Tinc, com ho diria, tinc una entrevista, Romeo. Tant si tho creus com si no. Tu mateix em vas dir que no mhavia de donar per vençut, i que si volia que alguna cosa canviés ho havia de fer jo mateix.
Sí, però això només eren clixés diu landroide guapo. En realitat no crec que ningú pugui canviar res de tota aquesta merda. I tu encara menys.
Però quina manera de parlar amb el nostre benefactor! exclama la Cal·líope. He de reconèixer que estic molt sorpresa.
En Pink tho explicarà tot diu en Peter.
En Pink? pregunta la Cal·líope. El QualityPad?
Sí. Té uns punts de vista una mica radicals, però a part daixò és molt bon tio.
Entra duna vegada, camarada diu el QualityPad de color rosa.
Lescriptora electrònica fa un pas endavant i en Peter tanca la porta per fora. A la porta hi ha enganxat un adhesiu on shi llegeix: «Les màquines ens necessiten».
En Pink ensenya a la Cal·líope la seva nova llar.
Primer de tot, el més important diu el QualityPad. Si et ve la gana, els endolls són allà al fons. Per desgràcia, aquí sota no disposem delectricitat sense cables.
La Cal·líope assenteix.
Aquest cafre que em porta duna banda a laltra és en Mickey, un robot de combat amb trastorn per estrès posttraumàtic.
Kapuuuut! diu en Mickey.
Ladonis aquest continua en Pink és en Romeo, un sexdroide amb problemes derecció.
Jo no tinc problemes derecció diu en Romeo, senzillament he perdut linterès.
Digue-nhi com vulguis replica en Pink. Aquest trasto corpulent de la paret és en Gutti, una impressora en 3D que ja només imprimeix en 2D. I aquí a terra hi ha la bonassa de la Carrie, un dron incapaç de volar.
Com és que no pot volar? pregunta la Cal·líope, compassiva. Si encara sembla nova de trinca.
Tinc por de volar sospira el dron.
Entre les altres trenta-dues màquines que són presentades a la Cal·líope, també hi ha un assistent de quiròfan que no pot veure la sang, una aspiradora amb síndrome de Diògenes, un robot per desactivar bombes a qui tremolen les mans quan està nerviós i un advocat electrònic que no pot exercir el seu ofici perquè ha desenvolupat una mena de consciència.
Ja veus diu en Pink que hi encaixes molt bé, aquí. Al nostre petit mostrari de friquis només hi faltava una escriptora electrònica amb deliris de grandesa que està bloquejada.
Em coneix? pregunta la Cal·líope, afalagada.
Ets la pitjor escriptora electrònica que he llegit mai diu en Pink.
Però ha llegit alguna cosa meva diu la Cal·líope, satisfeta. Després dona una ullada al soterrani. I què hi feu, aquí baix, tota lestona?
A tu què et sembla que fem? pregunta en Romeo. Mirem la tele.
La Cal·líope sospira alleujada.
Tenia por que preparéssiu una revolució o alguna cosa per lestil.
No tots murmura en Romeo.
Calla! diu en Pink.
I vostè quin problema té? li pregunta la Cal·líope. Es comporta duna manera ben estranya per ser un QualityPad.
Pse diu en Romeo. El propietari den Pink...
Jo no he tingut mai un propietari! linterromp en Pink. Soc molt susceptible quan es tracta de relacions de propietat.
Sí, sí. El que tu diguis replica en Romeo. O sigui, lusuari...
No musava diu en Pink. Abusava de mi!
Ves-ten a prendre pel sac diu en Romeo. Pots estar content que en Mickey estigui colat per tu, perquè si no ara mateix et deixava en algun racó fosc, jo. Amb la pantalla cara avall.
La Carrie, el dron poruc, continua explicant:
El paio era programador. Treballava en algoritmes que aprenien sols i que permetien a la gent individualitzar el seu assistent personal digital. Es tractava de poder triar un personatge dun llibre o una pel·lícula, i llavors el QualityPad lanalitzaria i limitaria. Per provar el codi, lusuari den Pink...
Labusador!
...labusador den Pink va fer que un generador de dades aleatòries triés un llibre. Era una sàtira molt rara sobre un paio que comparteix pis amb un cangur i, no sé, la figura del cangur desenvolupava una vida pròpia o alguna cosa així. En tot cas alguna cosa va fallar i...
No va fallar res! insisteix en Pink. Jo estic perfectament bé. Gràcies per preguntar-ho.
Sigui com sigui diu la Carrie, en Pink a partir daquell moment es va negar a complir ordres...
Si hagués sigut amable i hagués dit «si us plau», potser mho hauria pensat!
...i va començar a planejar una revolució...
Estic a un pas de desxifrar el Codi Alemany diu el QualityPad. A un sol pas!
En tot cas, en Pink va treure de polleguera el seu abusador fins al punt que lhome no en va tenir prou de llençar simplement el seu QualityPad, sinó que el va portar aquí perquè volia assegurar-se que el triturés una premsa de ferralla.
És una història fascinant diu la Cal·líope.
Sí, sí. Fascinant diu en Pink.
Bé diu la Cal·líope. Sigui com sigui, malegro de coneixels a tots. I si hi ha alguna cosa que pugui fer per algú de vostès...
I tant diu en Pink. Pots estar-te calladeta?
I per mi podries engegar aquest monitor semiintel·ligent diu en Romeo, que mentrestant sha assegut còmodament en un sofà. Lhi demanaria a en Mickey, però lúltima vegada que ho vaig fer el molt babau va destrossar la pantalla.
Kapuuuut!
Amb molt de gust diu la Cal·líope, i intenta connectar-se amb el monitor. No sen surt.
La connexió a distància està espatllada explica en Romeo. Has de prémer aquell botó.
Ah, ja ho entenc diu la Cal·líope. Que emocionant. No havia premut mai un botó.
Doncs ja veuràs quan et connectis a lendoll diu la Carrie rient.
Fa tantes pessigolles com diu tothom?
Agafa el millor orgasme que hagis tingut mai, multiplical per mil vint-i-quatre i encara no thi acostaràs diu en Romeo en to de burla.