Hi ha una altra cosa que grinyola. Una o dues generacions enrere, algú de la teva família es va tacar les mans de sang. Això et diu alguna cosa?
En Jordi va arquejar les celles i, perplex, va demanar-li si estava de broma.
Pensa que el teu cos emmagatzema els neguits, els traumes dels teus avantpassats. Tot es va transmetent a través de la cadena genètica de generació en generació, fins que no es dona una solució o, en aquest cas, sextreu la culpabilitat. Tu no nets conscient que has adquirit unes actituds i comportaments que no et pertanyen. Pots tenir gravat un patró de ràbia o un sistema de creences que vol dir que durant la teva vida has acumulat experiències que than acabat marcant directrius. I, seguint aquest patró, actuaràs duna manera concreta per fer front a les dificultats que es vagin presentant en la teva vida. Perquè mentenguis, si penses que no vals res, tindràs comportaments i postures duna persona que no té autoestima. I, si penses que la teva família no testima, desenvoluparàs greus problemes dafectivitat que malmetran la teva qualitat de vida. I davant de dificultats pensaràs que tho mereixes. Si canvies les creences, canvies la teva vida i assoleixes reptes que mai hauries dit que podries aconseguir. Tingues clar que ets tu, que controles la teva vida i no al revés.
En Jordi va exclamar que no en tenia ni idea però dubtava molt que hagués heretat traumes. Va moures inquiet a la llitera i va tòrcer el llavi. La conversa no li estava agradant gens i es va incorporar decidit a acabar aquella bestiesa de sessió. La Lavinia va sorprendres de la brusquedat den Jordi però va recompondres de seguida.
No pateixis, ja tho he tret va dir complaent. Per avui, serà tot. Ara, el millor que pots fer és tornar a lhabitació i dormir tot el que puguis. Ho necessites de debò
5
Londres, 1973
En Lorenzo Puig de Castellnou estava fent el seu raport diari de les incidències que hi havia hagut i les coses a corregir. Windmarch no volia que es prengués cap decisió sense que ell ho autoritzés. Volia saber fins al més minúscul detall. Cada dues paraules recordava que era ell qui manava. Com si ningú ho sabés. Interiorment, Lorenzo aixecava els ulls i quan li dirigia la paraula li donava la raó en tot. Henry Windmarch era un home que no escoltava i tot shavia de fer com ell volia. No li interessava lopinió dels altres ni les propostes de millora que es podien portar a terme. Els temps anaven canviant i shaurien dadaptar. Un no en majúscules era la paraula que més sovint emetien aquells llavis carnosos i sempre humits de saliva. Amb cara davorrit, escoltava el que Lorenzo li explicava mentre, per fer passar el temps, sovint treia un tallaungles. Els trossos dungla anaven saltant cap al Lorenzo, que creia que Windmarch lutilitzava expressament per desestabilitzar-lo.