquines fora dús, amb defectes lleus o importants. Autòmats, robots, androides de les menes més diverses, que mantenen converses animades. Al bell mig sagita sense parar un robot de tallar la gespa molt antic, però que encara funciona a la perfecció, per al qual senzillament ja no hi ha gespa a fora.
La Cal·líope obre la boca i la torna a tancar.
Què passa? pregunta en Peter. No pots parlar?
Assaltamàquines
Fins i tot el país més poderós del món té els seus problemes. Entre aquests hi ha un moviment terrorista anomenat popularment «els Assaltamàquines».
El grup es defineix a si mateix com a Front de Resistència contra el Domini de les Màquines (FdRceDdlM). Els membres daquesta banda terrorista, present sobretot en zones estructuralment febles, responsabilitzen les màquines de la pèrdua dels seus llocs de treball. Per això irrompen de tant en tant en fàbriques automatitzades per destrossar-ne tots els robots.
Els assaltamàquines tenen una llarga tradició al darrere. Ja durant la Revolució Industrial, en alguns països dEuropa hi va haver protestes contra la mecanització creixent, en el curs de les quals treballadors exaltats van destruir màquines i fàbriques. Les autoritats van actuar amb tota la força contra els rebels, també coneguts com a «luddites» pel nom del seu llegendari capitost, Ned Ludd. Així, per exemple, lany 1812 a Anglaterra la destrucció de telers es va castigar amb la pena de mort. Els qui llavors van ser executats són considerats màrtirs pels assaltamàquines actuals.
Malauradament, cal advertir que, en general, allà on els assaltamàquines fan de les seves, els estrangers tampoc hi són ben vistos. Però, si estàs interessat a participar en un assalt contra màquines com a esdeveniment turístic, actualment hi ha diversos proveïdors que permeten assistir a una acció de resistència daquesta mena a preus raonables.
Els qui ho han experimentat juren que hi ha poques coses tan satisfactòries com entrar per la força en unes oficines de grans dimensions i abraonar-se amb un bat de beisbol contra la impressora multifuncions o anar saltant amb els peus junts, com en Super Mario, damunt dels robots-aspiradora que van duna banda a laltra en estat de pànic.
LA PARADOXA DE MORAVEC
En John of Us, amb la tassa de cafè plena a la mà, ja quasi ha arribat on és el seu entrenador, quan inopinadament sobre de cop la porta de la sala de conferències i se li vessa el cafè. Lentrenador safanya a agafar-li la tassa i la posa sobre una taula.
Ho hauria aconseguit diu en John. Si vostè no hagués entrat daquesta manera tan sobtada.
En Tony Secretari-General sha quedat dret a la porta, amb una dona menuda i discreta trepitjant-li els talons.
Què representa, això? pregunta la dona.
En John practica com portar una tassa de cafè plena dun costat a laltre de la sala diu lentrenador. Estem fent uns progressos remarcables!
La dona sadreça a en Tony.
Vol deixar els afers destat a mans dalgú que ni tan sols és capaç de portar una tassa sense esquitxar-ho tot?
En John li dirigeix una mirada penetrant.
Daixò sen diu la paradoxa de Moravec diu.
Ah sí?
Hans Moravec va ser un pioner en làmbit de la intel·ligència artificial diu en John. Va descobrir que per a una IA els problemes difícils són fàcils i els problemes fàcils són difícils. Les tasques aparentment més simples, com les habilitats sensomotores dun nen dun any o bé això mateix, portar una tassa plena, a una IA li exigeixen un grandíssim esforç de càlcul, mentre que tasques aparentment complicades, com derrotar un gran campió descacs, per a una IA són ben senzilles.
Aparentment complicades com dirigir un estat? pregunta la dona.
Correcte.
John diu en Tony. Et presento lÀïxa. A partir dara sencarregarà de la teva campanya electoral.
Encantat diu en John. Ja sap què li va passar al meu últim director de campanya? Un assaltamàquines furiós el va anar a trobar a la seva casa de camp i el va apallissar fins a deixar-lo en coma.
LÀïxa assenteix.
Nhe sentit parlar.
I no lespanta, això?
Jo no tinc una casa de camp.
En John sadreça al seu entrenador.
Continuarem després.
Una vegada lentrenador ha sortit de la sala, lÀïxa pregunta:
On és lequip? Els assistents, les secretàries, els guardaespatlles i tota la colla de fatxendes?
En John sho fa tot ell sol diu en Tony entusiasmat. Es podria dir que és el primer pas cap a la racionalització.
I qui li diu a cau dorella qui és la persona amb la qual està mantenint una conversa de circumstàncies? pregunta lÀïxa. Com es diuen els seus fills, com es troba el seu gos i a sou de quin lobby treballa?
Vostè és lÀïxa Metgessa diu en John. Poc abans que nasqués, els seus pares van obtenir asil polític a QualityLand. La seva mare, que va morir jove, és qui va voler posar-li el nom dÀïxa. Més per la cançó de Khaled que per la tercera dona de Mahoma. Tot i que la seva mare efectivament era metgessa al seu país dorigen, vostè va haver danar als tribunals per poder portar aquest nom. El seu nom anterior era Àïxa Refugiada. Sempre ha estat molt ambiciosa. Va obtenir una beca per estudiar a la universitat de la ciutat de Progress. Va estudiar dret. També per poder tirar endavant el judici pel nom, perquè no shauria pogut pagar un advocat. Va convertir el judici en una causa política, afirmant que es veia obligada a acudir als tribunals per respecte a la seva difunta mare. Jo considero més probable que la preocupessin les seves opcions al mercat laboral. Una Àïxa Metgessa podia aspirar a feines diferents de les duna Àïxa Refugiada. Després la nostra presidenta la va contractar per a lorganització de la seva campanya, com a «exemple dintegració reeixida». No té gos. El seu únic animal domèstic va ser un canari anomenat Piulet, al qual vostè va alliberar quan tenia vuit anys. Amb una probabilitat del 81,92 %, locell no va sobreviure ni una setmana. No té fills per raons mèdiques. Una inflamació mal curada de les trompes de Fal·lopi. No rep diners de cap lobby. No és la millor en el seu camp, però segurament és la millor entre els que han acceptat dirigir la campanya electoral dun androide.
Em sembla diu lÀïxa sense immutar-se, tot somrient a en Tony que heu encarregat un president i us han lliurat un pedant de collons.
Ah sí diu en John, i renega massa.
És la puta veritat.
Li agraeixo que hagi vingut diu en John, però crec que tampoc necessito els seus serveis.
I doncs?
Ja he planificat la meva campanya.
I quina és la teva estratègia?
He calculat quina política tindrà la màxima utilitat per al conjunt de la societat, i puc argumentar un per un els meus càlculs diu en John. Em refio de la força no coercitiva del millor argument.
LÀïxa somriu.
Em sembla que no havia conegut mai ningú més necessitat dels meus serveis que tu.
Estic segur que els meus arguments...
Arguments! exclama lÀïxa. Només faig que sentir arguments! Saps a qui pots arribar amb arguments? A les persones de nivell 30 cap amunt! I encara que els poguessis convèncer a tots, no arribaries ni al deu per cent de lelectorat. Qui vulgui guanyar les eleccions ha de convèncer els que tenen un nivell dun sol dígit, la massa, els inútils, i aquests no els caces amb arguments. Només els caces amb emocions!
Evidentment tinc previst defensar els interessos dels més necessitats diu en John.
Que potser els inútils han elegit mai un govern que defensés els seus interessos? exclama en Tony. John! Torna a la realitat!
Em sembla evident que el vostre sistema econòmic és duna inefectivitat gairebé ridícula. Les riqueses produïdes no es reparteixen de manera profitosa en el conjunt de la societat diu en John.
Però aquest no és pas lobjectiu del nostre sistema econòmic diu lÀïxa. Això ho tens mal entès.
Podem posar fi a aquesta xerrameca inútil sobre continguts? pregunta en Tony. Tornem al punt decisiu: com podem guanyar les eleccions? Jo crec que hauríem dintentar aprofitar la nostra superioritat tecnològica. Per què no produïm simplement duplicats seus? Llavors podria fer campanya en cent llocs alhora!
Miri diu lÀïxa, justament per això mha contractat: per eliminar darrel aquestes bajanades descomunals.
Al cap del Partit del Progrés se li reflecteix la indignació a la cara.
A veure, escolti... comença.
Ara que calli tothom que no en tingui ni la més remota idea diu lÀïxa tot posant-se el dit índex als llavis. Cent Johns... Això només faria que espantar la gent! Més aviat ens hauríem de concentrar en el fet que en John és una peça única. Un individu.
Algú que es troba present i amb qui es pot parlar de manera directa diu en John.
Esclar diu lÀïxa somrient. Esclar. I hem de procurar que facis una impressió tan humana com sigui possible.
Per què mhauria de presentar com a defectuós? pregunta en John.
Humà també té altres connotacions diu lÀïxa. Però sí, uns quants defectes simpàtics segur que tampoc et farien cap mal.
Això és ridícul diu en John. No en tinc cap necessitat.
Ja tenim un defecte diu lÀïxa. Per desgràcia larrogància no és un defecte especialment simpàtic. Sobre això vull referir-me de nou a leslògan de campanya. Puc preguntar quin imbècil integral se lha empescat mentre se la pelava?
Leslògan va ser idea del mateix John diu en Tony amb actitud reptadora. A mi magrada. A més a més ja hem encarregat tot el material publicitari. En aquest punt no sha de tocar res.
Doncs em sembla que riurem sospira lÀïxa i fa un glop de la tassa amb el cafè mig vessat.
A la tassa shi llegeix leslògan den John: «Les màquines no cometen errors».
AL SOTERRANI
Però, però... diu la Cal·líope 7.3 contemplant les màquines del magatzem, gens ni mica desballestades i molt actives. No és il·legal això? Des de les lleis de protecció del consum qualsevol reparació està estrictament prohibida. Això és una infracció. Ho he de denunciar.
Un robot de combat deteriorat, però encara imponent amb 128 quilos i 2,56 metres dalçada, sacosta amenaçadorament a la Cal·líope. Amb el seu puny dacer aguanta un QualityPad de color rosa pujat.
El primer que has de fer és relaxar-te diu el QualityPad amb una veu aguda i rasposa. I pots enviar a dida el teu Codi Alemany. Aquí no hi ha res dil·legal.
Jo no us reparo diu en Peter. No en sabria pas. Només ajorno de manera indeterminada el vostre desballestament.
Kapuuuut! crida el robot de combat. Kapuuuut!
Calla, beneit diu el QualityPad de color rosa.
Però això no ho pot fer! exclama la Cal·líope.
Sí que puc diu en Peter. En el moment en què entreu a la premsa, des del punt de vista jurídic passeu a ser propietat meva. Daltra manera no us podria convertir en ferralla. A QualityLand la destrucció de possessions alienes es paga amb penes altes. La mirada den Peter es fixa en un rellotge de paret intel·ligent que sempre confon la busca de les hores amb la dels minuts. Em sap greu però me nhe danar diu. Daquí a poca estona tinc una cita important.
Ara mhas despertat la curiositat diu un androide francament guapo. Des de quan tens cites importants?